L’escenari estava que ni pintat. Els nens amb els meus pares a la platja. Teniem desde divendres (5 d’agost) a les 13:00 fins diumenge a mitja tarda (18:00). A mes, la nit de dissabte la pasariem a Llívia, on el culpable de que vagi en GS te un apart. llogat.
¿Que fem? Doncs una “ruteta” per els Pirineus francesos, entrant per Vileha. Com que amenaçava pluja (i no ens varem mullar ni una gota...te pebrots el tema) i la Silvia no es de fer tirares en moto, tenia que planificar amb cura. Combinant moto i turisme/relax.
La ruta del divendres suposo que es coneguda, no te secrets. Sortim de Centelles (13:30), dinem a Tàrrega (anem per l’eix i de Vic a Manresa cada km 1 radar!!!), volem per les rectes de Balaguer, saltem per el dragon-can fins Alfarràs (quina calor...) i avancem “rapidillos” sense parar fins a Puente de Montaña. Parem 5 minuts i primer avis de la “copi” de que a Vielha no ens espera ningú. Continuem fins a El Pont de Suert per el costat del pantà de Escales. Es un tros revirat, amb bastant transit de camions; però ideal per anar ritme rutero i gaudir del paisatge pre-pirinenc. Al Pont de Suert 4 gotes que ni parem, i continuem per el tunel fins a Vielha per el tros mes maco del recorregut. Pirineus purs, fresqueta, bona carretera, 4 núvols, ... Arribem al Parador de Vielha cap a les 18:00. Per compensar a la Sílvia la tirada que hem fet, tenim l’Spa fins les 9 del vespre...i que voleu que us digui...en moto s’està molt be, però 2 horetes de bombolletes i sauna també s’agraeixen.
No es per fer dentetes, però les vistes des de la piscineta calenta sobre Vielha son realment gratificants. A mes, llavors es posa a ploure una mica, molt poc... però ja no anaven amb moto. ¿Que més es pot demanar?
De “relaxin...”
Sopem a Vielha i a dormir. Al matí ens aixequem i anem a esmorçar a Vielha, i de pas farem una mica de turisme fins les 11. Hi ha mercadillo, força gent, bon temps...
Ruta dissabte 6 agost 2011 (224 km)
De petit sempre em feia gràcia l’expressió “un senyor BMW’ista...” aquell que anava en BMW, maletes i d’hotelet en hotelet...
Esmorçant i donant el voltet...
La Sílvia amb el bolset d’anar en moto...que no falti.
Be comencem la ruta del dissabte. Sortim de Vielha cap a les 10:45 i anem fins a Saint-Béat passant per Bossot. Ruta tranquila, poble macos, dia soleiat, i com sempre; quan entres a França els pobles semblen de fa 30 anys.
Enfilem cap el Col de Mente (1349 m) per la D44. Perdoneu-me la llicencia, però es com el petit Stelvio (per les paelles). Carretera ample, neta, poc transit, i s’enfila a base de revolts enllaçats tremendos. Poden ser ràpids perque la carretera es ample i amb visibilitat. Podem ser de primera (o reductora ...) amb la GS per gaudir de la pujada.
Si en la pujada gaudeixes del plaer de les vistes i els revolts, la baixada es sencillament espectacular (per l’alçada de coll...). Sembla que baixis en picat, hi ha una bona serie de revolts tancats, en zig-zag que en poca estona baixes 300 o 400 mts de desnivell. Segona, freno motor (el que te el boxer...) i vinga... Vas seguint les montanyes del darrera de Baqueira (per la part francesa) pero sembla que estiguis en un altre mon. Mini pobles, envellits, poca gent, sensació d’estar lluny de tot.
Seguim fins el Col de Portet d’Aspet (1069 m) per la mateixa carretera, pero que es torna amb un asfalt mes dolent, mes gastat. La GS ni s’entera i pugem al cim envoltats d’un paisatge que no sembla pirinenc, però igualment intens. No hi ha avets ni pins de montanya, sino plataners, roures, matolls (el anar a poc a poc et fa veure aquests detalls). Al cim parem a menjar algo, i com sempre et trobes alguna que altre BMW.
La “perla” estirant les cames...
Continuem fins a Saint-Girons per la mateixa carretereta, mateixa velocitat, mateix paisatge i un sol precios que iluminaba les montanyes. Pasem pobles petits, perduts i amagats, la majoria en festa major (que deuen ser animadissimes...). Arribem a Saint-Girons, i nomes falten 40 km per Foix. Aquí la carretera es torna la típica nacional francesa bona, ràpida i amb vistes. Fins a Foix es com una gran vall amb la carretera al mig, amb prats verds a banda i banda, i el pirineu que et vigila. Hi ha gana, i per tant, ens posem a avançar cotxes i amb un creuer maco arribem a Foix cap a les 13:30.
