Bellesa i Mort...

Espai per humor i altres temes

Moderador: Airald

Respon
Avatar de l’usuari
Terraxaman
Presentats
Entrades: 544
Membre des de: dl. gen. 08, 2007 11:19 am
Ubicació: Montseny-Les Guilleries
Contacta:

Bellesa i Mort...

Entrada Autor: Terraxaman » dt. feb. 06, 2007 10:25 pm

Hola nois/es:


Deu ser l’hivern, amb aquests dies grisos en que la boira ho amara tot...
Ha de ser la manca de la llum del Sol, l’espectacle d’una Natura immersa en la melancolia, a l’espera d’aquella primavera que ja està neixent i que s’amaga darrera de cada fulla caiguda en el terra...
Pot ser... poden ser tantes coses...
Quatre lentes i fredes gotes llisquen pel cristall de la finestra que tinc al davant, dibuixant formes sense forma... i un sentiment de petitesa s’apodera de la meva ànima...
M’atrau l’abisme, ho reconec, l’alegria i la tristesa per igual i jo, equidistant al vell mig d’una ecuació impossible de resoldre...
Penso... visc... i en les meves pantalles interiors apareixent les imatges, els sons, les paraules….

Us ofereixo compartir unes quantes emocions...

Imatge

“Cuanto más se eleva
y se ensancha el pensamiento humano,
menos comprensibles aparecen la nada y la muerte.
Todo lo que muere cae en la vida;
y todo lo que nace tiene la misma edad de lo que muere.
La muerte es el lado de la vida que no está vuelto hacia nosotros...
No hay ni un más acá ni un más allá,
tan sólo la gran unidad.”


J.M. Rilke: (La muerte.)

Imatge

“Soy bella ¡Oh, mortales!,
como un sueño de piedra
y mi seno, para todos en su momento mortífero,
está hecho para inspirar al poeta,
un amor eterno y mudo como la materia.
Trueno en el azul como una incomprendida esfinge;
uno un corazón de nieve a la blancura de los cisnes;
odio el movimiento que desplaza las línias,
y jamás lloro, jamás rio”.

Baudelaire: (Belleza muerte)

Imatge[/

POEMA nº 20
(Pablo Neruda)

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Escribir, por ejemplo: «La noche está estrellada,
y tiritan, azules, los astros, a lo lejos.»
El viento de la noche gira en el cielo y canta.
Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Yo la quise, y a veces ella también me quiso.
En las noches como ésta la tuve entre mis brazos.
La besé tantas veces bajo el cielo infinito.
Ella me quiso, a veces yo también la quería.
Cómo no haber amado sus grandes ojos fijos.
Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Pensar que no la tengo. Sentir que la he perdido.
Oír la noche inmensa, más inmensa sin ella.
Y el verso cae al alma como al pasto el rocío.
Qué importa que mi amor no pudiera guardarla.
La noche está estrellada y ella no está conmigo.
Eso es todo. A lo lejos alguien canta. A lo lejos.
Mi alma no se contenta con haberla perdido.
Como para acercarla mi mirada la busca.
Mi corazón la busca, y ella no está conmigo.
La misma noche que hace blanquear los mismos árboles.
Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos.
Ya no la quiero, es cierto, pero cuánto la quise.
Mi voz buscaba el viento para tocar su oído.
De otro. Será de otro. Como antes de mis besos.
Su voz, su cuerpo claro. Sus ojos infinitos.
Ya no la quiero, es cierto, pero tal vez la quiero.
Es tan corto el amor, y es tan largo el olvido.
Porque en noches como ésta la tuve entre mis brazos,
Mi alma no se contenta con haberla perdido.
Aunque éste sea el último dolor que ella me causa,
y éstos sean los últimos versos que yo le escribo.


Si voleu seguir aquest viatge podeu fer-ho des d'aquí:
http://terradesomnis.blogspot.com/2007_ ... chive.html


Agrairia els vostres comentaris.

Una abraçada.

V'sssssssssssssssss

Avatar de l’usuari
Siono1000
Presentats
Entrades: 2573
Membre des de: dc. març 28, 2007 2:12 am
Ubicació: Baix Empordà

Entrada Autor: Siono1000 » dj. abr. 12, 2007 8:22 pm

Terraxaman, m'has deixat de pedra, fred com el marbre de les estátues.
Jo que pensaba que la nostra peculiaritat era si res mes no "extranya" i resulta que en una pagina de motards (es dona per entès: d'homes durs de veritat) trobo't gent que no solssament comparteix la "raressa" sino que a més la lliguen amb la poesia. Ja ho he dit DE PEDRA.

