Només puc dir que val molt la pena, és un indret relativament desconegut, però preciós i amb unes carreteretes i paissatges de somni. Jo vaig disfrutar molt, moltíssim.
La ruta va ser aproximadament aquesta.
[url=<iframe width="425" height="350" frameborder="0" scrolling="no" marginheight="0" marginwidth="0" src="http://maps.google.es/maps?f=d&source=s ... ><a>Mostra un mapa més gran</a></small>]ruta[/url]
Dic aproximadament ja que l'enllaç entre Mata-solana i Sant Marti de Barcedana, no tinc massa clar per on el varem fer. És a dir, ens varem limitar a anar seguint la carretera, però no la veig al Google Maps. En resum, sortida i arribada de Manresa varem acabar fent uns 290Kms, que no està malament, tenint en compte que una de les montures és una 250cc del 91 i 46mil kms.
Varem sortir sense massa pressa cap a les 10h del matí. Primer tram purament d'enllaç fins a Ponts, on fem la primera parada pel tallat de rigor.

Reprenem el camí fins a Vilanova de Meià sense gaire cosa a destacar, ja que l'haviem fet poc temps abans.
En el terme de Vilanova hi ha moltes fonts.

Des d'aquí divisem les primeres parets de roca, impressionants.

Aquesta "taca" és un escalador :eyes
Seguim la carretera per un congost que es va estrenyent.

El ferm està en molt mal estat, però de veritat que l'entorn s'ho val.


De sobte, quan surts del congost i arribes a dalt, l'asfalt canvia i el paissatge també, tot és molt més verd, fins i tot algún bosc de pi negre i al fons es divisa el pantà.

L'emoció ens envaeix...

La calor comença a apretar, així que de tant en tant, paradeta a l'hombra i una mica d'aigua.

L'entorn és simplement preciós.

Seguim fins a Llimiana, on parem a fer un voltet. El poble és maco.


Però s'acosta l'hora de dinar i decidim baixar fins al pantà a veure què trobem. Anem tirant fins que, trobem un raconet ideal, a l'hombra d'un bosc de roures i al costat de l'aigua, perfecte.

Ho disfrutem d'allò més. No hi ha ningú i se sent una gran diversitat d'ocells. És el lloc ideal per

En acabat, fem una volteta i 4 fotos més.


Pel camí ens trobem aquestes senyoretes que ens embruten una mica la carretera, però no és inconvenient per mantenir nostre ritme

Abans de marxar, tenim pendent els tunels de pedra de la carretera vella del pantà.
Malauradament, les fotos no son gaire bones.




A partir d'aquí poca cosa més a destacar. Toca passar per caixa per donar de beure a les nostres nenes

I, tal com resa aquest curiós cartell, cadascú cap a la seva.

Varem acabar de fer una mica de turisme interior i, una petita marrada per culpa de les obres de desdoblament de l'Eix infernal.
Un gran dia plè d'emocions, grans paissatges i agradables descobriments.
Fins la propera ;)