Per començar, els astres no s´alineaven amb nosaltres i no coincidiem en dies de festa.
Despres , la caigudeta que vaig tenir el 5 de juny combinat en que un cop recuperat la moto no anava com havia d´anar.
Pero per fi aquest cap de setmana , tot s'ha conjurat per fer possible que poguessim realitzar una escapadeta.
El destí ha estat la Val D'Aran.
Divendres 30 de Setembre
Jo tenia festa, pero la Natalia treballava al matí. Aixi que varem dinar a casa i a l'hora de la migdiada, varem agafar la moto i a fer km's.
Teniem diverses opcions, pero com podeu compendre les que google maps i el GPS ens deia son les que varem descartar.
Varem mirar quines opcions més divertides hi havia de pujada, aixi que al final varem fer la següent ruta.

Varem evitar l'aborrides nacionals de Reus-Lleida i de Lleida-Vielha.
Aixi que ens varem endinsar per l'interior fent el divertit i ràpid Comiols, per enfilar-nos fins a Sort, per la sinuosa pujada fins les valls d'Aneu i per finalitzar, la Bonaigua.
Durant la pujada , el calor va fer-se notar amb escreix, pero a dalt de la Bonaigua la temperatura era força fresca i a la baixada, ja al capvespre, la fresqueta força intensa.
Ens varem allotjar els dos dies a la Pensió Montardo per 36€/habitació/Nit.
AL pujar a l´habitacio varem veure clar el motiu del nom de la pensió. Quines vistes al Montardo!!!

Al vespre, varem donar un volt per Arties, descobrint que és una bonica població,i que té interessants edificis com l´esglesia de Santa Maria. Una construcció romanica del S.XI declarada Be cultural d´interes nacional

Dissabte 1 d´Octubre
Aquest dissabte l´haviem reservat per fer una excursió durant tot el dia a peu per el circ de Colomers.
Per fer-ho haviem d´agafar una pista asfaltada fins al hotel de Banhs de Tredós , i des d´alli agafar una pista fins a uns 2km del refugi.


Nosaltres haviem previst que faria fresqueta , pero no haviem previst fred.
Varem "pecar de novells" i un cop a la parada dels taxis a una temperatura de 6ºC i amb roba de "treking" d´estiu i amb la Natalia tremolant com el Casilles quant se l'hi apropa en Messi, varem decidir desfer la ruta, baixar al hotel de Banhs de tredos a pendre algo calent i recuperar temperatura i planejar que fariem durant el dia.
Ja sabeu que llocs per anar no ens en faltaran mai, aixi que amb el temps de pujar a l´habitació del hotel per posar-se la roba de motoristes, ja haviem decidit que aniriem a visitar la resta del dia.
El primer desti va ser el salt d´aigua més important o més conegut de la Val d´Aran. Es el Salt del pish
Per arribar-hi ,haurem d´arribar-nos fins a la població D'arros i seguir per una pista asfaltada estreta,transitada i amb força desnivell.
Pero anem sense GPS i em vaig confondre de poble i primer varem anar a parar a Arro (el que fa una s. On varem aprofitar per fer unes bonica foto a la nosta companya de viatge.

Pero els errors també tenen parts bones. I baixant de la població tenim unes privilegiades vistes sobre la major part del Mij Aran.

Un cop desfet l´error anem a Arrós i d´alli cap a la pista que ens porta fins el famós salt d'aigua. Durant la pujada gaudim d´unes vistes inmillorables de l´Aneto i la Maldeta. A la baixada tenim parada obligada a fer de fotografs.
Despres d´uns 10km's arribem fins al parking que hi ha a 5minuts a peu del salt d´aigua.


Realment és un paratge molt bonic i un salt d´aigua que impressiona i força.Aprofitem per donar un volt per la zona i aixi estirar una mica les cames.
No es la "caminada" que teniem pensada pero són unes passejades agradables.



Com us deia, en la pujada ens quedavem meravellats de les espectaculars vistes que hi ha sobre el proper massis de la Maladeta, amb el cim del Aneto com estrella principal.
Aixi que a la baixada, esquivant els cavalls i les seves restes orgàniques,ens parem a fer unes fotografies al cim més alt dels Pirineus i de la Peninsula.



El següent destí és els Ulls de Jupiter o en occità/aranes els eths uelhs deth jueu, i la plana d´Artiga de Lins.
Al matí hem perdut força temps, amb el que s´ha fet gairebé l´hora de dinar. Aixi que anem cap a la població de Es bordes des d´on comença la pista asfaltada fins a Artiga de lins i decidim passar del aparcament dels famosos salts d´aigua.
Continuem fins al final de la pista asfaltada, per alli en una zona de picnic, sota unes vistes ESPECTACULARS ens preparem el nostre dinar.

