Marxem Al Japó .- Finals De Juny . Sayonara

[Javihospitalet]

Eva y Mar, veo que se lo estan pasando en grande, gracias por poner esas maravillosas fotos y hacernos descubrir el pais del sol naciente junto con vosotras

[Eva]

Avui preparare cronique i no la penjarem fins dema perque internet del Riokan no funciona i escric desde el seu ordinador.

[Siono1000]

Merci per les fotos i explicacions, aixo d'estar a l'altre costat del mon impresiona. :shock:


Que gaudiu del viatge tant tu com la Mar i esperem mes informacions de les vostres aventures.
A la quaestió del temps no li donis mes voltes, que sempre fa el que vol.


Petonets de part nostra.


Salut.

[Gearbox]

Acabo de parlar amb l'Eva. Per encàrrec seu, poso aquest post.

Diu que estan en una zona de muntanya i que no té manera de trobar connexió a internet. És per això que fa dos dies que no tenim la seva habitual crònica. :(
Em comenta que el paissatge és preciós i que, finalment, tenen bon temps. Sol a dojo i calor (entre 24 i 30 graus)
Avui i demà encara tenen jornada de moto, i després un parell de dies de turisme "guiri total" per Tokio, abans d'agafar l'avió de tornada.

Us envia una forta abraçada a tots i, en especial a la seva mare, que també segueix la crònica per mitjà del fòrum.

[SISCOLT]

Quina maravella, felicitats i cuideu-vos molt
Una abraçada ben forta

Concep i Sisco

[Edelweiss]

[quote user="Gearbox" post="126276"]Acabo de parlar amb l'Eva. Per encàrrec seu, poso aquest post.

Diu que estan en una zona de muntanya i que no té manera de trobar connexió a internet. És per això que fa dos dies que no tenim la seva habitual crònica. :(
Em comenta que el paissatge és preciós i que, finalment, tenen bon temps. Sol a dojo i calor (entre 24 i 30 graus)
Avui i demà encara tenen jornada de moto, i després un parell de dies de turisme "guiri total" per Tokio, abans d'agafar l'avió de tornada.

Us envia una forta abraçada a tots i, en especial a la seva mare, que també segueix la crònica per mitjà del fòrum.[/quote]

Moltes Gràcies Gearbox per l'informaciò...! Menys mal que es aquet el motiu... (m'en al.legro molt que estigui tot en ordre i que continuin gaudin del paissatge i del bon temps...). :razz:

Si tornes a parlar amb elles, si us plau les hi dones un altre forta abraçada ! (i a veure si tan aviat tingui connexiò, ens pod tornar a enviar mes croniques i fotos, per poguer tambe desde aqui :pc gaudir i acompanya-les com fins ara en la seva aventura... i lo mes important, que estan be..). ;)

[Eva]

Tenim internet = EXISTIM = SSSSSSSSSSSSSIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

[Eva]

Ara anem a sopar :roll: :roll: i al vespre , es a dir d´aquí un parell d´hores vostres penjem cróniques.

[Eva]

Aquest matí m’he llevat a les 6 i mentre la Mar dormia, he aprofitat per arreglar unes quantes coses de la sortida del dia i començar a preparar la maleta ( un altre vegada).
A primera hora teníem que solventar el tema de la nostra indigència nipona. Malgrat teníem diners, no teníem yens, es a dir, en territori nipó o tens yens o no pots fer res, ni pràcticament conduir perquè cada 2*3 et trobes amb autopistes ( cutres però autopistes ) de pagament , entre 250 i 300 yens cada vegada.
Hem anat al banc i al dir-nos que cap problema per canviar euros a yens, ens hem ben emocionat. El màxim diari és de 250 €uros ( per persona).
Amb Yens a la butxaca , érem les dues catalanes més felices del imperi nipó. Hem retornat al hotel, pagat, recollit els bartuls i novament carretera i manta.

