Quant encara molts no estem acostumats a compartir obertament les nostres sortides i rutes, (no parlem de posar fotos....eh!!), si no, perquè qui vulgui s’hi apunti (evidentment és molt més fàcil deixar-se portar que organitzar), que va el Xavi, i ens munta una sortida de cap de setmana genial.
Un pas de gegant que caldria imitar i aprendre’n.
Els foreros de Mototurisme.cat han demostrat i espero que segueixin demostrant, que saben organitzar i compartir les seves escapades, ja sigui entre setmana, el dissabte, el diumenge, o les de cap de setmana. Això demostra que Mototurisme creix i augmenta de valor....
La gran expectativa que va suscità aquesta sortida de cap de setmana, que ho demostra la quantitat de visites que ha tingut el post (7650 aquest matí, i que polvoritza qualsevol rècord anterior), no va ésser defraudada en cap moment.
Dos jornades complertes i magnifiques, plenes de corbes, paisatges, ports, engorjats, túnels..... i moments d’amistat i companyonia.
De tot, menys PLUJAAAAAAAAA!!!!!!!
Espero que aquesta crònica reflecteixi el que va ser aquests cap de setmana. (consti que és difícil triar entre 450 magnifiques fotos que ha fet la Carme)
CRONICA DEL CAP DE SETMANA A ANZANIGO
Dissabte 26 de maig de 2006
La Ruta
Parets del Valles – Terrassa – Calaf – Ponts – (Coll de Comiols 1102mts) - Tremp – Poble de Segur – (Coll de Perves 1350 mts) – Pont de Suert - (Coll de Espina 1407 mts) – (Coll de Fadas 1470) – Castejon de Sos – (Congosto de Ventamillo) – (Coll de Foradada 1020 mts) – Ainsa – (Cañon de Añisclo) - Broto – (Puerto de Cotefablo 1423 mts) – Biescas – Jaca – Monasterio de San Juan de la Peña - ANZANIGO
Una vegada més, semblaba que l’home del temps l’havia K
, el temps que feia aquella hora del matí, era insuperable. El cel descobert i sense cap núvol.Contents, ens trobem amb el Pesqui, que encara no coneixiem, i sense ni baixar de la moto, enfilem cap a terrassa. Vàrem sortir de Parets del Vallés a les 7,50 del matí.
Arribem al punt de trobada de l’autopista de Terrassa, a les 8 en punt, 20 minuts abans de l’hora acordada, pero en QSC, ja hi era. Tenim temps de saludar-nos com cal.
Marxem cap al següent punt de trobada, Calaf a les 9.00h.
De cami, comencem a dubtar de si les previsions de pluges, serien certes.
Realment la temperatura baixa força i ens tenim que tapar. Per si de cas ens posem el plàstics de pluja. Amb això ja arriben el resta de companys, i marxem a esmorzar.
Arribem a Ponts sobre lo previst. Trobem allà als companys que han vingut de les terres Tarragonines i tots plegats ja fem força patxoca. Em marxar, la filera de motos ja és impressionant. En som 12. Ens contem bé, ens passem mobils d’emergencia i en Javihospitalet fa d’escombra. No volem perdre a ningú pel camí (Bé tenen que servir les cagades d’altres sortides!!!)
Prenem la ràpida i entretinguda C1412 fins a Tremp, tot passant pel Col de Comiols.
De Tremp anem cap a La Pobla de Segur per la C13, fins a trobar la N260…
…que en passar per Senterada, es torna estreta i recargolada per a pujar al coll de Perves, on parem una estoneta per estirar les cames
El dia es manté ennuvolat, però d’aigua res de res. Algunes gotes de mostra, pero res de res.
Marxem per arribar a Pont de Suer, on seguint per la N-260 pugem cap el coll de Espina i el coll de Fades.
Aquí comença un curios calvari. Una cursa ciclista amb NOMÉS 800 participants fan el mateix itinerari que nosaltres…. Aixó fa que triguem molta estona a fer aquest tram…
Parem a Laspaules a fer un cafè. Els ciclistes tenien allà un avituallament i varem pensar que nosaltres teníem que fer el mateix…
Passat el Coll de Fadas, competim en baixada amb els ciclistes…
És aquí, ho un en QSC topa amb un magnific exemplar de Senglar…. Que tenia enveja de determinada perdiu….
Passat Castejon de Sos entrem al magnífic Congosto de Ventamillo
Sempre seguint la N260, i la cursa de bicicletes..
Per sort, passat Campo desapareixes els ciclistes, i nosaltres anem cap a Ainsa, tot passant el Collado de la Foradada
Arribem a Ainsa, on parem a fer el dinar, un Pikenike en tota regla…
Fem una foto de família, aquí ens acomiadem del QSC i del Pesqui. Abans de marxar, fem un café.
Ara fem una dels trajectes més macos que he fet amb moto fins ara, el Cañon de Añisclo, tot seguint el riu Vellos…. La natura en el seu estat més farestec i pur. No es pot explicar amb paraules…. Més val una imatge.
Encara encantat per lo que hem vist, enfilem cap al poble de Fanló, on ens veiem rodejats de un gran remat de bens...
Desprès de passar per Broto, envait de motos, ja que feien la concentració anual de Fantasmas, pugem cap al port de Cotefablo, on parem a estirar les cames...
Aquí se’ns afageix en Gerard i l’Anna.
Baixem cap a Jaca, tot prenen la N330 a cartirana, i despres prenem la petita A1603 fins a San Juan de la Peña. Parem a fer unes fotos i admirar tant magnifica obra.
D’aquí al camping, hi resten uns 25 km per carretera revolada, però ja hi ha ganes d’arribar i sopar. Alla ens trobarem al PereBMW, l'Isabel i Àlex i el Jordi i la Rosa.
De la nit, la recordo engrescada i divertida. Del que va passar a l’habitació, no en puc dir res, jo només recordo una cosa així acostant-se al meu llit....
Diumenge 27 de maig de 2006
Ens llevem d’hora. Tant que encara hi ha el menjador tancat.
Tenim tantes ganes de moto, que ningú ha fet el ronso. Aprofitem per anar a veure San Glas i deixar-hi una ofrena perquè ens protegeixi en les nostres aventures moteres. Hi deixem l’estribera trencada en l’accident de moto que vàrem tenir a principis d’any.
Despres, esmorzem, i marxem. El dia és explendit i el sol sembla que acompanyarà tota la ruta.
Passem pel pantano de la Peña i per Riglos...
i despres anem al Castell de Loarre.
Com que al castell se’ns ha fet tard, decidim anar a dinar desprès de fer el Puerto del Bonrepòs, just a l’entrar a Sabiñanigo
Tornem sobre els nostres passos fins a trobar la carretera A1604 per fer el Puerto del Serrablo. La carretera és d’aquelles que t’ho passas d’alló més be de fer-la. Pel camí, durant 5 minuts comptats, ens cau un petit xafec, l’unica aigua que hem tingut en tot el cap de setmana.
Així que som a Ainsa, decidim fer via cap a casa. És tard i volem arribar abans de les 10 del vespre.
Prenem dons direcció a Barbastre i Monzon.
I parem per fer la ultima cervesa plegats i acomiadar-nos una vegada entrats a Catalunya, just al poble d’Algerri
D’aquí, cap a casa de pet.....
Arribem a casa just a 2/4 de 10 del vespre, desprès de fer 1003,4 km.
Cansat, però molt contents.
Felicitats al Xavi i la Ceci per haver preparat aquesta sortida i als demés per haver-nos deixat compartir aquestes hores i quilometres.
