Ja tenim el Cap Nord marcat a la llista com a fet.
Quant varem decidir anar-hi teníem molt clar que seria un viatge a la carretera, un d’aquells en que potser no veus tot el que s’ha de veure però si que passes per a on s’ha de passar i a mes a mes volíem tardar el màxim a arribar-hi, anar de menys a mes, per això varem decidir pujar per les Repúbliques Bàltiques i baixar per Noruega ja que totes les informacions marcaven com a mes espectacular la costa Noruega.
Tenim un màxim de 25 dies, creiem que el VIATGE que nosaltres volem fer requereix un mínim de 22, per aquest costat anem be. El pressupost...el pressupost...contem uns 200€ per dia tot plegat ja que la meva dona m’ha prohibit dormir a llocs sense WC, també en podem disposar aixis que ja hi podem anar.
La preparació es la típica:
- carregar tot el que podem i si no hi cap, fer-ne una selecció.
- La feina mes dura, posar tota la ruta al Tom Tom.
- Una mica d’embotit per fer picnics o sopars d’emergència.
- Unes pastilles de fre del darrera de recanvi i quatre eines per si de cas.
- Uns bons equips d’aigua. Comprats la setmana abans.
- Una revisió complerta a la moto.
Com molts ja sabeu la moto te un petit problema amb la gestió electrònica que fa anar boig el ralentí, no s’ha pogut solucionar i marxem aquest cop amb l’ai al cor, a veure si la moto ens fallarà en el VIATGE mes llarg i esperat de tota la vida, es una V-Strom no pot fallar-nos.
Dia 1. 27 de Maig del 2010.
La Bisbal d’Empordà – Briançon (França) 620 km
Ruta.
Com veieu la ruta cap a Cap Nord no comença de la forma tradicional, a nosaltres ens agrada creure que som especials...encara que no ho siguem. L’idea es anar fins Àustria i pujar pel dret creuant tots els països per carreteres mes o menys secundaries, que son les que ens agraden a nosaltres i creiem que no es perd tampoc tant de temps.
Primer de tot Autopasta fins Orange. A la primera parada tot va de cara, un bon dia per anar amb moto sense massa calor. Estem emocionats per fi comença el VIATGE.
A Orange una foto, una mirada al mapa i cap a fer la carretera de Nyons a Serres que sempre es de bon fer.
A Nyons una altre parada.
Aquest camioner va tenir algun problema per passar el bungalow per el túnel ja que no es només estret, sinó que també va fent alguna corba. Les rascades al sostre ens van entretinguen mentres esperem.
Una altre parada al llac de Serre Ponçon.
Com que arribem força aviat a Briançon decidim pujar fins al Col d’Izoart que no l’hem fet mai. La neu ens rep amb bona cara, que maco que es tot.
Tornem a Briançon i caiem al Hotel de la Chausse, el recomanaríem. 115€ sopar, dormir i esmorzar...125€ amb vi. Molt familiar i amb unes habitacions espectaculars i un menjador...especial.
En Kel ens el va ensenyar en una de les seves sortides per la zona.
http://www.hotel-de-la-chaussee.com/
Dia 2
Briançon – Iselberg (Austria) 669 km
Ruta.
Avui toca un mix, mig d’Autopasta i mig de carreteres entretingudes. Travessem tota Itàlia a 136 km/h de GPS, fins a 130 km/h estem a dins la llei, a la nostra moto uns 150 de marcador.
Una mica d’Alps francesos i una ràpida visita al Lago di Garda amb una molt bona carretera carregada amb força transit.
Poc abans de Lienz estrenem els equips d’aigua, ens fa il•lusió, ja la pagarem cara aquesta il•lusió...ja.
Acostar-nos el mes possible a l’entrada del Crobglockner, a Iselberg encara que es força aviat i ja no plou, parem a dormir en un d’aquests Hotels de motos que tant hi ha per els Alps. L’endemà varem veure que podríem haver seguit perfectament i fins hi tot dormir a dalt de tot del mirador, aquí l’hem cagat. Coses de no conèixer el terreny.
