Viatges I Cròniques

[Pasqual]

Tots coneixem amb en Miquel Silvestre aixi que no cal presentarlo. Actualment deu ser el millor hispà venedor de viatges. En sap tant de vendre que es pot permetre el luxe de viatjar continuament amb "gastos pagados" (inclús m'atreviria a dir que amb algun benefici).

Explico això perquè em sembla que té prou autoritat moral per dir les reflexions que li he llegit avui i que volia compartir.

"...Mucha gente se dará por aludida porque hablaré de lo que está pasando. Y es que se multiplican los blogs. Es como si viajar para contarlo se hubiera puesto de moda. Como si fuera algo que molase. Como si quien más seguidores, amigos virtuales o visitas en sus vídeos de Youtube tuviera fuera el más guay. Ya no se trata solo de recibir financiación por vía de esponsors. Eso es una excusa. Hay mucho de vanidad y de exhibicionismo. Es un circo. Una feria de egos...."

"....Me da la impresión de que la mayoría de los que están planeando ahora mismo salir de viaje para cruzar África, recorrer América o dar una vuelta al mundo tienen en la cabeza el relato como prioridad. Casi más importante que la moto que van a llevar es si la Contour es mejor cámara que la Gopro. Pienso que alguien tiene que decirles la verdad aunque suene discordante o se gane enemigos. Yo asumo el enorme coste en tiempo, esfuerzo y vivencias que supone viajar para contarlo en directo porque yo ya viajé en su día para vivirlo yo y en exclusiva. Cuando crucé América, África, Asia Central u Oriente Medio no se lo dije a nadie, no lo publicité en ningún foro, no lo colgué en Facebook ni lo tuiteé por la sencilla razón de que no participaba en foro alguno, no tenía perfil en Facebook y lo de twitter me sonaba a nombre de perro. Ni se me pasó por la mente grabar vídeo y si las fotografías de Un millón de piedras son tan malas es porque me llevé una cámara de 5 megapixels que daba menos calidad que cualquiera de los teléfonos móviles con los que muchos leéis mis chorradas en la red...."

L'article complert a Enllaç

[Ride]

No conec al miquek Silvestre, però hem dona la sensació que està picat..... es el que hem transmet el seu escrit, que cadascú faci els viatges que vulgui i per els motius que vulgui....
:???: :???:

[Eva]

Jo conec personalment en Miquel Silvestre i té tots els meus respectes.


Ell utilitza twitter, facebook forum i TOTS els medis que vol i pot, per donar-se difusió.

Jo em vaig donar de baixa seva (facebook) per lo molt i molt sovint que escrivia, s´em va fer pesat.

Malgrat això el considero un gran escriptor i una persona singular.


No me es tant proper com qualsevol membre del nostre foro que veig a les sortides mensuals i a qui llegeixo la crònica a la seva tornada o d´altres a qui he de trucar perquè no publiquen res de res.

Ja sabem que hi han tantes opinions com motoristes i no perquè ho digui en Miquel Silvestre em sembla la resposta més acertada, sençillament és el que ell pensa i llestos.

[Cuco]

N’hi ha uns quants que ja fa temps que van ultra-passar la porta del professionalisme, la qual cosa no és dolenta en sí mateixa, però sens dubte és diferent del moto turisme amateur. Aquest pas però comporta una sèrie de conseqüències que cal assumir, entre les quals, entomar les crítiques. El que no es pot fer es ser la més famosa del bordell i després voler passar per verge innocent.

Els temps i els sistemes de comunicació han canviat molt els darrers 2 anys, en especial les xarxes socials, de manera que esdevé avui dia impossible que aquell que marxa món enllà no ho faci públic amb una sola piulada del tweter o un missatge del facebook que s'escampa com la taca de petroli al mar. Justament jo tinc una activitat gairebé nul•la en aquest món, però queda clar que la gent hi viu permanentment enganxada i no deixaran d'estar-ne per ser lluny de casa.

