Dissabte 7 d’agost de 2010
Sortim de l’aeroport de Barcelona a les 8’45 hores, una hora i mitja més tard ja som a Madrid per fer l’enllaç d’avió que ens durà a Chicago.
Després de 8 hores ja érem a Chicago, on vam dinar i vam agafar l’últim avió que ens portaria a Los Angeles. Després de 4 hores més d’avió per fi arribem a LA a les 20’45 hora local i per nosaltres eren les 6 de la matinada del dia 8. Total 24 hores reals volant. Per sort, no vam tenir problemes ni amb els vols, ni amb els avions, ni amb les maletes, tot va anar quadrat i sobre el previst.
Diumenge 8 d’agost de 2010-08-09
Com no podria ser d’altra manera el Jet Lag ens desperta a les 4’30 hores de la matinada i ja no ens deixa dormir més i per sort a l’hotel es pot baixar a esmorzar a partir de les 6’30 hores. Ens vestim i baixem a esmorzar, típic esmorzar americà (panets rodons amb forat al mig “baggles” i una espècie de formatge tipus Philadelpia per untar), boníssim, suc de taronja, cereals, llet,....
Sobre les 8 del matí enfilem via per anar al centre de LA a fer una miqueta el guiri, ja que la moto no l’agafem fins demà.
Com que tot està mega lluny i les distàncies són molt grans agafem transport públic per desplaçar-nos al centre i després agafem un bus turístic que ens dur a veure els llocs més importants de la city, cal dir que vam fer una elecció molt bona, aquests autobusos es diuen Hop on Hop off i s’agafen els tickets davant del Teatre Xinès de l’avinguda de les estrelles, costa uns 35 $ per persona però val la pena.
Vam veure el passeig de les estrelles, Beverly Hills, Rodeo Drive, les platges de Santa Mònica, on vam agafar una ampolla d’aigua i la varem omplir d’aigua del Pacífic tot intentant imitar el vall del Pagès que en Siono ens ensenya en el seu viatge a NordKapp, per quan arribem a NY tirar-la a l’Atlàntic, (però no ho vam fer pas de sol a sol,eh!!!).
L’autobús recorre tota la ciutat, amb parades on pots pujar i baixar quan vulguis, per visitar allò que creguis, en total hi ha quatre recorreguts, red, purpple, yellow, and blue, la vermella es el centre, la groga són les platges, la púrpura és Downtown i la blava són els Studios Universal Pictures.
Trobem el punt d’inici o fi de la R66
I passejant per la platja de Santa Mònica, trobem això
També trobem algunes coses curioses, per en Bond ;)
i un altre per en PEPI600, i els seus nois ;)
A les 18’30 hores ja cansats de donar voltes, anem a sopar alguna cosa
i tornem a l’hotel perquè demà ens espera el gran dia (anem a buscar la moto, yijaaaaaa!!!!).
Dilluns 9 d’agost de 2010
Les rutes són aproximades, ja que hi ha algunes carreteres que no surten al google, però si que existeixen. També estan comptades amb milles, La moto anava amb milles, és allò de : donde fueres haz lo que vieres ;)
Ruta Los Angeles – Barstow,170 milles
Són les 10 del matí i després de caminar 10 minuts, estem esperant l’autobús nº 92 que ens deixarà just davant de la botiga oficial de Harley Davidson a Glendale, on agafarem la preciositat que ens espera, ens fem moltes preguntes, estaran oberts? (ja que a la pàgina web posa que tanquen dilluns, encara que ens van confirmar que hi serien), de quin color serà la moto?, hi haurà cap problema amb les targetes de crèdit?, .....