Estavem completament sols. Molt de silenci, nomes el remor de les vaques pasturant, la brisa de l´aire,les vistes...fins que de sobte arriben "dos nenghs de castefa" que acampen mentres deixen el seu cotxe (portes i maleter oberts) amb el "boom-boom" a màxima potencia.
No se ni que comentar-vos d´aquests dos "animals"
En fi, recollim rapid i baixem cap al aparcament dels "ulls de Jupiter".
Abans d´ensenyar-vos les fotos us explicare que aquesta aigua prové dels glaciars del Aneto. Fins aqui no té res d´especial.
Pero "el seu fet diferencial" ve donat per que a les valls de Benasques, una mica més amunt del Pla de Basurta,concretament a la zona coneguda com aigualluts aquesta aigua desapareix sota terra, per un recorregut subterrani de 4 km's, i sorgeix de nou a l´exterior en aquest salt d´aigua.




Un cop visitats aquests dos punts i a les portes d´un dels ports més macos del pirineu, no ens varem poder resistir.
Aixi que sobre la moto i cap al Porthillon. Es un port molt divertit en els dos vessants.
Un cop a la banda francesa, varem parar a visitar al bella i modernista ciudtat de Bagneres de luchon.
És una població que hi hem passat infinitat de vegades, en rutes pirinenques, pero que mai hem parat a coneixer-la.
Aixi que avui era una bona ocasió per parar a fer-ho. I estem contents de la decissió.
És una vila que val i molt la pena de baixar-hi a passejar.




Abans de tornar a pujar el Porthillon, per tornar a "casa", vaig veure el desviament a SuperBagneres, final mitic d´etapes del Tour de França i que ja havia vist en d'altres ocasions i que mai havia agafat.
Aixi que era el dia i cap amunt.
A uns 3-4 kms varem veure un desviament que pujava fins al refugi de "Hospice de France". Com que estavem en plan "descobridors" varem pujar-hi.
Es una carretera molt maca, que pasa per l´interior d´un dens i humit bosc, i que en forts pendents ens puja fins al pla del refugi d´on surten diverses rutes senderistes.
Varem decidir amb la Natalia que d´altres ocasions hi pujarem a fer aquestes excursions.


Baixem de nou i iniciem la "superpujada" fins a SuperBagneres. L'estació d´esqui famosa pel Tour de França.
La pujada es preciosa. Una de les millors dels Pirineus.
Pujant li vaig comentar a la Natalia. Les vistes que es tenen sobre les valls colindants i la pujada i les condicions de la carretera, feia pensar que ens trobavem als Alps i no pujant un port dels Pirineus.
Un cop a dalt, primer ens varem trobar en una estacio totalment buida, sense ningu. Cap bar obert...res tot molt deixat i abandonat.
Aquest va ser el primer cop d´ull.
El segon....unes ESPECTACULARS vistes en 360º de infinitats de cims i valls.
De espectaculars cims,fondes valls,interminables boscos,prats,....
Per sobre de tot destacava aquesta panoramica, amb l´Aneto treient el cap al fons.
Si cliqueu a l´imatge la veureu en tamany real

Refets de la espectacularitat del paissatge, baixem cap a Luchon i d´alli de nou, via Porthillon, cap a la Vall d´aran a l´hotel a dutxar-nos, canviar-nos i anar a cap a Vielha on compartir vetllada i sopar amb el bon amic Trencaferro
Diumenge 2 d´Octubre
Avui diumenge, teniem un objectiu abans de tornar cap a casa. Aquest era l´antic poble i actual santuari de la Mare de Déu de Montgarri.
Per arribar-hi , primer hem de pujar fins al Pla de Beret.
El Pla de Beret es conegut sobretot per l'estació d'esqui. Pero es una pujada espectacular i una vegada arribats al Pla, les vistes son precioses.
Al final de la carretera en surt una pista d´uns 7-8km que ens portara fins al santuari.
L'anada la fem a un ritme baix. Tantejem el fet de fer pista a duo, de que es baixada i que es primera hora i encara hi ha bastatnes zones que no han vist la llum del sol.


El Santuari no destaca per la seva bellesa arquitectonica, pero si que ho fa per la bellessa del indret on es troba.



Hi ha l'opció de seguir la pista fins a les Valls d´Aneu, pero ens han comentat que no esta gaire be, aixi que desfem per on hem vingut a un ritme força més alt que la baixada.
Al parar al tocar asfalt, ens comentem que ens hem divertit força aquesta pujada.
Al parar aprofitem per fer una altre panoramica, aquest cop del pla de Beret.
Si cliqueu a l´imatge la veureu en tamany real

Baixem cap a Baqueira i pujem de nou cap a la Bonaigua, on gaudim de nou de fer revolts a un ritme que no es alt, pero que tampoc es baix, i ens permet als dos gaudir de la ruta i la conducció.
Esperavem poder fer un cafe a dalt del port, pero esta tot tancat.
Baixant ens trobem davant d´una ermita, un bar i parem a fer un refresc.
Aprofito per fer una foto panoramica dels "revolts impossibles" dels últims quilometres de la pujada a la Bonaigua des del Pallars.
Si cliqueu a l´imatge la veureu en tamany real

La resta de la tornada es baixada fins a Sort. Port del Cantó i despres per la C-14 fins a casa