Una Experiència Que M'ha Fet Rumiar

Espai per humor i altres temes

Moderador: Airald

Respon
Avatar de l’usuari
Prony
Presentats
Entrades: 3106
Membre des de: dt. oct. 07, 2008 10:22 pm
Ubicació: El Vallès Occidental

Una Experiència Que M'ha Fet Rumiar

Entrada Autor: Prony » dl. oct. 31, 2011 9:51 pm

Abans de tot vull que sabeu que es un tema poc interessant, qui no vulgui perdre el temps no cal que ho llegeixi.
Bon vespre a tots,

Aquest matí he observat que la porta corredissa que dona accés, des de la carretera, al petit grup de naus industrials on tenim la nostra nau havia deixat de funcionar. Atès a que es utilitzada per quatre empreses, al ser un element comú, no tothom en te cura i rep maltractes sense miraments.
Com que no suporto que els dies festius aquella porta estigui oberta, permeten l'accés al recinte a persones alienes o malintencionades sempre hi estic molt pendent i desseguida miro d'arreglar-la.
Tot just abans de l'estiu ja vaig haver de canviar la placa electrònica i m'estranyava que aquesta fos la raó del mal-funcionament. He verificat i he vist que tot estava en ordre tret d'una fallada de la fotocel.lula de seguretat, situada a l'interior d'una petita capseta plàstic negre. Al posar el tornavís per obrir-la ja he vist que sortien un grapat de formiguetes i al instant he imaginat la causa. Tal com pensava, dins del petit receptacle s'hi havia instal.lat una colònia de formiguetes i uns centenars de diminuts ous de color cru que bloquejaven el feix infraroig.
Amb delicadesa he espolsat al terra tots aquests ous i he esbufegat les formigues per tal de netejar el dispositiu i deixar-lo operatiu. Mentre posava i collava un altre cop la tapa negra i verificava que l'automatisme de la porta tornava a rutllar correctament m'he anat fixant que als meus peus han anat apareixent centenars de formiguetes, han establert un eficaç pla de recollida dels ous, han fet un camí i se'ls han anat carregant per endur-se'ls a un lloc segur.
Totes les formigues treballaven amb una mateixa missió, cap d'elles fugia d'estudi i cadascuna aplicava tota la seva energia i capacitat en fer el millor per garantir la vida i la protecció dels indefensos ous. Al cap de pocs minuts ja no quedava cap resta del que havia retirat de l'interior del sensor. Ni una solitària formiga ni cap dels ous.

He estat una bona estona pensant en l'espectacle que havia observat i he tret un munt de conclusions:

* Som realment nosaltres els animals racionals? Penseu que es una definició que en hem inventat nosaltres mateixos.
* Si el seu microscòpic cervell els permet dur a terme, sense errors, una feina de rescat d'emergència amb tanta eficàcia, de que seriem capaços nosaltres amb el volum del nostre cervell???
* Perquè no els fa mandra treballar per una causa comuna?? Per ajudar-se entre tots, sense presentar cap factura??
* Hi han formigues lletges i maques?? Hi han formigues grasses i primes??
* Quin es el seu índex de felicitat mentre treballen i reposen?? (Estic d'acord que hi ha molta jerarquia dins de la comuna i que hi han grups que tenen com a únic objectiu posar la seva vida en defensa dels grups superiors).
* No tenen comoditats, no tenen aixetes amb aigua calenta, el seu rebost es ben ple perquè entre tots l'han anat omplint amb la seva feina altruista.
* Desconeixen el concepte "mort" i "estima". No pateixen pels altres membres perquè tenen molt clar el concepte de grup.
* No han de patir pels suspensos, per la falta d'ADSL, per les crisis econòmiques ni per l'existència, dins la pròpia colònia, d'exemplars que els vulguin fer mal per pura satisfacció.

En definitiva, si elles tinguessin la oportunitat de posar-se al nostre lloc i observar.........

.........el que ens preocupa, els nostres problemes, les nostres carències, els nostres temors i els nostres fracassos, les necessitats supèrflues que ens hem creat, els reptes que si no assolim ens fan caure en desgràcia, l'ESA que falla fora de garantia, una revetlla que ha acabat malament per culpa de l'alcohol, l'incompliment de les nostres expectatives, totes aquestes coses, tan petites, tan estúpides i tan absurdes que, poc a poc, ens prenen el somriure i malmeten el nostre benestar...........

Com dic, si elles ho poguessin entendre, que diríem??? Doncs penso que dirien que els sers humans son la única especie animal irracional, son tan irracionals que la seva suposada intel·ligència els està convertit en uns autèntics estúpids.

Suposo que a la majoria de els que fins aquí heu llegit us semblarà una exposició patètica i fora de lloc per part de'n Prony però, segurament si fóssim formigues, aquest text no tindria raó de ser.

Jo em sento satisfet perquè sé que aquells diminuts ous de formigues estan sans i estalvis i jo els he ajudat.

Passeu una bona castanyada tots plegats i compte amb el beure.

