Transalp World Tour.- 1ª Etapa.- Sud America

[Ra-mon]

[quote user="650X" post="186884"]
Benvinguts! ara a descansar i a preparar la crònica, perquè hi haurà crònica, oi? :mrgreen:

salut![/quote]

Si, si, si, volem una crònica ! :Saltant :Saltant :Saltant

Benvinguts/des !

[Vendetta]

Ja esteu per aqui?

Ben retornats!

[Miquel xlv]

Benvinguts !!!


Vss

[Xerric]

Sigueu benvinguts de nou a casa!!!!!!!!!!!!!!!!! :cerv

Salut

[IsraGS]

BENVINGUTS A CASA...!!! :cerv

[Tosco]

Bienvenidos

[Frstrom]

Sigueu benvinguts a casa.
Vsssssssssssssssssssssssssss.

[Alucinamaripili]

Benvinguts!!!!

[Llagasta]

[quote user="Randy-650" post="186939"]Ja sou aqui?????? :kiss

[/quote]

:eyes cuxongs :eyes

Benvinguts altre cop !!!

[Geroni]

Ben tornats a casa !!!!!

[Merce]

Eva i companyia !!! BENTORNATS !! ! :kiss

Ja acabareu d'explicar-nos l'aventura. !!

[Kpeps]

benvinguts a casa,ara a descansar i pasar las festes en familia ;) ;)
quina experienciaaaaa !!!!!!!!!! quines vivencies !!!!!!!!!!!!!!!!!!

[Ricmel]

Apa, quines aventures tan excitants!

Deu ser un canvi molt fort això de passar de fer la volta al món al despatx de la feina.

Espero que la Maria i en Quim tinguin una bona tornada a casa.

[Ramon]

BENVINGUTS A CASA , ARA TOCA DESCANSAR .

MOLTES SALUTASIONS PER TUTOM...... :cerv :form :martell

[Pescallunes4x4]

BENVINGUTS A CASA suposo que aixó seguira amb una bona cronica amb moltes fotos :D

[Digamjordi]

Benvinguts!!!!

[Eva]

La Maria i en Quim també estan a casa, així dons l'únic que encara està en terres sud-americanes i per voluntat pròpia és en Rafel.
Anant bé..... ja s'hi queda fins la propera etapa , la del mes d'abril ( no hi ha com tenir temps... molt de temps... ;) )

La tornada a la feina ha estat .... dura.... bueno... personalment el pitjor problema ha estat el jet-lag. Als vespres mai tenia son i al matí.... ni amb el pitjor dels despertadors aconseguia llevar-me :evil: :evil: .

Ara ja toquen tornar a la regularitat i el que francament m´agradaria seria una sortida mensual de mototurisme per poguer-vos saludar a TOTS .

Avui ha sigut un diumenge estrany, normalment m´hauria llevat d´hora per sortir amb moto... però no m´ha fet gens d´il.lussió agafar la gs, per lo tant i motorísticament parlant estic practicant la més espartana de les actituts... es a dir .... NO MOTO.

No es que hagui quedat saturada.... es que sençillament no tinc ganes de sortir en moto.

el día que pogui i em vingui bé i dins aquest mateix fil faré un resum del que ha sigut per a mí aquesta primera etapa. Serà una impressió tant personal que de ben segur no serà compartida per els altres membres de Transalp World Tour.

Tothom veu les coses desde molts diferents punts de vista i jo seré una excepció.

El que sí que puc adelantar és que aquesta etapa personalment ha sigut molt i molt difícil per molts aspectes.

La moto ha sigut l´element que millor s´ha portat. Mai ha fallat. Absolutament cap contratemps amb la HOnda Transalp.
El seu comportament tant en sorra, ripio, asfalt.... sempre perfecte. Penseu que les motos carregades com les portem pesen entre 240 i 270 kgs ( segons la báscula de la companyia aerea.
La seva alçada , jo que medeixo 1,73 m´ha permés sentir-me molt segura en tots els tipus de terreny. El poguer arribar perfectament al terra fa que et sentis molt més segur, fins i tot a la sorra, sempre estas a punt per apoyar el peu i sortir airós de cualsevol enssurt raonable.

Nosdaltres portem dos tipus de maletes Givi, les normal i les dobles. TOTS portem dobles en el top case i jo dobles a les maletes laterals, aixó fa que la capacitat de les meves maletes sigui important e hi pogui portar ..... molts de trastos. Al interior de les dos maletes laterals hi porto dues maletes i només una de elles entro cada día als hotels i l´altre resta dins la moto amb documentació diversa sobre la moto, mapes, la senyera, el teléfon vía satel.lit , una cartera i.... trastos varios.

L´únic ensurt que vaig tenir amb la moto va ésser un reventón de la roda del devant. Però ho vaig fer tant bé que vaig notar el reventón dins un poble i a 50 metres de un taller. Arreclar l´ensurt va ésser cosa de pocs minuts. Tot va anar perfecte , però ara tinc el símbol del ABS que no es para.

