Varem anar en AVE, hagués preferit en moto, doncs no teníem nens, però els horaris eren massa complicats, sobretot per la tornada .
Varem fer tot el que es pot fer,….. anar als llocs més turístics i perdre’ns en els racons més perduts, si no no tindria cap gracia.
El primer que volia fer es anar a Casa Lucio a fer un menú light en colesterol : Huevos estrellados “, però la casa va fallar doncs no obren els caps de setmana i ens van enviar a un altre Viejo Madrid, que és dels mateixos amos. No va estar malament, però la veritat varem pagar el gust i les ganes per un plat de patates fregides amb un parell d´ous ferrats.
Al vespre varem trobar una bodega per anar de tapes, molt bé de preu tot i que per entrar havies de passar per sota la barra, Bodega de la Ardosa, Carrer Colon, molt recomanable.
L’endemà després d’anar al “ Mercadillo de la plaça Cascorro“ , que per cert està a vessar i no val la pena, varem anar a dinar al restaurant “Las fatigas del Querer”, que tenen un menú per quinze euros amb el que podrien menjar dues persones normals ( jo no em considero normal ), molt recomanable i es troba al carrer de la Cruz, 17.
La resta, ( serà una crònica ben curta ), caminar i caminar, molta gent per tot arreu, a la plaça del Sol, manifestacions matí i tarda, al carrer Preciados ni acostar-s’hi, total que vam començar a buscar carrerons alternatius, on poder escapar una mica de la gent i veure el Madrid que no es veu a les fotografies.
Haig de dir en defensa dels madrilenys, que tot i que els símbols de l´espanyolisme més ranci i són ben presents, detalls com que en el primer restaurant, només servien cava català o que en l´Hotel els cartells d´estalvi d´aigua estiguessin en català, o que en moltes cartes trobessis “pantumaca” fan que encara hi hagi alguna esperança.
Us penjo quatre fotos per no avorrir massa
















































































Per cert, aquest viatge sempre el recordaré, doncs va sortir la sentencia de l´Estatut mentre estavem a Madrid