Jordi "Prony"
Prony l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. oct. 31, 2011 10:02 pm, en total s’ha editat 1 vegada.

Avatar de l’usuari
Ra-mon
Presentats
Entrades: 5102
Membre des de: dj. feb. 12, 2009 9:34 pm
Ubicació: Vic - Osona

Re: Una Experiència Que M'ha Fet Rumiar

Entrada Autor: Ra-mon » dl. oct. 31, 2011 10:59 pm

Les formigues son animals socials, viuen en colònies, es distribueixen les feines (obreres, soldats, ...), de fet si ens hi fixem una mica com els humans.

Hi ha, penso, una gran diferència: que els humans majoritariament anem al nostre rotllo i pensem en nosaltres abans de en el conjunt, les formigues potser estan més a l'aguait delbé de la comunitat per assegurar-ne la continuitat que no pas del benestar personal ;)

Avatar de l’usuari
Siono1000
Presentats
Entrades: 2573
Membre des de: dc. març 28, 2007 2:12 am
Ubicació: Baix Empordà

Re: Una Experiència Que M'ha Fet Rumiar

Entrada Autor: Siono1000 » dt. nov. 01, 2011 12:40 am

No ens enganyem, el que has vist Prony no era el mon de les formigues sinó solsament una família.
Que no estaríem disposats a fer nosaltres per la nostra família ?

Ara caldria que un dia miressis amb atenció el que passaria si ajuntessis dues famílies de formigues al mateix lloc, a veure si també es comportarien amb tant de companyerisme i solidaritat...o potser anirien a la guerra?? :crys

En el fons en sembla que els humans som força iguals al animals "irracionals", alguns més que altres. :roll:

Salut.
Salut i kilómetres

Avatar de l’usuari
Mamut
Presentats
Entrades: 612
Membre des de: ds. jul. 09, 2011 6:51 pm
Ubicació: Andorra

Re: Una Experiència Que M'ha Fet Rumiar

Entrada Autor: Mamut » dt. nov. 01, 2011 12:51 am

Collons Prony, en Siono2000 t'ha fet tocar de peus a terra.
Oi ?

Tot i així, t'ho reconec: ets un poeta.
.
Estem en guerra

Avatar de l’usuari
Minino
Presentats
Entrades: 1454
Membre des de: dt. oct. 27, 2009 8:43 pm
Ubicació: Cerdanyola del Valles - Andres

Re: Una Experiència Que M'ha Fet Rumiar

Entrada Autor: Minino » dt. nov. 01, 2011 9:21 am

:D No totes són bones com t'han dit a Sióno, alguna si i tot surten a la tele i van en cotxe com Trancas i Barrancas. :mrgreen:
:eyes Mai posaria al Pablo motos.
:KO :Disparant :ban Agafa unes d'aquestes formigues i porta-la a un altre hormigero i podràs veure la raciocini que hi ha amb les de fora i la de pals que es fiquen les unes ales altres :ban :KO
___________________ NORDKAPP 2009 ...... SCOTLAND 2010 ...... ELS ALPS 2011 ......... SARD/CÒRS 2012 ..
Imatge

Avatar de l’usuari
Eva
Presentats
Entrades: 10516
Membre des de: dg. març 22, 2009 8:49 pm
Ubicació: Torroella de Montgrí

Re: Una Experiència Que M'ha Fet Rumiar

Entrada Autor: Eva » dt. nov. 01, 2011 9:42 am

Jordi..... he escrit tres missatges i els he borrat TOTS abans de publicar......

Has de sortir més i pensar menys..... :kiss

Escolta´m perque no vens amb nosaltres a fer 10.000 km i si vols plegats contemplarem les formigues..... però pensa que poc temps ens quedarà per la vida contemplativa.
Vina, lloga moto i observarem les formigues al Machu Pichu i les compares amb les catalenes ;)

( amb tot el carinyo, val ???? )

Avatar de l’usuari
Prony
Presentats
Entrades: 3106
Membre des de: dt. oct. 07, 2008 10:22 pm
Ubicació: El Vallès Occidental

Re: Una Experiència Que M'ha Fet Rumiar

Entrada Autor: Prony » dt. nov. 01, 2011 11:52 pm

Us agraeixo que hageu tingut la paciència de llegir el meu relat així com aportar la vostra opinió. Potser el fet de que els anys van passant i també la certesa de que, al fer-me gran, molts dels "abans i desprès" que cadascú ha de viure ja els tinc assolits i, mes be o mes malament, superats. Potser la proximitat de propers "abans i desprès" que es van insinuant fa que les coses les veiem des d'altres òptiques. Quan ets jove també t'atures a veure les formigues però el teu raonament es ben diferent. No penses en el seu comportament sinó en l'espectacle visual que ofereixen i, si els pots posar una pedra per obligar-les a modificar el seu llarg camí, ho feies, qui digui que no ho ha fet........

