Que es fer la volta al món en moto?

[Steelman]

A tots els que ens agrada anar en motos i viatjar, molts cops ens passem mirant webs,videos,fotos de gent que ha fet el viatges per el planeta. En algun racó que nosaltres ja tenim idealitzat, o en algun que no coneixiem i que des d'aquell moment passa a formar part dels nostres viatges somiats.

Jo em paso moltes hores mirant webs,blogs,...somiant que algun dia potser sere un d´aquests individus que poden agafar la moto i fer km's sense mirar enrera....(ilus de mi :( )
Ara feia uns dies que tenia feina acumulada i no els podia veure.

Avui mirant-los he vist pero que hi han dos tipus de viatgers.
Hi ha el viatger que surt a l´autentica aventura, sense preocupar-se de on va, del que deix enrera, del que tardara a tornar,respectuos amb cultures,...

Exemples n´hi han diversos, pero us en poso uns 3-4.
La volta al mon amb una Yamaha YBR125 que va fer l´argentí Gustavo Cieslar durant més de 5 anys
http://www.re-moto.com/

La volta al món que esta realitzant Fabian C. Barrio aquest moment , durant 2 anys ..
http://www.saliadarunavuelta.com/

Tambe he recordat la volta que va fer el català Ramon Costa (present a la trobada de grans viatgers de l´any passat) durant 3 anys
http://vueltalamundoenmoto.galeon.com/

I despres he vist voltes al mon, en moto tipus AVE...
Molts viatges en 4x4,Moto,...de gent que surt a fer la volta al món, i literalment és el que fa.
Donar literalment la volta al perimetre del nostre planeta .
Ho fa en periodes molts rapids de temps (molts cops menys de 100/150dies),per aixo dic tipus Ave
(No poso enllaços d'aquest tipus de viatges, pq no m´els llegeixo i no els guardo)


Per aixo obro aquest post/debat.Que és per vosaltres fer la volta al mon?
-Coneixer i enriquir-se culturalment, visitant el maxim número de cultures (no paissos, pq ja sabem que no sembre van de la ma).
-Visitar el maxim de elements historics de la humanitat (piramides,panteons,edificis emblematics,.)
-Visitar el maxim possible d´elements naturals únics al mon (serralades,congostos,canyons,rius,llacs,mars,deserts,..)
-Dependre el minim de elements de transports externs
-relacionar-se al maxim amb tota la gent que coneguis
-....


Per posar-vos un exemple. Hi ha un viatge de Usuahia a Alaska que una familia argentina (Familia Zapp) va fer amb un cotxe antic fa uns anys.
Aquest llibre,atrapa tu sueño és molt bo. Pero el que més em va agradar d´aquest llibre es la part final. Alli hi ha una llista de totes les persones que han conegut durant el viatge.

Que opineu?

Ah, ja se que pocs tenim la oportunitat (o valentia) de deixar-ho tot i marxar.
I que el que ens limita es el temps i diners, per aixo alguns fan la volta al mon express. Pero jo si nomes tingues 100 dies per viatjar......

[Kpeps]

suposso que si no et lliga res,es pot fer una cosa aixi,el que si es veritat es que avui en dia amb la tecnologia que hi ha que pots estar localitzat en tot moment i que si pasa res als de casa en un tres i no res ja i ets,nomes es questio de diners,els que ho fan d'un tiron i es passan anys a fora,s'exposen que quan tornen estan desubicats,perque la vida no para i tothom fa la seva,jo particularment no hi trobo el que.

[Alucinamaripili]

La millor "carrera universitària" és viatjar.

[Gearbox]

Per fer una volta al mon tipus "carrilet" (tren dels catalans que va d'Igualada a BCN -60Km- en dues hores) i no pas amb AVE, s'ha de deixar tot el que un té i llençar-se a la aventura. Això vol dir vendre tots els teus efectes personals (pis, cotxe, etc...) i deixar enrere fins i tot la família i els amics.

Per mí això és un cost massa alt. No em veig deixant la Dolors i/o els nanos per un periode de tres, quatre o cinc anys, per donar la volta al planeta, i després arribar i pretendre que tot sigui com abans. Potser hi ha gent que no ho veu així, però és com ho veig jo.

Per tant, si algun dia s'em presenta l'ocasió de fer la volta al mon, l'hauré de fer "tipus AVE". No tindré més remei... i per tant poc podré apreciar les diverses cultures que em vagi trobant. Només hi haurà temps de visitar i fer fotos dels indrets més significatius de la ruta.

