La ruta.
Sortint de l'Ordal, baixo per la N-340 fins El Pago i agafo la BV-2428 fins Els Casots. Es una carretera interior curteta pero divertida, amb l'asfalt peladet; pero com que no pasa ningu pots anar rapidillo. Fa pujadeta, i per tant, tens vistes al Penedes. Força camps de vinyes encara per brotar. Desde Els Casots surt una carretereta curta però relligada fins el Santuari La Fontsanta - Mirador del Penedes (es el punt B del mapa). Està junt al castell de Subirats. Els primers documents son del 917.
No hi ha ningú, nomes unes cabres que vigilen el castell. Aprofito per esmorçar i fer les fotos de rigor. Pensaba que la ventada hauria netejat l'aire, pero...com que no plou.
El Castell/Santuari desde la carretereta d'arribada.
Les cabres que vigilen.
Les vistes 180º mirant La Mola i Montserrat, ja que la part sud del Penedes no es veu.
Un cop esmorçat i vist el Santuari, toca anar a buscar el següent. Seguim per la carretereta fins a Sant Sadurni pasant per caves petites i grans. Desde Sant Sadurni agafo la C-243 fins a Vilafranca. Carretera ràpida, ample, segura i envoltada de vinyes i bon temps. En un no res soc a Vilafranca. Segueixo per la BP-2121 fins a Torrelles de Foix. Bona carretera que s'enfila una mica per guanyar vistes. Sortint de Torrelles de Foix, hi ha una carretereta i el desvio fins al Santuari de St. Maria de Foix (Punt D del mapa).
La carretereta que hi porta es estreta, tranquila, per fer-la a poc a poc. Comença envoltada d'oliveres i arbres que comencen a florir. Estan a tocar, casi les toques amb la ma. Casc amunt i que em toqui el flaire de la montanya.
El Santuari està enfilat, les oliveres desapareixen i começa el bosc de pins. Cada cop millor. L'últim tram (uns 500/800 mts) son de ciment que posa a prova les suspensions i terra; pero apte per qualsevol moto.
Arribo al Santuari. Aparco i camino uns 5 minuts fins a l'esglesia que està al cim de tot d'una montanya pedragosa. Les vistes son molt bones.
Hi ha una atalaia per enfilar-se i gaudir de les vistes, en solitari.
L'esglesia. A l'altre banda hi ha un precipici que espanta. Quins llocs per anar a construir...
Les vistes, començant mirant a Montserrat i girant cap a la dreta, mirant cap al sud del Penedes.
Una pista Off suggerent.
Reposo 10 minuts i anem per el tercer, el de la Bovera. El mes bo estaba per arribar. Baixo a Santa Maria de Foix i continuo per la BV-2121 fins a La Llacuna. Carretera perfecte, divertidissima, seguint el curs del Foix. Ample, amb curves enllaçades, pujant una mena de port de montanya. Disfruto sol com un nen. Per fer-la 2 o 3 vegades. Molt recomenable. Paso La Llacuna i segueixo fins a Pontils. Deixes el Penedes i avances cap l'Anoia i la Conca. Menys cases, menys gent, ...mes paisatge. La Conca te algo que m'agrada, es una comarca com perduda, sembla que el temps va mes lent. Els camps comencen a brotar i l'herba curta i verda sobresurt de la terra marronossa. Es un paisatge on la vista s'et perd. La carretera segueix igual o mes divertida. Rapideta, la GS va perfecte.
Em paso de llarg el trencat cap a Pontils i arribo a St. Coloma de Queralt. Es igual, reculo, el paisatge i la carretera s'ho val.
La carretera cap a Pontils (TV-2011).
Carretera comarcal, perduda en mig d'una mena de vall envoltada de mes camps. Conducció relaxant i solitaria. Arribo a Pontils. Silenci. 4 cases. No hi ha ningú. Paro 5 minutets i continuo fins a Vallespinosa per una carretereta petita, estreta, asfaltada a pedaços, d'aquelles s'abans... Per un moment sembla que que hagi retrocedit als anys 70.
Arribo a Vallespinosa. 2 cases solitaries i prou. Mes silenci. Llavors enfilo per la TV-2015 per trobar la carretera cap a St. Coloma de Queralt. El tram d'aquesta TV-2015 es una altre petita joia de carretera. Envoltant el Montclar arribes a la C-241, no sense abans havent pasat una bona colla de revolts estrets i amb unes vistes de baixada sobre la Conca, a l'altre banda de Forès.
Arribar a St. Coloma de Queralt es un moment. Llavors enfilo cap a Llorac, Vallfogona de Riucorb i Guimerà. Una altre tram amagat de bona carretera. Rapideta, bon asfalt i bones enllaçades. Gens d'humitats ni transit, el tram s'en fa curt. Arribo a Guimerà, un poble penjat a la montanya. Un poble vell pero bonic.
Sortint del poble enfilo l'últim tram cap al 3er Santuari. Per arribar-hi hi ha un tram de terra, que a poc a poc es pot fer amb qualsevol moto. El Santuari de la Bovera està al cim d'un tosal amb vistes infinites cap l'Urgell (Punt J del mapa). Quan t'hi acostes, sembla una villa romana de la Toscana.
A dalt, les vistes son impresionants. Amb bona visibilitat casi veus tota la plana de l'Urgell fins als Pirineus. Adjunto imatges enllaçades.
Hi ha un mirador, perfecte per anar-hi una tarda per veure la posta de sol, fer un cafè o sopar algo ràpidet, amb el fogonet. El Santuari te bar, hi fan calçotades pero no es pot dormir. LLastima perque era l'escollit per la fer la nit de la ruta dels Santuaris.
S'acaba el matí. La GS m'espera per tornar a dinar a casa. Posen benzina, anem cap a Tàrrega, Cervera i l'Eix fins a Vic i llavors Centelles. Fet i fotut, a les 13:20 aparco al garatge.
Mes fotos a
Enllaç