Tal com deia a la petita crònica de la meva darrera escapadeta, ens vam trobar amb un xicot que portava una BMW R1200R, una moto que sempre m'ha agradat d'estètica, però que veia excessivament alta i pesada, però aquesta em semblava més baixeta i el noi no era gaire alt.
Al posar-nos a parlar amb el xicot en qüestió, resulta que era mecànic de motos i que si això, que si allò, i jo anar mirant la moto i babejant.
A tot això que ell em diu si vols hi pots pujar :eyes no ho hauria hagut de fer, em va enamorar a l'acte.
Resulta que portava muntat el seient més baix que es pot demanar de sèrie, amb la qual cosa jo tocava bé de peus a terra, tot i que era un lloc amb grava i inclinat, em notava segur (desconec quina alçada té amb aquest seient?).
El manillar, molt ample em quedava a una alçada ideal, gairebé com a la F650GS.
El dipòsit, a diferència del de la Bandit, era o semblava més curt, cosa que feia que el manillar em quedés també, més aprop.
Degut a la irregularitat del terreny, no vaig gosar moure-la massa, però sense treure la pota de cabra, la vaig balancejar una mica i no semblava giare més pesada que la BLues, amb la diferència que el manillar i la postura, ajudava a tenir sensació de control i domini de la moto.
En resum, que no hi hauria hagut de pujar mai en aquella maquinota del diable :twisted:
Ara només em queda somiar :halfcry És el problema dels mileuristes amb contractes precaris :enfadat :crys
La culpable de tot era una com aquesta...