Ara, la pregunta és la següent: Val la pena fer una volta al mon així ?

Doncs jo crec que sí. Sempre val la pena viatjar, encara que sigui més ràpid i amb menys temps del que a un li agradaria.

[Steelman]

[quote user="Gearbox" post="151639"]
Ara, la pregunta és la següent: Val la pena fer una volta al mon així ?
Doncs jo crec que sí. Sempre val la pena viatjar, encara que sigui més ràpid i amb menys temps del que a un li agradaria.[/quote]
I no es millor doncs aprofitar aquests dies per coneixer una zona més reduida de territori?
I més endavant si tornes a tenir l´oportunitat un altre zona.

[Danielot]

[quote user="Steelman" post="151640"][quote user="Gearbox" post="151639"]
Ara, la pregunta és la següent: Val la pena fer una volta al mon així ?
Doncs jo crec que sí. Sempre val la pena viatjar, encara que sigui més ràpid i amb menys temps del que a un li agradaria.[/quote]
I no es millor doncs aprofitar aquests dies per coneixer una zona més reduida de territori?
I més endavant si tornes a tenir l´oportunitat un altre zona.[/quote]

Per mi la questió es viatjar. es igual si es rapid o mes a poc a poc.

Jo per desgràcia no disposo de gaire temps per viatjar tot el que voldria.

Per aixó una bona solució que he trobat es la de viatjar sol.

Estic fart de veure grups de moteros que viatgen tots junts i nomes parlen entre ells. No s'integren amb la resta de gent.
Despres t'atansses i sembla que els estorbes, no entec aquesta forma de viatjar.
El viatjar en solitari t'obliga, si vols s'enten, a parlar amb altres persones, a parlar per poderte assaventar dels llocs, un altre gran error ,es opinió personal, viatjar amb el GPS. Ja no se para a preguntar a ningú, parar a fer un café i tot xarran amb el del bar preguntarli per on se va a la següent població.

[Pardo]

[quote user="Gearbox" post="151639"]Per fer una volta al mon tipus "carrilet" (tren dels catalans que va d'Igualada a BCN -60Km- en dues hores) i no pas amb AVE, s'ha de deixar tot el que un té i llençar-se a la aventura. Això vol dir vendre tots els teus efectes personals (pis, cotxe, etc...) i deixar enrere fins i tot la família i els amics.

Per mí això és un cost massa alt. No em veig deixant la Dolors i/o els nanos per un periode de tres, quatre o cinc anys, per donar la volta al planeta, i després arribar i pretendre que tot sigui com abans. Potser hi ha gent que no ho veu així, però és com ho veig jo.

Per tant, si algun dia s'em presenta l'ocasió de fer la volta al mon, l'hauré de fer "tipus AVE". No tindré més remei... i per tant poc podré apreciar les diverses cultures que em vagi trobant. Només hi haurà temps de visitar i fer fotos dels indrets més significatius de la ruta.

Ara, la pregunta és la següent: Val la pena fer una volta al mon així ?

Doncs jo crec que sí. Sempre val la pena viatjar, encara que sigui més ràpid i amb menys temps del que a un li agradaria.[/quote]

+1
Estic completament d’acord amb el Josep (Gearbox), tot i que seria un somni per a mi i la meva dona la Glòria però i els fills? A demès el tema important son els diners i s’en necessiten molts per fer una cosa aixins.
Personalment per a mi es inviable, deixar la família tan de temps i la feina i engegar-ho tot a rodar, jo ho deixaré aparcat com un somni que penso que es bonic somniar encara que no ho pugui fer.
Altra cosa seria fer viatgets petitets encara que només sigui un cap de setmana, perquè no? I si tens la sort de que pot ser més dies pues collonut, a demés sempre em queda llegir i viatjar a través de les experiències d’altres companys moterus que si que ho poden fer.
Per a mi qualsevol lloc es una aventura i aixins ho sento i u visc, encara que tan sols anem al Pirineu o a la platja o fer una tiradeta de tan sols 600 kilometrets la meva satisfacció sempre es total vagi on vagi i faci el que faci inclús amb una matinal i si ha esmorçar la xerradeta amb els companys això no té preu.
Jejejejeje quan surto amb moto em sento un xavalínnnnn feliç.