Malgrat això, hi ha viatgers que donaran 5 voltes al món sense que ningú ho sàpiga, i bé que faran perquè més temps tindran per gaudir-ne primer i per preparar-ne una altra després.

Altres, miraran de documentar els seus viatges amb fotos i informació (mirant de fer el relat complet però entretingut), en especial de cara a que qualsevol altre company després pugui aprofitar la seva experiència. Voldria creure que jo mateix sóc en aquesta pila.

N’hi ha però que van més enllà i faran del propi viatge un show destinat tant a treure’n un rendiment econòmic, com una repercussió personal protagonística massiva. És el nou viatger 2.0, format vídeo (que és el que entra més ràpid pels ulls, com si fos sucre d'absorció ràpida). És un fast food de consum immediat que segur que ajuda a fer somniar la gent amb viatjar, però jo, personalment, trobo a faltar-hi dades útils pels demés. És com llegir una bona novel•la o veure’n la pel•lícula retallada i adaptada.

Respecte al que diu en Miquel, podria dir-se allò de "a buenas horas mangas verdes", ja que si la reflexió fos sincera (i no potser una simple autojustificació intel•ligent a les crítiques que li han plogut arreu (moltes nascudes segurament de la enveja insana, també cal dir-ho)), llavors el següent pas coherent seria deixar de comportar-se tal i com ell mateix critica un cop "vista la llum", però ni és el cas, ni crec que ho sigui pas d’ara endavant.

D'altra banda, és cert també que el gènere "viatger 2.0" darrerament s’ha estès tant (sense anar més lluny jo mateix que critico podria ser a Argentina ara mateix si hagués guanyat aquell concurs...), que potser per una banda en Miquel nota la sensació desagradable de deixar de tenir-ne la exclusiva (de deixar de ser l´únic gall del galliner), i per l’altra, veure-ho des de fora li ha permès potser adonar-se de la imatge que desperta entre la resta de companys motards, dividida a parts iguals entre fans incondicionals que l'idolatren, i crítiques a la seva manera de fer tant aparatosa com sovint excessiva.

En resum d’aquest totxo que m´ha sortit de cop al bot, que estic d’acord amb el que s´hi diu, però no tant amb que sigui ell justament qui ho digui.

[Joavel]

No conec, personalment, a en Miquel Silvestre, però si tinc la informaciò suficient del que fa per poder opinar.
El que crec és que el Sr. Silvestre, li ha marxat el "feeling" que cadascu tenim quan viatje'm per pur plaer, quan el viatje en moto és un acte cuasi religios entre tú, la teva máquina,la natura, el temps... i la cosa passa a convertirse en un treball, dur, amb les connotacions de "gran hermano" on tot-hom sap el que fas, el que menges i amb qui estàs a qualsevol hora del día...per al Sr. Silvestre viatjar és una feina que (al meins en aquets moments) el "puteja", però que no té més nassos que fer, donat els compromisos comercials contrets.

Arrivats a aquest punt, el que cal preguntarse és, perquè segueix...??? ell sabra, pero per mí, arrivats a aquest punt, no té més consideraciò que el paleta que esta treballant, arreglant la façana del veí.

El que fan la major part dels "Ewan's Mc Gregor" de torn no té res a veure amb el que volen vendren's...encara que som lliures de comprar sopars de duro, o no.
Desgraciadament el comerç a prostituit, també, un dels ultims recons d'intimitat i de llibertat que per mí comporta el viatjar sol en moto.

[Pasqual]

Joavel, totalment d'acord amb tu. En un món globalitzat i dominat per el mercat, cada cop ens queden menys reductes de llibertat. La moto n'era un.

Crec que en Cuco l'encerta quan diferencia entre "l'amateur" i el "professional". El problema és saber quans "amateurs" voldrien ser "professionals" si tinguessin l'ocasió. En Silvestre ha fet del viatjar en moto la seva feina i això li permet fer el que li agrada: escriure.