[Eva]

En un principi havíem parlat amb la Mar de pujar al Monte Fuji, la muntanya més alta del Japó, s’hi pot anar amb vehicle fins l´stage 5 , mes o menys a la meitat. El temps ens ha fet desestimar l’ascensió. Hi havien tant de núvols que no haguéssim pogut veure res. Si no veus res = No existeix . Si no existeix = No cal anar-hi.
Prop del Fuji hi ha un llac : . CUCO i CARLES allà hem deixat una enganxatina de la trobada de grans viatgers, a veure si la trobeu i la torneu a casa. Os deixo la foto del indret on està :

[Eva]

La ruta d’avui preciosa, molt tranqui-la i amb unes vistes fantàstiques de l’interior del japó.
Tots els pobles i poblets que hem travessat eren tots iguals . Novament milers d’hectàrees de camp d’arròs i moltes més plantacions. Tant veus gent molt gran cuidant-se el hortet amb els seus barrets enormes i de palla per resguardar-se del sol, com tractors i grans maquinaries arreglant extensions immenses de cultiu.
L´imatge típica que tots tenim en ment d’un avi amb una bicicleta i carregat fins dalt del que ha recollit al seu hortet, també l’hem vista però no l’he poguda fotografiar.
A l’hora de dinar, ja li hem trobat el gust a parar-nos en un supermercat i comprar algo per dinar. Els japonesos tenen molta costum, per la seva feina d’anar a un supermercat i comprar plats cuinats i menjar-los allà mateix. També estudiants han vingut on nosaltres ens deleitavem de sushi boníssim i han començat a menjar i beure com nosaltres.
El que ens va sobtar molt , que sovint veiem gent amb una tovallola petita al coll i no sabíem perquè. Ara ja hem descobert l´humitat tant espantosa que hi ha al japó , que fa que no puguis fer res sense suar.

Els horaris comercials japonesos son pràcticament els mateixos que els nostres. Els bancs obren de 9 a 3 i la resta de les botigues a les zones rurals fins a les 5 de la tarda.
























































Aquí , els motoristes no es saluden. Jo he renunciat a aquesta mala costum i saludo fins i tot els que van amb motos petites. S’ha de fer país. No hi ha pas mases motos ( al menys no per les zones on anem nosaltres ). Hem trobat algunes motos tipus costum , però pràcticament TOTES les motos que hem vist eren tipus R.
El nostre ritme de moto es de 10 del matí fins a les 4 – 5 de la tarda com a molt tard.
La rutina a l’arribada és deixar –ho tot a l’habitació i dutxa o onsen, rentar roba, canviar-nos i sortir a fer un tomb.
De fet m’agradaria anar a veure comerços, però.... ja està tot tancat. Sincerament , encara em va bé, si fos obert, riscariem de comprar alguna cosa que no sabríem com col•locar dins el top case de la moto. Ho tenim tot milimetricament calculat, un “trasto més “ i ja no tanquem les maletes.
Això és genial, entre la nostre indigència inicial i el fet que no podem comprar res, acabarem estalviant en el imperi nipó.

[Eva]

Avui, el poble on estem allotjats, Naraijuku, és preciós. El carrer principal està ple de cases de fusta en planta i pis, on la façana consta de una botiga i la porta d’entrada al immoble.

Avui estem allotjades en un hotel tipus Ryokan, com un hostal .Esta regentat per una parella de uns cinquanta cinc anys encantadors, cap dels dos parla anglès i ens entenem mitjançant senyals. Ens han deleitat amb un sopar típicament japonès. Com que una imatge val més que mil paraules, tot seguit veureu les imatges del sopar. Els entrants, el s plats principals, els postres, tot molt i molt bo. El que no ens ha agradat ni hem provat ha sigut un peix que estava servit sol en un plat i que ens mirava malgrat estar mort i cuinat en plan amenaçador. La Mar i jo hem fet el mateix al veure’l girar el plat per prescindir durant el sopar de les seves dents i el forat del ulls ( llavors ja veia la cara del peix de la Mar i ella el meu...Catxis)

També la parella amfitriona ens ha ensenyat el seu “ mausoleu” particular. Cada dia hi resen i molt amablement ens han ensenyat el seu menjador i una figura horrible que els fa la mar de gràcia. La Mar , els ha fotografiat al davant de la figura horripilis .

He intentat connectar-me a Internet, però crec que el meu notebook té alguna incompatibilitat amb el Internet nipó ( Al menys avui). Sinó puc connectar-me , al menys ho deixo tot preparat i al dia següent en faig més avia.

[Eva]

Aquest matí han tocat diana a les 7 , un espectacular esmorzar ens estava esperant a taula. Suc de taronja, sopa, amanida, iogurts, fruita i Café. Els amfitrions, com es habitual ens han ajudat fins el final , crec que fins i tot el marit m’ha netejat la moto.
Els hem ensenyat la senyera i també l’han signat i desprès ens hem fet una foto amb ells al davant del seu establiment.




















