Objectiu CONSTANTINOPLA.

[Steelman]

Objectiu:
Descobrir la ciutat màgica i històrica de Istanbul, i per el cami visitar , en la mesura del possible indrets nous (grecia,Bulgaria,...)
Qui sóm:
Pasqual,Natàlia i Steelman
Motos
BMW R1200GS Adventure (Pasqual) i una BMW R1200GS (Steelman i Natalia)
Kilometres:
~6.000kms
Païssos
Catalunya,França,Italia,Grècia,Turquia,Bulgaria,Serbia,Croacia,Eslovenia
Continents
Europa i Asia



[Volem fer aquesta crònica a duo, aixi el mateix viatge ja el veureu explicat des de dos punts de vista diferents.El Pasqual escriura en color vermell,I

servidor, ho fara en color blau


Dijous 3 de Març del 2011La Jonquera (Cat)- Bologna (It) (970km)



Per aquesta primera etapa varem sospesar moltes idees abans de marxar.
Una opció era agafar el ferry que ens sortia de Barcelona i ens deixava a les portes de Roma, concretament a Citavecchia.
Altres opcions era fer el primer dia en moto i agafar el ferry que creua el Adriatic o bé a Venecia,Ancona,Bari,...
Al final despres de mirar en quina d´aquestes opcions perdiem o guanyavem més temps, varem decidir agafar el ferri a costanera ciutat de Ancona.

Per fer-ho teniem des de La Jonquera, on haviem quedat els tres membres del viatge (Pasqual,Natalia i Steelman) uns 1200km. A sumar la distancia de les llars respectives fins la

frontra catalano-francesa.

Bastants km's pero varem decidir que ho podiem fer i més tenint en compte que tindriem despres un trajecte de més de 20h amb el ferry on ens podriem recuperar.

El dia , metereologicament, no va començar gairebé. La Natalia i jo , ja varem haber de parar abans de la jonquera per el fred i l´aiguat que ens va agafar a les periferies de

BCN.
Amb tot, una vegada refets a la Jonquera, amb el café amb llet, ja tornavem a tenir aquelles pessigolles a l´estomac, de cada vegada que comences el viatge!

Aixi que sense perdre massa el temps, gasolina a les motos i carretera.
Al pujar al coll de Portus a l'AP7, per creuar la frontera, ens va començar a nevar timidament. Ja havia començat l'aventura.

Com ja sabeu, els primers dies per Autopista no hi ha gaire cosa a explicar.
Arees de servei,benzineres,esmorzar,dinar,.......
A França, en contra del que esperavem el temps es va comportar i no va ploure , de fet en algun moment, timidament, varem rebre l´escalfor solar.
Al entrar Italia per contra la cosa va canviar i força.
De Ventamiglia fins a Genova es va girar el vent, en forma de fortes rafagues, acompanyat de pluja debil i intermitent.
Despres quant ens varem desviar en direccio a Alesandria, va començar a Nevar.
Varem parar en una benzinera, en que la maquina es va quedar la nostra tarja i varem perdre gairebe 45minuts, i no paravem de veure que la intensa nevada no parava, i que a

sobre en direccio Alessandria i Milá, no paraven de pujar camions llevaneus.
No era un panorama esperanzador.
Pero no ens quedava mes que tirar aixi que ...amb l'entorn enblanquinat, fortes rafagues de vent i fent-se de nit varem anar avançant.
A l'alçada de Bologna, varem parar a repostar, ja en negra nit, i varem veure que tot l'entorn tenia uns 5cm de neu.
Al veure aixo , que era de nit i que ens faltaven uns 200km per arribar al nostre desti, Ancona, varem decidir buscar un hotel i fer nit alla mateix.
L'hotel que varem trobar va ser el Hotel Pioppa.

Casualitats de la vida, els del hotel es pensavem que estavem alla pq l´endema el senyor Valentino Rossi, presentava la seva moto a la plaça major de Bolgona.








No tinc clar perquè m’agrada tant anar en moto a l’hivern, segur que el meu subconscient masoca té alguna cosa a dir. Aquest any, amb el “culebron” de l’amortidor del darrera,

gairebé no havia sortit. Si, si, l’intent d’anar a Goust que va acabar esperant la màquina llevaneus al Port del Cantó, la “estival” hivernal de MT, la “primaveral” estrella de

Javalambre, Els Altes Elefants sense neu...tot intents fracassats de fer una hivernal com Deu mana. Per això quan la setmana abans escoltava les prediccions meteorològiques

pensava en la incongruència de tenir que anar a Grècia i Estambul per tenir una mica de fred... a més, per fí tindria l’oportunitat d’estrenar les meves flamants botes noves

(unes Daytona Travel Star GTX que tenia que haver estrenat per Nadal i que just acabaven d’arribar).

Com diu en Jordi, els trasllats per autopistes son monòtons i avorrits, però és la forma més ràpida d’arribar a un lloc quan no tens gaire temps. Des de la Jonquera que una

pregunta em donava voltes pel cap. Què devien portar dins aquella bossa groga tan grossa?

Fins a Bologna cal destacar dues coses, l’eufòria que em provoca rodar per una carretera envoltada de neu (el cuc negra que trenca el silenciós blanc de l’entorn) i que vaig

aprendre com treure una tarja d’un caixer automàtic quan queda encallada (gràcies Jordi, a partir d’ara viatjaré sempre amb unes pinces de depilar a la maleta)

[Steelman]

Divendres 4 de Març del 2011Bologna(It) -Ancona(It)-Iogumenitza(Gr)-1003km
Km en Moto: 227
Km en Ferry: 770



Aquest segon dia ,ens varem llevar el més aviat possible, per poder fer els 200km's que ens distanciaven de Ancona.
El nostre ferry sortia a les 13.30, pero hi haviem de ser una estona abans.
Aixi que varem baixar esmorzar quant obrien el servei i cap a la carretera.

De Bologna a Ancona, el 80% del trajecte va ser envoltat d´un paissatge blanc alpi. La diferencia es que estavem vorejant l´Adriatic a molts pocs metres per sobre del nivell del

mar.
A pocs quilometres ja, de Ancona la neu ja va desapareixer.
El primer que varem fer es buscar el ferry, canviar els bitllets "electronics" impressos d´internet per els reals, i despres anar cap al centre históric

d´aquesta ciutat d'uns 100.000 habitants per fer una mica de turisme.

Varem aparcar les motos al centre, i varem passejar-nos a peu visitant la Catedral de Sant Ciriaco,Plaça de Papa,...
Es una ciutat "estranya". Per una banda no pots dir que sigui lletja i que no tingui elements dignes de visita, pero per altra tampoc no pots dir que sigui una ciutat bonica.
De fet es com si haguessim agafat la ciutat a mig restaurar. Ple de monuments i llocs d´interes i la majoria a mitja restauració o totalment deixats.

La part antiga, la més monumental es força interessant. Destaca la catedral de Sant Ciriac, amb molt bones vistes sobre la costa i el port, i les restes del antic anfiteatre,

molt a prop seu.

Com que els ferrys no esperen, varem tornar cap al port a carregar les motos al vaixell, buscar el nostre camarot i investigar i coneixer per dins aquest hotel flotant.

La veritat es que ens esperavem un ferry més "cutre" i realment es espectacular. Casino,disco,restaurant,self service,wi-fi,botigues,piscina,.... i 10 plantes!!!

En fi, descobrint el vaixell, dinant,sopant,jugant amb jocs ,....es va fer l´hora d´anar a dormir, ja que a les 5.30 ...ens despertariem a Grecia.