Personalment crec que ha perdut la "frescor" de les seves primeres cròniques

[Cuco]

[quote user="Pasqual" post="196095"]Joavel, totalment d'acord amb tu. En un món globalitzat i dominat per el mercat, cada cop ens queden menys reductes de llibertat. La moto n'era un.

Crec que en Cuco l'encerta quan diferencia entre "l'amateur" i el "professional". El problema és saber quans "amateurs" voldrien ser "professionals" si tinguessin l'ocasió. En Silvestre ha fet del viatjar en moto la seva feina i això li permet fer el que li agrada: escriure.

Personalment crec que ha perdut la "frescor" de les seves primeres cròniques[/quote]

A mi, per exemple, no m'agradaria passar a "professional" en el sentit estricte (sí, òbviament, poder viatjar de tant en tant sense deixar-hi la setmanada...). Hi ha molts tipus d'esponsoritzacions, però poc o molt sempre impliquen una "prostitució" en diversos graus, de manera que si cal vendre el teu temps, ruta o criteri es fa, però tenint molt clar el que comporta. Per una altra banda, quan el "modus viatge" és el normal, deixa de tenir gràcia i al final es converteix en la rutina. És una sensació que ja he viscut en els viatges quan s'acosten per exemple als 2 mesos. Arriba un dia que quan et despertes obres els ulls i veus el sostre, durant uns moments no recordes on ets, ni la ciutat, ni el país, ni cóm hi has arribat (i no té res a veure amb l'alcohol us ho asseguro), i has de fer un cert esforç per lligar caps. Llavors és el moment de tornar a casa a la veritable rutina, que en realitat és la que ens dóna seguretat i estructura la nostra vida. Per això, sovint dic que no em veig capacitat per fer una volta al món continuada d'un parell d'anys com fan alguns. Seria d'un egoïsme vers la resta de la gent de la meva vida que no trobo assumible.

Tornant als "profesionals", jo ho comparo amb aquells senyors que es dediquen a anar de país en país fent guíes de viatge. La experiència i les vivències no els hi treu ningú, però suposo que gaudeixen molt menys del viatge (són més viatjans que viatgers). Recordar també que darrerament hi ha altres que n´han fet professió no ja de viatjar ells, sino d'explicar com ho fan els altres, o bé d'organitzar-ho, la qual cosa és plenament lícita, però per mi ja passen a un altre nivell. És con si un dia sortim a fer pistes i ve l'Ivan Cervantes, o a fer corves i ve en Àlex Crivillé. Que sí, que ens caurà la baba veient-ho, però quan fem una paradeta no li comentarem pas "cóm tombaves avui cabró que no et podia seguir!", perquè les aptituts ja se les hi suposen, en canvi donarem molta més importància i mèrit a aquell company que sempre va acollonit i avui l´hem vist més "suelto", no? Així, la meva admiració sincera no la tindrà pas tant aquell que fa una foto preciosa amb l'Himalaia darrera per publicitar el tour que organitza professionalment, sinó el nano de 20 anys que es fa una foto a la benzinera de Calatayud la primera vegada que va, tant acollonit com orgullós, per Autovia A-2 de Barcelona a Madrid, tota una aventura per ell...

Jo, si us sóc sincer, trobo a faltar aquells temps en que tot era nou i excitant, doncs el dolent de viatjar així és que és una droga dura i cada cop has d'anar més lluny o fer-la més grossa per seguir sentint aquell pesigolleig d'emoció i aventura. Pot ben bé ser que en Miquel hagi arribat també a aquesta conclusió i comença a mirar enrera amb enyorança.

[Steelman]

Jo "conec" el M.Silvestre d´una conferencia a BCN; de la Trobada de Grans Viatgers a Madrid...Vull dir que no el conec.
Nomes ens hem creuat 4 paraules... em va sobtar quant em va dedicar el llibre que sapigues que existia. El que fa internet... Jajaja

El segueixo a través del Facebook. A twitter ja vaig pasar.
I com diu el Cuco...
[quote user="Cuco" post="196084"]que estic d’acord amb el que s´hi diu, però no tant amb que sigui ell justament qui ho digui.[/quote]

Té tota la raó amb el que diu.
Suposo que estarem tots d´acord, que últimament sembla molts cops que és mes important fer-la grossa , i fer-ho saber a tothom, que no fer-ho i punt.
Es viatge per creixer, per coneixer ,.... no per fer saber a la gent que has anat alla, que has vist allo, i que.....

En el seus primers viatges, aixi ho feia ell.

Pero actualment ell ja no es aquell ànonim Miquel Silvestre.
S'ha convertit en Miquel Silvestre S.L... i que precisament ara, i no en aquells moments, digui aixó...es si més no curiós.

Com, diu el Cuco.... té tota la raó...
Pero si us plau, que ho digui un altre ;)

"

[Pasqual]

[quote user="Cuco" post="196100"]
Jo, si us sóc sincer, trobo a faltar aquells temps en que tot era nou i excitant, doncs el dolent de viatjar així és que és una droga dura i cada cop has d'anar més lluny o fer-la més grossa per seguir sentint aquell pesigolleig d'emoció i aventura. Pot ben bé ser que en Miquel hagi arribat també a aquesta conclusió i comença a mirar enrera amb enyorança.[/quote]


Ens estem fent vells? ;) ;)



[quote user="Steelman" post="196102"]
Suposo que estarem tots d´acord, que últimament sembla molts cops que és mes important fer-la grossa , i fer-ho saber a tothom, que no fer-ho i punt.
Es viatge per creixer, per coneixer ,.... no per fer saber a la gent que has anat alla, que has vist allo, i que.....[/quote]

Sempre he entés el viatge com una experiència personal, potser per això em costa tant escriure cròniques. També per que el "teu" viatge et diferencia dels altres i d'alguna manera et fa sentir únic. Per mi la moto era un mitjà, ara ja no ho tinc tant clar. No sé si ara planificaria un viatge sense anar en moto (mentres el cos aguanti :lol: )

De totes maneres, haig de reconeixer que m'agrada llegir les cròniques dels altres i això les TIC m'ho permeten d'una manera que fa 20 anys endarrera era imposible.

[Storm]

[quote user="Cuco" post="196084"]El que no es pot fer es ser la més famosa del bordell i després voler passar per verge innocent.[/quote]

Metàfora impecable. Quin morro, Silvestre!!!

[Danielot]

Jo si que conec a en Miquel Silvestre, fins i tot podria arribar a dir que som "amics".

Ha estat un parell de cops a casa meva i em anat algun cop o altre a fer birretes fins a altes hores de la matinada.

I dit per ell, sentat al sofa de casa un dels cops que em va visitar.

-Mira Dani.... Lo creas o no, yo.... no soy motorista...... Soy escritor.
Viajo para contarlo-escribirlo, y viajo en moto... porque a la gente le gustan las motos..... Nadie desconfia de un motorista que viaja solo. Les das entre lastima y admiración...... Te permite acercarte a la gente.

Y...... Desde el policia de la frontera mas remota de Africa hasta al tio mas friki que conozcas le hace gracia subirse encima de la moto y hacerse una foto (jo mateix tinc una foto feta damunt de la seva moto).

Y..... Yo lo he elegido como mi trabajo, y como tal.... a veces te apetece y otras no tanto...




D'altra banda no se li te que treure gens de merit al seu viatge. Ja que tot i estar esponzoritzat-prostituit.

La majoria dels gastos s'els paga ell de la seva butxaca, aixó si..... Sempre a modo d'inversió ja que ell conta vendre els llibres i recuperar part dels diners.

[XaviTwin]

ups!

els temps canvien, massificació arreu i en tots el sentits humà&tecnològic, i lo que era una gran proesa es torna quotidià i no es donar la importància que aquell que o far o consideri oportú, deixa de ser una novetat una aventura

per mi, nomes es cuestio de diners i temps, i que no ho es.

encara aixi m'omple de joia llegir aventures o aventuretes i somia despert sigui a peu,bici o vehicle

...V...

[Cuco]

[quote user="Danielot" post="196139"]

D'altra banda no se li te que treure gens de merit al seu viatge. Ja que tot i estar esponzoritzat-prostituit.

[/quote]

No ens confonguem, simplement estem desenvolupant el seu propi argument:

"Ahora es diferente. Me he convertido en hombre anuncio que publicita hasta cuando se rasca la nariz, que cuelga fotos como un poseso, que edita vídeos sin cesar ......., lo que de verdad estoy describiendo es el fenómeno de la transformación que supone convertirse en monigote virtual.... Así me siento ahora mismo, engullido por mi personaje virtual...Ya no se trata solo de recibir financiación por vía de esponsors. Eso es una excusa. Hay mucho de vanidad y de exhibicionismo. Es un circo. Una feria de egos. Pero como yo formo parte de ese circo no estoy autorizado a criticarlo aunque sí a retratarlo....Me acusan de ser un sobrado. Es cierto... "

Per tant si no es troba bé que se´l critiqui, potser començar dient-li a ell mateix, no?

És ell qui invita a la reflexió que estem fent:

"Ahora dime tú cual es tu verdadero objetivo cuando vayas a dar una vuelta al mundo. ¿Impresionar o aprender?"

[CMB]

[quote user="Danielot" post="196139"]

...

-Mira Dani.... Lo creas o no, yo.... no soy motorista...... Soy escritor.
Viajo para contarlo-escribirlo, y viajo en moto... porque a la gente le gustan las motos.....

...

[/quote]

Hola

jo no el conec personalment, però potser aquest podria ser el motiu de la seva reflexió, no? Li fan la competència directe, oi? Potser algú que el conegui personalment pot justificar-ho de la mateixa manera, a més d'en Danielot!

Molts estem en aquest nous medis digitals de comunicació, per que ens donen la possibilitat d'interactuar amb altra gent i poder dir la nostra amb una facilitat que potser cara a cara costaria més!

Personalment quan vaig un viatge m'agrada molt fer fotos per dos motius, un de tenir-ho documentat per a revisió futura i segona per pur hobby fotogràfic i intentar buscar alguna foto artística. Si la sortida és compartida amb més motoristes, les fotos ajuden molt a 'comentar la jugada' postsortida i sovint dona 'una vidilla' interessant! Per aquest motiu sempre miro de 'publicar' alguna mena de crònica o similar.

Salut

[Ra-mon]

Suposo que el que li passa al Miquel-Silvestre és el que ens passaria a qualsevol de nosaltres quan en ves de planificar una ruta per les nostres vacances ho féssim per feina, o sigui cobrant: sponsors que paguen per fer unes fotos i una crònica dia-a-dia, que les fotos que facis hi ha de sortir l'enganxina del que ha pagat no-sé-què, ...

Jo sempre he tingut molt clar que una cosa és l'oci i una altre el negoci.

A vegades diem, és fantàstic treballar en lo que t'agrada. Es evident que si, millor treballar a gust :D sempre que sàpigues tirar una ratlla per separar cada cosa: oci / negoci, quan se solapen estàs perdut.

Per cert, parlant del Silvestre, quina dedicatòria teniu al vostre "millon de piedras" ?
Una cosa com, "a _____, por haber encontrado el sentido de mis palabras" ?
:mrgreen:

[Carles]

Bones!!!

M'he quedat una mica parat amb l'article del Miquel Silvestre, la veritat... critica la manera de viatjar que ell mateix està duent a terme?? :shock: :shock: :shock: Ja me'l llegiré amb més calma per acabar-ho d'entendre...!! :shock: :shock:

Com a comentari/opinió totalment personal meva, després d'haver estat cercant patrocinador durant gairebé 1 any i mig sense cap resultat, i veient a posteriori la feina (i obligacions) que comporta disposar d'sponsor, prefereixo viatjar menys i fer-ho al meu aire, sense haver de "fitxar" cada dia on estas, què fas i cap a on vas. I crec també que un viatge, independentment de la seva dimensió, sense tenir certs compromisos et permet gaudir d'una perspectiva més humana i no tant virtual, i al mateix temps trobar-se a un mateix. Considero que és un moment relativament íntim entre l'entorn i la persona, que amb les noves tecnologies es perd totalment... sempre que vulguem aplicar-les, és clar!

Crec que bona part de l'aventura d'un viatge és fer-ho per gust propi, sense imposicions d'altres i sense haver de donar explicacions. Per mi és l'essència del viatge en sí. Després n'hi ha que t'expliquen el viatge durant el propi desenvolupament d'aquest, sense fixar-se en què els envolta ni per on passen, com si l'únic objectiu fos mostrar-ho als demés en comptes de gaudir-ho des d'una vessant "egoista", i després se'n obliden. I d'altres (no tots) l'expliquen després si els hi ve de gust, amb detall i tot tipus d'informació que pugui ser necessària per d'altres, i per mi el més important de tot: el recorden tota la vida! Com tot en aquesta societat, el valor de les coses és molt subjectiu...

[quote user="Cuco" post="196084"]D'altra banda, és cert també que el gènere "viatger 2.0" darrerament s’ha estès tant (sense anar més lluny jo mateix que critico podria ser a Argentina ara mateix si hagués guanyat aquell concurs...), que potser per una banda en Miquel nota la sensació desagradable de deixar de tenir-ne la exclusiva (de deixar de ser l´únic gall del galliner), i per l’altra, veure-ho des de fora li ha permès potser adonar-se de la imatge que desperta entre la resta de companys motards, dividida a parts iguals entre fans incondicionals que l'idolatren, i crítiques a la seva manera de fer tant aparatosa com sovint excessiva.[/quote]

M'ha agradat molt aquest paràgraf... potser aquella enveja que desperta a tercers, ara és ell qui te certa "enveja" per no ser l'únic que ho fa?? Tornem al mateix que ja hem comentat a vegades, viatges se'n fan des de fa segles, el "problema" que tenim actualment és que arriba a més receptors que no pas fa 15, 25 o 100 anys.

[quote user="Pasqual" post="196111"][quote user="Cuco" post="196100"]
Jo, si us sóc sincer, trobo a faltar aquells temps en que tot era nou i excitant, doncs el dolent de viatjar així és que és una droga dura i cada cop has d'anar més lluny o fer-la més grossa per seguir sentint aquell pesigolleig d'emoció i aventura. Pot ben bé ser que en Miquel hagi arribat també a aquesta conclusió i comença a mirar enrera amb enyorança.[/quote]

Ens estem fent vells? ;) ;)[/quote]

Potser vells no... tot i que els anys passen!! Però trobo que te molta raó en Cuco en la segona frase... i m'he recordat d'aquella frase que diu: "los excesos no son buenos"... i potser en Miquel Silvestre ha trobat aquell "final" tant anhelat?? :???: :???:

Fins aviat!

[Joavel]

Aquest fil m'està agradant, i pel que llegeixo es confirma el que sempre he pensat, que les passions i els negocis no van de la mà.
El meu avi deia "El ocio mata al negocio", sí, sí encara li donava una gir, al sentit de la frase...

Pobre Sr. Silvestre, ha de ser molt i molt dur, fer tot el que fa "només" per la pasta.

Es curios veure com una i altra vegada necesitem de "Silvestres" per abocar-hi les nostres misèries (enveges,frustracions,somnis no acomplerts) i de com estem orfes de mites que façin per nosaltres el que no tenim pebrots de fer nosaltres mateixos, i aprofitem la minima oportunitat, la minima feblesa, per destroçar-los.

Sempre m'han fet "al-lergia" els moteros de "chaleco,chapa,enganxina,bandereta...), no m'interesa l'aspecte exibicionista d'aquesta historia, com diu un company en una responta anterior, per mi el anar en moto és la meva passiò, una activitat que va més enllà del desplaçar-te.

Viatjar en moto (lluny o a la vora) i tot el que suposa, d'excitaciò desde la preparaciò, passant per viure noves experiencies, per coneixer nova gent, per menjar plats diferents als habituals... fins a la "putada" que sempre, sempre, signifiquen els darrers 200 kms. i l'ultim plè avans de tornar a casa...això, nomès és comparable a fer l'amor...

algú s'imagina explicant amb detall les "batalletes" amb la parella...??? amb video, fotos etc...

Això últim és el que crec, que està "matant l'impostor".

[Pasqual]

Jo he coincidit unes quantes vegades amb en Miquel Silvestre i voldria sortir una mica en defensa seva. Crec que el que va fer va tenir molt valor (sobretot els primers viatges) i que ara no el segueixo tant (una mica per cansament, una mica per l'excès d'informació) com per criticarlo.

Personalment m'agrada com escriu i encara més com explica les aventures (d'això si que és un professional). Jo crec que li agrada el que fa i que no es troba obligat a fer-ho. Nosaltres som lliures de seguirlo o no.

El tema de la reflexió una mica és: Viatger tradicional (tipus Ted Simon) versus Viatger 2.0 (tipus Miquel Silvestre)

[CMB]

[quote user="Pasqual" post="196207"]Jo he coincidit unes quantes vegades amb en Miquel Silvestre i voldria sortir una mica en defensa seva. Crec que el que va fer va tenir molt valor (sobretot els primers viatges) i que ara no el segueixo tant (una mica per cansament, una mica per l'excès d'informació) com per criticarlo.

Personalment m'agrada com escriu i encara més com explica les aventures (d'això si que és un professional). Jo crec que li agrada el que fa i que no es troba obligat a fer-ho. Nosaltres som lliures de seguirlo o no.

El tema de la reflexió una mica és: Viatger tradicional (tipus Ted Simon) versus Viatger 2.0 (tipus Miquel Silvestre)[/quote]

Paqual, veig que continues la taula rodona de TGV... ;)

[Joavel]

[quote user="Pasqual" post="196207"]Jo he coincidit unes quantes vegades amb en Miquel Silvestre i voldria sortir una mica en defensa seva. Crec que el que va fer va tenir molt valor (sobretot els primers viatges) i que ara no el segueixo tant (una mica per cansament, una mica per l'excès d'informació) com per criticarlo.

Personalment m'agrada com escriu i encara més com explica les aventures (d'això si que és un professional). Jo crec que li agrada el que fa i que no es troba obligat a fer-ho. Nosaltres som lliures de seguirlo o no.

El tema de la reflexió una mica és: Viatger tradicional (tipus Ted Simon) versus Viatger 2.0 (tipus Miquel Silvestre)[/quote]


Pasqual , aquesta darrera frase teva, és el quid de la questiò, he llegit sencer l'article d'en Miquel i la meva percepciò és la d'una persona atrapada en el personatge que ell mateix a creat...ell crea el seu "show" , exposa diariament el que fa i desprès no encaixa gaire bé les diferentes percepcions i sobre tot les crítiques/opinions, envers el que fa i el com ho fa, d'una part del seus "espectadors-seguidors"...

O bé, tot és una pura estrategía, una manipulació, per provocar precisament el que estem fent...i que parlem del tema (i d'ell de passada) si és així "chapeau bas" querido Miquel.

en tot cas yo no critico la persona...si no el personatge, el venedor de fum en forma de cavaller-aventurer, en que s'han convertit molts dels Viatger's 2.0. La majoría necesiten explicar, lo malament que ho estan passant...i al mateix temps que han deixat una "vida comfortable", per fer el que fan...aixo, sembla ser, és el que la gent compra...

Està molt clar que la rutina i l'obligaciò, maten la passiò, i també esta clar, que no compraré el seu llibre.