QUARTA ETAPA – DIVENDRES 30 - 320 KM. 30 PER ASFALT I UNS 290 PER PISTES
RECORREGUT DEL QUART DIA
M’HAMID, TAGOUNITE, OUZINA
Ja ben reposats comencem la quarta etapa amb els ànims renovats, avui faríem la “pista prohibida”.
Primer de tot hem de mirar de comprar alguna càmera, ens arribem a Tagounite posem benzina i primera sorpresa, a la benzinera no tenen oli. Comencem bé! Ara tindrem dues coses per buscar, oli i càmeres. Amb l’oli estem de sort i en trobem en un taller, ara pel que fa a càmeres, res de res, sort que s’havien pogut reparar les dues punxades.
Vinga va, que ja anem tard!!!
Comprem pa i tomates pel dinar, com cada dia, i totes les ampolles d’aigua que vàrem poder col-locar a les motos –l’experiència d’ahir bé ha de servir per alguna cosa-.
Trobem el lloc on comença la pista que ens ha de portar després d’uns 340 km. fins a Merzouga. Camí en força bon estat, un riu que travessem,…la pista es torna més pedregosa i…baja, en Sacot que torna a punxar, i ja en porta tres. Zona més muntanyosa i dalt d’un Puig tot pedregós un control. Si, si, com que el recorregut passa prop de la frontera amb Argèlia, volen saber qui passa per allà, una caseta, una cadena i ensenyant un passaport ens deixa passar.
Els kilòmetres van passant en mig de pedres, una mica de sorra, un llac eixut; ens ho passem prou bé, però ens cansem força. Trobem un xaringuito on parem a hidratar el cos i demanem on podem trobar benzina. Ens indica que a pocs kilòmetres hi ha un poblet –Agoult- on podrem repostar. Aquí trobem un grup d’anglesos que ens comenten que faran una ruta alternativa que encara que fa volta evita una zona de 6 km. de fes-fes que és troba just abans de Remilia, bé, ja veurem que farem nosaltres. Arribem a Agoult i omplim els dipòsits per anar segurs. Consultem sobre el fes-fes I allà tampoc es posen d’acord. Al final fem cas d’un que sembla que sap el què es diu, tot i que és un tram de 6 km. en molt mal estat, empitjorat pel transit que hi ha hagut per setmana santa, doncs val més això que fer una volta considerable i en prou males condicions.
Doncs au vinga, som-hi que es va fent tard. Apa aquí, no hem fet ni 5 km. i en Sacot torna a rebentar –i en van quatre-, una mica més de temps perdut. Arribem al fes-fes i realment impressiona, miris on miris, sorra per tots els cantons. Decidim intentar no separar-nos gaire per si algú té problemes poder controlar-ho. No sense fer-nos un tip de patir (parlo de les motos més pesades), fent alguna paradeta per deixar reposar el motor i el cos, arribem a Remilia que és just en acabar el riu sec. Som al poble i veiem que en Sacot no hi és. Però si anava tot davant, -diu el parent-, ostres, segur que degut a l’amplada ha agafat un altre ruta i potser ha caigut i no pot aixecar la moto. Ningú ens veiem capaços de tornar-nos ficar a aquella “farinera”. Agafem un vailet i li oferim 50 dirhams si va al riu i troba un company que ens falta. Li va faltar temps per anar a buscar un col-lega i amb una Mobylette endinsar-se cap al riu. Vàrem estar esperant una bona estona i al final varen aparèixer el nano de la Mobylette i en Sacot, sense samarreta, amb l’altre nano carregat a la moto. Tan panxo ens explica que no havia passat res, “només he sortit del riu per un altre lloc”.
Son al voltant de les 5, o sigui que ens queden dues hores de claror i uns 70 km. per trobar asfalt. Seguim el camí, altre vegada trossos de sorra que fan alentir la marxa – sobretot la meva-. Arribem a Ouzina a quarts de 7 i ens hem de decidir, ens queden encara més de 30 km.de pista, o sigui que aquí ens quedem. Sort que ho vàrem fer així, perquè l’endemà encara ens quedava algun trosset, diguem “delicat”.