....... continuaré.............. ;)

[Angel]

[quote user="Mareta" post="187177"]

....... continuaré.............. ;)[/quote]


Som tot orelles!!.

Ah!!!. Benvinguts altre vegada.

[Eva]

[quote user="Angel" post="187180"][quote user="Mareta" post="187177"]

....... continuaré.............. ;)[/quote]


Som tot orelles!!.

Ah!!!. Benvinguts altre vegada.[/quote]

Continuem amb LA MOTO:

Si em pregunteu sobre la diferencia de la gs650 monocilíndrique que varem utilitzar a La Patagònia i aquesta Honda Transalp 700 amb abs.... no hi ha color.

La gs en carretera es quedava molt i molt curta. Normalment forçaves molt el motor a més de 120 km/h. Per pista , especialment per a mi que a la Patagònia era una conductora totalment novell em va anar bé. El ripio no perdonava i els forats menys. Es varen fer molts més kms a la Patagònia en pista que en aquesta primera etapa de TWT. La gs és més baixa i té molts baixos, pots anar tirant tranquil-ament poc a poc sense que es cali.
Les poques pistes que varem fer a TWT haurien sigut molt més senzilles amb una gs.
La Transalp és més alta, i el problema de les pistes va ésser que no sols varem trobar ripio, sinó que ja he comentat més d´una vegada que les etapes de ripio ( desert ) hi havia molta i molta sorra i trànsit de camions i autocar que quedaven encallats i per sortir dels forats deixaven molta sorra (forat) sense compactar i la sorra del desert feia una fina capa superficial, però quant hi passaves en moto , te s'enfonsava la roda del davant i et donava molt i molts ensurts amb les conseqüents caigudes.
Total... que personalment opino que per pistes, on evidentment no feia falta velocitat, i en nombroses ocasions tenies que posar el peu al terra per apoiar-te e intentar no caure......millor la gs.
Però com que varem tenir tants ensurts i caigudes , es va decidir no passar per Bolívia on ens esperava un munt de km per pistes i de ben segur.... hauríem patit molts de problemes.
Quant llogues una moto saps que la tens per un període definit, que no es nova, no es teva, però l´has de cuidar al màxim i sobretot, si caus.... et pots fer mal ( tant soi la moto és teva com no). Quant la moto és teva i l´has comprat amb el propòsit de fer-hi uns mínim de 50.000 km, la cosa ja canvia i a nivell de grup i de conducció global ( hi ha membres de TWT que saben molt i molt de conduir per tota arreu i d'altres que malgrat fem el que podem, ens costa més) Arriscar-se a la primera etapa a passar per indrets on la seva dificultat és supina, va ésser una de les primeres discussions que varem tenir de grup i es va acordar que el nostre objectiu és fer TOTS 6 la volta al món i malgrat varem deixar de fer troços preciosos, de ben segur vehorem altres indrets molts macus també, però el més important és la nostre seguretat.

Per carretera la honda molt i molt bé, en països com Perú, Argentina.... les velocitats bastant alegres i a partir d´Ecuador i Colòmbia on les carreteres eren molt més penoses i el tràfic també , les nostres velocitats eran més limitades. Mai cap de les Transalp va tenir res de res.

[Eva]

El paisatge:

Varem conduir uns 9.000 km desde Buenos Aires fins Bogotà.

A Buenos Aires hi varem restar 5 díes a l´espera de les motos i varem voler agafar el bus turístic per un tomb i vfeure els principals atractius de la ciutat. Varem disfrutar molt i varem gaudir de vistes preciosos.
Ja ens havíem avisat que anessim en compte i no surtissim del centre urbà a hores pocs convenients i he de dir que NO VAREM PATIR CAP ENSURT.
Molt per el contrari: Buenos Aires ens va encantar

La foto a l´Obelisc era visita obligada i a TOTS ens va fer il.lussior malgrat un trànsit impressionant, parar-nos a fer una foto.

La conducció dins Argentina , molt fácil i segura. Fent vía cap el NOrd Oest ens varem adonar de la preciositat i riquessa de les granjes amb tota mena d´animal i dedicades a cultius diversos.
Cap problema en trobar bona gasolina arreu .
Restaurants a les carreteres amb menús , a les poblacions varem menjar molt bé i els vins..... ( segons els entesos...) molt bé.

Remarcable.... San Antonio los Cobres ... vistes i pistes espectaculars amb un desert que ja no ens va abandonar....
Animals arreu i sorra.... molta sorra.... ripio i..... caigudes....




A travé del paso Hama (4.300-4.900 m ) varem entrar a Xile.
varem deixar enrera la verdor argentina i va començar el desert... km i km de rectes i desert.... desert......
fins Tocapilla on varem arribar al mar, despres de pasar regions molt i molt riques en explotacions mineres .

