ELS AMETLLERS FLORITS.
Son les 10 del matí i quedem a un bar de Girona per fer un ESMORZAR-DINAR per posteriorment fer una petita ruta per Empordà fins a Cadaqués i tot borejant la costa fins a Cotlliure.
Hem quedat per en Vendetta, en Bond, el matrimoni 3 que son 2 i na Ardnas i jo mateix.
El motiu de l’esmorzar-dinar no és altre que aprofitar millor les hores de sol per anar en moto i mentre tothom dina, nosaltres gaudir de les carreteres netes i polides com així ha estat. Uns altres horaris per una mateixa fita: moto-ruta, mototurisme. En Pacs47, volia vindre, però havia perdut l'oli i algun cargol pel camí ...
El dia és primaveral amb un Sol que em permet portar els guants d’estiu (només tinc estiu-hivern). Fem unes agradables carreteres per l’Alt Empordà fins els Aiguamolls a on tenim la sort de vuere al cel una vintena de cigonyes i una rapinyaire molt grossa que no sabem identificar. Tot enfilant la ruta de Cadaqués, escalfem els pneumàtics i comencem els revolts a bon ritme, cada moto va com vol i la minsa circulació de vehicles fa que la ruta sigui un plaer. Ens reagrupem dalt del port i fem la baixa vers Cadaqués que està maco i lluminós com poques vegades l’he vist. Entre corva i corva gaudim dels atmetllers florits , del cel i del mar blaus i del blanc de Cadaqués; tot és com una postal en moviment. Personalment miro més els diferents paissatges que la carretera i la ruta la finalitzo de forma més que tranquil·la; encara resten molts de revolts per endavant .
Vista de Cadaqués
Que dir de Cadaqués un dia de cel blau … És l’hora del vermut i com que no fa la cosa ens disposem a complir amb les nostres obligacions en una terrassa a peu de la platja: Un martini, si us plau. … i unes patetates, i olives també!
Quina vida més dura la del mototurista!
Aquesta és una foto d'una sardana monaguesca o quelcom semblant, ara no ho sé
Foto oficial de la sortida
El dijous al vespre encara no sabiem que fariem i dissabte al matí estic traçant dreta i esquerra entre Cadaqués i Port de la Selva; i encara resten Llançà, Colera, Portbou, Banyuls, Port Vendres, i Cotlliure (a on un dia he de visitar la tomba d’en Machado).
És l’hora de dinar i no hi ha quasi ningú, és perfecte; podem anar al nostre ritme sense problemes i tot xino-xano (o no) arribem a Portbou; després d’un parell de km de transició l’asfalt canvia. A on estem? Què passa? Per què la carretera és més ample, el ferm impecable, els revolts un xic peraltats? SOM A FRANÇA!! ja ja ja (i no miro-penso en ningú). ;)
Com ja he comentat el dia és molt maco, la mar és plana i li dic a na Sandra que hem de tornar per la zona un dia amb més calma.
Foto de Cotlliure
Cotlliure ens espera amb tot el seu esplendor, allà donem per acabada la ruta, tot i que després de fer unes Crepes (que algú ho expliqui si us plau, jejeje) podem fer encara moltes corbes fins a Llançà un altre cop i d’allà rectes a Figueres a on ens separem.
No tenim més fotos, però son maques i representatives ;)
Cordialment;
Kel
[/align]