Gairebé no vaig gaudir de l’interessant història de Sant Ciriac. El dia era gris, la ciutat era gris, el mar era gris (sembla una cançó d’en Pi de la Serra) i l’horitzó s’omplia

de xaiets blancs amenaçants. Encara que en Jordi i la Natàlia em feien caminar i caminar visitant els monuments d’aquells ciutat (que no era lleixa, però que jo la veia gris)

només pensava en les hores de mar que ens esperava. Imaginava les grans onades trencant a coberta, mentre els mobles anaven d’estribord a babord i jo treia tot el que havia

menjat en els darrers 10 anys per la borda de sotavent. Com una paraula val més que mil paraules, mireu el meu estat d’ànim quan vaig pujar a bord

Per sort, nomès sortir de les tripes del vaixell i pujar per una escala mecànica tres pisos, mentre els cambrers i cambreres ens anaven dient: “καλημέρα”, ja vaig veure que allò

seria com “Vacaciones en el mar”. Molt aconsellable. Net, no es mou, no fa olor a gasoil ni a vomitats. Vaig dormir tota la nit com un nen petit.

Ens varem instal•lar a una coberta, (la 9a?) al costat de la piscina i el bar tancat i vaig comencar a descobrir que portaven en Jordi i la Natàlia dins aquella bossa groga tant

grossa. No, gana no en varem passar

[Steelman]

Dissabte 5 de Març del 2011Igoumenitza(Gr) - Delfi(gr) (366km)




El tema del ferry es com un hotel de luxe. FIns i tot ens venen a l´habitació a despertar pq arribem al nostre destí. Igoumenitza.
Cuita corrents ens preparem , i mes quant per megafonia (en grec i italià) ens sembla entendre que en 20 minuts ja estarem al port.
Despres resulta que faltaven 20 minuts pq obrissin les bodegues i accedir als vehicles, aixi que ens passem una bona estona ....envoltats de camions i sorolls dels motors.

Arribem a Grecia en plena nit. Sortirm del port i ens dirigim a la poblacio a veure si trobem algun lloc on esmorzar i posar gasolina. A Italia no n'haviem posat esperant posar-la a preu grec que presumiblement havia de ser més economic.

Igoumenitza sembla una ciutat abandonada. Negra nit, ningu als carrers poca llum .....nomes veiem un camió d'escombraries i finalment...una bar/fleca/granja obert.
Allí parem les nostres motos i tenim el primer contacte grec (no penseu malament ;) ).

Despres d´esmorzar, ja amb una mica de claror anem en direccio a Delfos, el nostre destí d´avui.
Sortirm vorejant el port natural que forma Igoumenitza, on veiem algun ferry que arriba al port.
Les vistes en aquesta hora son molt maques.
Un mar calmat, un port natural envoltat de montanyes mitges, i la distancia els alts cims nevats de les muntanyes gregues.

A sobre no hi ha transit i vorejem per carreteres de revolts espectaculars, vorejant constantment la accidentada costa grega. UN paradis per els que ens agrada anar en moto i els paissatges espectaculars.

A pocs quilomentres trobem la esperada benzinera on repostem, pero en contra del que esperavem la gasolina esta carisima. A Italia el preu vorejava els 1,60€/litre (carisima comparada amb catalunya) pero es que a Grecia els preus estan al voltant de 1,80€/litre!!!!!!!

Es el que hi ha i no podem elegir, aixi que repostem i a continuar gaudint de les carreteres.
Tota l'estoma estem vorejant aigua. Tant si anem cap al Nord,Sud,Est o Oest, sempre vorejem aigua.
AL final no sabem quina es la nostra orientacio i si el que tenim al costat es mar,llacs,embassaments,...

Despres repassant amb el mapa s´enten. La carretera resegueix literalment la costa grega i aquesta es molt accidentada. Plena de caps,illes,cales,...
De fet en alguna parada entre nosaltres ho comentem. Els grecs varen triar l´Empordà per instalar-se a casa nostra, per que es una versió reduida del seu país.

Mirant el mapa, a prop de la poblacio de Preveza,punt d´entrada del Golf de Amvrakikos no enteniem un punt, on haviem de pasasr per l´aigua i no semblava que hi hagues cap pont, varem suposoar que existiria un petit ferry per creuar.

A l´hora de la veritat sense gairebé donar-nos compte, estavem dins un túnel submari, que creuava la porta d´entrada del golf.


A partir d´aquest punt, va començar a ploviscar. Aixo a casa nostra es molestós i prou. En les carreteres gregues per les quals circulavem era delicat. En sec les carreteres ja no tenien un "grip" gaire bó, aixi que imagineu-vos en mullat. Haviem d´anar en molt de compte i tacte per que relliscava molt.

A part, al sortir dels revolts, et podies trobar grava,pedres,vaques,ovelles,...amb el que haviem d´extremar les precaucions.

Amb tot el paissatge era una pasada. Ens va deixar als 3 realment enlluernats.

A mida que anavem més cap al sud, ens apropavem més cap Golf de Patra el vent s´intensificava de forma virolenta.
La sensació a estones no era molt agradable. Terra relliscos,pluja i sobre rafagues de vent fortes, que en la mateixa recta i amb 10 metres de diferencia et podia venir de la dreta o de l´esquerra.
Va ser un moment complicadet.

Una vegada varem entrar al Golf de Corint, el vent continuava present pero amb menys intensitat i frequencia, el que ens va permetre arribar de forma més "tranquila" fins a Delfos.

Delfós esta en una zona elevada, sobre Itea, i envoltada de cims imortants com el Mont Parnasos,que segons la mitologia, era una muntanya consagrada a Apol.los.

Vist des de Delfi, el paissatge semblava un Oasi africà, on haviem canviat les palmeres per unes extensions d´oliveres interminables fins al mar, que fa que des de la distancia sembli una catifa de bellut fins al mar.

Al arribar a Delfos , varem anar a buscar un lloc on dormir, canviar-nos i despres ja varem anar a visitar les restes arqueologiques.

Els llocs principals de Delfos són:
Les muralles de Filòmelos
Les roques Fedriades
Els tres temples
Temple d'Atenea
Santuari de Fiulacos (Phylacos)
Gimnàs
Santuari d'Autonoos
La font de Castàlia
La font de Delphusa
Synedrion
El temple
El gran altar
Els thesauri (tresors)
Bouleuterion
Estela dels atenencs
Estela d'Àtal I
Estela dels etolis
Tomba de Neoptòlem
Font de Cassiots
Leske
Teatre
Àgora romana

(podeu trobar més informació historica aquí)

Aqui varem descobrir que els horaris de grecia no son molt "amables" amb els turistes. Tancaven a les cinc de la tarda tot.
I nosaltres varem començar la visita a les 4.30, amb el que varem poder veure (tot i pagar l'entrada sencera) només una part del recinte arqueologic.

Per sort, a pocs metres hi havia el Gimnàs i estadi que tenia entrada gratüita i varem poder-lo visitar tranquilament.

Al vespre ens varem donar compte que estavem a divendres de carnaval. Primer per que mentres estavem a l´ hotel mirant els mapes, varen passar per el carrer on teniem les motos aparcades una gran colla de gent amb musica,disfressats i tirant confetti.

Despres, a l´hora de buscar un lloc on sopar, varem anar a parar a la plaça del poble on hi havia tot el poble disfrutat de les festes.
Ens va sorpendre que tot i els canvis de musica el vall era sempre el mateix. Una clase de sardana accelerada (podreu veure-ho al video que esta mes avall).

Per sopar voliem sopar , ja que estavem a un lloc historic de grecia, un menjar tipic d´alla. Ens varem deixar recomenar per un venedor simpatic de souvenirs i ens varem trobar que no feien ni Moussaka's, aixi que varem menjar algo més "tradicional" :(












[youtube]9Bfd5Qojj5Y[/youtube]



Entrar a Grècia, ineludiblement em va portar els records de la primera vegada que ho vaig fer.
Era el 1973 (si, si, ja ho sé...tinc molts anys!), viatjava sol amb motxilla (potser la forma més autèntica de viatjar), venia d’estar uns mesos a Firenze i tenia intenció d’arribar a Goa (antiga colònia portuguesa a la Índia).
Desprès d’uns mesos, uns catalans em varen rescatar a Istambul i em van tornar a Catalunya embotit al darrera d’un Mini 850. Ei! Això és una altra història.

