L’ÀNEC I LA PERDIU
Era un dissabte de maig en una carretera anomenada CV-165 a la comarca de l’Alt Maestrat del País Valencià, dos motos fent el trajecte La Torre d’en Bassora – Atzeneta del Maestrat, en un dia esplèndid ideal per gaudir de les sensacions motarres.
Una de les motos, la de davant, motoritzada amb un “boxer” (en català “bonys”) i d’acabament un preciós i espectacular “bec d’ànec”. L’altra, la de darrera, amb un generós bicilindric en V, però sense tantes pretensions d’acabament.... sols una modesta capa de pintura blava en els plàstics.
Els motors en ple rendiment..... els pistons, les vàlvules, les transmissions, actuaven com la mes acurada de les filharmòniques. El rumor de l’aire, el paisatge.... en una recta com el tret d’un fusell que es prestava a caure en les temptacions d’enroscar el puny dret. Amb tot això, diguem que la velocitat que portaven era per sobre dels límits legals i alguna xifra mes.....TAN BE QUE ANAVA TOT !!!!
De sobte la moto de darrera veu un pilot vermell que s’encén amb esplendor desmesurat, la distància es redueix dràsticament...cada vegada la moto dels “bonys” es feia mes gran...mes gran !!!! , la percussió de la filharmònica (o sigui els frens) van fer un “solo” mes o menys controlat.
De sobte entre el “bec d’ànec” i els “bonys” de la moto de davant.... un perdiu acollonida que no sabia si volar, si esquivar el bony dretà, esquivar el bony esquerrà o passar per sobre del deflector d’aire (evidentment Touratech). L’esglai dels motarres va ser poc comparat amb el de la pobre bestiola. Sort de la sang freda d’aquests motarres que va evitar que sopessin estofat de perdiu, sobretot el saber fer del que portava la moto dels “bonys” que amb la seva reacció sols va fer saltar alguna que altra ploma ... el pobret de darrera, el de la pintura blava, encara te cert dolor a la gola de la pujada testicular que va sofrir. (evidentment aquest últim va esgotar el repertori d’improperis reflectits en el Pompeu Fabra)
Mes tard, reunits un grup de savis motarres, es va analitzar el perquè de la situació i es va arribar a la conclusió de que el pobre animalet va confondre el “bec d’ànec” amb el de la seva mare i esperava les carantonyes d’aquesta en el bell mig de la carretera. Si mes no, també en la reunió de savis motarres, es va coincidir en l’opinió de que l’animalet no va sobreviure al col·lapse coronari que segur li va provocar la situació.
Aquí l’animalet com era.

Aquí , suposadament en el seu actual estat

I aquí com podia haver quedat

V'sssssssssssssssss