[Ra-mon]

[quote user="Steelman" post="151640"][quote user="Gearbox" post="151639"]
Ara, la pregunta és la següent: Val la pena fer una volta al mon així ?
Doncs jo crec que sí. Sempre val la pena viatjar, encara que sigui més ràpid i amb menys temps del que a un li agradaria.[/quote]
I no es millor doncs aprofitar aquests dies per coneixer una zona més reduida de territori?
I més endavant si tornes a tenir l´oportunitat un altre zona.[/quote]

Això ja no seria pas la volta al mon: fer-ho per etapes no ha de ser el mateix que fer-ho d'una tacada.
Això és exactament el que fem tots, un dia anem aquí i un altre allà i de mica en mica anem coneixent diferents parts del mon.

Suposo que cal ser valent per deixar-ho tot però això és difícil si tens una família, una feina en que no pots demanar excedència, i un raconet de diners per anar tirant.
Sobretot el que falta és el temps, un parell o tres d'anys per anar fent, sense presses i per anar bé sense haver fixat un dia per tornar. ;)

[Cuco]

Doncs justament aquest tema l'estavem tractant l'altre dia a l'ATCE, quan un dèia que no era possible la volta al món de Bernardino Rosendo en 70 dies.
Jo vaig fer números i a mi em surt perfectament possible en bastant menys de 50 dies, però, es clar ... en plan Tren Bala diria jo, i sense cap sentit (que no mèrit) al meu entendre.

En primer lloc hi ha qui enten que fer la volta al món és simplement això, donar-li la volta al globus terraqui com va fer en Rosendo aquell cop (essencialment línea recta de New York a Anchorage i de Vladivostok a Madrid). Qui li pot discutir? Hom espera que, al menys, els inevitables dos vols en avió que cal fer es facin fins al punt més proper entre continents per no fer més kms a l'aire que per terra.

En segon lloc, suposo que la majoría entenem donar la volta al mon per "veure la major part del mon", per la qual cosa no només hauràs de xafar els 5 continents, sino que hauràs de passar per la majoría dels aprox 200 països que hi ha, o al menys els més significatius de cada continent crec jo.

El temps per fer-ho és directament proporcional al cost personal i econòmic, i no te gaire sentit comparar-nos amb els demès. Ja sabeu més o menys els meus viatges, però jo personalment (al menys fins que un dia em jubilés i ja tingués els nanos grans), no estic disposat a perdre 2/3 anys de la meva vida personal i professional actual a canvi de conèixer el món. Seria d'un egoisme excessiu. Si no tens feina estable ni família propera, i ets capaç de treballar pel camí, o vius de renda .. perquè no?

Vull dir però que en el darrer viatge a Cat-Japó amb en Carles, i la tornada després pel sudest asiàtic de motxilero (2 mesos en total), em queda molt clar que arriba un moment en que el "modus viatge" es converteix gairebé en la rutina, i en aquell mateix instant deixes de gaudir igual del viatge i et fas gairebé un viatjant (que no un viatger).

Està clar també que com més temps tinguis més coses veuràs, més persones coneixeras, etc., però quan tornis a casa teva seràs certament un ignorant del dia a dia i de les coses que han passat al teu entorn (família, societat, esports, política, cultura, etc). És un preu a pagar.

En resum, que tinc la fortuna de que m'agradaria conèixer tot el món, però que no friso perquè sigui d'una sóla tacada. (per això em compro un World Around Ticket d'avió i em dono el gust de donar la volta al globus amb 4/5 o 6 escales), i de que, a més, tampoc em fa res conèixer alguns páïsos sense anar sentat sobre la moto, malgrat lògicament fa més gràcia quan els visites amb ella (en el meu cas uns 43 països de 67 visitats).

En definitiva, que la manera com cadascú vulgui fer-ho, per mi ben triada està.

[Pasqual]

Que Es Fer La Volta Al Món En Moto?

Literalment és sortir d’un punt determinat de la terra i tornar al mateix havent travessat tots el meridians. En el món dels viatges, s’explica que el més ràpid és seguir el paral•lel 60ºN. Pots fer-ho en menys de 2 mesos.

Quin sentit té això?.......el que cadascú li vulgui donar. Quin sentit té veure la sortida de sol a Cap de Creus i la posta a Fisterra el mateix dia? Quin sentit té fer 3500 km en 5 dies per anar a passar fred als Elefants? Quin sentit té... ? hi ha coses que no es poden mesurar racionalment. Per la majoria de la població no té cap sentit anar en moto.