Ja vaig comentar que hi havien punts on feia més de 7 anys que no hi plovía i quant ho va fer... només va ploure durant mitja hora.
La calor ( 35º) es va disipar une mica al arribar al mar.
Em va fer gràcia ... varem veure lleons marins i moltes aus típiques del oceà pacífic.
Personalment vaig cambiar la carn argentina per el peix del atlántic i res em va defraudà.

La part de costa fins arribar a Tacna ( frontera amb Perú) molt i molt diferent. Fent honor al seu nom el oceà Pacífic, realment es mou molt i nmolt poc. Ja quant vaig estar al Japó amb la Mar varem remarcar el mateix. Poques ones i moltes i moltes aus que es dedican a menjar de la flora i fauna tant rica que es troba en aquest ingret.



Aquesta costa està flanquejada per una cordillera de montanyes de manera que en només d´un quilómetre d´amplada trobes el mar, la carretera i les montanyes on calia resaltar les pedres que s´eslleviçavent per les seves pendent.




A la costa tant varem trobar petits poblats on els habitants es dedicaven a la pesca , com gran ciutats dedicades al turisme.
Continuu dient que Xile és preciós i sobretot la ruta austral xilena és un 10 sobre 10.

Continuem pujant paisajisticament parlant cap el nostre objectiu...... Guatemala.....

Entrem de fosc a Perú i després de 3 hores de tràmits fronterers conduim fins a Tacna.
Tacna agafem una petita carretera que ens ha de portar cap a Puno i el llac Titicaca. En pocs kms i molta i molta corba pujem novament a 4.000 m d´alçada i ... ens equivoquem de ruta....... catxis.... continuem o donem mitja volta.

Aqui les distancies es compten en hores i no en km :eyes :eyes
Continuem per pista i..... vistes espectaculars..... però ...... ens perdem..... no arribem .... rius inesperats...... salvadors improvisats, gasolina de 80 octans i..... cap a Puno.
Andes a munt i amunt s´ens fa fosc i comença a nevar...... tot el que podría ésser bucólic... es converteix en un mal son molt perillós.
Acabem dormint en un estable de cabres.....i al matí segurnt en veiem aquest panorama:



I a primera hora del matí decidim marxar ja que les previsions no eran massa bones....


Cap a Puno a veure el llac Titicaca....sençillament preciós....



i les mondialment conegudes ruines del Machu Pichu.... IMPRESSIONANT



Com sempre la verdor dels Andes ens deixa bocabadats i el mal d´alçada ben destornillats :mrgreen: :mrgreen:
Mai m´hagués pensat que el mal d´alçada ens pogués afectar tant i tant: vómits, dolors cervicals, maretjos..... un chaos :mrgreen: :mrgreen:




uppssss..... paisatjes.... és veritat :eyes :eyes :eyes

Perú és un país molt i molt llarg i crec que el varem fer TOT :mrgreen: :mrgreen:

El que més em va sobtar va ésser que la gent fa vida al costat de la carretera, així dons et troves moltes cases fetes de cualsevol manera i els animals estanb pastant al costat de la carretera: porcs, vaques, xais, gallines, conills, burros, llames, cavalls... més vaques.....

Em va sobtar que els diumenges, la distracció es anar a passejar amb els animals de granja. Veus nens passajent amb vaques o retornant-les al corral

Sobretot a Perú molt de gossos que t´ataquen quant pases amb moto. De día... més o menys els veus a venir i els esquives, però a les nits t´apareixen com fastasmes provocadors.
També molt de cotxe i camió molt i molt vell i que més de la meitat d´ells no pasarien cap ITV :tremolant :tremolant

Perú semblava que no s´acabava mai......

A Ecuador varem començar a notar la inseguretat que envolta aquest països. Molts de controls per la policia i els exercits.

També les carreteres començan a denotar una verdadera devallada que fa que hagis d´ anar molt en compte per on cundueixes.
A Colombia montanyes i més montanyes i novament 3.000 i 4.000 m d´alçada :???: :???:

La verdor de la vegatació venia ameniada dia sí i día també per una bona dosis de pluja diaria.
Cada día plovía. I ja ens havíen avisat que ens trobariem desprendiments , carreteres tallades, pasos alternatius i pasos de montanya molt perillosos.... tal dit i tal fet....voladures de montanyes que feien tremolar TOTA la vall, accidents a dojo... un auténtic repte amanit per nombrosos controls policials en busca de narcos i altres indesitjables .

Impossa molt estar a la capital : Bogotà i que devant de cualsevol establiment hi hagi un policia privat amb un arma. A Tots els bancs un policia ambun arma.....

I per acabar amb el paisatge... una maravella ... la antiga capital de Colombia: Antigua .
El terre totalment empedrat i una ciutat que no sembla voler sortir d´un llibre d´história.









Els colors de Colombia son tant intensos que dues setmanes despres de la mave arribada a casa encara els veig amb TOTA la seva intensitat.
LLàstima del propblema de la inseguretat, repeteixo que nosaltres MAI varem tenir cap ensurt ;)