Per què vull anar a Mauritània ?
La tardor de 2009 un grup de 8 persones varem baixar 4 ambulàncies a Mali carregades de material per compte de CC ONG ajuda al desenvolupament (podeu veure una crònica i fotos del viatge aquí).
Al viatge m'ho vaig passar molt bé però em vaig quedar amb les ganes d'aturar-me quan volgués i espavilar-me sol sense dependre de ningú (fer la meva, vaja) i per això volia tornar-lo a fer en solitari i en moto, portant tot el que necessitaria durant aquests quinze dies.
Al nord de Mauritània, a només una ciquantena de quilòmetres de la frontera amb el Marroc hi ha Nouadhibou, la segona ciutat del país en quant a nombre d'habitants i la capital comercial.
Aquí hi viu en Pep des de fa una 15 anys, un català que es dedica a la compra-venda de peix i altres negocis relacionats amb l'oci.
Viquipèdia: Sàhara Occidental
Viquipèdia: Mauritània
La ruta:
Si voleu anar des d'Europa a Mauritània (o a qualsevol altre país subsaharià) no tindreu la necessitat de mirar mapes i preparar tracks: només hi ha una carretera, la famosa N1, que creua l'antic Sahara Espanyol resseguint el mar.
Es clar que abans tindreu moltes opcions per creuar el Marroc fins entrar al desert, jo vaig decidir agafar la via ràpida: autopa$ta fins a Agadir i avall va que fa baixada !
Per si us interessa, aquí hi podreu trobar els meus tracks.
Preparació del viatge:
Abans de res vaig fer una llista amb totes les coses que pensava emportar-me i aixi anar tatxant tot el que anava aconseguint.
La podeu trobar aquí, potser us pot fer servei ;)
Preparar la moto: revisió, canvi d'oli, rodes (Michelin Scorpion MT90), vaig estar rumiant si portar o no una jerrycan de 5 litres per portar benzina però al final no la vaig agafar (tot i que m'hauria anat prou bé ;) ).
També és important preparar les fitxes per la policia ja que al llarg del recorregut hi ha un munt de controls de la Gendarmerie Royale que aturen cada vehicle que passa per demanar-los el passaport i prendre les dades del vehicle i ocupants, si ja ho portes preparat tot això que t'estalvies ;)
Una mostra de la fitxa aquí
La partida:
El diumenge 18 de desembre és la data de sortida.
Vaig quedar amb uns amics que baixaven a Marroc a fer el boig per aquells camins de Déu (o d'Al·là) per agafar junts un ferry que ens duria fins a Tànger (el cost del ferry és inferior a la benzina+autopista+nit d'hotel que suposa fer la tirada fins al sud de la península).
Carreteres:
Al Marroc les carreteres son, més o menys, com a tot arreu: n'hi ha de bones i de dolentes, autopistes i carreteres de muntanya amb molts revolts.
Jo tenia que fer uns 2.700 qms. de baixada (i els mateixos de pujada, es clar) i vaig haver de circular per totes aquestes carreteres: autopistes solitàries; carrers de pobles amb aglomeracions de vehicles, persones i animals; llargues rectes al desert; carreteres revirades i glaçades a la zona de muntanya.
Tant jo com els meus companys vam tenir un parell d'ensurts (AKA caigudes): tot just portàvem una desena de quilòmetres quan em vaig trobar relliscant per l'alfalt, per sort els desperfectes humans i materials van ser prou lleus com per poder continuar el viatge.
Conducció:
La conducció per Àfrica d'entrada sobta una mica, sembla que els conductors s'hagin tornat bojos i que no respectin o no coneguin cap norma de circul·lació i piten per tot però quan t'hi acostumes és de lo més lògic: tu només has de mirar endavant (els que vinguin al teu darrera com que ja miren també al seu davant ja estan al cas de la maniobra que tu facis), tocar el clàxon quan hi hagi algú a la vorera per avisar-lo que estàs passant, arrambar-te una mica cap a la vorera quan algú està fent un avançament una mica justet, etc.
A més a més tothom sol anar força a poc a poc i et cedeixen el pas (cosa que val més que tu facis quan sigui necessari per que ells ho esperen), no com fem aquí que sembla que volem evitar que ens avancin i volem anar sempre els primers :(
[video del transit a NDB]
Paisatge:
Molt variat, en 2.500 qms. nord-sud et trobes amb una àmplia diversitat: muntanyes nevades, oued (rius) exuberants, deserts polsosos, penyasegats arran de mar, horts, oliveres, herba de camell, etc.
Pobles minúsculs que semblen abandonats i grans ciutats empudegades pel fum dels vehicles i el clavegueram obert.
El desert:
El desert, tots sabeu que és.
N'hi ha de moltes menes de deserts, amb sorra i dunes (sens dubte els més espectaculars), però en el petit tros de Sahara que he fet jo la major part és pedregós amb sorra transportada pel vent que prova de tapar les pedres.
Fa calor però tampoc massa, al fer ruta molt a prop del mar hi sol haver un ventet de marinada que refresca força, però elsol pica.