A l’Hotel coincidim amb tres alemanys i un grup de cinc suecs.
Preu de 67€ mitja pensió dues persones, les habitacions no valien gaire res però per aquest preu eren correctes.
http://www.iselsbergerhof.at/
DIA 3
Iselsberg – Jihlava (Xequia) 579 km
Ruta:
Només d’esmorzar ja tenim un dels plats forts del dia, el Globglockner, no l’hem fet mai i ens fa gràcia anar a Cap Nord passant per aquí. El dia es mes tapat que ahir però som optimistes i no ens posem els equips d’aigua. Els forros d’hivern si... ja no els traurem fins arribar a casa.
Anem pujant i cada cop hi ha mes neu i fred. A la guixeta de pagament la noia ens diu que anem en comte que potser hi ha gel a la carretera...renoi si que anem bé.
Arribem al mirador sobre la glacera de Josephs Franzs, a aquesta hora en som els únics usuaris, els núvols no ens la deixen veure amb els seus millors colors però segueix sent espectacular tot i que hi ha molt menys glaç que abans.
En temporada alta hi deu haver overbookin per aquí ja que d’aparcament ni ha molt i molt, aquí el de motos, els cotxes han d’aparcar en una edificació de pisos. Com he dit estem sols.
Seguim amunt cap a la boira, buenuuuuuu...no som els únics per aquí. El plugim es torna aiguaneu.
Pugem fins a dalt de tot del punt per la carretera adoquinada, estem sols com uns mussols i el plafó fotogràfic diu que hi ha una vista espectacular, serà un altre dia per que avui res de res. Ja tenim una raó per tornar-hi...coll*ns de temps.
A la baixada ens trobem tres “personatges” que estan mes pessigats que nosaltres, van amb Mobbilettes de l’any de la picor que no poden amb les pujades i han d'anar a peu...en aquest mon corre cada fenómenuuuu.
Plugim per aquí, plugim per allà.
A Liezen trobem una especia de xiringuito ple de motos, es com un punt de reunió dels motards de la zona, parem a dinar la primera salsitxa del viatge, es divertit tot i que l’idioma comença a posar barreres. Ens desitgen un bon viatge.
Seguim la ruta establerta des de casa i és la correcta ja que no parem de trobar-nos motos. La ruta triada fins Xequia és força embolicada.
Xequia ens enamora només d’entrar-hi, us ven asseguro que hi tornarem, bones carreteres en paisatges preciosos, es nota una mica el canvi de país i l’única pega en son les línees aquelles que tapen les esquerdes de l’asfalt, si es moll patinen força i avui ho és, poc però ho és.
Anem a veure aquests de l’UNESCO si tenen bon ull. La plaça de Telc.
Aquí l’han encertat.
Anem fins a Trebic a veure el barri jueu, no val la pena companys. No cal anar-hi.
Es fa tard i decideixo fer el primer canvi a la ruta esborrant algun punt de pas i que el Tonto ens porti a Parbudice de la forma mes rapida...ja la he cagat Avui ens quedarem uns 100 km per sota del previst i sense el Tonto ens haguérem quedat a uns 50 km, cony de maquinetes.
http://trivezicky.cz/en/
67€ l’habitació sense esmorzar que obren a ¼ de deu. Sopem al seu restaurant molt be i a bon preu.
DIA 4.
Jihlava – Varsovia (Polonia) 620 km
Ruta:
De bon mati ja és veu que el dia el tindrem mogudet...recony de temps. Però no en posem l’equip d’aigua
Per sort les carreteres i paisatges ens ajuden a no pensar-hi. Ens agrada Xequia, un país per veure amb mes temps i més bon temps.
Esmorzem a un lloc de carretera amb pinta d’antiga URSS a preu regalat.
Ja ens possem l'equip d'aigua.
I anar fent fins la frontera Polaca, la nostra pàtria del nord per carreteretes sense fi. Com a totes les que hem passat fins ara cap control de cap classe.
Només d’entrar les carreteres empitjoren força. Totes tenen les famoses “roderes” i pedaços a tort i a dret.
