Ara mateix acabo de parlar amb ell via telefònica, i m'ha dit el que ja heu dit.
Sobretot, Joan, no decaiguis. Som masses els que estem pendents de tu, ok? :cerv
....................................................................................................
Una anècdota d'ahir a l'hospital de Vilafranca: a les cures d'urgències sols deixaven entrar d'un en un. Veig que pel passadís venia de veure'l en Xavier, i li pregunto on és.
-Gira cap la dreta i la primera porta, em diu en Xavier.
-Ok, li contesto. :D
Ja em veieu a mi fent el passadís, girar a la dreta i entrar a la primera porta....estava mig ajustada. Entro i veig una camilla amb una cortina, i dos peus que surten.
-Quins peuets més macos té el Joan carai, si que es cuida! Vaig pensar. :razz:
Silenci absolut, cap metge ni infermera ni res..... :D
Entro, aparto la cortina, i.....i..........
..........
........
Voleu que continui? :mrgreen:
[/align]