Es ben cert que les formigues poden tenir mal geni però no crec que apliquin aquesta actitud en vers els seus companys de colònia mentre que d'ins l'àmbit de les famílies dels éssers humans, hi ha infinitat de retrobaments familiars (per les Festes Nadalenques) que cada any acaben a urgències i/o als jutjats. Tothom coneix algun cas de famílies que no els caldria gaire cava per sincerar-se i fotre's d'alt d'un burro (son casos que acostumen a especialment entre les cunyades).

Quan els humans patim una catàstrofe de qualsevol mena, tothom corre a ajudar però també n'hi ha un bon grapat que corre a treure'n benefici. En quasi be tots els casos, el rescat, l'ajuda, els recursos i la logística son tan mal organitzades que podríem dir allò de "es pitjor la cura que la malaltia".

Passa això a l'interior d'ins una colònia de formigues?? Qui les ha entrenades a ser tan eficients?? Qui les ensenya a dedicar fins l'ultim bocí de la seva energia a entregar-se a la feina encomanada??

De que ens serveix tanta intel·ligència aplicada a investigar, tants projectes a Mart, el SETI, els neutrins......... Tot el que inventem te dues finalitats contraposades:

*El desenvolupament de medicines per curar-nos i el disseny de components (roba, màquines, electricitat, la roda, etc...) que retardin el desgast del nostre cos, incrementi el nostre benestar i allargui la nostra vida
*El desenvolupament de productes tòxics o letals, la producció de noves armes i l'assecament de llacs i rius per atemorir, ferir i eliminar altres éssers humans.

Sabeu que penso?? Cada vegada tenim mes homònims als quals interesses i menys als quals importes.

M'agradaria ser formiga per un dia. No necessiten tantes coses com nosaltres per ser felices, no coneixen la depressió i, dins la colònia, tothom procura pel be de les seves companyes.

I ara una última cosa. No us penseu que he perdut la "xaveta". Simplement son coses que mai m'havia aturat a reflexionar.

Bona nit a tothom, ens veiem de diumenge en vuit,

Jordi "Prony" :ban :ban

Avatar de l’usuari
Digamjordi
Presentats
Entrades: 884
Membre des de: dg. nov. 02, 2008 10:51 am
Ubicació: Barcelona

Re: Una Experiència Que M'ha Fet Rumiar

Entrada Autor: Digamjordi » dv. nov. 04, 2011 8:50 pm

Moltes lletres, buf.....
Compartir la carretera

Avatar de l’usuari
Albert
Presentats
Entrades: 7280
Membre des de: dg. gen. 07, 2007 9:42 pm
Ubicació: Tarragona

Re: Una Experiència Que M'ha Fet Rumiar

Entrada Autor: Albert » ds. nov. 05, 2011 11:12 am

Holaaaa,

Una bonica història de formigues, però calia anar a les formigues per arribar a aquestes conclusions?
Vols dir que ens fixem en la pròpia raça humana no podríem trobar el mateix? Si anem a buscar alguna zona del planeta en la que els homes i dones que hi viuen han de dedicar totes les seves energies a la pròpia subsistència, em sembla que tampoc tenen problemes de depressions ni de enveges… ni gaire temps lliure per pensar altres coses que els pugui portar a tenir actuacions, que com a poc, podríem anomenar com a una mica mes irracionals.

No et sembla?


:| :|
Sort,

Avatar de l’usuari
Vendetta
Presentats
Entrades: 2529
Membre des de: dv. gen. 12, 2007 1:27 pm

Re: Una Experiència Que M'ha Fet Rumiar

Entrada Autor: Vendetta » ds. nov. 05, 2011 1:49 pm

Prony..

Em recordes un capitol de dibuixos animats, on un cientific tenia la mateixa suposiciò.

Aixì que decideix convertir-se en formiga, i viure amb elles, acaba sortint i cagant-se amb elles.

Totes treballant i entregades pel bè del rei, i la seva comunitat, l'individu per si sol no compta per a res.

Mai anirem prou bè, i això està bè. És l'evoluciò.

Avatar de l’usuari
Kpeps
Presentats
Entrades: 8196
Membre des de: dc. oct. 14, 2009 5:41 pm
Ubicació: Manresa

Re: Una Experiència Que M'ha Fet Rumiar

Entrada Autor: Kpeps » ds. nov. 05, 2011 5:38 pm

no hi ha un animal mes mala bestia que las formigues,ves salvant ous ves que quan es fiquin a la teva nau i et destrosin i foradin alguna paret ja veuras,perfereixo que em peti l'ESA que ser un insecte fastigos com aquests,fica un cargol al costat d'un formiguer i ja veuras..........
Kpeps l’ha editat per darrera vegada el dia: ds. nov. 05, 2011 5:39 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Imatge

Avatar de l’usuari
Xavier
Presentats
Entrades: 4399
Membre des de: dv. juny 18, 2010 4:47 pm
Ubicació: Torelló (Osona)

Re: Una Experiència Que M'ha Fet Rumiar

Entrada Autor: Xavier » ds. nov. 05, 2011 9:08 pm

Va parir, va parir... i encara diría més: coooollons, coooollons...

I total, per oblidarnos de "los elementos consuetudinarios que acontecen en la rúa"

Respon

Torna a “Cerveseta”