Després de 20 minuts de trajecte l’autobús ens deixa just a la cantonada del concessionari, els nervis cada cop són més evidents, passem per davant de la porta i veiem que és tancada, mer.....!!, ep... a l’altra cantonada hi ha com una mena de taller mecànic també Harley Davidson, anem cap allà i....just a la fusta, surt un noi i ens fa passar, ens estaven esperant, ho tenien tot preparat, en pocs minuts ens treu una meravella de moto com aquesta:
La primera sensació va ser molt bona per tots dos, el Sergi comenta que és còmoda i que va molt fina, i jo penso que vaig com una reina a la trona, és una moto molt còmoda perquè t’agafa molt les lumbars i la postura és com estar al sofà de casa. Com que no portem el Gps, (està carregant bateria a l’Hotel), intentem desfer el camí que hem fet amb l’autobús i.... bingo en un tres i no res estem a l’Hotel i comencem a fer peripècies per guardar tots els trastos a les tres maletes que porta la moto, encara que es vegin molt grans no ho són tan i tenim els nostres dubtes de si hi cabrà tot. Però al final ho aconseguim, ja estem llestos per començar la nostra aventura!!!!
Ens dirigim a Santa Mònica, on en teoria acaba la Ruta 66, però per nosaltres (ja que la fem al revés) és on comença, ens costa molt arribar i fem la foto sense baixar de la moto perquè se’ns fa tard.
Ostres si que és gran LA, ens costa 3 hores sortir de la ciutat, però ho fem seguint la Ruta 66, ja comencem a veure més cartells que ho indiquen
anem direcció Victorville i decidim tallar una mica la ruta perquè se’ns ha fet tard,
decidim dormir a Barstow, on trobem un hotel Economy Inn, prou bé qualitat preu, ens costa 40 $ només dormir, però amb bany a l’habitació, tovalloles i el més important tot net. Sopem a un restaurant típic de carretera que es diu Denny’s per 23 $ molt bò .
Demà Las Vegas ens espera!!!!
Dimarts 10 d’agost de 2010
Ruta Barstow – La Vegas 221 milles
Ens aixequem sobre les 7, anem a esmorzar davant de l’hotel a un restaurant que es diu Coco’s i ens fotem un esmorzar típic americà.
Avui passarem per part del desert de Death Valley. Tornem a l’hotel, carreguem la moto i carretera i manta. Per fer un tastet de la R66,
anem fins a Newberry Springs on hi ha el Bagdad Cafe.
Tot i que no vam pensar en agafar alguna enganxina de Mototurisme, i vàrem deixar un record.
El paisatge canvia radicalment, ja no hi ha cases i tot és desert i més desert, a banda i banda de la carretera, unes extensions de terra impressionants
la calor apreta tant que hem pujat a 120º F ( 48º C), quan mires a l’horitzó tens la sensació de veure mar ó un llac i és que l’efecte Oasis és real. Anem combinant carreteres secundàries amb la carretera principal per què no sigui tant avorrida la conducció,
cal dir que estem a 1300 metres d’alçada en alguna ocasió i això es nota en quant a temperatura, l’aire que bufa és bastant menys calent i s’agraeix molt. Fem parades tècniques per hidratar-nos i estirar les cames. Després d’unes horetes i darrera d’uns turons veiem uns edificis molt alts i una mega ciutat, per fi hem arribat a LAS VEGAS, encara estem al•lucinats de com han pogut fer una ciutat com aquesta al mig del desert.
Ens allotgem a l’hotel Stratospher, ens ha surt la nit a 32 $, és molt econòmic perquè és entre setmana, si fos cap de setmana el preu hagués pujat 3 ó 4 vegades més. Ens donen una habitació amb un llit enorme, (jo quasi necessito una escala per pujar-hi), amb unes vistes espectaculars a la torre de l’hotel, on hi havia tot d’atraccions, puenting, pèndol, nòria,..cal dir que no hi vam pujar ja que són bastant cares i has de demanar hora prèvia per pujar-hi. Un cop ens traiem la sorra del desert de sobre, anem a sopar pel centre i ha veure l’espectacle de les llums, aquest és el resultat.
L’hotel queda una mica apartat del centre i decidim caminar una mica, triguem 30’ llargs en arribar-hi, la veritat sembla una competència entre hotels a veure qui el té més gran i ple de llums, són espectaculars, la diversió principal és anar d’hotel en hotel (molts d’ells és comuniquen per l’interior), per veure els casinos, les màquines escura butxaques (ara ja no van amb monedes sinó amb targeta), les botigues, restaurants,etc...
Alguna peça de museu dels de OCC
El més important de tot és que tenen aire condicionat i fan tot el possible perquè t’hi sentis bé i no surtis del seu hotel. Hi havia molta gent jugant tant a les màquines com a les taules de joc, en el nostre hotel vam veure gent que s’hi havia estat tota la nit i l’endemà encara estava jugant,
d’això se’n diu ludopatia XXL!!! Quan vam haver vist varis hotels vam decidir tornar al nostre perquè pel carrer no s’hi podia estar de la gent que hi circulava i feia molta calor, vam agafar un taxi i cap a l’hotel.
Dimecres 11 d’agost de 2010
Ruta Las Vegas – Needles, 264 milles
Ens aixequem i anem a comprar esmorzar, comprem Muffins (magdalenes enormes). Cap a les 11 hores anem a agafar la moto del pàrquing de l’hotel i coincidim amb una parella i un senyor que també anaven amb Harleys, xerrem una miqueta i ens expliquen que vénen de Canadà i han llogat la moto allà, els hi expliquem la nostra aventura i ens desitgem bon viatge mútuament. Sortim de Las Vegas, desfem una miqueta el camí que vam fer ahir per tornar a agafar la Ruta 66 original, passem pel desert de Mojave,
on fa calor però menys que ahir, hi ha una reserva d’animals concretament de tortugues del desert, que no veiem però ens ho expliquen on parem a dinar que és el museu del parc, mengem uns sandvitxos i tornem a agafar la moto que l’hem deixat a l’ombreta prèviament. Continuem i unes milles més enllà passem pel Roy’s Café, un punt mític i de parada obligatòria de la ruta, parem a comprar aigua i a fer 4 fotos, una ampolla d’aigua freda ens costa 1$, més barata que mai, a fora tenen una nevera plena de gel perquè et refresquis una mica.
Continuem, el sol ja no escalfa tant i es suporta millor, anem direcció Needles on parem a dormir a un hotel que es diu Rio del Sol, té piscina, ens fem un banyet abans d’anar a sopar, hi no us podreu creure que hem hagut de sortir de l’aigua perquè teníem fred!!!
Anem a sopar a un restaurant típic de la ruta 66 es diu Wagon Weels i està a dos minuts caminant de l’hotel, mengem com no pot ser d’una altra manera una hamburguesa, fem un cop d’ull a la botiga de souvenirs i la veritat compraries de tot, fins hi tot hi ha cervesa de la ruta i begudes de sabors diferents, aquests americans son la pera....
Anem a dormir que demà ens haurem de llevar d’hora, el Canyon del Colorado ens espera.
Dijous 12 d’agost de 2010
Ruta Needles – Williams, 340 Milles
Decidim anar a esmorzar al mateix lloc on vàrem sopar la nit anterior, Oh my god!!! Un desastre, aquesta gent esmorza el mateix que sopa, ous, bacó, patates fregides.... fem l’esforç i esmorzem alguna cosa d’aquestes. Un cop plens comencem la ruta, aquí la 66 ens porta per uns poblets del típic “Oeste”. El primer és Oatman, on el més curios, és que ronden uns burros pel carrer, i l’atracció és donar-los pastanagues.
El poble només és un carrer, però esta més o menys conservat, sembla sortit d’una peli.
Després la carretera insinua un port, revolts durant 4 o 5 milles, després doncs la normalitat rectes, i mes rectes.
Passem per un altre poble que es diu Williams i una hora més tard arribem al Canyon del Colorado per fer nit, no pensem en que pot estar ple de gent i no tenim reserva feta a l’hotel. Quan arribem, a les 20:15 a l’hotel està tot ple, reculem i mirem uns quants hotels dels pobles del voltant però sense èxit.
Al final acabem baixant a Williams un altre cop i dormim en un hotel per 40 $, són les 22 hores i estem derrotats, anem a dormir, demà tot es veurà diferent.
Divendres 13 d’agost 2010
Ruta Williams – Flagstaff,60 milles
Ens aixequem i decidim canviar els plans ja que no hi ha hotel disponible al Canyon del Colorado fins la nit del 14 al 15, decidim anar a Flagstaff, on havíem de passar després del Canyon.
Arribem a Flagstaff i busquem hotel, decidim anar a rentar roba a una Laundromat, rollo americà, és molt divertit, coneixem a una senyora que molt amablement ens dona una mica de suavitzant per la roba, xerrem una mica amb ella.
Mentre s’acaba la rentadora i posem la roba a la secadora, un home entra a la tenda i ens pregunta si hem vist alguna cosa, no l’entenem ben bé, però resulta que a fora ha arribat una senyora amb un cotxe i dues nenes petites i al treure del cotxe a una de les nenes li ha donat una sacsejada important, el senyor al veure-ho havia trucat a la policia i en menys d’un minut ja teníem a dos patrulles de policia allà, i dues ambulàncies, l’home havia denunciat a la senyora per maltractar a la nena, els de l’ambulància es van endur a la nena petita a l’hospital després d’inspeccionar-la i en un tres i no res allà ja no quedava ningú, vam al•lucinar tant que no podíem creure el que acabava de passar.
Quan vam acabar amb la roba, vam anar a sopar i trobem una moto curiosa, una Victory.
i després a dormir, l’endemà ens esperava un dia molt llarg.
Dissabte 14 d’agost de 2010
Ruta Flagstaff – Grand Canyon, 87 Milles
Ens llevem d’hora i sortim direcció al Canyon del Colorado, arribem a les 11 hores, fem el chek-in a l’hotel, ja tenim habitació, yuju!!! Deixem les coses a l’habitació, ens canviem de roba i agafem l’autobús que ens durà a veure les increïbles vistes del Canyon. Són uns autobusos interns i gratuïts, perquè l’entrada al Park són 12 $ per persona i ja s’ho cobren. Agafem a l’entrada de l’hotel la línia blava que ens porta a enllaçar amb la vermella, baixem a l’enllaç i decidim anar caminant per la vora del Canyon per anar veient les vistes que hi ha.
A estones que el camí és interior i no veiem paisatge agafem l’autobús i tornem a baixar a les parades i punts que ens bé de gust per admirar les vistes.
Dinem uns sandvitxos al final de tot del camí i decidim quedar-nos en una de les parades a veure la posta de sol, els colors de les roques i muntanyes van canviant espectacularment.
A les 20 hores tornem cap a l’hotel a sopar i dormir, però quan arribem al bufet de l’hotel ens trobem que ja han tancat, però si són les 21 hores!!! aquests estan com una cabra, no s’entén. Ens diuen que més avall a un altre hotel també tenen restaurant i tanquen a les 22 hores, no ens ho pensem més i tirem avall, triomfem, sopem la mar de bé i anem a dormir.[/quote]
Diumenge 15 d’agost de 2010
Ruta Gran Canion- Monument Valley – Flagstaff, 379 milles
Ens llevem i sortim direcció Monument Valley, el camí és molt bonic i ple de vegetació. El camí està ple de paradetes dels Indis natius que venen coses artesanes. Una de les parades que fem és a les Gorges del Little Colorado, és un entrant on els indis s’han muntat una paradeta rollo duana i cobren 1$ per veure les vistes al riu colorado, realment no val gaire la pena parar a més a més et fan passar per un passadís de paradetes de joieria i artesania abans no arribes a les vistes.
Tornem a agafar la motillo i seguim direcció Monument Valley, just abans d’arribar al park parem per fer-nos una foto i ens trobem a dues noies rollo professionals de la fotografia, que ens diuen de fer fotos a la Harley amb les vistes de Monument Valley al darrera, no ens oposem, però ens plantegem demanar-los-hi 5$ per foto, jejejeje
Després ens anem creuant per la carretera i ens van fent fotos, no, si encara sortirem a alguna revista de propaganda de Monument Valley!!!
Passem d’entrar al park perquè també fan pagar i el paisatge de tan a prop perd encant, reculem i tornem direcció Flagstaff on dormim per segon cop al mateix hotel.
Dilluns 16 d’agost de 2010
Ruta Flagstaff - Gallup243 Milles
Ens llevem i sortim direcció Albuquerque, agafem ruta 66 de nou al punt de Twin Arrows (flechas gemelas),
i continuem fins arribar a Meteor Crater, on visitem el museu i observem l’immens forat que va deixar el meteorit quan va impactar a terra.
Després vam passar per Jack Rabbit, és un local al mig de la carretera on venen records del lloc i on hi ha un conill gegant per poder pujar i fer-te la foto de rigor.
Passem per Winslow on hi ha aquesta cantonada
Vam seguir i arribem al park natural de Petrified Forest National Park, és un parc natural immens i el creues pel mig per una carretera hi ha diverses parades per veure les panoràmiques, però el més important és que hi ha arbres que fa milions d’anys es van petrificar després d’una riuada de lava que amb contacte amb els gasos, van deixar els troncs com a pedres, ara només queden trossos grans però és espectacular.
A l’entrada del parc t’avisen que no pots recollir cap tipus de pedra, ni planta, ni res del parc, et multen o fins i tot pots acabar a la presó.
Sortim del parc i dinem pel camí, en un restaurant molt peculiar que es diu Apple Dumplin, dinar molt bò i bé de preu,
després de dinar agafem la 66 i al cap de 6 milles veiem Dead route, ostres camí tallat, donem la volta i agafem la interestatal 40, a l’alçada per on estava tallada la carretera veiem que estan construint un pont per sobre de la via del tren, amb raó estava tallada.
Arribem a Gallup, primer poble de New Mexico on dormim a l’hotel El Rancho parada obligatòria de la ruta 66, és un hotel amb molt d’encant i el preu no està malament 97$.
Quan ens registrem a l’hotel ens donem compte que ja s’ha de canviar la hora i avançar el rellotge 1 hora. Ens acomodem i sopem al mateix hotel.
Dimarts 17 d’agost de 2010
Ruta Gallup – Albuquerque, 186,5 Milles
Ens aixequem i esmorzem a l’hotel, agafem la moto i prosseguim la ruta, al cap d’una estona posem benzina al poble de Grants i quan estem mirant el mapa per saber que ens toca veure, vé un senyor que ha arribat amb una Bueil i ens pregunta on volem anar, s’ofereix a acompanyar-nos un tros,...ja sabem on anem però fem veure que no i el seguim a veure què. Ens porta al final del poble direcció l’altre poble que seguia que era Cubero, li agraïm el gest i ens desitja bona ruta.
Ja passat Cubero, passem per Laguna Reservation, on hi ha una marca de Ruta 66 pintada a la pedra, punt per fer foto de rigor.
Continuem per la carretera i de cop i volta es torna pista sense previ avís, decidim anar poc a poc i seguir endavant, l’aventura és l’aventura, al cap de 7 milles,
tornem a agafar la carretera asfaltada i en bon estat i ens dirigim direcció Los Lunas, on dinem. Seguim fins arribar a Albuquerque.
Ens instalem en un hotel que té piscina, ens fem un banyet i ens empolainem per anar a sopar, baixem al centre de la city i sopem en un bar d’una penya motera “The Library”, bar musical, amb billars i decorat a lo Yanki, molt xulo, cal dir que a algun mototurista li agradarien molt les cambreres d’aquest establiment, mengem bé i bevem birra per acompanyar.
[/align]
