Com Arreglar El Món

[Ra-mon]

Un científic, que vivia preocupat amb els problemes del món estava decidit a trobar els mitjans per minorar-los.

Passava dies en el seu laboratori a la recerca de respostes per als seus dubtes. Un dia, el seu fill de 7 anys va envair el seu santuari decidit a ajudar-ho a treballar. El científic, nerviós per la interrupció, li va demanar al nen que anés a jugar a un altre lloc. Veient que era impossible treure'l d'allí, el pare va pensar en alguna cosa que pogués donar-li amb l'objectiu de distreure la seva atenció.

De sobte es va trobar amb una revista, on hi havia un mapa del món, just el que necessitava.
Amb unes tisores va retallar el mapa en diversos trossos i juntament amb un rotllo de cinta adhesiva l'hi va lliurar al seu fill dient:
- Com que t'agraden els trencaclosques, et dono el món tot trencat perquè ho reparis sense l'ajuda de ningú.
Llavors va calcular que al petit li portaria 10 dies compondre aquell mapa, però no va anar així...

Passades algunes hores, va escoltar la veu del nen que el cridava tranquil·lament.
- Papa, papa, ja ho he fet tot, he aconseguit acabar-ho...
Al principi el pare no va creure el que li deia el nen. Va pensar que era impossible que, a la seva edat, hagués aconseguit recompondre un mapa que mai havia vist abans. Desconfiat, el científic va aixecar la vista de les seves anotacions amb la certesa que veuria el treball digne d'un nen.
Per a la seva sorpresa, el mapa estava complet. Tots els trossos havien estat col·locats en els seus deguts llocs.
Com era possible? Com el nen havia estat capaç?

D'aquesta manera, el pare va preguntar amb sorpresa al seu fill:
- Fillet, tu no sabies com era el món, com ho has aconseguit?
- Papa - va respondre el nen - jo no sabia com era el món, però quan vas treure el mapa de la revista per retallar-lo, vaig veure que a l'altre costat hi havia la figura d'un home.
Així que vaig donar volta als retalls i vaig començar a recompondre l'home, que sí sabia com era.
Quan vaig aconseguir arreglar l'home, vaig donar la volta al full i vaig veure que havia arreglat el món.

[Xavier]

M'ha agradat molt Ramon.

La conclusió no és massa encoratjadora: el món no té solució (és impossible arreglar l'home).

[Geroni]

Tan de bó fos tan facil arreglar.ho

[CarlesOsonaGS]

Aixó dona molt per parlar... perque si qualsevol temps passat es millor, la tendencia ens portaria al desastre, com una serie que tendeix a cero.

Anem a millor (medicina, salud, seguretat, coneixament, nivell de vida, ...) o anem a pitjor (no hi cabem tots en aquest mon amb el nostre nivell de vida, ens carreguem el que tenim, ...). No ho se, no se si els meus fill podran anar en GS com vaig jo (amb el que significa poguer guadir d'aquest estil d'oci).

[Ra-mon]

No sé si anem a millor o a pitjor però d'entrada tot pinta molt malament ... però ... això va bé per que a tots ens fa pensar en el que hem estat fent aquests darrers anys: consumir i consumir sense aturador, comprar i comprar, endeutar-nos sense ni pensar-ho, ...

Penso que econòmicament hem perdut molt (i més que perderem) però també hem avançat: ara pensem, per fi !

[Gearbox]

[quote user="Ramon" post="191110"]No sé si anem a millor o a pitjor però d'entrada tot pinta molt malament ... però ... això va bé per que a tots ens fa pensar en el que hem estat fent aquests darrers anys: consumir i consumir sense aturador, comprar i comprar, endeutar-nos sense ni pensar-ho, ...

Penso que econòmicament hem perdut molt (i més que perderem) però també hem avançat: ara pensem, per fi ![/quote]

Quanta raó tens, Ramon !!! :bow