Com deia, era inevitable el record d’aquell meu primer “gran” viatge al deixar que la moto llisques per la carretera que ens duia a Delphi. Kavafis, Llach, Carles Riba, Agustí Bartra, Vangelis, Irene Papas.... tots els noms, músiques i colors d’una època em tornaven. (També em tornaven altres noms més íntims que no penso dir).

El paisatge d’aquest tros de costa és espectacular. Per entendre’ns, és com l’Empordà a l’Hivern, però a lo bèstia. En aquella hora màgica que neix el dia, malgrat el Melteni (vent fred del nord), el fred i la pluja, el paisatge i la moto son suficients perquè una eufòria continguda et vagi omplint el cos i a dins els casc no puguis evitar un somriure mentre cantes a tot cor qualsevol cançó mal entonada.
La primera nit a Grècia vaig seguir descobrint els experimentats viatgers amb els que compartia ruta i hotel i vaig seguir descobrint que hi portaven en aquella bossa groga tant grossa. Vaig aprendre l’equipatge imprescindible per anar 10 dies en moto
També vaig aprendre que conduir per Grècia no és fàcil. És difícil concentrar-se en la carretera amb un paisatge d’oliveres i xiprers arribant fins el mar, a sobre un vent fred que venia per tots costats (el famós Melteni) i un asfalt no sempre en les millors condicions. I per acabar-ho d’adobar, revolts com aquests
I també vaig aprendre que per fer bones fotos, un s’ha d’ajupir o seure’s

[Steelman]

Diumenge 6 de Març del 2011Delfoi(gr)-Kesan(Tr) (749km)




Despres de llevar-nos i esmorzar, agafem les motos i a fer quilometres.
A priori voliem anar a veure la zona dels Monestirs de Meteora, al Nord de Grecia.
Pero veient la distancia que ens separa, i les condicions metereologiques veieim que no arribarem a temps de veure'ls oberts i que molt probablement la zona estarà nevada.

Aixi que avancem la nostra arribada a Istambul i posem la directa cap a la fita del nostre viatge.
Per començar, abans de l'aborrida autopista, ens trobem una zona molt maca.
Primer hem de baixar cap Itea, per la carretera que varem pujar ahir, on varem passar per un espectacular "nus de corbata".

Despres a la plana, enmig dels olivers ens endinsem per una zona muntanyosa,humida i amb força neu als cims.
La carretera continua relliscosa, pero es molt i molt divertida. En condicions d´humitat òptimes ha de ser un autentic plaer curvejar per alla, pero de ben segur que l'espectacle dels colors,olors,..que ara tenim quedarien força desdibuixats.

Despres de la zona muntañosa, en busca de l´autopista ens trobem que estem en una plana inmensa, al costat del mar, amb una serralada litoral a pocs km's totalment nevada.

No estem acostumats al nostre país aquests contrastos tant radicals i ens quedem meravellats.
A prop de Thermopolis, agafem l´autopista.
Aquesta a estones desapareix i es converteix en una "nacional" convencional.

NO hi ha gaire coses a destacar d´aquesta etapa a excepció de que per fi arribem a l´esperada frontera turca.
Ens esperavem perdre força estona en aquesta pas, pero a l´hora de la veritat anem força rapids. En uns 40 minuts ja estem en terres turques.

L´unic problema es que es negra nit, que no tenim hotel reservat.
Fem kilometres per unes autopistes completament fosques, amb un asfalt que intuim que es pessim i molt humit.
A la primera benzinera parem a repostar. Amb els alts preus de grecia haviem esperat per fer gasolina a turquia i ....de nou en sortim "sorpressos". Més de 2,10€/litre de gasolina (aprox).
En aquesta benzinera hi ha un Motel i preguntem. Els preus no son gaire economics i a sobre quant preguntem on hem de deixar les motos ens diu que lligades a un sortidor de benzina. a pocs metres de la mes fosca i tenebrosa de les autopistes per les quals hem passat mai.


Aixi que mirem al meu GPS que havia tingut temps de posar els mapes de Turquia i busquem quins hotels hi ha a la proximitat.
Ens indica que a uns 4km n´hi ha. Ens hi arribem i .....esta ple.
El recepcionista ens indica que a la ciutat de Kesan, que esta a a pocs km's n´hi han alguns. Ens hi arribem i fem nit al hotel Sapci Prestige. Ens ensenyen les habitacions. La Standar va uns 60€ i es bastant "cutre". La "mini-suite" que ells diuen val uns 80€ i ja te uns standards europeus, aixi que per 6€/pax de mes, fem "l'esforç" de passar la nit a la "mini-suite".

L'hotel no es res de l´altre mon i també hem de deixar les motos davant del hotel amb la promesa de que es un lloc segur.
Sopem a l´habitacio , amb el menjar que encara portem i que estava destinat als apats del ferry.
Mirem la TV i no acabem de fer la volta , pq hi ha més de 1000 canals!!!











Com diu en Jordi, aquesta va ser allò que al Tour en diuen una etapa de transició i exceptuant la primera part abans d’arribar a l’autopista, va ser força monòtona i grisa. Record d’una pluja bruta, de tubs d’escapament dels camions com els que ja no es veuen gaires per aquí, deixant un reguitzell d’oli i un núvol negre que et convidava a avançar-los el més ràpid possible amb la boca i el nas tancats.

La grisor a Turquia va continuar. Com gran viatgers experimentats, sabem que cal buscar lloc per dormir abans que es faci fosc. Per això vàrem estar en la més negra de les nits donat tombs i sospitant que acabaríem dormint sota un pont. Per sort el GPS d’en Jordi ens va ajudar a sortir de l’embolic. La MINI-suite ens va refer i jo seguia bocabadat veient tot el que hi cabia en aquella grossa bossa groga....

[Steelman]

Dilluns 7 de Març del 2011Kesan(Tr) - Istanbul(Tr)(228km)




Finalment aquest dia arribarem a Istanbul.
Hi ha llocs al nostre planeta , que et provoquen unes ganes diferents d´estar-hi. Estic parlant de llocs com Jerusalem,Petra,Samarcanda,Usuahia,Bagdad,Tombuctu,...i també Istanbul (o Constantinopla).
Per fi, aquest dilluns aconseguiriem arribar a unes d´aquestes ciutats carregades de màgia i història i ho hauriem aconseguit de la manera que més ens agrada, en moto!
Però encara hi haviem d´arribar i ja al despertar-mos i guaitar per la finestra veurem que no sera fàcil.
Ens esta nevant!!!

Esmorzem,carreguem les motos, paguem al hotel,...i a recepció ens diuen que anem amb molt de compte que en direcció a Istambul la carretera esta complicada. De fet la nit anterior en alguns dels 1000 canals ja varem veure que informavem de nevades a Istanbul.

Ara que és de dia, veiem les carreteres per les quals la nit anterior circulavem. Són unes carreteres amb molt mal estat. On tot i ser autovia, no hi ha rotondes o encreuaments "normals",en algun semafor veiem l´asfalt amb versió "multicolor" per la cantitat d´oli que hi havia per sobre , la gent creua al mig de l´autovia per poder agafar els desviaments.

A sobre ens va nevant moderadament i la carretera va pujant. Cada vegada els laterals de la carretera esta més blanc i tots anem "resant" per que no pugi a més alçada la carretera.
Quant en l'última pujada important veiem que per fi ja hem arribat al costat del Mar de Màrmara, a la població de Tekirdag, ens treiem un pes de sobre.

A partir d´aqui la nevada cessa, la pluja també, pero al apropar-nos al mar apareix un altre ingredient odial pels que anem en moto. El vent. Per sort, comparat amb el que haviem patit a Grècia, aquest és sencillament una "lleugera brisa"

La entrada Istambul es bastant caotica. Per una banda ens hem posat a dins l´autopista per més rapidessa i seguretat. I resulta que per poder pagar els peatges es necessita una targeta especial, que com és normal no tenim.
El primer peatge davant la sorpresa i que no hi ha ningu, ni barrera. Doncs....intentem pagar, pero com que no podem....doncs endavant.
A l´arribada a IStanbul ens trobem de nou en un peatge, ple de cotxes, i amb barrera i ens trobem alli parats i no podem continuar.
Al final ens venen uns "vividors" que viuen dels "turistes" com nosaltres que ens trobem alli enganxats i ens cobra 10€ per les dues motos.(varem regatejar pq el primer preu era 20€ les dues motos).

