Entrada
Autor: Ra-mon » dv. ago. 13, 2010 5:14 pm
[quote user="Sagal" post="131709"][quote user="Ra-mon" post="131708"]
---
si déu vol --- inshalla
déu és el més gran --- Allāhu Akbar[/quote]
Ja deia jo que foties una mica cara de moro :D :D :D :D :D[/quote]
Sagal, per si t'interessa més informació de viatges al Marroc, he trobat un estudi egodocumental força interessant de Francesc Espinet i Burunat (Universitat Autònoma de Barcelona) titulat "Viatges de catalans al món arabomusulmà o catalans en terra de moros. Un inventari provisional fins el 2006", si vols ja te'l passaré ;)
Hi ha un apartat on explica el possible orígen de la parula moro, l'enganxo aquí sota encara que sigui una mica llarg:
"Terra de moros". "Món arabomusulmà". Utilitzo aquestes dues etiquetes com a sinònimes.
La primera tindria un aire popular i tradicional, tot essent alhora "políticament incorrecta". La
segona seria acadèmica i "políticament correcta". Totes dues són, però, prou imprecises i
questionables. M'explico.
"Arabomusulmà", mot compost amplament utilitzat, podria ben bé entendre ́s com a àrab i
alhora musulmà (excloent els àrabs no musulmans i els musulmans no àrabs), mentre que la
meva intenció en utilitzar-lo és que englobi els seus dos components, de manera que es referiria
alhora a tot allò àrab (ètnia i llengua) i a tot allò musulmà (religió); cal, però, tenir ben clar que
no tots els àrabs són musulmans (n'hi ha de cristians de ben diferents doctrines, des de catòlics
fins a coptes; el Líban és de població àrab, però al segle XX al voltant d’un 50% ha estat
cristiana, encara que en lent descens) i que la majoria de musulmans no són precisament àrabs
(des d'amazics al Nord d'Àfrica, fins a uigurs al Xinjiang, dins de Xina, per donar un parell
d'exemples ben allunyats geogràficament; els estats amb més presència musulmana són
Pakistan i Indonèsia, on no hi ha àrabs).
110
"Terra de moros". D'antuvi políticament incorrecte, això de moro, sembla. Només un parell
d'objeccions, però.
Primera: la paraula moro (maurus) és la denominació que segurament es donaven a sí
mateixos a meitats del primer mileni abans de l'era actual els habitants amazics de l'Àfrica
Menor central i occidental (fonamentalment, les terres de l'actual Marroc i de la major part de
l'actual Algèria)3, que formaren el regne de Mauritània, conquerit per l'Imperi romà i dividit en
distintes províncies, que conservaren el nom genèric de Mauritània (amb diversos adjectius com
ara Tingitana, Sitifense, Secunda, Prima, Caesariana), fins a ser ocupades pels àrabs musulmans
a finals del segle VII. Aquests mauri formaren el gros del contingent militar que, dirigit per
àrabs musulmans, arribà a la Península Ibèrica a començaments del segle VIII, s'hi instal.là i la
batejà amb el nom d’al-Andalus. Els cristians del nord d'aquesta península continuaren donant
el nom de maures, moros, als habitants d'al-Andalus. I, generalitzant, als musulmans. El nom,
en l'escenari d'una querella religiosa generalitzada entre cristians i musulmans a la Mediterrània,
adquirí un matís despectiu en ser utilitzat pels cristians. El conservà posteriorment i fins i tot
l'augmentà durant l'edat moderna en l'escenari de la pirateria barbaresca, s'intensificà durant els
segles XIX i XX en el marc de les guerres del Marroc entre espanyols i marroquins, no fou gens
ben considerat (el nom) per l'antifranquisme, que l'associà a la "guàrdia mora" de Franco, i ha
passat a ser proscrit per la societat benpensant en temps d'immigracions del sud, per a ser
substituït pel de magribí (discutirem aquest terme més avall). D'altra banda, de manera ben
curiosa Mauritània és la denominació d'un estat creat com a conseqüència de la
descolonització de l'Àfrica occidental francesa el 1960, estat situat molt al sud de les terres més
pròpies dels mauri d'ara fa dos milenis i escaig.
Segona: a les Filipines meridionals el grup independentista musulmà del que hem sentit a
parlar tant aquests darrers anys s'autoanomena precisament "Moro National Liberation
Front"4. Encara que hereus dels comerciants àrabs musulmans establerts a la zona abans de
l'arribada dels espanyols, en l'actualitat aquests "moros" poc tenen d'àrab i són fonamentalment
membres musulmans d'ètnies autòctones sense cap relació amb una ascendència nordafricana.
Per què aquest nom, doncs? Perquè és el qualificatiu que els conqueridors espanyols donaren
als musulmans filipins com a sinònim de musulmà, amb una connotació despectiva usual a
l'època; ells, els moros, no obstant això, s'han apropiat el nom en positiu, tot reivindicant-lo.