Una anècdota repetida a Àfrica, és que costa de fer entendre que essent “blanc” i europeu, vagis en moto. Se suposa que tens prous diners per anar en cotxe. Si vas en moto és perquè no tens prous diners per comprar-te un cotxe. Inimaginable per un blanc. En canvi a Europa, si vas en una moto una mica “grossa” se suposa que és perquè tens molts diners...

Potser l’Steelman el que pregunta solapadament és: Què és per tu viatjar? I jo afegiria el matís de què és per tu viatjar en moto?

Hi ha persones que no entenen el Viatjar si no és en moto (exemple en Miquel Silvestre). N’hi ha d’altres que la moto només és un medi (el medi ideal). Ho podrien fer en cotxe, en bus o a peu (exemple en Ramon Costa o en Ted Simon).

Crec que hi ha tantes opcions com persones i totes son iguals de bones i vàlides. Cadascú s’identificarà més o menys amb algunes, però totes son bones. Depèn del nivell de gratificació personal que aconsegueixis fent-ho d’aquella manera.

Fins avui, mai m’havia parat a comptar el número de països que he visitat (avui ho he fet). Per a mí no té gaire importància. En canvi per molts és el seu objectiu i col•leccionen fotos, segells al passaport o enganxines. I quants més, millor.

Definir el Viatge, a on, com i quan (i amb qui) és una cosa molt personal.

Personalment crec que aquell concepte de “Viatge” iniciàtic dels anys ’60 pertany al passat. Aquell concepte de viatge d’en Kerouac (“On the road”) o del hippies emigrant cap a Katmandú, Goa o Eivissa, ja no és possible.

Avui en dia, viatjar és un producte de consum més. I des de fa un temps, els viatges d’aventura també. Tant que ja han desenvolupat una indústria del tema. Ara ja pots anar a la Patagònia amb “todo incluido”, al Tibet o les cataractes Victòria. Només has de tenir la Visa a punt. Ho tindràs tot a punt. La moto, l’itinerari, els hotels... fins i tot el millor lloc per fer les millors fotos.

Tot i això crec que hauríem de diferenciar entre “viatjar” i fer “turisme”. Viatjar, per a mi, vol dir anar amb la ment i els ulls oberts. Copsar tot el possible de l’entorn nou que visites i que això t’ajudi al teu propi viatge vital. Viatjar (amb majúscules) és una experiència vital en la qual t’impliques al 100% de tu mateix. Fer turisme és ser un col•leccionista d’imatges, de fotos, de records,...

Fa molts anys, estant a Kinshasa per primera vegada, acabats de baixar de l’avió i a l’hotel on fèiem temps per l’hora de sopar, la meva companya i jo varem decidir sortir a donar un volt. Una dona molt enjoiada de Barcelona ens va aturar i amb cara d’espant ens diu: “Vigileu allà fora, que està ple de negres!”

Sense comentaris.

Cadascú te les seves raons per iniciar un viatge o per quedar-se a casa. I totes son respectables.

Fer la volta al món, visitar 90 països en 4 mesos, de cop o per etapes té un mèrit. Avui en dia no és cap repte. Només calen dies i diners.

Però no és la meva volta al món en moto




Gràcies Steelman per treure el tema. Podríem proposar de parlar-ne en la propera Trobada de Grans Viatgers

[Steelman]

Coi Pasqual!!!M'he quedat sense paraules!!!
Suposo que si, que la pregunta que va lligada amb la de la volta al món , és la de que es per a cadascú viatjar.

Per mi viatjar es el que has escrit tu fa una estona..

Tot i això crec que hauríem de diferenciar entre “viatjar” i fer “turisme”. Viatjar, per a mi, vol dir anar amb la ment i els ulls oberts. Copsar tot el possible de l’entorn nou que visites i que això t’ajudi al teu propi viatge vital. Viatjar (amb majúscules) és una experiència vital en la qual t’impliques al 100% de tu mateix. Fer turisme és ser un col•leccionista d’imatges, de fotos, de records,...

Amb tot, hi ha una cosa que no estic d´acord amb tu.Dius...

