Comentar que va fer un dia magnífic, que suposo que "els de Jaca" també haureu gaudit. Que ens van faltar hores, hagués volgut visitar Ainsa, i parar-me a més llocs, lo que en el fons no deixa de ser una excusa per tornar-hi :razz:
En quant a la moto, va de fàbula, i és molt maca. Amb raó dic que és la més millor del món i la més de tot!
Bé, us deixo algunes fotos:

La ruta. Tot són carreteres sense carrils, estretes i més aviat revirades, i amb un escenari magnífic. A més és l'època perfecta per anar-hi. LA ruta són uns 150km, que al nostre ritme van acabant sent unes tres hores i mitja (no anem ràpid, però també ens paravem a fer fotos cada 10km :roll:

Quedem a les 08h00 al "lloc oficial" de Reus. La meva Deau i la del Prudenci fan coneixença.

Jo diria que això és l'embassament de Grao, a prop de Mipanas. Abans hem esmorzar a Lleida, en una gasolinera, que us recomano quan feu sortides (no l'he sabut trobar, us posaré el link tan aviat com pugui)

Tota aquesta zona (Boltaña) va ser expropiada en temps del Tio Paco per fer un pantà. El pantà no es va fer, i els pobles segueixen en ruines.

Arribem a Buesa, que és on dinarem. És un petit poble (uns 100 habitants), que manté tot el seu encant. Això són unes vistes de la vall.


Unes "ovelloturistes" que es van unir amb unes "vacoturistes"...





El Prudenci, a cal ferrer (sala en desús. A sobre hi ha l'ajuntament). També vam visitar un altre forn, que de tant en tant encara fan funcionar... Im-pressionant!





L'antiga escola. Encara hi queden els pupitres

Vista del poble des del barri de l'esglesia.

El dinar: uns rovellons a la brasa (no quedaven ceps), i un entrecot de 1/2kg a l'únic bar/restaurant del poble. Deliciós!
(si hi aneu, el lloc està al final del poble, val la pena)

Vistes del restaurant. Naltros vam dinar dins.

Ja de tornada, vam aparcar on no s'havia d'aparcar. Així ho feiem cada 5-10km, vistes brutals per tota la Vall d'Añisclo. A l'estiu aquesta carretera és en un soll sentit (sentit antihorari), però ara s'hi va en els dos. En molts trams no passen dos cotxes...

L'ermita de San Úrbez. Només s'hi pot arribar a peu (el cotxe s'aparca a 10 min caminant).

La moto més maca que vam veure en tot el recorregut...!

Les carreteres eren com aquestes. Ara enteneu el perquè de les velocitats a les que anavem. Però és que estem en ple parc d'Ordesa!

Final del recorregut. Aquí decidim que ja és hora de tornar cap a casa, que les dones ens esperen...
Nota: el Prudenci és gran coneixedor d ela zona, i m'anava explicant que si per qauí que si per allà. Jo només n'he escrit una quarta part del que ha dit, i potser que hagi escrit coses que no toquin... aviseu-me si en sebeu més que jo!