El dia es de pluja però no seguida, ens van caient ruixats forts que paren al cap de pocs minuts, veiem que deu ser el normal per aquí, ja que quant comença a ploure la gent i les motos es posen a sopluig a qualsevol lloc i senzillament esperen que escampi.
Les “roderes” amb la pluja fan que la conducció sigui complicada.
Com que no para de ploure i ja començo a cansar-me de les males carreteres, a l’alçada de Lodz decideixo canviar la ruta prevista i deixar la Mazuria ( diuen que la millor zona de Polònia) per algun altre cop, anirem per la via mes rapida (segons el Tonto) cap Trakai a Lituania...ja la he tornat a cagar i ben cagada.
Direcció Varsòvia per un projecte d’Autovia en un estat pèssim i plovent a bots i barrals, a 60 km/h tenia pànic. Carretera de dos carrils per sentit de marxa, “roderes” a tuti pleni, aigua a bassals i entre les roderes l’asfalt rebaixat i gratat amb aquelles maquines que ho deixen tot rallat. Els cotxes que ens avancen ens van dutxant com si ens tiressin gallatades amb l’aigua de les roderes. Quina mala decisió, segur que la ruta original haguera sigut millor. Però això no és tot.
Aquí ens pensàvem que ja havia passat el pitjor.
Una hora i mitja d’embotellament per entrar a Varsòvia sota una pluja batent i nosaltres amb el ralentí boig. Total que el primer Hotel que trobem ens hi quedem, just al costat de l’Aeroport. No te pàrquing tancat.
http://www.lord.hotelekorona.pl/index.html
Ho tenim tot aigualit, a l’habitació muntem un “tenderete” que sembla un mercat de roba de segona ma. No para de ploure. Sopem a un Macdonals que hi ha al costat. Dema serà un altre dia.
DIA 5.
Varsòvia – Ukmerge (Lituània) 570 km
Ruta:
Doncs sembla el mateix de dia, de bon mati ja plou.
Al menys l’esmorzar de L’hotel es un bufet espectacular, el millor que mai he vist enlloc, “de todo...oiga”.
Sortim amb els trajos d’aigua posats, passem de veure res de Varsòvia ja que sota la pluja no ens ve de gust.
Tot segueix igual que ahir, Polònia ens deixa un mal record, no se si li donarem una altre oportunitat.
Ens possem a roda d’una V-Strom lituana durant forces km fins que ens separem, serà la única moto que veurem fins a Tallin.
Just abans de creuar la frontera parem a fer un dinar de benzinera, no plou!!! I quasi surt el sol, potser podrem endreçar els equips d’aigua.
Ep...!!! no t’embalis...!!! ja la tornem a tenir aquí.
La màquina de fer fotos, tot i que la tenim massa endreçada, rep les inclemències del temps com nosaltres.
El primer que ens crida l’atenció de Lituània en son les innombrables cigonyes que es veuen per a tot arreu totes les granges tenen les seves i per a tot arreu se’n veuen nius.
Es com Eslovènia de verda i força agradable, fins hi tot la gent sembla mes “normal”, com a la nostra terra, amb això no vull dir que austríacs, xecs i polacs siguin antipàtics...només massa seriosos. Ah...!! les carreteres tornen a ser més o menys normals.
Arribem a Trakai i un suís en fa la foto. les cròniques que hem llegit diuen que es l’únic que val la pena del castell...la foto.
Voregem Vilnius sense entrar-hi i anem a veure el centre d’Europa. Mira que n’és de gran Rússia perquè el centre d’Europa estigui tant escorat a l’Est.
De camí un pas de tren sense barrera ni res i ningú es queixa, deuen ser més civilitzats que nosaltres.
Una església peculiar.
Estem sols al centre d’Europa...fem el que volem.
De camí a Siauliai parem a dormir a un Hotel de carretera, mes que Hotel un restaurant amb habitacions, som els únics, ens atenen de meravella. La moto al seu garatge privat, un sopar de primera, un esmorzar de forquilla i tot plegat per 60€ tots dos.