Una curiositat, ¿ el blog aquest "Terra de somnis" el vas fer per plasmar una afició? o ¿fora un moment baix de la vida?
La veritat, m'ha sorprès la gran quantitat de poemes referents a la mort que vas aplegar. Crec que això només pot esser per un gran coneixement de la poesia o per una busca sobre el tema.

Faré una altre lectura amb la calma que requereixen els poemes.

¡¡Mira que en son de "raros" els motards.!!
Salut i kilómetres

Avatar de l’usuari
Terraxaman
Presentats
Entrades: 544
Membre des de: dl. gen. 08, 2007 11:19 am
Ubicació: Montseny-Les Guilleries
Contacta:

Entrada Autor: Terraxaman » dj. abr. 12, 2007 8:34 pm

Hola nois/es:
siono1000 ha escrit:Terraxaman, m'has deixat de pedra, fred com el marbre de les estátues.

Una curiositat, ¿ el blog aquest "Terra de somnis" el vas fer per plasmar una afició? o ¿fora un moment baix de la vida?
No ho descarto aixó, però la veritat es que ja fa anys que la mort m'interessa, com tots els altres tabús que la nostre societat sosté...
i amb aixó em considero absolutament romàntic...

Imatge


V'sssssssssssss

Avatar de l’usuari
Atramuntanat
Presentats
Entrades: 734
Membre des de: dt. gen. 09, 2007 1:26 pm
Ubicació: Sant Feliu de Guixols - MGM 13254

Entrada Autor: Atramuntanat » dj. abr. 12, 2007 10:29 pm

com sempre, llegir les teves paraules es pujar a un tren i fer un viatge

una abraçada terra
Erg Chebbi - Merzouga

Imatge

Bayerische Motoren Werke R 1200 GS Ifigenia

Avatar de l’usuari
Triniti.V
Presentats
Entrades: 1426
Membre des de: dl. gen. 08, 2007 7:41 am
Ubicació: La Garriga
Contacta:

Entrada Autor: Triniti.V » dv. abr. 13, 2007 1:29 pm

Personalment crec, que la mort és un simple pas més de la vida no em preocupa,
no em treu el son... Si inevitable és el pensar-hi, pateixo més pels que aquí es
quedarien que pel pas en qüestió...
Parlant d’aquest tema amb el meu pare, ja que per nosaltres no és pas tabú,
ell opina que pensant com jo, no esperant un Cel després de la vida, no podria viure...
Jo penso al contrari, vull gaudir tant de la vida ja que no espero res de la Mort...

Les visites als cementiris que alguns de vosaltres feu, no deixen de ser curioses
pel meu punt de vista, dieu que sentiu la pau, i jo només puc imaginar-me els familiars
d’aquelles persones amb el cor partit en dos, parleu que la vostre imaginació vola
i intenteu pensar en el que feien o qui eres, a mi em fa pena veure que hi ha gent jove,
nens, que encara no els hi tocava morir...

Per mi els cementiris son tristos, centenars de persones han plorat en els seus interiors,
i encara que si son tranquils, personalment prefereixo visitar altres coses...

Evidentment tot son opinions :wink: :wink: :wink:

:!: i Vvvvsss
Honda Varadero XL1000V - La Negreta

Web Personal - Informació dels Alps a El Rincón Alpino


Vvvvvvssss

Avatar de l’usuari
Siono1000
Presentats
Entrades: 2573
Membre des de: dc. març 28, 2007 2:12 am
Ubicació: Baix Empordà

Entrada Autor: Siono1000 » ds. abr. 14, 2007 12:08 am

Terra Perdona una altra pregunta tonta
¿realment creus que la llum de la vida está allí?
Que en un moment baix un cregui que la mort pot acabar amb els problemes i veure-la com la SOLUCIÓ, no ho comparteixot però val. ¿però que la llum sigui a l'altre costat...? ni ho compateixo't ni ho puc entendre.

Preferiria creure que ets un romantic-enamoradis.
Els romantics-romanticisme prenien massa Absenta em sembla.