Fins avui, mai m’havia parat a comptar el número de països que he visitat (avui ho he fet). Per a mí no té gaire importància. En canvi per molts és el seu objectiu i col•leccionen fotos, segells al passaport o enganxines. I quants més, millor

Per mi no es important si he estat a 1,2,3,..15...o 100 païssos. (fa uns anys si que ho era :tremolant )
Per mi es important si he conegut a 100 cultures diferents.
El tema de les enganxines a la moto, per a mi no es un objectiu. Pero es un record que portes sempre tu i la protagonista dels teus viatges, la moto ;)

[Randy-650]

Cullins, em trec el barret amb en Cuco i amb en Pasqual. :bow

[Sarranus]

Hola Companys,
fer la volta al mon és com fer un viatge mistic, has de tenir un per que. No és fàcil deixar-ho tot i partir. jo tinc dos amics intims que han fet la volta al mon a vela. l' Adela s' ho va vendre tot en una setmana i va estar 5 anys fent la circuvalació al globus. El Gaspar ho va fer en cuatre anys. Els dos expliquen els durs moments de solitud. Al cap del temps quedes completament desconectat de les relacions humanes de la gent de casa. Es cert que durant el viatge fas nous companys.
també és cert que la gent que ha fet aquests tipus de viatges quan tornen ja no son ells, ja no son els mateixos de quan varen partir, tornen diferents i la seva prespectva del mon també és diferent.
un altre amic, L' Eduardo, va fer la volta al mon durant 17 anys!! i continua..... te un llibre escrit molt bonic que es diu Hasta donde me lleve el viento, publicat per editorial Juventut.
per últim, i perdoneu la meva desviació nàutica, recomanar-vos el llibre que mes edicions s' han fet al nostre pais sobre la volta al mon: Eh Petre, de Julio Villar, el primer espanyol que va fer la volta al mon en solitari. D' aquests llibres segur que en treureu un veritable esperit del que és donar la volta al mon. Per cert, el Julio anava sense motor i en arrivar a Teitaroa, en Marlon Brando li va regalar el motor.......
salut

[GRUM]

Per sort tots som diferents, i els motius que ens porten a fer les coses que fem també.
Cadascú té unes motivacions, capacitats, possibilitats i oportunitats diverses.
Hi ha limitacions que de vegades no ens permeten realitzar els desitjos, per això hi ha els somnis i anhels.
El sentit que cada persona dona a les coses és totalment personal i difícilment transferible. Hi ha gent capaç de trobar les emocions en el dia a dia, en la quotidianitat. En un glop de cafè al matí, en una conversa. N'hi ha que necessiten fugir d'aquesta.
Hi ha gent que viatja per fugir d'ells mateixos, n'hi ha que viatgen per trobar-se.
La vida són experiències i cadascú té les seves.
Per mi, que no soc cap gran viatger, ni pretenc ser-ho, no tindria massa sentit un viatge així. Jo soc dels què prefereix anar a una regió concreta i intentar coneixer-la en profunditat, i en llargs viatges tinc la sensació d'estar-me perdent moltes coses pel camí...
La diversitat ens enriqueix, ja sigui de pensament, opinió, raça, religió, motivacions... sempre que hi hagi respecte.
Què és fer la volta al món? Quin sentit té? perquè es fa? no en tinc ni idea :oops:

[Cuco]

[quote user="GRUM" post="152127"]
Hi ha gent que viatja per fugir d'ells mateixos, n'hi ha que viatgen per trobar-se.
[/quote]

Una gran veritat, amb el teu permís faig meva la cita.
;)

[Gearbox]

[quote user="Pasqual" post="152057"] ...Quin sentit té això?.......el que cadascú li vulgui donar. Quin sentit té veure la sortida de sol a Cap de Creus i la posta a Fisterra el mateix dia? Quin sentit té fer 3500 km en 5 dies per anar a passar fred als Elefants? Quin sentit té... ? hi ha coses que no es poden mesurar racionalment. Per la majoria de la població no té cap sentit anar en moto. [/quote]

Estic totalment d'acord amb aquest paràgraf, Pasqual, i amb la frase que he ressaltat en negreta.

Ara fa vint anys que vàrem fer un viatge en moto al Cap Nord. Per nosaltres vàrem fer "el viatge". No teniem gaires dies i vàrem anar per feina. Pujar d'una tacada, cinc dies per visitar amb cert detall la part nord de Noruega i avall que fa baixada. Com diu en Pasqual, quin sentit té ?

Ara, vint anys després, ens torna a picar el cuc de repetir el viatge. Perquè repetir-lo si ja l'hem fet. Quin sentit té ? No seria millor aprofitar el temps -limitat- que tenim per viatjar i dedicar-lo a altres països ? Aquesta pregunta també ens la fem, i no hi trobem resposta. Volem repetir el Cap Nord.

