El track de la ruta ha estat una barreja de rutes conegudes meves i altres desconegudes que he anat enllaçant. Ens ha sortit algun que un altre tram "entretenidillo" i el resultat final han estat 150 km dels quals 20 han estat d'asfalt i perquè hem volgut.
Ens ajuntem els amics Cherokee, entusiasmat de com va la seva XT per muntanya, el gran Sasa2r, el meu co-guia que on jo em perdo ell em rectifica i on ell es perd jo també, el gran PepeR1 amb la seva fina conducció, i hem tingut el gust de retrobar-nos amb LuisH6 que esperem que s'ho hagi passat bé i li hagi servit d'entrenament per a setembre.
Comencem sortint de Manresa en direcció Sallent (per camins entre nous i semiconeguts pels quals ens vam perdre una mica però ens va valdre per aprendre rutes noves.
Una curiositat: aquesta muntanya de sal són els residus de la mina de potasa de Sallent
Parada a Sant Martí de Serrahima
Esmorzar de forquilla a Prats de Lluçanès ben guanyat després d'uns quants quilòmetres de pistes amb una mica de calor. No hi ha fotos perquè no va donar temps de treure la càmera, només en tenim l'entrada de la fonda, molt recomanable tant el servei com el menjar i el preu.
Una vegada ben menjats i servits vam engegar direcció a la riera de Merlès sempre per pistes
Foto de la riera des del pont al costat d'un camping
Comencen els primers passos d'aigua, que sempre van bé per refrescar-se els peus i alguna una mica més per anar ben fresqueta
Arribem al Cobert de Puigcercós després d'uns trams de pista força tècnica i ens llencem sobre les begudes, encara que el més fotut estava per vindre.
El Cobert és un bon lloc per menjar i fer una aturada. És un nom mític en el mon de la moto de muntanya.
Per aqui comencem a pujar pel Berguedà
Aquest pas de la riera de Merlès el vam passar fa cinc anys en ple desglaç amb dos pams més d'aigua i enmig d'una tempesta.

Així estava aquest cap de setmana
En video
Després d'un tram durillo de pedres i fang, parada de descans i en Tomás tot feliç
A dalt de tot ens trobem un parking de BMWs
Un prat que feia goig al Puig Miró i impressionants vistes
De camí al refugi de l'Ardericó un tram que mai toca el sol i sempre està enfangat, fins i tot en ple estiu. Allí vam patir una miqueta
En Tomás per fer cas de les indicacions de Pepe es va enganxar en el fanguer, encara que va sortir heroicament
L'Aitor, tot un campió en el seu tros d'estrena en rutes llargues off-road: atenció a la seva cara, es veu com està cansat com tots els altres després de tots els km acumulats i trobar-se amb tot això
Per fi arribem al refugi de l'Ardericó on parem a fer unes merescudes cerveses i on la meva entrada va ser triomfal en passar la cancel·la de les vaques que em va regalar una fuetada de 53.000 volts a la mà segons el guarda del refugi i que em va deixar la mà dormida més de mitja hora. Si ho sé m'endollo el mòbil en el cul i el carrego per aprofitar.
Vistes des del refugi
Continuem en direcció a la serra de Catllaràs, en la que no havíem estat mai i que em va deixar més flipat que la fuetada de la cancel·la, i que per cert també va provar Aitor.
Em vaig trobar amb aquest gustos bolet que anuncia en ple agost una gran temporada amb tot el que ha plogut
Més vaques. Al fons una Beta Alp del pastor que controlava les vaques. Què millor vehicle per a aquests menesters.
Precios bosc
La Pobla de Lillet, la nostra destinació.
Una vegada allí repostem, i per carretera vam tornar a casa a les tantes, cansats, amb gana però molt contents perquè la jornada i la ruta han estat de les de recordar, i amb uns companys com sempre, de categoria.
Link a l'album sencer de fotos
http://picasaweb.google.com/toniquiet2/ALaPoblaDeLillet#