Dinem i visita al castell, amb un calor... Pugem a peu amb els pantalons d’anar en moto... quina suada. La visita s’ho val. Pagues, però està molt ben conservat; allò que no fem a casa nostre. Un típic castell d’aquells que dibuixes de petit. A mes la senyera al cim.
Finalment, amb una bona calor d’estiu, marxem de Foix cap a les 4 de la tarda cap a Llívia. Enfilem la nacional desdoblada a trossos fins a Aix-les-Thermes tranquilament. Que ens toqui l’aire...aquesta la carretera es per fer-la així. La part final fins el tunel de Puigmorens es mes revirada, amb constants cartell per els motards (no correu...). La carretera està prou be i pots pujar alegre amb la GS. Està en la seva salsa. Pasem el tunel (el port de Puigmorens ja el farem diumenge), parem a fer un gelat, i finalment arriben a Llivia a mitja tarda.
Dutxeta ràpida i a pendre algo per el poble. Hem de preparar el sopar. En Carles i la seva familia (ens coneixem de fa temps...) tenen el costum de sopar lleuger: llonces, botifarretes, pa de nous, embotits varis, formatges raros (com el de la isla de Man), brownie de choco per postres, mojitos a la fresca amb vistes al Cadi fins pasades la mitjanit...
Diumenge 7 d’agost
Ruta diumenge 7 agost 2011 (250 km)
El diumenge teniem una ruta “compacte”, nomes “homes”, per el Pirineu frances. Haviem quedar a les 7:30 matí amb la reste de companys de l’Stella 2011 que pujaven d’Aiguafreda. Esmorcem i enfilem el Col de Puigmorens. Suposo que el coneixeu però es curt per intens. Ample i ben cuidat. Llastima que estaba moll i no podiem... A dalt ens agafa un boira pixanera que ens mulla pero es igual. A mitjabaixa ja desapareix, la carretera s’eixuga i agafem ritme.
Desde Aix-les-Thermes anem fins a Quillan. Una carretera 100% motera GS. Bon paisatge, asfalt normal, amb bots i alguna placa de gravilleta pero res....Llàstima que tornava a estar humida i molla. Es una carretera que travessa molt portets, que planeija entre dos valls verdes, amb força montanyes no molt altes...molt recomenable. Et pasen els km i no et canses, i com que estaba humit, no corres i mires el paisatge.
Fem els portets de Col de Chioula, Col d’en Ferret, col Des Sept Freres, Col deCoudons, Col de Bans i Col du Portel abans de Quillan. Per fer dues o tres vegades i no t’aburreixes.
Com que anavem justos de temps (al migdia teniem dinar especial al Llívia), no parem ni a fer fotos. Be nomes 2 sense gaire gracia. Parem a “buidar”, i traçar la ruta següent.
Destinació a les gorgues de Galamus, al poble de Saint-Paul-de-Fenouillet direcció Cubières-sur-Cinoble. La carretera ja es millor, nacional, ample, plana, amb visibilitat, amb cotxes, ... i per roscar. No ho fem perquè som gent assenyada, pero en un tres i no res arribem a les gorgues. ESPECTACULARS. Hi ha un tros de 2/3 km que nomes fa 2 metres, tallat a la montanya de pedre....amb dos paraules IM PRESIONANTE. Aneu-hi si no ho coneixeu. Amb temps pots baixar al riu, fer picnic, etc.
Aquí el grup es separa. Jo i en Carles tornem a Llivia. El reste continuen el dia per França. La tornada desde Axat a Mont-Louis es per una carretereta que torna a pasar per gorgues naturals. No tant espectaculars, pero deu-ni-do. Es una carretera llarqueta i pessada. Estreta, malt asfalt, amb racons humits,...pero la sort de la GS es que fins i tot per aquí va be com sempre. Sense parar anem fent.
Arribats a mig camí, parem... ¿Anem a fer el Pailheres? Mirem el rellotge, parlem amb les dones, ..., no hi ha temps. A les 13:30 hem d’estar a Llívia per fer el dinar...i collons quin dinar. Fem via per Formigueres, Mont-Louis i Llivia. Bona carretera, bona vista, bona gana, ..., anem “rapidillos” que no es pasi l’arroç.
Fi de festa.