Dia 6.
Ukmerge – Tallin ( Estònia) 665 km
Ruta:
Avui no ens la juguem, equips d’aigua de bon mati. Tot sembla que seguirà igual.
Anem fins a Siauliai a veure la muntanya de les creus, no és res espectacular però buenuu.
Ja en tenim un altre.
Aquí si que ens trobem una frontera com les d’abans, amb funcionaris malcarats que fan parar el motor, demanen la documentació i al veure la matricula sembla que els impressiona i canvien de cara, fins hi tot se li escapa un somriure.
Riga ens rep amb el normal de les ciutats, obres, cues i una pluja que comença...no pararem a admirar-la, ens cansen les ciutats. El que veiem al travessar-la és una ciutat força abandonada, amb totes les façanes negres com a Barcelona fa 30 anys i mols adoquins, passem de llarg.
Cap el castell de Turaida, que per variar ens rep amb pluja.
La moto comença a fer pena, he tingut de comprar un pot de líquid de fre, la bomba de l’embrague en perd líquid i he de reomplir. Es un problema d’aquest model, la bomba va al costat del pinyó i la cadena i te tendència a entrar-hi alguna brutícia.
Seguim la ruta prevista.
Ep...!! que passa aquí???
La carretera es torna una pista força teua degut a les pluges, el tonto diu que queden mes de 20 km fins el proper canvi de direcció, de benzina no anem massa be, la bomba d’embrague segueix perdent líquid, almenys no plou, parem a preguntar a la casa que és veu al final i diuen que tota és aixis...mitja volta, a buscar una alterativa.
A la primera el Tonto diu que doni la volta, cosa que no deia a la pista. Parada tècnica per reomplir la bomba, mirar el mapa i decidir el que. Una cigonya ens mira però no ens dona cap solució.
Mitja volta altre cop i cap a l’Oest, sembla que el Tonto te una resposta, la seguim. Però al primer poble que es Rujiena, omplir de benzina, desmuntar tota la bomba d’embrague per fer-li una neteja al reten. Estem al cul del mon, en una petit poble perdut de Letònia, en una benzinera de mala mort, desmuntant la moto i quasi no plou...això és vida.
Ja estem llestos, seguim les indicacions del Tonto.
Ja hi tornem a ser, però ara tinc benzina, la bomba d’embrague no perd líquid, el Tonto diu 12 km fins la propera instrucció i ens sentim aventurers...endavant les atxes. Comença a ploure amb ganes,
No ens creuem amb cap esser viu, ja en veig dormint en alguna de les granges abandonades que es veuen, però...
Estem eufòrics, ens sentim vius i a ple rendiment. Hem travessat la frontera de Letònia a Estònia per una pista de terra( a la quinta hòstia de casa) en unes condicions “difícils” i sense tenir massa clar a on ens portaria tot plegat. BUUUUUUUUFFFFFFFFFFF quina passada.
Es veu que els de Letònia només asfalten fins l’últim poble del país. Els d’Estònia només fins la frontera. Hi ha uns Km que ningú s’ocupa. En condicions normals les pistes es poden fer sense cap problema, amb pluja el fang les embolica.
Una altre frontera sense cap control.
A Tallin per la via ràpida, canvi de ruta. Per el camí se’ns creua un “alce”, deunidor quines bestioles.
A Tallin tenim l’única reserva del viatge, era tant barat que vaig pensar que si la perdíem no passaria res, 29€ l’habitació doble sense esmorzar ni possibilitat de recuperar. Molt a prop del centre i del Ferry.
http://www.booking.com/hotel/ee/revalex ... 2AodyFl46w
L’agafem sense esmorzar ja que tenim pensat esmorzar al Ferry.
Sortim a sopar i veiem el sol per primer cop en molts de dies, i que maco que és.
Al costat de l’Hotel hi ha una mega edificació abandonada pròpia de l’antiga URSS.
Tallin si que val la pena, una ciutat molt turística i plena de tot. Molt maca també. La bateria de la càmera s’esgota i no podem fer totes les fotos que voldríem.