La gent:
Molt afectuosa (em sembla que no havia i no m'havien saludat i donat la ma tantes persones desconegudes al llarg de cada dia).
A l'Àfrica la gent ajuda, si et veuen parat s'acosten per veure si tens algun problema i et poden ajudar, tot i que a vegades també proven de vendre't alguna cosa o demanar un regalet.
La poli:
Ehem, d'entrada quan veus un poli sempre te'l mires d'aquella manera...
A Marroc hi ha molts controls de radar mòbil a l'entrada/sortida de les poblacions. Si segueixes les normes, pares on cal parar i no corres massa no tindràs cap problema (bé, alguna vegada te la volen colar però si tens la paciència de fer-los veure que el que fan no és correcte i que tu no has fet res malfet, no has de tenir por).
Només vaig tenir dues topades amb els de trànsit: a una rotonda em volien clavar 70 EUR per no haver fet un stop (els vaig explicar efusivament que l'havia fet aturant-me completament) i una altra vegada que vaig haver de "negociar" amb un operador de radar el anar a 106 qms/h en un lloc amb velocitat màxima de 40.
Un dia vaig quedar tirat sense benzina a poc més de vint qms. al sud de Boujdour. Allà hi havia un control de la policia i vaig demanar-los ajut, de seguida em van dir que encarregarien als de l'altra torn que em portéssin una llauna. Després d'esperar molta estona esperant la «llauna» vaig decidir de fer la meva i aleshores un paio de la «secreta» que hi havia allà em va portar (i tornar) a la benzinera de la ciutat, li volia pagar el servei però no ho va acceptar, a vegades son bona gent i tot ;)
Fauna.
Predominen els camells, en trobes per tot arreu, els veus a la llunyania pasturant vés a saber què, als vorals de la carretera i travessant-la, cal anar amb compte.
Als pobles i ciutats hi ha moltíssimes cabres pels carrers ensumant les deixalles i cruspint-se les poques restes vegetals i els papers i cartrons que hi poden trobar.
Menjar:
Molt bo !
A Marroc es menja molt bé: cuscus amb carn i verdures, tajines de pollastre o camell, amb verdures o dolces, pastilla, harira, kefta, xai a quilos, ...
Hi ha mercats i botigues on sempre trobaràs el típic (i boníssim) pa marroquí, aigua, tomàquets, taronges i mandarines, dàtils, plàtans ... i fins i tot a Mauritània pomes de Girona !
Dormir:
Amb tenda pots dormir a tot arreu, tot i que no hi ha gaires campings sempre et pots apartar de la carretera per una pista i demanar permís a algú que passi per allà, amb una mica de sort et portarà a casa seva.
Hi ha hotels de tota mena: bé de preu (pots dormir en un llit per menys de 10 €) i de superluxe (això m'ho han dit, jo no els he pas provat).
Benzineres:
Mentre hi hagi gent i pobles no s'ha pas de patir, es troben benzineres a dojo, ben assortides de carburant i amb atenció personalitzada.
Com més al sud, menys benzineres però cada 150 o 200 qms. hi ha una àrea de servei amb benzina i bar per omplir el dipòsit, beure i menjar. A vegades només tenen gasoil i no hi ha gasolina, a altres la benzina té plom i acostuma a ser de molt mala qualitat i un dipòsit pot durar força menys quilòmetres de lo normal.
Es tracta d'anar parant a repostar sempre que en trobis una, encara que tinguis el dipòsit mig ple.
Viatgers:
Durant la ruta he trobat poques motos, potser mitja dotzena, majoritàriament gent sola.
Un matí estava aturat a la carretera entre Dakhla i Boujdour i veig a baixar una moto, la saludo, afluixa, para i recula.
Era una Vstrom i vam estar fent la xerrada amb el noi d'Àvila que la portava, anava sol, amb tenda i volia anar a Dakhla i tornar.
També em van avançar 3 motos d'eslovàquia abans d'arribar a Tan Tan i cent quilòmetres més tard els vaig trobar aturats a una rotonda, no estaven gaire contents ja que a un d'ells li havien fotut una multa de 70 € per saltar-se l'stop de Tan Tan :roll:
També et trobes algunes marques de viatgers que van passar per aquí abans que jo ;)
Vaig veure vàries parelles de biciclistes carregats amb alforjes per la ruta del desert. :tremolant
A l'entrada/sortida de les ciutats del sud hi sol haver una porta espectacular i una autovia de 2 carrils per banda (amb els polis apuntant-te amb el seu radar/lasser esperant que passis de 60 qms/h).
Geocatxés:
Pel Marroc n'hi ha forces però al Sahara i Mauritània no. Arribant al golf de Dakhla en tenia un de controlat ... i vaig trobar-lo i fer un intercanvi de TB's ;)
Doncs apa, això és tot.
Si us animeu a baixar-hi i voleu saber-ne més coses, ja sabeu ;)
Bon viatge !
Carrerejant per Nouadhibou
[youtube]V8G1aCtq1Kc[/youtube]