Ja que estic possat a preguntar, una altre.
¿el poema nº 20, realment es refereix a la mort o algú que s'ha mort?
Salut i kilómetres

Avatar de l’usuari
Terraxaman
Presentats
Entrades: 544
Membre des de: dl. gen. 08, 2007 11:19 am
Ubicació: Montseny-Les Guilleries
Contacta:

Entrada Autor: Terraxaman » ds. abr. 14, 2007 3:00 pm

Hola nois/es:
Anna ha escrit:Per mi els cementiris son tristos, centenars de persones han plorat en els seus interiors,
siono 1000 escrigué:

"¿però que la llum sigui a l'altre costat...? ni ho compateixo't ni ho puc entendre.
Els romantics-romanticisme prenien massa Absenta em sembla.

Ja que estic possat a preguntar, una altre.
¿el poema nº 20, realment es refereix a la mort o algú que s'ha mort?"

Moltes preguntes i molt difícils de respondre, jo només puc dir-vos que no tinc LA RESPOSTA a res... només opinions, sentiments...
Comencem pel fàcil, el poema nº20, com la majoria de poemes, no té perquè estar fonamentat en fets de la biografia del poeta, de vegades són només això, sentiments... hauria de conèixer millor la biografia de Neruda per a contestar-te amb coneixement de causa, després de llegit molts cops i reflexionat, em sembla més aviat un poema a un amor ja passat -que no oblidat- jo crec que quan has estimat, si aquest estimar és sincer, no s'oblida mai... evidentment la pàtina del temps el fa més distant, però...
Tens alguna cosa contra l'Absenta?... jo no bec mai... però cadascú cerca la inspiració com pot i sap... les substàncies embriagadores de l'ordre que siguin han acompanyat la civilització des dels seus orígens fins avui mateix, i no només en el camp de les arts... l'extrema lucidesa de molts dels poetes, pintors, músics d'ahir, d'avui i de demà sovint és troba associada amb determinades substàncies: Van Gohg amb l'absenta, Wagner, Gaudí amb l'amanita muscària, Shakespeare amb l'opi, etc., etc., etc., però això no disminueix ni una mica el seu merit, ni la seva capacitat d'expressar el que és inefable.
En quan a que els cementiris siguin tristos... bé, Anna tu dius que amb el teu pare pots parlar de tot i que la mort no és cap tabú... que és una cosa més de la vida, d'acord... però llavors perquè la mort ens provoca dolor?...
Ara no puc respondre adequadament el meu concepte-sentiment sobre la mort, aquesta tarda ho intentaré...
Una abraçada.

Avatar de l’usuari
Terraxaman
Presentats
Entrades: 544
Membre des de: dl. gen. 08, 2007 11:19 am
Ubicació: Montseny-Les Guilleries
Contacta:

Entrada Autor: Terraxaman » ds. abr. 14, 2007 5:50 pm

Hola nois/es:


Ja soc aquí! (osti, em sona això, que ho va dir algú?)

Us podria ficar uns d'aquells posts tant llargs impossibles de llegir, per intentar respondre el que penso al voltant de la mort... però en bé de fòrum i per a no aburrir-vos us trameto al que ja he escrit en algun altre lloc:

http://terradesomnis.blogspot.com/2007_ ... chive.html

busqueu allà al text de Paul Brunton sobre "L'escorpí de la mort" i crec que ho trobareu molt millor explicat... però retornant a la imatge
m'atreviria a simplificar-ho molt...