Despres d´aquests inconvenients entrem a Istambul, amb el caos de cotxes,transit,... Abans de sortir haviem mirat amb el Wi-fi del hotel de Kesan, la direcció d´algun hostel al centre i cap allà ens dirigim. Que útils resulten els GPS en aquestes situacions.

Per la majoria de les vegades , per la carretera i per ciutats mitjanes no disposar de GPS no es cap inconvenient, pero per entrar a una ciutat de 14.000.000 d'habitants...disposar d´ells es una gran ajuda, indispensable diria.

Ens dirigim al Yunus Emre Hotel que haviem vist per internet.Tenim la sort, que esta just als peus de La Mesquita blava, i que tenen lloc. Aixi que agafem habitació.
AL preguntar per on podem deixar la moto ens diuen que alla mateix, a sobre de les voreres. Ens mirem les voreres i fan uns 40cm d´alçada!!!!!
Per sort ens treuen una rampa per poder pujar, amb tot... li dic al Pasqual que pugi també la meva moto ;)

Es l´hora de dinar, aixi que sense complicar-nos la vida anem al davant mateix del Hostel on tenim un restaurant "autoctom" que es menja prou be. Aixo si, tot es clientela "turista".

Despres d´haber dinat, anem a fer un volt i un primer "tast" a la ciutat.
Passem per l´antic Hipodrom,amb l'obelisc egipci com estrella. De fet d´hipodrom no te res pq ara mateix es una plaça "moderna" en obres.

Despres ens dirigim a la Mesquita Blava o Sultanahmed. Despres de les pregaries dels seus fidels, entrem i disfrutem de la grandessa d´aquest edifici construït a principis del S.XVII i és l´unica d´Istanbul que disposa de 6Minarets

Com sabeu, davant mateix de la Mesquita blava, hi ha la famosa Santa Sofia.
Impressiona saber que estem davant d'un edifici construït al 537 d.c, és a dir "només" fa 1474 anys que es aixecada.
Avui en dia és un museu pero....els Dilluns tanquen, aixi que varem haver de deixar la visita per un altre dia.

El que varem aprofitar per visitar altres coses de la "llarga llista".
El que teniem més a prop era la Basilica de la Cisterna.
És la mes gran de les 60 cisternes que hi ha a Istanbul i es va construir també al segle VI, concretament al 532 d.c.
Ës una gran sala d´uns 143mx65m i te unes 300 columnes que soporten el pes del sostre.
Es un indret diferent i molt bonic. Hi destaquen la presencia d´uns caps mitologics de Medusa

Al sortir, desprse de buscar una oficina de canvi, varem agafar un tranvia per anar cap a l´altre banda de la peninsula de Sarayburnu que és on es troba la major part dels monuments de l´antiga Constantinopla.

El Pasqual i la Natalia encara riuen de mi per la manera en que faig parar els tranvies ;)

Bé, una vegada varem descobrir com funcionen reament alli , pugem i ens desplacem fins l´altre punta de la peninsula. NO varem estar ni tres minuts en tranvia!!! (la resta de dies ja ho varem fer a peu)
Aquí, davant del famós Corn d´or,que divideix la Istanbul entre les seves dues riberes.La del casc antinc, on ens trobem i la més nova a la part de Galata.

Aqui el que volem veure és la Mesquita nova d´Istanbul i el Basar de les especies o Basar Egipci.

Primer ens dirigim a la mesquita. Despres de descalçar-nos (com en totes les mesquites). En aquesta tenim la sort de que mentres estem a dins es fa l'hora de l´oracio de la tarda (podeu veure el video mes endavant)

Molt proxim hi ha el famós Basar de les especies. El nom es deu en que majoritariament hi ha comerç d´especies, la majoria provinents d'orient. Esta construit a finals del S.XVII.



















[youtube]JmTZwk_HMv8[/youtube]


Fins que no vàrem deixar les motos a l’hotel, va ser un patir. Primer la neu. Cada cop nevava mes i la carretera cada cop s’enfilava més i més. Desprès l’asfalt. Una capa d’oli i greix que amb l’aigua formava unes basses tornassolades molt maques, però molt perilloses. I per fi, l’entrada a Istambul amb en Jordi fent eslalom entre els cotxes. Com no tenia GPS, podia observar des del
darrera el meravellós moviment de cintura d’en Jordi per tal d’esquivar els vehicles que, com tothom sap, al ser mes grossos tenen la prioritat.... tot i això va estar un parell de vegades a punt de fer-me treballar. Després em va explicar que l’experiència de circular per Marràqueix el va ajudar molt. A mi em va ajudar molt la grossa bossa groga per no perdre’l entre el tràfic.

Un cop instal•lats al hostel, la primera impressió va ser de fred. Molt de fred. L’aire era glacial i queia aiguaneu. I no, no puc dir allò de “M’ho imaginava mes gran!”: Es GRAN i ESPECTACULAR. Una ciutat europea amb colors i olors asiàtica. Tant ens va impressionar que en Jordi es va quedar palplantat al costat d’un pal de la llum esperant que pares el tramvia. Els conductors molt educats, ens saludaven... Aviat vàrem descobrir (Oh! Quina sorpresa!) que cal anar a les parades per poder-hi pujar....

En general, a mi els mercats m’agobien, però haig de reconèixer que aquella barreja d’olors, colors i crits tenen una màgia a la qual és difícil de substraure’t. Si a sobre, son tancats i a fora fa fred i plou, es tornen fins i tot acollidors. Els turcs no son tant embafadors com al Magreb i força més nets (sense exagerar, eh?) però si no fos per el caos de vehicles, persones i sorolls, em vaig sentir força còmode.

La nit va acabar amb un sopar reconfortant a base d’una sopa excel•lent i un bon son reparador

[Steelman]

Dimarts 8 de Març del 2011Istanbul(Tr)(15km peu i uns 4 amb taxi)




Al llevar-nos i mirar per la finestra el primer que varem veure es que el suposat sol i calor de turquia...no hi eren.
Estava nevant.

Aixi que tindriem una visió totalment diferent de la Istanbul que normalment veiem en documentals i fotografies.I lluny de preocupar-nos ens agradava la idea de veure la Istanbul multicolor , vestida de blanc.

Com heu llegi més a dalt, el dilluns, una de les coses que voliem veure era el Museu/Mesquita/Esglesia de Santa Sofia, pero estava tancat per descans setmanal.
Aixi que el dimarts el primer que varem fer es anar directes a visitar aquesta joia històrica d´Europa.

Per bellesa, no hi ha dubte que la Mesquita blava és molt més majestuosa i bonica, pero la història que porta a sobre Santa Sofia..es impressionant.

La varen començar a construir ja a l´any 537 d.C. i va ser reconstruida fins a 4 vegades.
Va ser durant gairebe 1000 anys una esglesia Ortodoxa, per passar despres a ser una mesquita fins al començament del Segle XX.
Des del 1935 es un museu.

POder passejar per l´interior de Santa Sofia es màgic. Des de petit, a les clases d´historia que hem sentit parlar de la "poderosa" Constantinoble,Bizanci o com la coneixem avui en dia Istanbul.
I de la importancia d´aquesta ciutat, en destacava per sobre de tot la gran Santa Sofia i ara nosaltres gairebe 1500 anys despres de que l'aixequessin, despres de mil guerres,croades,batalles,..teniem el privilegi de poder estar en aquell lloc sagrat de la historia del nostre continent i de les civilitzacions modernes!!!

durant la visita, a traves de les finestres, anavem veient com la nevada no parava

A dins del mateix recinte del Museu/Esglesia de Santa Sofia, pero per una entrada posteriro s´hi troben els mausoleus dels sultan turcs.
La visita alli , es precindible. No es una de les coses més interessants que es poden fer a Instanbul, pero ja que hi ets...hi entres ;)

Una de les altres "meravelles" que voliem visitar és el palau de Topkapi, pero sembla que no estem de sort en el dia que escollim per fer les visites pq els dimarts...el tenen tancat.
Pero , per sort , el que si tenen obert es el Museu Arqueologic de Istanbul.

