Abans de tot vull que sabeu que es un tema poc interessant, qui no vulgui perdre el temps no cal que ho llegeixi.
Bon vespre a tots,Aquest matí he observat que la porta corredissa que dona accés, des de la carretera, al petit grup de naus industrials on tenim la nostra nau havia deixat de funcionar. Atès a que es utilitzada per quatre empreses, al ser un element comú, no tothom en te cura i rep maltractes sense miraments.
Com que no suporto que els dies festius aquella porta estigui oberta, permeten l'accés al recinte a persones alienes o malintencionades sempre hi estic molt pendent i desseguida miro d'arreglar-la.
Tot just abans de l'estiu ja vaig haver de canviar la placa electrònica i m'estranyava que aquesta fos la raó del mal-funcionament. He verificat i he vist que tot estava en ordre tret d'una fallada de la fotocel.lula de seguretat, situada a l'interior d'una petita capseta plàstic negre. Al posar el tornavís per obrir-la ja he vist que sortien un grapat de formiguetes i al instant he imaginat la causa. Tal com pensava, dins del petit receptacle s'hi havia instal.lat una colònia de formiguetes i uns centenars de diminuts ous de color cru que bloquejaven el feix infraroig.
Amb delicadesa he espolsat al terra tots aquests ous i he esbufegat les formigues per tal de netejar el dispositiu i deixar-lo operatiu. Mentre posava i collava un altre cop la tapa negra i verificava que l'automatisme de la porta tornava a rutllar correctament m'he anat fixant que als meus peus han anat apareixent centenars de formiguetes, han establert un eficaç pla de recollida dels ous, han fet un camí i se'ls han anat carregant per endur-se'ls a un lloc segur.
Totes les formigues treballaven amb una mateixa missió, cap d'elles fugia d'estudi i cadascuna aplicava tota la seva energia i capacitat en fer el millor per garantir la vida i la protecció dels indefensos ous. Al cap de pocs minuts ja no quedava cap resta del que havia retirat de l'interior del sensor. Ni una solitària formiga ni cap dels ous.
He estat una bona estona pensant en l'espectacle que havia observat i he tret un munt de conclusions:
* Som realment nosaltres els animals racionals? Penseu que es una definició que en hem inventat nosaltres mateixos.
* Si el seu microscòpic cervell els permet dur a terme, sense errors, una feina de rescat d'emergència amb tanta eficàcia, de que seriem capaços nosaltres amb el volum del nostre cervell???
* Perquè no els fa mandra treballar per una causa comuna?? Per ajudar-se entre tots, sense presentar cap factura??
* Hi han formigues lletges i maques?? Hi han formigues grasses i primes??
* Quin es el seu índex de felicitat mentre treballen i reposen?? (Estic d'acord que hi ha molta jerarquia dins de la comuna i que hi han grups que tenen com a únic objectiu posar la seva vida en defensa dels grups superiors).
* No tenen comoditats, no tenen aixetes amb aigua calenta, el seu rebost es ben ple perquè entre tots l'han anat omplint amb la seva feina altruista.
* Desconeixen el concepte "mort" i "estima". No pateixen pels altres membres perquè tenen molt clar el concepte de grup.
* No han de patir pels suspensos, per la falta d'ADSL, per les crisis econòmiques ni per l'existència, dins la pròpia colònia, d'exemplars que els vulguin fer mal per pura satisfacció.
En definitiva, si elles tinguessin la oportunitat de posar-se al nostre lloc i observar.........
.........el que ens preocupa, els nostres problemes, les nostres carències, els nostres temors i els nostres fracassos, les necessitats supèrflues que ens hem creat, els reptes que si no assolim ens fan caure en desgràcia, l'ESA que falla fora de garantia, una revetlla que ha acabat malament per culpa de l'alcohol, l'incompliment de les nostres expectatives, totes aquestes coses, tan petites, tan estúpides i tan absurdes que, poc a poc, ens prenen el somriure i malmeten el nostre benestar...........
Com dic, si elles ho poguessin entendre, que diríem??? Doncs penso que dirien que els sers humans son la única especie animal irracional, son tan irracionals que la seva suposada intel·ligència els està convertit en uns autèntics estúpids.
Suposo que a la majoria de els que fins aquí heu llegit us semblarà una exposició patètica i fora de lloc per part de'n Prony però, segurament si fóssim formigues, aquest text no tindria raó de ser.
Jo em sento satisfet perquè sé que aquells diminuts ous de formigues estan sans i estalvis i jo els he ajudat.
Passeu una bona castanyada tots plegats i compte amb el beure.
Jordi "Prony"