Imatge

Que hi veiem?... en un primer pla un terra empedrat, enllosat, del que per aquí i per allà en surten diverses plantes. Al seu damunt hi ha un taüt de fusta amb la tapa aixecada, el seu interior un paisatge marí amb un sol llevant o ponent -depèn de l'estat d'ànim del qui ho mira-...
El significat directe de l'obra és clar, la mort -el taüt- no és un final, sinó la porta -la disposició del taüt pren aquest sentit- a un altre "cosa" -de moment em reservo el significat de cosa, val?...
En l'enllosat del primer pla, podem identificar-lo com aquest costat de la mort, és a dir, la vida abans de morir, l'avui de tots nosaltres, aquests moments que compartim, el caràcter material d'aquest costat de la vida queda prou exemplaritzat, per les pedres, el caràcter de vida per les plantetes... però aquest costat resulta fosc, apagat, poc viu, comparat amb la lluminositat i calidesa que pot copsar-se més enllà de la porta i, fins i tot, podria dir-se que l'autor ens convida a anar-hi...
Que en ple segle XXI en un fòrum de durs moters, algú vingui amb xorrades sentimentals com aquestes us semblarà com a mínim un anacronisme, però penso que Tim White en aquesta obra reflecteix profundament una opinió àmpliament compartida per la majoria dels homes i dones que conformem la Humanitat, la de l'existència d'una altre forma d'existència més enllà de la mort...
En la meva imaginació, l'ésser humà és molt més que ossos, muscles, nervis, cartílags, aminoàcids, hidrats de carboni i tot això que conformaria la nostre materialitat. Pensaments i emocions ja configuren un reialme, una esfera, la noosfera -segons la terminologia de Teyllard de Chardin- que no és estrictament material, tot i que necessiti una base cerebral, nerviosa, bioquímica per a produir-se, però que alhora, va més enllà, però la Personalitat amb majúscules, tampoc és suficient per encabir, tot el que comprèn l'ésser humà... doncs aquí hi mancaria encara, una dimensió més, i ho podria argumentar des de diverses perspectives: Psicològica, Sociològica, Religiosa... però avui, l'anomenaré senzillament l'esperit, en el sentit d'ànima o energia vital, i aquest esperit, o ànima, o com vulgueu anomenar-lo, no és meu, per tant, no mort amb mi, éll es immortal!.
Abans de que m'acuseu de fer demagògia, us prego trenta segons de confiança, atureu-vos... fixeu-vos en el que passa ara mateix en vosaltres mateixos allà on esteu... prengueu consciència del vostre cos, de la seva postura, de la vostre respiració, dels sentiments i pensaments que aquest escrit i aquesta (experiència) us està reportant, i fixeu-vos encara en qui observa, el que li passa al cos, el que li passa a la ment, qui/que és aquest observador? que sempre està present en tots els moments de la nostre vida -encara que de vegades no ens adonem de la seva presencia-, doncs és molt senzill, aquest observador, anomeneu-lo com vulgueu, Jo Superior, Ànima, Pepito Grillo, Consciència, Esperit, aquest és el nostre Jo veritable, l'altre, en Terraxaman, Josep, el profe de l'Insti, l'intrèpid i agosarat moter -es nota que no tinc avia?- , no són més que les màscares amb les quals recorrem aquest breu interval que és la vida...
La vida veritable no és aquest curt període d'existència, sotmesos a l'experiència física, a la malaltia, al dolor, als disgustos i petites alegries d'una vida de la que difícilment podem copsar-hi un sentit, l'ara i aquí, el Carpe Diem, no poden esdevenir mai el sentit de la vida, sinó senzillament un mètode, una eina per tal de descobrir la nostre veritable naturalesa d'éssers immortals.

Bé ja n'hi ha prou per avui, no?.
Una abraçada.

Avatar de l’usuari
Randy-650
Presentats
Entrades: 14288
Membre des de: dg. gen. 07, 2007 10:20 pm
Ubicació: ®Randy i Montse¶¶¶¶¶Suzuki Bandit 650 SA¶¶¶¶Castellar del Vallès-B¢n

Entrada Autor: Randy-650 » ds. abr. 14, 2007 6:44 pm

Senzillament genials.

No tinc més paraules que afegir als teus escrits, noi.

M'hagués agradat tenir un professor com tu a la meva època d'estudiant..... :bow

I t'ho diu un altre enamorat dels cementiris.


Imatge

Imatge
La Bandy© (lujoisla dixit) ImatgeImatge
Fundador i soci n* 1 Jo no vaig amb BMW®©

Avatar de l’usuari
Siono1000
Presentats
Entrades: 2573
Membre des de: dc. març 28, 2007 2:12 am
Ubicació: Baix Empordà

Entrada Autor: Siono1000 » ds. abr. 14, 2007 9:53 pm

Terraxaman, dius que no tens respostes per algunes preguntes, jo no en tinc de respostes, només preguntes, en tots els temes em portes molt camí recorregut.
Només per el fet de poder escriure tota la parrafada sobre una cosa tan intangible com els sentiments i aconseguir esser intel•ligible, per mi ja seria un somni. Encara que la forma l’entès, diria que el fondo segueix sense ser comprensible per a mi.
La fotografia es molt bona en tots els aspectes, per a qualsevol es entenedor el missatge, però... (i seguim amb les preguntes), jo menys que ningú se l’intenció de l’artista, si el sol es ponent...¿ no podem imaginar un gran canvi en poca estona? Jo puc veure el canvi de llum del taüt a l’exterior, puc veure el verd de les plantes pujant de to i em sembla que les pedres no seran tan fosques quant les toqui de ple la llum del sol que ponent-s’he allí ja comença a esser ixent aquí. Es un punt de vista profà.

