Tot i que inicialment haviem de marxar un mínim de 5 motos finalment només dos vam poder
marxar (maleïda crisi, collons si es nota...)
El Dijous 20 de Maig sortiem cap a Briançon amb la intenció de fer el Col des Champs i el Col de la Cayolle,
però ja el primer dels 5 dies de viatge ens trobariem els ports tancats que ens obliga a canviar la ruta prevista.
Haviem reservat hotel a Briançon i arribant a Colmars ens trobem la noticia dels cols tancats, però un home ens diu que el Col d'Allòs,
tot i ser tancat, el podem passar amb les motos sense problemes.
Li fem cas i saltant-nos la valla que hi havia iniciem el primer dels ports de l'aventura alpina.
Sembla que no tindrem problemes per passar-lo, però ja baixant per la cara nord trobem un punt amb una acumulació
de neu que ens obliga a "netejar" un petit tram a tocar de la valla per passar.
Entenem que estigu tancat ja que un cotxe no pot passar de cap manera.
Un cop fet el Col d'Allòs, precioses les vistes de la cara nord baixant cap a Barcelonnette,
decidim anar directes a Briançon sense pensar en altres ports que haviem planificat. Pero sembla que si volem sopar
entaulats no podem sinó anar directes a l'Hotel.
Arribem a Briançon amb el temps just d'aparcar les motos al parking i trobar un restaurant que ens ofereix sopar pels pèls (raclette al canto).
El segón dia tenim pensat fer els Cols de Lautaret, Galibier - Telegraphe i anar tirant cap a Chamonix i creuar cap a Suissa per Martigny per fer nit a Gluringen.
Pero seguint amb la tònica que serà un habitual durant el viatge, ens trobem que el Galibier és "fermé".
Doncs canvi de plans i després de fer el Lautaret, veiem indicacions que el que si és obert és el magnífic Col de la Croix de fer. Doncs cap a la creu de ferro.
Un cop passat anem directes a Albertville i seguim cap a Chamonix passant per la preciosa zona de Flumet per arribar a la magnifica vall sobre el poble de Passy.
Seguim cap a la frontera i un cop a Suissa fem el petit port de la Forclaz per arribar a Martigny i seguir fins a l'Hotel.
El tercer dia arriba la gran decepció. El Furkapass és tancat i ens trenca la possibilitat de fer el famós "9" Suiss. Doncs retrocedim fins a Brig i fem el Simplon Pass,
que tot i ser força interessant ens fa entrar a itàlia massa a l'oest del que teniem previst.
La següent nit la teniem reservada a Bolzano (per fer una etapa totalment Dolomitica) i decidim fer-hi cap per autopista per arribar,
ni que sigui un dia, a mitja tarda a l'hotel i poder descansar una mica i no tenir el temps just de sopar com els dies anteriors.
Una pena perque l'etapa Suissa queda perduda (serà l'excusa per tornar-hi ;) ).
Així doncs ens llevem el 4t. dia a Bolzano amb la intenció de acostar-nos a l'Stelvio, però ens informen que és tancat (ja ens hi hem acostumat...)
i aleshores fem la que serà l'etapareina del viatge amb una volta pels Dolomites inoblidable.
Sortim de Bolzano cap a Nova levante, Canazei, i fem el primer port, el Passo Pordoi.
Força neu i fred, però un ambient motard com no he vist mai enlloc.
Seguim cap a Arabba
i fem el Passo Falzarego per arribar a Cortina d'Ampezzo. Impressionant.
Retrocedim per tombar cap al Passo Giau i tot i caure cuatre gotes el dia sembla que aguanta i podem seguir cap a Selva di Cadore,
Falcade, fem el Passo Valles (no oblidaré el nom d'aquest port, jeje)i seguim cap a Bellamonte gaudint d'aquestes valls tan tancades.
Finalment anirem cap a l'hotel reservat a Verona per acabar una etapa inoblidable i preparar-nos per la tornada que
promet ser dura.
Dura per que l'etapa del 5è i darrer dia de l'escapada és Verona - Granollers. 1100 km per autopista que fem de 10h del mati a 23h.
Cansats però contents d'una aventura amb moltes variaciones del previst pels ports tancats però que ens deixa un sabor bonissim.
El total: 3200km en 5 dies i moltes ganes de tornar per trobar tants racons que ens queden per descobrir.
Salut.