A les 9:15, amb un sol d’escàndol i a uns 25 º, hem enfilat cap el nostre proper destí : Shirakawago. El paisatge d’avui ha sigut potser el més maco de tots els dies, pràcticament només hem fet muntanya i hem travessat un munt de túnels, ponts,rius , llacs, .... Ha sigut preciós.
Ens ha fet gracia una senyal groga de trànsit on hi havia un mono. Amb la Mar hem comentat, mira que son divertits els japonesos amb el tema de les senyals de trànsit, fins i tot hi posen monos per advertir-nos de que hi han animals salvatges. Doncs sí, abans d’acabar la jornada amb moto i totalment al•lucinades hem vist un mono al costat de la carretera. Jo l’he tingut que mirar dues vegades, he parat i al moment de treure la càmera la passat un camió i el mono ha marxat. Era de color marron molt claret i bastant gros. Jo crec que deuen baixar prop de la carretera per menjar de les restes que la gent llença a les àrees de repòs de les carreteres. Ha sigut una anècdota molt divertida i que ens ha al•lucinat una mica.
També ens hem parat prop d’un riu on hi havien molts de pescadors amb unes malles de neoprè negres , un gorro per el sol, un salabret i un sarró per posar les captures. Com que era pràcticament migdia , el sol es feia notar i mentre contemplàvem el “savoir faire” del pescador ens hem remullat els peus dins el riu... I quina corrent i quina fred !!!!!!!!. Ens hem revifat de cop i en aquell moment, el pescador que teníem al davant ens ha mostrat orgullós la seva captura mentre nosaltres començàvem a recollir per marxar cap a destí.
La verdor espectacular de les muntanyes nipones ens ha acompanyat fins al destí.

[Eva]

Avui hem arribat a les 15:30 i contentes hem vist el poble amb els comerços obert i tot francament típic. Hem decidit anar ràpid al Ryokan a dutxar-nos i canviar-nos per passejar una mica i puguer comprar. Avui resulta que els comerços tanquen a les 15:00 h. Un altre dia sense puguer comprar res ( ja hi dic jo, que anant amb moto estalvio).

Davant la situació de que els comerços estaven tancats hem aprofitat per visitar el temple budista. Molt senzill, però per casualitat ens hem trobat amb una noia que parlava una mica molt i molt petita e ínfima d´inglés ( que ja es algo). Ens han ensenyat el museu i la festa tradicional del poble. Ha sigut divertit. En el museu tenien un segell d’aniversari i hem aprofitat per estampar-lo a la senyera.

Aquest poble és una espècie de reserva Amish de l’any de la catapúm. No tenen Internet i amb molta sort hem trobat un lloc amb cobertura per el mòbil. Les cases totes tenen el mateix aspecte. Bàsicament de fusta, en planta baixa hi tenen el comerç i a la planta pis hi viuen els propietaris. Els teulats son espectaculars i de palla. A per tota arreu adverteixen de la perillositat de les flames i està totalment prohibit el fumar . El poble és encantador i tothom viu al carrer, nens en bicicleta, dones assentades i fent petar la xerrada amb les veïnes, senyors passejant els gossos, total que malgrat transportar-nos a la època més remota dels Amish, hem disfrutat molt.

A la nit hem comprat fruita al supermercat i llet. Al arribar al hotel ens hem tingut que fer el llit, posar el matalàs terra, l’edredó i el coixí. Ja esta`.

Un altre nit dormint a terra. Tenim una s ganes d’arribar a casa per fer petons al nostre llit.....

[Eva]

[Eva]

Avui hem tingut la primera part del viatge entre coll de montanya e indrets fantátics :

[Eva]

Com que anavem molt bé de temps , hem fet parada en un parc d´ossos :































Els més joves, en lloc d´ossos semblaven hienes.

[Eva]

Demà al matí ens hem de llevar molt d´hora.
Tenim una ruta d´uns 220 kms i retornem la moto abans de les 12 hores.

Ens allotjem a Tokio 2 díes més i ens dedicarem a visitar la city nipona.

Bona nit

Mar i Eva

[Frank]

Veient les fotos i llegint-vos, compartim plenament del vostre viatge, sens mourens de casa.
Gràcies Eva i Mar

[Tommy]

Hola Eva i Mar,
una salutació des de Barna, fotos molt xules, quan les veus te n'adones del contrast de costums i cultura
(el menjar, les habitacions d'hotel, els lavabos ...)
Que gaudiu i ho passeu bé i gràcies per les fotos.
Salut
tommy