He llegit el post “L’escorpí de la mort”, no facis cas de tot l’anterior, ara ja entenc el “calibre” del contrincant......entenc els mots “Terraxaman”, “terra de somnis” i la teva firma “ara i aquí”. Tu jugues a una altra Divisió “bandido”.

Però el meu son les preguntes.
¿es teu l’escrit? I si no es teu ¿el comparteixes fil per randa? Per el poquet que conec de tu jo diria que si.
En el cas de que sigui obra teva:
¿el tema et va començar a interessar abans o desprès?

El meu recorregut filosòfic es de curta volada, eixís que sentint-ho molt no estaré a l’alçada teva i que m’agrada fer-m’he preguntes.
Tot i que afirmo rotundament el meu materialisme oníric en el fons soc un “aventurer” amant de les sensacions i de ment oberta (crec), pensaré amb l’escrit, no et facis il•lusions soc dur de pelar. Hi ha moltes afirmacions que no comparteix-ho, però intentar rebati-los-ho amb arguments siguent tu el contrincant en costarien documentar-me durant anys i potser panys, eixís que em limitaré a escoltar el que ens vulguis dir i ja veurem que passa.

El tema de l’Absenta només era per que provoca un estat mental “diferent”, no real. Després de llegir veig que la “diferencia” no la interpretaríem igual i la realitat menys. Eixís que esborra tot el que he dit, no sabia a quina Lliga jugava, il•lús de mi.

Anant a temes mes terrenals (ja se que no es la paraula adequada per segons quines maneres d’entendre la terra) he vist que t’interessen els arbres monumentals, aquí a la Bisbal tenim el suro mes alt de la província i es en un jardí particular. Per la teva col•lecció et penjaré fotos d’un arboç, un pi i dos surus, teníem una alzina però un llamp la va partir fa tres anys.

Estic mig marejat de tantes sensacions.

Randy-650 ha escrit: I t'ho diu un altre enamorat dels cementiris
Benvingut al club, potser ja som el 30% de la població. :D
Salut i kilómetres

Avatar de l’usuari
Triniti.V
Presentats
Entrades: 1426
Membre des de: dl. gen. 08, 2007 7:41 am
Ubicació: La Garriga
Contacta:

Entrada Autor: Triniti.V » dg. abr. 15, 2007 11:39 am

Aquest fil cada vegada està més interessant... :wink:

Quan he dit que no esperava res de La Mort, no em referia en cap moment
en que el final de la vida que coneixem ara sigui el final de la nostre existència,
de la nostre energia...

El que tots tenim clar és que La Mort, és un viatge que estem obligats a fer,
i a més l’hem de fer sols...

Com la majoria de persones la curiositat que em provoca el tema, va per temporades
i tinc que reconèixer que sóc molt curiosa i com ja vaig dir, l’única preocupació
és pensar amb els que es queden...

Terraxaman ha escrit: En quan a que els cementiris siguin tristos... bé, Anna tu dius que amb el teu pare pots parlar de tot i que la mort no és cap tabú... que és una cosa més de la vida, d'acord... però llavors perquè la mort ens provoca dolor?...

Una abraçada.
Pel meu punt de vista, el dolor és un dels sentiments més forts que té el ser humà,
és més intens que la Felicitat, que l’Alegria, que l’Amor, que la Tristesa...

Quan et separes d’una persona que t’importa, si un amic marxa a estudiar lluny
i saps que estaràs un temps sense veure’l, la tristesa apareix inevitablement...

Si del que et separes per un temps és una persona a la que Estimis, un Pare,
un Fill, un Germà, o la teva Parella, aquesta tristesa durant la seva absència tindrà
estones de dolor, que seran suavitzats per les trucades telefòniques, les cartes....

Però el Dolor, el dolor que provoca La Mort no és comparable amb res...
La persona que estimes, que t’importa, deixarà d’estar amb tu, jo espero i confio
que les nostres energies es retrobaran... però el dolor de perdre a una persona estimada,
crec que és la suma de tots els sentiments... No podràs tornà a sentir la seva alegria,
n’hi podràs compartir un moment de felicitat, quan estiguis trist no estarà al teu costat,
i no li podràs demostrà lo molt que l’estimes cada dia.....
Per mi aquest és el pitjor dels dolors....