Una estada de luxe comptant que som al mig del desert
http://www.ouzinarimal.com/, habitacions amb dutxa, plaques solars i un generador fan que tinguem llum mentre sopem, després a les habitacions i havies d’anar amb la llanterna. Un bon sopar, xarrem una mica amb els nois de “l’hostal” i ens expliquen que ells son sempre aquí i van de tant en tant al poble on hi tenen les dones, aquí les dones no hi venen mai. Ens en anem a dormir que demà ja ens ho podrem agafar una mica millor.
CINQUENA ETAPA – DISSABTE 1 – 130 KM. , UNS 35 KM. PER PISTES
RECORREGUT DEL CINQUÈ DIA
OUZINA, MERZOUGA, ARFOUD
Ens llevem amb la intenció d’agafar-nos el dia més relaxat, però, de tota manera volem
arribar a dinar a Arfoud a l’Hotel Chergui,
http://www.hotelchergui.com/ca/home.php regentat per un ex-company de l’Alcorlo i seguir cap a les Gorgues del Todra i anar pujant.
Esmorzem d’hora i l’Alcorlo (com que encara no n’ha tingut prou)vol anar a provar les dunes
que tenim just al costat. Agafo la màquina per fer-li alguna foto. Fa un parell de passades i, la
roda del darrera punxada, ja en porta dues, una de cada. La sessió fotogràfica s’acaba i de moment ja no sortirem tan puntuals.
Ens queden uns 30 km. de pista, diguem, més fàcil. A l’hora de la veritat hi havia algun tram amb prou sorra i alguna pista creuada que ens fa dubtar per on anar, això fa que acabem desitjant trobar la pista “negra” d’una vegada. Com que no anem massa bé de temps passem de llarg a Merzouga i cap a Arfoud pel lloc més ràpid. Bé, ràpid si no tens problemes!! No feia més de 10 km. qua havíem passat Merzouga que en Sacot torna a punxar, -i ja en van 5-, tinguen de passada un bon ensurt. Que la roda es quedi sense aire de cop fa que una mica més i baixi un marge d’alçada considerable. Reparem o més ben dit, reparen la roda i seguim, arribem a Arfoud una mica més tard del previst però encara ens donen dinar. Mentre dinem ens saludem amb un parell de xicots de Mataró que ens havíem trobat al vaixell i que han parat al veure les nostres motos aparcades a l’entrada de l’hotel.
Vinga mengem però ens hem de decidir, o anem per feina i fem algun kilòmetre o ens quedem aquí i l’endemà anem pujant però ens perdem la part de gorgues del Todra i el Cirque de Jaffar.
Ho parlem amb en Jordi Mercader (el” jeque” de l’hotel) i ens comenta que si volem fer el Cirque de Jaffar és molt maco però la pista és molt pedregosa i llarga, de fet passa per l’Atles i a unes alçades considerables. Em sembla que per aquesta vegada ja en tindrem prou de pistes, encara que a Arfoud hem pogut comprar un parell de càmeres, la seva qualitat i la fal-lera d’en Sacot per rebentar ens fan ser molt prudents. Ens quedarem aquí, ens banyarem i en Sacot fins i tot acabarà anant a que li facin un massatge- em sembla que li convenia força-. L’endemà pujarem per carretera fins on puguem arribar, acostant-nos força cap a Tànger.
A l’Hotel hi havia un nombrós grup de gent de R.P.M. que es cuidaven de l’organització de la Titan Dessert,
http://www.titandesert.es, una prova de bicicletes MTB.
Havent dinat tot fent un cafè per xerrar una estona amb en Jordi vàrem poder saludar a l’Ali El Cojo, resulta que es veu que tenen algun negoci plegats.
Sopar i dormir que demà ens volem llevar d’hora i anar fent via.