Crec que el veritable sentit de viatjar és el d'aconseguir l'objectiu que t'has posat (cadascú el seu), ja sigui donar la volta al món, arribar al Cap Nord o anar a Andorra, per posar un exemple.

[GRUM]

[quote user="Cuco" post="152134"][quote user="GRUM" post="152127"]
Hi ha gent que viatja per fugir d'ells mateixos, n'hi ha que viatgen per trobar-se.
[/quote]

Una gran veritat, amb el teu permís faig meva la cita.
;)[/quote]

Només faltaria, tens el meu permís i la meva admiració Cuco. ;)

[Sarranus]

Hola companys,
hi ha una dita Xinesa per desitjar-te mala sort: et desitgen moltes aventures....
Fa uns 26 anys jo també vaig anar a Nord Cap i la veritat és que també m’ agradaria tornar a fer-lo. Vaig fer 13.000Km en 17 dies.... bon record.
Aquí us he enganxat dos paràgrafs de Viatge a Ítaca que crec que descriuen molt be l’ esperit del Viatger i el significat de Viatge:

Tingues sempre al cor la idea d' Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.

Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat.
Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques

salut!

[Eva]

Es la tercera vegada que escric missatge i acabo borrant-lo.

Jo crec que hi han tantes varietats i tantes opcions com mototuristes del mon mundial.

Tothom ha de saber les seves limitacions i les seves opcions.

Nosaltres farem la volta al mon, però una volta al mon adequada a les nostres possibilitats i circumstàncies.

Jo crec que TOTES LES OPCIONS SON VÀLIDES.

Prou difícil que es tot com per criticar una o altre manera de fer la volta al mon.

Si algú la vol fer, sigui com sigui, m'encantarà llegir la crónique i si no l´acaba tampoc passarà res. Ningú ha de demostrar res.

Ja sortir de casa ( de vegades ) es prou complicat......

La meva més profunda admiració a tot aquell/lla que es proposa marxar a fer qualsevol viatge. Darrera de cada mototurista hi ha una historia que sigui la sortida que sigui em presenta el màxim respecte .

Així dons, sigui la volta al mon, la volta a Catalunya o ...... s´ha de viure i fer-la prou intensament com perquè condeixi.

Si es així.... perfecte.

El que vull dir es que fem el que fem .... fem-ho intensament i ens condirà molt més.

Recordo les paraules d´en Pasqual: El viatge comença quan en comencem a parlar . Tenim que gaudir-ne de cada pas, no sols del viatge, sinó totes les fases prèvies.

Resumint... fer la volta al mon...... si al final ... el mon és com un mocador........si tenim que anar-hi hi anem i ja està.....

[Eva]

[quote user="Mareta" post="152163"]Es la tercera vegada que escric missatge i acabo borrant-lo.

Jo crec que hi han tantes varietats i tantes opcions com mototuristes del mon mundial.

Tothom ha de saber les seves limitacions i les seves opcions.

Nosaltres farem la volta al mon, però una volta al mon adequada a les nostres possibilitats i circumstàncies.

Jo crec que TOTES LES OPCIONS SON VÀLIDES.

Prou difícil que es tot com per criticar una o altre manera de fer la volta al mon.

Si algú la vol fer, sigui com sigui, m'encantarà llegir la crónique i si no l´acaba tampoc passarà res. Ningú ha de demostrar res.

Ja sortir de casa ( de vegades ) es prou complicat......

La meva més profunda admiració a tot aquell/lla que es proposa marxar a fer qualsevol viatge. Darrera de cada mototurista hi ha una historia que sigui la sortida que sigui em presenta el màxim respecte .

Així dons, sigui la volta al mon, la volta a Catalunya o ...... s´ha de viure i fer-la prou intensament com perquè condeixi.

Si es així.... perfecte.

El que vull dir es que fem el que fem .... fem-ho intensament i ens condirà molt més.

Recordo les paraules d´en Pasqual: El viatge comença quan en comencem a parlar . Tenim que gaudir-ne de cada pas, no sols del viatge, sinó totes les fases prèvies.

Resumint... fer la volta al mon...... si al final ... el mon és com un mocador........si tenim que anar-hi hi anem i ja està.....[/quote]

El que sí crec , es que fer la volta al mon NO ET CONVERTEIX EN MILLOR MOTORISTA ;) .