Se, espero, crec.... Que algun dia amb retrobaré amb els que ja han marxat,
però aquest 50 anys més que espero viure els trobaré molt a faltar....
i això Terraxaman és el que em provoca dolor...

Per això a mi els cementiris no em donen pau, m'omplen de tristesa...

No em fa por La Mort, és un pas més de la vida, però ningú ha dit que la vida sigui fàcil,
n’hi que veure deixar-la a la gent que estimes sigui en moltes ocasions terrible...

Com que tots hi acabarem passant, no te massa importància el preocupar-se,
millor és gaudir del nostre cos, vida, energia aquí... que de gaudir-ne a l’altre costat
no ens en escaparem... :wink: :wink: :wink:



:!: i Vvvvsss
Honda Varadero XL1000V - La Negreta

Web Personal - Informació dels Alps a El Rincón Alpino


Vvvvvvssss

Avatar de l’usuari
Randy-650
Presentats
Entrades: 14288
Membre des de: dg. gen. 07, 2007 10:20 pm
Ubicació: ®Randy i Montse¶¶¶¶¶Suzuki Bandit 650 SA¶¶¶¶Castellar del Vallès-B¢n

Entrada Autor: Randy-650 » dg. abr. 15, 2007 2:38 pm

siono1000 ha escrit:
Randy-650 ha escrit: I t'ho diu un altre enamorat dels cementiris
Benvingut al club, potser ja som el 30% de la població. :D
Doncs si. Ja saps tu que a l'estranger es té un altre concepte sobre els cementiris. Res a veure amb el que hi ha per aqui, clar. :D

I com bé ha dit l'Anna.....és un viatge que estem obligats a fer...
La Bandy© (lujoisla dixit) ImatgeImatge
Fundador i soci n* 1 Jo no vaig amb BMW®©

Avatar de l’usuari
Siono1000
Presentats
Entrades: 2573
Membre des de: dc. març 28, 2007 2:12 am
Ubicació: Baix Empordà

Entrada Autor: Siono1000 » dg. abr. 15, 2007 7:43 pm

Anna ha escrit:
Però el Dolor, el dolor que provoca La Mort no és comparable amb res...
Anna, em sembla que en Terraxaman ha trobat o esta en vias de trobar la seva solució a aquest problema, que no vol dir que es torni insensible d'avant la mort de essers estimats, sino que l'únic dolor sera perdre la seva companyia momentánea.
De totes formes el seu camí está més enfocat a solucionar el dolor propi en el moment de la nostra mort.
La pregunta sería ¿perqué hi ha gent que sent dolor al moment de morir? Ell te una hipótesis sobre el tema.
Jo de moment no tinc resposta.

Les meves neurones es colapsen només per seguir el fil del que diu i l'allau d'informació no em deixen "arxivar" correctament. Potser que el meu "ordinador" sigui de poca velocitat de processament, tingui poca memoria i un disc dur petit. Necesito temps i ganes.
Salut i kilómetres

Avatar de l’usuari
Llagasta
Presentats
Entrades: 3270
Membre des de: dc. gen. 17, 2007 11:18 am
Ubicació: Vallès Occidental

Entrada Autor: Llagasta » dl. abr. 16, 2007 9:32 am

Randy-650 ha escrit:
siono1000 ha escrit:
Randy-650 ha escrit: I t'ho diu un altre enamorat dels cementiris
Benvingut al club, potser ja som el 30% de la població. :D
Doncs si. Ja saps tu que a l'estranger es té un altre concepte sobre els cementiris. Res a veure amb el que hi ha per aqui, clar. :D

I com bé ha dit l'Anna.....és un viatge que estem obligats a fer...

Uy,Uy,Uy,

Voleu dir que parlar tant de la mort i dels cementiris en un forum de motos......no sé :roll: :roll: :roll: :roll: :roll: m´estimo jo més anar a veure un museu o un concert a les meves visites que un cementiri.......

I en quan al Terra , s´ha de reconeixer que l ´home viu a una
dimensió amb una sensibilitat tal, que en aquest mon materialista, impulsiu i d´anar passant-s´ho bé que son dos dies..... que voleu que us digui sempre m´ha agradat la filosofia i la pau interior....però en mi es impossible soc massa nerviós i sempre massa excitat, m´`es impossible
tranquilitzar-me..... :oops:
Imatge

Respon

Torna a “Cerveseta”