Està situat als jardins externs al palau de Topkapi i es va inagurar com a tal, a finals del segle XIX. Al principi alli es trobaven restes arqueologiques, provinents sobretot de l´antic imperi Otomà.
Actualment aquest gran museu, dividit en 4 grans seccions podem trobar Arqueologia Clasica,Colecció tracia,Istanbul al llarg de la història , Turquia i Anatolia i una última de l´epoca islàmica de la ciutat.

La veritat es que la visita en aquest museu (tot i que no soc persona de museus) es mooolt interessant.

Mentre visitavem el museu...la nevada continuava

Al sortir,del museu i descobrint al dia anterior que per anar on voliem no calia agafar el tranvia, varem creuar de Sarayburnu per anar completant la llarga llista de destins. Ara ens tocava fer la vistia al Gran Basar.

Segons diuen es un dels més grans del mon. Són 30.000m², 58 carrers, més de 4.000 botigues,12 mesquites petites, també una mesquita gran, una escola primària i una tomba ......com una petita ciutat. Cada dia hi pasen gairebé mig milio de visitants.

Alli s´hi pot trobar de tot, pero especialment orfebreria,especies i catifes.
Com antigament passava les botigues estan agrupades per "gremis". la zona de les botigues de roba, les de pells,les de especies,...

Passejant i fen compres, s'ens va fer l´hora de dinar, aixi que millor que parar en una dels kebabs del Basar per menjar una mica de sopa calenta i la corresponent pita!.

Despres de dinar, varem tenir una experiencia molt maca. Trista i maca a la vegada.
En una paradeta on varem comprar uns "souvenirs" el dependent ens va preguntar d´on veniem.
Aixo, com sabeu , es com un joc i molts cops has d´intentar que el botiguer ho endevini.
Sempre comencen amb si som espanyols, la resposta es sempre un no. A la que continuen Frances,italia,.....al final rendits li expliquem que som catalans.
Molts cops per saber que es i on es Catalunya hem de fer referencia al Barça i/o Barcelona.
En aquell cas no va ser necessari.
Molt discretament(per la repressió turca) el dependent es va apropar i en veu baixa ens va dir:
Jo no soc turc, soc kurd. I els Kurds som com els catalans.

Es maco trobar-se a l'altre banda del continent i veure que tot i la distancia que ens separa en km's, fa que ens apropi un fet que tenim en comu.


Varem sortir del Gran Basar en direccio a la universitat, creuant el petit Mercat dels llibres o Sahaflar Carsisi
Antigament en aquest mercat es podien trobar tota classe de llibres d´historia, mapes, llibres de medicina,....
Actualment s´ha modernitzat força i es molt facil trobarhi guies turistiques,llibres de informatica,...tot i aixi encara s´hi respira un petit aire del que havia estat.

Al sortir d´alli, varen anar de nou en direcció al Mar, per que ara el que voliem visitar era la Mesquita Nova. Segons diuen és una de les més importants d´istanbul.

Varem tenir la "sort" de que mentres estavem al seu interior,va coincidir amb una de les hores de les oracions, amb el que varem poder observar en primera persona , aquest acte de culte religiós.

Com que ja portavem moltes hores a peu, i el següent punt de visita era força allunyat de on ens trobavem varem cridar un Taxi per tal de que ens hi aproximes.

Despree d´aquesta experiencia no pujare en cap mes taxi turc al seient del davant!Quina por!
La següent ocasió, ja hi va pujar la Natalia que deu estar més acostumada a la conduccio agresiva (anant darrera meu en moto, pasqual dixit)

El següent punt de visita va ser el Cafe de Pierre Loti.
Cafeteria que rep el d'un mariner Frances i gran viatger, que enamorat d´Istanbul venia al turo que hi ha al barri de Eyüp per a relaxar-se i inspirar-se.
Ara en aquell espectacular indret, amb les millors vistes sobre el Corn d´or hi ha aquesta antiga i turistica cafeteria.
Alla hi varem estar una estona molt tranquils,relaxats i gaudint de les meravelloses vistes fins que......va arribar un autocar de catalans/espanyols que varen entrar cridant al local :(

Aixi que varem decidir abandonar el local i continuar la nostra ruta turistica. Varem baixar el turo,creuant el cementiri de Eyüp
Al arribar abaix, varem voler trobar la esglesia bizantina de Sant Salvador de Khora, una de les esglesies bizantines més maques.
Per trobar-les ens varem endinsar en els barris més marginals i menys turistics de Istanbul.
Alló ens va agradar i molt. Passejar per els antics barris amb les cases de fusta, gallines per els carrers, la roba estessa ,...allo era una cara més real de Istanbul, que no els "enclaus turistics".

Per trobar l´esglesia varem estar sortejant i vorejant l´antiga muralla bizantina. Justament per el lloc on varem creuar-la, vaig descobrir despres a casa amb la lectura del llibre La rua dels Almogavers, de Francesc Puigpelat, que era justament s'aixecava el Palau de Blanquerna, on Roger de Flor, Creador i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient,es va casar amb Maria de Bulgaria


Bé, com que no teniem el dia..i ens va costar de trobar i varem arribar quant ja havien tancat les hores de visita, aixi que ...ja cansats varem agafar un taxi, que ens portes fins a l'altre banda del Corn d'Or.
La última visita del dia seria per la Torre de Gàlata.
La torre actual es va aixecar al 1348, per part dels genovesos.L'antiga Torre Galata, edificada per els Bizantins esta edificada al costat del mar i era una de les torres de control per l´entrada a la ciutat. Aquesta va ser destruida al 1204.

Com us deia, en aquesta ocasio qui va anar davant al taxi va ser la natalia, que va tenir més valentia que els dos homes que ens varem quedar al seient del darrera.
Al baixar del taxi, ens va sorprendre un "bar" en que tenia un aparell a fora d´on brollava un misterios liquid blanc.
Varem preguntar que era i ens varen dir que era simplement..Iogurt.
En varem demanar un per cada un. Estava gelat, i el temps no hi acompanyava, pero....estava bonisssim!!!!!!!!!!!!

La torre estava a pocs metres de la paradeta del Iogurt, aixi que varem digir-nos cap alla. Estava molt dirigit al turisme, una entrada/botiga de souvenirs, uns ascensors moders, un bar molt "cool" a la planta superior,...
Pero les vistes des de dalt de tot de la torre son simplements espectaculars.
Este una visio completa de les tres istanbuls. La Asiatica, la europea a la riba dreta del Corn i la que ens trobavem a la riba esquerra.

Feia un vent moderat, i una temperatura gelida, amb el que estar molta estone disfrutant de les vistes era complicat...pero valia la pena "planta cara" al fred , pq es una de es vistes mes maques que he vist mai en una ciutat.


Per tornar cap al Hostel, ho varem fer a peu. Sota la Torre, hi ha el pont de Galata. Famos per els pescadors que dia i nit es passen pescan i venent el peix, i per el mercat del peix que hi ha just abans de creuar-lo.

Durant la travessia per el pont es va girar de nou.....una gran nevada, acompanyada de ventisca i fred . Va costar, pero varem aconseguir arribar a l´altre extrem del pont.

Aquella nit feien el Barça-Arsenal, tornada de la champions. Aixi que ja sabiem que pasariem la nit a fora ;)
Varem veure un Pub on feien el barça, ara nomes faltava buscar un lloc per sopar.
A prop de Santa Sofia varem veure un restaurant per a Guiris, on cada nit hi ballaven els famosos Derviches.

