Fa uns dies, parlant amb el Stelvio li comentem que teniem ganes d'anar a Navarra i en particular visitar la Selva d'Irati en moto, i ell ens diu que també li faria gràcia d'anar-hi... la resta ja us la podeu imaginar.
Divendres 2 de juliol
La sortida la hem fet aquest passat cap de setmana, dies 2, 3 i 4 de juliol. Establim com camp base el càmping Urrobi, a Aurizberri, que és al nord de la comunitat foral, lloc proper a Irati i a tota la zona que volem visitar. Quedem de marxar divendres a primera hora de la tarda, tot passant per carreteres secundàries i fer l'aproximació ja gaudint de la moto, i arribar a una hora prudencial.
Aquesta va ser la ruta d'anada.
http://maps.google.es/maps?f=d&source=s ... 009277&z=8

S'ens complica la tarda, però, i no podem marxar fins a quarts de set. Tot i així, desestimem l'autopista i mantenim la ruta prevista. A l'alçada de Sariñena comencen a caure gotes i veiem una tempesta a la nostra esquerra que descarrega amb força (podem apreciar els característics fils d'aigua que baixen de les bromes). Miro el mapa i veig que la carretera declina cap a la dreta, esquivant el nucli del la tempesta. Estem de sort i no ens enxampa.


Passem per Riglos amb el sol ja molt baix. Un espectacle veure els Mallos banyats pels darrers raigs de llum de la tarda, que encara ressalten més el color vermellós de la roca. Corba darrere corba, a bon ritme, jo davant i en Xavier darrere. Apreto una mica i disfrutem dels revolts enllaçats, amb la GS enganxada a la RT com si la portés lligada al darrere. La Dolors em recorda que anem de passeig i carregats... trec gas i seguim gaudint del paissatge. Parem a respostar a Puente la Reina, i mentre fem benzina es posa aploure. Ens posem el trajo d'aigua i enllà !!

Tot i l'amenaça del temps, al final només son quatre gotes, encara que hi ha moments que en comptes de gotes semben gots d'aigua. Trobem zones d'obres, amb la carretera molt bruta, que amb la pluja forma una pasta que no em fa gens de gracia. Redueixo el ritme i anem tirant fins a Lumbier, on trobem millor asfalt i podem apretar una mica. Aquest darrer tram de carretera fins a Aurizberri ja el fem de fosc, i a l'arribar coincidim a dir que, de dia, ha de ser sensacional.
Arribem al càmping a les onze tocades. La recepció ja és tancada, però ens han deixat la clau a la porta del bungalow. Descarreguem trastos i preparem el sopar. Avui amanida, quiche lorraine i... pastisset !!!



Aquest és el bungalow "classe turista" que hem llogat. És un tres/quatre places reduïdet però acollidor, amb porxo tancat, cuina i wc. El càmping és molt correcte, amb parcel.les amb gespa, espaioses, els serveis nets i prou dimensionats. Té bar-restaurant i un petit súper per a les quatre compres que hagim de menester. Recomanable.

Aquí la foto dels bungalows "primera classe"... massa luxe per un bon motorista.