Va ser un desastre :(. Varem veure el ball, no varem sopar i el més important,per poc no veiem el Barça!
La dansa va estar molt be. Es molt curios.
Pero varem estar més d´una hora alla. Varen tarda mes de 3o minuts a portar-nos la carta i portavem més d´una hora esperant sense que ens portessin el menjar...
Aixi que per por de no veure el barça i cansats del restaurant per turistes..varem pagar el que haviem consumit, la dansa i varem anar al pub, que esta a reventar.
Despres d´unes negociacions amb els camarers varem trobar una taula, al costat d´unes professores catalanes,just a temps per poder menjar-nos un "menjar turc", Pollastre amb patates i cervessa, mentres miravem el barça!!

Mentres a fora continuava nevant






























El primer dia autèntic de turistes a Istambul. I què vàrem fer? Dons, fer de turistes! Vam acomplir amb gairebé totes les visites que son obligades quan estàs per primer cop en una ciutat. Això vol dir, caminar, caminar, fer fotos, caminar i fer fotos. La ciutat i els monument s’ho valen. Tenim poc temps i hem d’aprofitar-ho, sempre està bé deixar coses per la propera vegada....

Personalment, em va agradar molt el bar d’en Pierre Loti, malgrat la vergonya dels catalanets i espanyolets que van entrar per trencar la màgia del lloc, i la Torre Galata. Segurament una de les millors vistes d’una ciutat que he vist. Res a envejar a cap Campanille itailà, la Tour Eiffel, el Katarinahissen d’Estocolm o el Mirablau del Tibidabo. L’entorn evidentment hi ajudava: 2 continents i tres mars a sota els teus peus......

Fora dels monuments, perdre’ns quan sortíem de la mesquita que hi ha darrera la Universitat ens va fer veure de refilo una altra Istambul menys dolça, però més viva i menys artificial. Aquí la Natàlia li va donar una alegria a la pobra senyora d’una botigueta al comprar-li tots el mocadors de paper que tenia. Jo em vaig estranyar, perquè tenint aquella grossa bossa groga....(?)

Del sopar no tinc gaire clar que vàrem menjar, però l’ambient per veure el Barça (i guanyar!) en un pub anglès ple de gom a gom ens va donar ànims i escalfor per arribar fins a l’hotel sense quedar congelats.

[Steelman]

Dimecres 9 de Març del 2011Istanbul(Tr)(7 peu i uns 7 amb Ferry)





Avui és l´ultim dia que ens trobem de Visita per Istanbul. Tenim moltes coses a la llista, pero tenim les hores que tenim aixi que hem d´escollir del qeu falta veure que veiem.
El que tenim clar es que no podem anar a una ciutat BIContinental i no haver estat als dos continents, a més en la banda asiatica de Istanbul hi ha la mesquita de Atik Valide, considerada com una de les millors obres del prestigiós Mimar Sinan.

Per no perde el costum aquest dimecres ens llevem amb Istanbul blanca, nevant,vent i un rigoros fred.
Despres d´esmorzar, varem anar en busca del Ferry que creua el mar de Marmara i ens porta fins al continent asiatic. Per fer-ho passem per un mercat on comprem una mica de fruita.

El dia anterior va nevar moltes estones i feia fred, pero avui la neu i el fred són especialment emprenyadors. Fins aquest dia jo no havia portat gorra pq no em feia falta, no tenia tant de fred... pero la cosa avui esta dura de debó, aixi que en un venedor al carrer , al final m'he ressignat i he comprat aquesta practica prenda de roba.

El ferry no te res a veure amb el ferry que varem agafar per creuar l´adratic. De fet no es res mes que un "bus maritim" ,semblant al famós Vaporetto venecià.
A dins hi ha un mini-Bar on anuncien que tenen Iogurt. Com ens va agradar tant el dia anterior als peus de la torre Galata, anem a comprar-ne amb la sorpresa que ens diuen que...no en tenen!! (i el cartell???)
En fi, ens mengem la fruita que haviem comprat al mercadet i cap a Asia.
Es una sensació agradable, saber que estem a punt de trepitjar un continent nou. Si que ho fem a peu, que nomes estarem a la punta del Iceberg d´aquest gran continent, pero per a mi, Asia es un continent especial que algun dia tinc moltes ganes de coneixer..i ara estavem a punt de posar-hi els peus!

A pocs metres de "terra ferma", passem per davant de la Torre de Leandro,històrica fortificació que ha donat peu a forces llegendes. L´edifici que hi ha actualment data del S.XIX i ha servit durant els anys de far,semafor,lloc d´aduanes,...

Al arribar al Istanbul Asiatic ens donem compte que tot i ser tot el mateix, res és igual.
Els turistes brillen per la seva absencia i tot el majestuós de la Istanbul d'on venin, donen lloc a una Istanbul i una turquia més popular. Menys de cara al aparador i més real.

Passem per l´interior del mercat petit popular. El peix n´es l'autentic proatgonista, per contra dels mercats de Istanbul "europeu" on les especies brillaven per sobre de tot.
Es nota que en aquesta zona , no hi ha gaire industria del "turisme". Estem en una zona popular i aixo ens encanta.
Veiem les botigues, els llocs de té, els "tallers mecanics" improvissats al mig del carrer,...
Ens costa trobar la mesquita de Atik Valide, sort que al Iphone portavem una guia del "Lonely Planet" que amb l´ajuda del GPS et situa en un planell ....

Quant arribem a la Mesquita, tenim la "mala sort" de que la pregaria ha començat, amb el que ja no podem entrar a l´interior. El vigilant de seguretat ens diu que en una estona llarga ja podrem entrar.
COm que nosaltres de la part Asiatica, el que voliem era veure aquesta mesquita i el temps no acompanya, ens quedem per els jardins fent fotos i esperant.
Pero resulta que la "mala sort", es converteix en tot el contrari.
El vigilant ens diu que sense fer soroll, ni fer grabacions de video/fotos, podem entrar a l´interior de la mesquita, situar-nos a lloc destinat a les dones i esta alla dins durant l´oració!!!!!!!!!!

No varem poder fer fotos ni videos del interior ( ;) un video si, pero per respecte no el pujare mai a internet). La mesquita realment es molt maca i acollidora.
No es tant gran ni majestuosa com altres del costat europeu, pero es preciosa.
El fet de poder estar a dins en la seva oració, ens transporta als tres a gairebé un estat de ZEN ;)

Al sortir, relaxats d´aquella experiencia, anem cap a dinar, que ja s´ha fet l´hora ;)
Al creuar per el mercat abans, hem vist un lloc on podem menjar pollastre amb arros. Realment es un encert la parada alla. Es bonissim. El que sabem fer aquests turcs amb una mica d´especies ;)

Amb la panxa plena, tornem cap al Ferry. I començem a tornar. Hem arribat a Asia, i es el punt més llunya del viatge i a partir d´ara tot es cami de retorn.
Retorn a Europa primer i retorn cap a Catalunya despres...

Com us he dit, teniem algunes coses més pendents,aixi que abans de anar al Hostel a recollir equipatge, passem per l´ultima parada. El palau de Topkapi, que el dimarts ens varem trobar tancat.

A les guies de Istanbul, el recomanen i molt. Segurament si nosaltres l´haguessim visitat el primer dia, també hauriem tingut un bon regust de la visita.
Pero despres de la vistia per els barris menys turistics d´Istanbul del dimarts i la "trepitjada" asiatica d´avui, la visita a un palau carregat d´ostentació i d´història adornada..no ens omple tant.
Ull, no dic que no valgui la pena, pero al viatge ens han omplert altres indrets.
El Palau Topkapi es va construir a finals del S.XV sobre les restes d´una ciutadella romana.El palau inmens ocupa 700.000m. el doble del vatica i la meitat de monaco. I era una gran fortalessa defensiva.
L´edifici més destacable del palau es el harem on hi havien més de 600 concubines del sultà. Nosaltres no varem poder visitar-lo pq ja l´havien tancat a la vista aquell dia.
Aixi que varem veure les sales dels "tresors", els jardins, la sala de visites,....

Moltes de les fotos que veureu, no son gaire bones, degut a que el fred i la neu , enbrutaven l'objectiu de la camara. Per cert. us he dit que feia molt de fred aquest dimecres?


Despres de la visita al palau, el Pasqual va anar cap al Hostel a fer una migdiada, mentres la nosaltres feiem les últimes compres per l´interior del grand Bassar.




















Avui toca seguir fent de turistes, però avui toca la part asiàtica. Qui vulgui monuments, carrers nets i endreçats, cotxes i botigues europees, restaurants amb les especialitats de la terra,..... no cal que travessi. Quedeu-vos a la part europea!. Però si vols veure com viu la gent, la que treballa, la que no està pendent del turista, la que no s’esforça en ser simpàtica, la que no es deixa fer fotos...llavors val la pena. Els millors menjar que vaig fer a Istambul van ser al mercat. Al d’aquí, un pollastre excel•lent i desprès al Gran Basar, una sopa que em va refer del tot. Asseguts al mig del passadís, amb una bossa de plàstic per agafar el pa, un gat entre les cames que només demanava menjar, asseguts a la mateixa taula que els treballadors de les botigues....fantàstic! el millor dinar!

A la mesquita que finalment vàrem trobar (gràcies a en Jordi i el seu GPS) vam gaudir d’un moment tant especial que és difícil d’explicar. Potser cal fer el 3.000 qm que ens van portar allà per sentir-ho. El metrònom de les pregaries amb que es regeixen els musulmans segur que els estalvia molt problemes existencials de la nostra societat laica i els crea un sentiment de grup que nosaltres ja hem perdut.

De tornada a Europa, una mica la sensació d’iniciar la tornada i que aviat tornarem al ritme diàri. Per no fer tant traumàtic el retorn, vaig començar a recuperar les bones costums i vaig anar a fer la migdiada mentre la parelleta anava de compres.

Al vespre cal preparar les maletes i fer un darrer sopar al restaurant del davant de l’hostel. Ens queden gairebé 4000 qm i cal fer-los descansats. Bona nit.

[Steelman]

Dijous 10 de Març del 2011Istanbul(Tr)-Sofia(BG)(579km





Avui es el primer dia del retorn.
Amb el fred i les nevades de cada dia, al mati al llevar-nos he agafat el costum de mirar per la finestra a veure com esta el temps.
Avui és el dia en que el paissatge esta més blanc, fins i tot les motos estan cobertes per una capa fina de neu.

El fet del paissatge emblanquinat no ens treu el son, pero inquieta una mica. Entrar o Sortir de la megapòlis de Istanbul es complicat, si a sobre el terreny esta relliscos, tenim poca visiblitat i patim fred..no són els millors ingredients per tenir una sortida plàcida.

Però ja ens agradaria quedar-nos a Istanbul i/o Turquia uns dies més pero hem de ser a casa per tornar a la feina al cap de 3 dies aixi que..carreguem les motos, paguem al Hostel i enfilem a buscar la sortida.

Per variar , torno anar mooooolt just de combustible i anem fent km's sortint de l´area metropolitana de Istanbul i no trobem benzineres. Al final en veig una tot i que per arribar-hi hem de fer una petita infracció :(

Avui ens toca una ruta bastant aborrida. Molta autopista i carreteres nacionals.
Al creuar la frontera amb Bulgària ,dona la impressió que ens estem allunyant , quant en realitat tornem.
Crec que hi ajuda el fet de que per una banda la pobresa del país (em recorda al viatge a Romania al 2007),i per l´altre el fet de trobar-nos tots els retòls en círilic....

A la frontera nosaltres no tenim cap problema, pero el Pasqual li ha agafat gust a fer cua a les "oficines" i quant ja esta a l´ultim el fan tornar al principi per que no li havien omplert correctament un dels formularis.

Durants uns quilometres ens tornem "boixos" buscant la "vinyeta" per els peatges de l´autopista.
A la pròpia frontera no n'hem trobat, i en els següents 20km's anem parant a cada area de servei,poblacio,....pero no hi ha res a fer.
Al final ens diuen que a les motos no fa falta, aixi que creuarem el país sense la "vinyeta".

Com a la majoria dels territoris dels "païssos de l´est",l'asfalt de les autopistes i carreteres es molt dolent. Està molt deformat per el pas de camions i per els canvis de temperatures (hiverns molt freds i estius calurosos).
Durant els km's anem alternant trams d´autopista i d'altres de carretera nacional , en el que no parem de creuar petits pobles que viuen al voltant de la carretera. Avançada la tarda arribem a Sofia. L'entrada es com t'imagines que és una ciutat russa. Unes avingudes llaaaaargues i ampleeeees, plens de cotxes amb edificis alts i amples i grisos a banda i banda.

No haviem localitzat per internet cap hotel aqui a Sofia, per que no sabiem si tornariem per terra o per mar de nou. Al decidir-nos finalment a fer-ho per via terrestre el que hem fet es buscar al GPS un hotel centric i anar a mirar.

Trobar-lo costa una mica, tant que ens posem per uns carrers que semblen una mica el Bronx. De fet de ple en aquestes barriades passem per una carrer totalment enfangat..i va pasar el que havia de pasar. No vaig poder evitar el fang aixi que....varem fer un arrabossat de GS's ;)

Amb la moto,la Natàlia i jo plens de fang...al final el Pasqual pregunta a un policia i ens indica com arribar a l´hotel, que esta a uns 400m.
L'hotel esta bé pero no hi ha habitació triple, aixi que ens hem de separar i dormir en habitacions separades.

Tot i que avui no hem fet molts km's , el fet de superar una frontera, el canvi d´hus horari, i que les carreteres no estan en molt bon estat, representa que despres de dutxar-nos ja es negra nit.

Fem que des de l´Hotel truquin a un Taxi i ens porti al centre , on farem una minivisita i soparem.
Just quant arribem al centre. On es troba la catedral Alexandre Nevski. Despres de recorrer llargues i desertes avingudes el taxista ens diu... que anem molt en compte en aquella hora i aquell lloc.
Quant marxa ens queden en negra nit, a una ciutat desconeguda sense planells,guies,...i a sobre amb el record del comentari del taxista.
Aixi que fem una visita rapidissima per l´exterior de la catedral, universistat i .....trobem una pizzeria on sopem.
Es una pizzeria molt fashion. Si la mateixa pizzaria estigues a BCN segur que hauriem sortit amb una factura d´uns 60€.
Alla si no recordo malament, tot i menjar entrant,segon,postre,cervessa,..... no va arribar als 25€ per tots 3!!!

Al sortir, varem buscar rapidament un altre taxi i .....cap al Hotel












Torna a ser un dia gris. La mega autopista de sortida està coberta d’una cap indefinible de color gris, barreja d’oli, fang i d’altres coses que millor no saber. De nou gràcies amb en Jordi i el seu GPS, tot va anar de primera. Només tenia que seguir la grossa bossa groga. Tot va anar de primera, excepte trobar una gasolinera....per això el primer que ha fet quan ha arribat a Reus ha estat posar-se un dipòsit més gros a la seva GS. A Istambul, només vam anar un trosset en contra direcció, travessar una continua i girar en un lloc prohibit....però ho vàrem fer molt ràpid i discrets....

Les tornades sempre son difícils. Aquesta difícil no ho era, però era una tornada. Havíem estat a la porta del basar de les sorpreses i no havíem pogut entrar: Capadocia, Arafat, Palmira, Petra,...ens vàrem prometre que hi tornaríem.

Només veient les fotos, he vist que Bulgaria és de colors. En tinc un record en blanc i negre i ciment. Soc injust, per que vàrem estar poca estona i Sofia em va semblar una ciutat europea (lletja, però europea). En canvi les búlgares....ai, les búlgares!.....això és un altre tema.....

El sopar i el lloc va ser de primera. Encara tinc el gust dels postres a la boca, ......ummm

[Steelman]

Divendres 11 de Març del 2011Sofia (BG)-Belgrad(Serb)Zagreb (HR) 788


Ens queden molts quilometres per endavant i unes quantres fronteres. Quant les fas d' anada no costan d´empassar aquests quilometres, pero quant tornes...són més durs.
Bulgaria,Serbia..son païssos pobres. Em recorden el Viatge a Romania al 2007.
L'autopista en mal estat s´alterna en trams de nacional en pitjors estat. Les roderes son força profundes.. i el paissatge es molt monotom. Llargues rectes en llargs prats i amb carreteres amb poc transit.

Creuem Belgrad , per la "ronda del mig" i veiem la griso de la seva gent, esperant l´autobus, circulant..l´entorn no ajuda.
UN pais encara recuperant-se de una enessima guerra sense sentit .

Al entrar a Croacia, es nota que ja estem a Europa. Els preus, les infrastructures.....

De fet a Zagreb ens escandalitza els preus dels hotels mitjans on ens demanen més de 120€ per passar una nit.
Decidim buscar un hostel quant apareix un home amb una BMW R29 que ens ajuda a trobar-lo
Zagreb es una capital amb un passat historic/cultural notable i es nota al passejar per el seu centre historic.
Es una ciutat per estar-hi unes hores mes, pero nosaltres hem arribat tard, i ja estem de tornada, aixi que en futurs viatges....

Despres per agraïr al motorista que ens va salvar la vida, indicant-nos on allotjar-nos, passem a sopar a la seva pizzeria on jo particularment, quedo alucinat de la seva cultura motoristica..i també de la d´en Pascual












És inevitable pensar en les misèries humanes i el miserables que son alguns homes. La guerra de Bòsnia m’acompanya tot el dia. Passem a pocs quilòmetres de Srebrenica, on els servis van assassinar més 8.000 persones sota la “protecció” dels cascs blaus de les Nacions Unides. Una vergonya per tothom. Estem a menys de 1000 qm en línia recte de casa, gairebé al cor d’Europa i ens vàrem mirar per la televisió amb la mateixa indiferència de les masacres de Rwanda o de Dafur. No puc treure’m els mals pensaments en tot el dia.
Una parada reconfortant al sol, que feia tants dies que no veiem, per esmorzar que es va convertir en dinar em va fer mig reconciliar amb la raça humana.
Àsia, Turquia, Istanbul quedaven cada cop més lluny. Ja estàvem a Europa. Per si tenia dubtes, arribar a Zagreb i començar a preguntar preus d’hotel em va acabar de convèncer. Aquí vàrem trobar un personatge molt curiós que entre cervesa i cervesa ens va fer una demostració del eruditisme sobre les BMW clàssiques. Va ser un sopar molt interessant davant d’un portàtil mirant fotos i comentant motos







Dissabte 12 de Març del 2011Zagreb (HR)- Ljubljana(SLO)- Genova (It) - Marsella (Fr) 1140





Avui ens espera una bona quilometrada ja que volem tirar fins que poguem. Ara no ens preocupa l´allotjament perque ja estarem a frança a l´hora de pernocatar i alla en qualsevol racó tens opcio de trobar allotjament.
Ens preocupa més el temps, pq s´esperen pluges i fortes ventades al Golf de Lleó.

Sortim d´hora sense esmorzar del Hostel, voliem esmorzar a la pizzeria i tant sols ens poden fer un cafe.
Aixi que amb tant sols un cafe sortim i en poca estona creuem la frontera amb Slovenia. Aquest cop si que hem de comprar la "vinyeta" i ho fem a la estació de servei que hi ha a la mateixa frontera.

Les autopsites ja són 100% europees, i es nota que Slovenia es amb diferencia el més ric dels païssos que formaven la desapareguda Yugoslavia.
A Ljubljana entrem a esmorzar a un bar a l´entrada del poble. Els preus també són mooolt europeus.
Avui l´unic que fem es km's i km's i km's...amb alguna parada per estirar les cames,repostar, menjar alguna cosa i seguir.
A mida que va avançant el dia , es va complicant el tema metereoligic pero aconseguim creuar Italia sense gairebé mullar-nos.
Pero al passar la frontera....comença a ploure intensament.
La Natalia no soporta el binomi (moto i vent) ,i com que les previsions del diumenge es de rafagues de 100km/h esta disposada a tirar tota la nit i fer els 1700kms que separen Zagreb de Reus d´una tirada.
Pero al final la intensa pluja, que es de nit, que fa fred...la fa convencere que es millor parar i ho fem junt al Pasqual.
En un Etap de Marsella on ens fem portar una pizza l´habitacio.

Autopasta i més pasta.

Diumenge 13 de Març del 2011Marsella(Fr)- CATALUNYA (352km)





Avui si que arribem a casa.
Mai vols que arribi aquest moment quant marxes de viatge, pero inevitablement s'ha de tornar a la realitat.
Segons les previsions avui hauria de fer molt de vent, pero a l´hora de la veritat ens trobem que ja som a La Jonquera, fent un vermut , envoltats de la "fauna" d´aquella zona i sense haber patit en cap moment per la tramuntanta.

Ja som a casa i aqui ens separem d´en Pasqual. Ha estat un honor poder acompanyarlo en el viatge ja que al seu costat hem apres molt i ens ho hem passat molt bé.
Esperem repetir acompanyant en algun viatge proper..





Avui ens hem de separar. No és un comiat perquè ens seguirem veient sovint, però sempre és una mica trist separar-se. M’ho he passat molt be i encara que a vegades tenia la impressió de fer d’espelma, en Jordi i la Natàlia no m’han fet cap comentari.

Ha estat un viatge molt ràpid i improvisat, ens hem quedat a les portes d’un altre viatge que m’encantaria poder fer amb ells. Fantàstics companys de viatge.
(i en Jordi millor cronista).

Gràcies per poder compartir aquest dies amb vosaltres.


Ara vaig corrents a comprar-me una grossa bossa groga....

[Steelman]

Crec que algú tindrà d´anar en Bicicleta a Lourdes....

[Fjodor]

Molt enriquidor... si senyor.
Gracies per mostrar-nos altres contrades.
A mi m'agradaria molt anar a Constantinopla. Se que algun dia hi anire.

Ja viag fer un viatge a Eslovenia fa uns anys, amb Super Tenere. Em va agradar molt. Vull tornar a sentir els aires de l"est". Però serà més endavant.

Salut i que poguem seguir gaudint d'aquestes aventures.

[Coes]

:form enveja

[Pasqual]

RANDY + STELVIO !!!!!!!!

Esperem la vostra crònica, però vigileu amb quina bicicleta aneu a Lourdes no sigui cas de que desprès no vulgueu tornar a anar en moto

[Fazer i Nina]

Aquesta crònica me la he de llegir amb tranquil.litat i amb música relaxant, perquè si no em cabreig !!.

[Storm]

Fabulós. Gràcies per la crònica!!!

[Panotxa]

Ep, companys!

Moltes felicitats per aquest "GRAN VIATGE", és pot llegir entre línies que us ho vàreu passar d'allò més be. :eyes

Imprimiré la crònica en PDF i l'aniré gaudint poc a poc. (al tren, a l'espera del metge, al wc...) :lol:

Gracies per compartir-ho amb tots nosaltres, tant sols tinc tres preguntes.

COM ÉS DEIA LA NÚVIA D'EN PASQUAL L'ANY 73? ERA GREGA? ERA ITALIANA?...si no m´ho dius no sé si podré dormir.

Salut! ;)

[SisoRT]

El Barça fa futbol, però valtros (Pascual, deixa'm quedar bé amb els d'una mica més al Sud) feu moto.

Gràcies per compartir-ho.

Una encaixada,

[Cvazquez]

hola

jolines vaya viaje

todos los viajes que haceis, hace que se me caiga la baba y este es para enmarcarlo, este verano aunque no tan lejos si que tengo en mente hacer un viaje por la parte Granada, para volver a mis origenes

una ruta fantastica

adew

[Ra-mon]

Bé, bé, bé, molt bé !
Ha costat que la poséssiu però l'espera ha valgut la pena :D

Grècia i Turquía sempre els tenia associats amb la calor però aquesta crònica em sembla que l'haurem de penjar en l'apartat de «hivernals» ;)

[Randy-650]

Això és una senyora crònica! :bow Aviam si engego el PC i ho
miro tot amb més detall. :D

P.d: demà començo a entrenar. :twisted: