Cronica ruta ALPS – VERCORS (PART1 – ALPS)
Suposo que aquesta crònica, desprès de la de l’Stelvio, en Siono o el Xavi, pot resultar com una mica suada, .....
Rencurel – Pont-en-Royans – St Jean-en-Royans – Leoncel - Col de Tourniol (1145 mts) – Barbières – Peyrus – Col de Limouches (1086 mts) – Leoncel – St Jean-en-Royans – Pont-en-Royans – St André-en-Royans – St Romans – St Pierre-de-Cherennes – Presles - Rencurel
200 km
5,00 hores de ruta (parem per dinar 15’)
Avui ens llevem, i per variar plou, mes ven dit, plou i ha boira, molta boira a tocar les teulades de les cases. Queda clar que a la que ens alcem una mica, ja estarem altre cop a les fosques. Començo ha estar emprenyat.
Començo ha estar emprenyat. Li demano en Jean Fransois si hem deixa connectar a internet hem deixa el seu ordinador.... poso un post al foro dient que n’estic fins els qllons.... no sense dificultat, ja que descobreixo altre cosa dels francesos.... tenen el teclat diferent que nosaltres, i les tecles canviades de lloc.... em torno xino per trobar les lletres.
Finalment, decidim que no podem perdre tampoc el dia mirat com cau l’aigua...
Decidim sortir encara que sigui una estona...
Cap a les 10 del matí marxem tot plastificats...
Deixem la ruta de la Combe Laval per demà, que la previsió és de millor temps,
Sortim de Rencurel fins a trobar la D531 que prenem en direcció Pont-en-Royans i passant pel tram de les Gorges de la Bourme que encara no haviem vist.... amb la boira tampoc és que veiem res de res...
Parem a Pont-en-Royans per comprar us imans de nevera que sempre fan de bon portar als pares i fills... i mirem les cases penjats sobre el riu, no veiem gran cosa amb el dia que fa.
Prenem aquí la D-54 fins a St Jean-en-Royans, i allà la D-70, una magnifica carretera, que es passeja entre camps i boscos fins a Leoncel.
Aquí hi ha una cruilla vital en les nostres rutes, ja que surten carreteres cap el coll de la Bataille (1313 mts), que deixarem per demà, el col de Tourniol (1145 mts) i el de Limouches (1086 mts), que farem avui i el Col de Bacchus (980 mts) que farem l’últim dia per abandonar la zona del Vercors.
Així doncs prenem el de la dreta (la D-101) i entre mitx de la boira arribem al col de Tourniol (1145 mts)
La baixada és típica d’un gran coll, amb una paella rera d’altre.... llàstima que no tinguem visibilitat i tinguem que anar molt a poc a poc degut de la quantitat de pedra que hi ha al mig del camí. A la que perdem alçada, podem permeteres fer alguna foto sense boira...
Anem a parar a Barbiens on per la D119A anem cap a Peyrus, on tornem a pujar cap el col de Limouches (1086 mts) per la D 68. La boira ens cobreix de nou. No hem tingut cap de les magnifiques vistes dels miradors que hi han... estem frustrats...
La baixada del col de Limouches el fem fins a la Vacherie, on trobem altre cop la D-70 que prenem cap a Leoncel.
Tornem a ser a la cruïlla d’abans. Valorem fer el coll de la Bataille, però diu el mapa que te unes magnifiques vistes. Més val deixa-ho córrer per demà. Tornem cap a St Jean-en-Royans per on havíem vingut, i allà aprofitem per comprar una barra de pa, una espècie de Quiche Lorraine i un fuet. Busquem un arbre gros que ens pari la pluja i fem un mos ràpid.
Com que no deixa de ploure, decidim fer alguna cosa més i anar cap a Rencurel, mirem el mapa i li posem l’ull a una carretera petitona que passa pel poble de Presles i que pot ser un bon remate al dia.
Anem fins a St Romans per una carretereta que passa per St Andre-en-Royans (la D58) i desprès d’uns breus instants per la N-532 girem a la dreta cap a St Pierre de Cheremes i cap a le Fâ, aquí plou de valent i de vistes promeses, res de res....
El poble de Presles és força maco...
(ojo, aquesta foto es mou...)
En comensar a baixar per la D292, tenim una sorpresa en veure una petita, petita pista forestal de 18km asfaltada amb un indicador cap a Rencurel. Realment, amb el dia que fa i anant sol, fa que m’ho pensi, pero suposo que no hem vingut fins aquí per tenir problemes existencials. Decisió encertada sens dubta, ja que va se la salsa del dia, això si, aigualida.
La pista traspassa el Foret des Coulmes i puja fins el Col de Pra l’Etang de 1252 mts. Hi ha moments que la pista quasi desapareix entra la pinassa... concorreguda, no és, no!!!
Arribem a l’Hotel. Passem el temps actualitzant GPS i apuntat la ruta de demà. Espero que el que promet MeteoFrance sigui cert, i demà per fi tinguem bon dia.
Rencurel – Pont-en-Royans – St Jean-en-Royans – Leoncel - Col de la Bataille (1313 mts) – Tunnels du Pionner – Col de la Croix (712 mts) – Bouvante – Sant Jean-en-Royans – Sant Lauren-en-Royans – Gorges de Laval – Monastère Orthodoxe St-Antoine-le-Grand – Col de la Machine (1011mts) – Cirque de Combe Laval – Col Gaudissart (840 mts) – Col d’Echarasson (1146mts) – Font d’Urle – Col de la Chau (1337 mts) – La Chapelle-en-Vercors – St Agnan-en-Vercors – Les Baranques-en-Vercors – Vilard de Lands – Lands-en-Vercords – Col de la Coix Perrin (1220 mts) – Route Forestiere Barthelemy - Tunnel du Mortier – Autrans – Lands-en-Vercords – Gorges d’Engins – Sessenage – St Romans – Pont-en-Royans - Rencurel
350 km
8,30 hores de ruta (parem per dinar 15’)
Ha plogut per la nit.
El dia no és clar del tot i encara tenim boira a certa alçada, pero no plou, i dona la impressió que el dia és pot aguantar. La previsió del temps és prou bona com per prendre-s’ho amb ganes i no perdre el temps.
En Jean Fançois molt amablement m’ha deixat guardar la moto al seu garatge, al costat de la preciosa Yamaha XJR 1300.
Anem fins a Pont-en-Royans, per les gorgen de la Bourne, i avui si que podem gaudir de les cases penjades.
És diumenge, i és nota per la quantitat de bicicletes que ens trobem.
Durant tot el dia ens creuarem amb centenars d’aquests tipus de personatges que van en aquest tipus de vehicle de dues rodes...i sense motor!!!!!!!!
Fem el tram de sempre, per la D-70 fins ala nostra cruilla preferida de Leoncel. Avui prenem el desvio l’esquerra, que puja al col de la Bataille (D-119).
No tenim sort, a la que ens aixequem una mica j tornem a estar amb boira. A dalt, ens plastifiquem..... de les meravelloses vistes que se’ns promet, ni una!!!
Trobem el desvio cap a Bouvante i seguim baixant per la D-131. Passem pels Tunnels du Pionner i el Col de la Croix (712 mts).
Per fi podem veure per primera vegada les vistes que em tingut prohibides .
Ara ens donem compte de la magnitud de la tragèdia i de que ens em estat perdent per culpa de la boira.
Quant arribem a St Laurent-en-Royans, iniciem la pujada per fer el circ de Combe Laval per la D-2 quant trobem una petita pista asfaltada que marca les Gorges de Combé Laval. La pista es mareix ser explorada i ens hi posem.
Al final de tot ens trobem el petit Monastère Orthodoxe de St-Antoine-le-Grand. És increible. Quant vaig llegir que el Xavitiger havia estat en un monestir, no va haver-hi manera de trobar-lo en el plnell, ara l’hem trobat sense voler.
Tornem enrera i seguim pujant per la rapida D2 que passa entra diferents boscos fins el Col de la Machine (1101mts)....
... lloc on iniciem la carretera D-76 que te un tram excavat a la pedra.... impressionant!!! Tot i que hi ha una mica de boira, estem satisfets. Ha valgut la pena...
Tot baixant veiem els indicadors a l’esquerra de la emunyedissa carretera que puja al Col d’Echarasson (1146mts), que fem fins a trobar altre cop la D76 passat el coll de la Machine i l’agafem en direcció Vassieux en Vercors. La carretera és maca i ràpida.
En passar per Font d’Urle, prem a fer un ràpid mos. Es acabem el que ens va quedar ahir.
Baixant del Col de la Chau (1337 mts) el dia, avui si, ens regala amb marebelloses vistes...
....tot i que en arribar a la carretera D-178 ens trobem amb una cosa que ens deixa perplexos, parats i esmaperduts....sense paraules!!!! serà motiu d’un post a part d’aquí uns dies....
Sobreposats de tant horrible reflexió, posem rumb cap a La Chapelle-en-Vercors i despres retrocedim una mica fins a St Agnan-en-Vercors per agafar la D 103 fins a Les Baranques-en-Vercors tots disposats a fer la Rute des Grands Gulets. Mira que havia llegit en el reportatge del Xavi el del Siono que hi havia una carretera tallada.... bé...era aquesta.
Mira que soc ase!!!!!! Aquest em mira com afirmant aquesta asseberació.
Prenem doncs, una petita carretera que surt desprès de St Martin-en-Vercors que s’enfila i passa entre diferens “forets” fins a Vilard de Lands
Ara el nostre obgectiu és una pista forestal asfaltada que he vist en el mapa, i que acaba en un tunel anomenat el Tunnel du Mortier.... (suggerent nom), i que ens permetrà arribar ràpidament a Grenoble.
Anem fins a Lands-en-Vercords i pugem per la carretera D 106 fins el Col de la Coix Perrin (1220 mts), just on surt aquesta pista, la Route Forestiere Barthelemy segons el cartell.
La pista és maca i feréstega, tot i que algún tram es fa mirar amb atenció.
En acabar-se la pista, trobem l’esperat Tunnel du Mortier.
Fracas!!!!! Altra vegada s’ens priba la diversió i està tallat....perqueeeeeeeee???
Si el talús fos més petit..... però no puc passar. Sort que ara la pista es transforma en un ampla i acolorida carretera cap a Autrans.
Desprès tornem cap a Lands-en-Vercords i baixem a Sessenage per les Gorges d’Engins – agafem la nacion 532 per rodejar tot el Vercors i a St Romans entrem cap a Pont-en-Royans.
En entrar a les Gorges de la Bourne, podem admiar-la per fi en tota le seva esplendor i sensa boires...
Arribem realment contents a Rencurel. Portem més de 8 hores sobre la moto i encara volem fer algunes coses més....però no podem.... no hem trobat ni una benzinera oberta en tota la tarda.......grrrrrrrr, a França es veu que és costum tancar-les a partir de les 12h. i anem secs...
És igual, hem decidit que demá ens quedarem altre dia....
Rencurel – St Julien-en-Vercors – St Agnant-en-Vercors – Col du Rousset (1254 mts) – Die – Châtillon-en-Diois – Gorges des Gats – Col de Grimone (1318 mts) – Col de la Croix Hauta (1179 mts) – Mens – Pont de Ponsonnas – Valbonnais – Col d’Ornon – le Bourg-d’Oisans – Alpe-d’Huez – Col de Srenne (199 mts) – Clavans – Le Freney – Grenoble – Seyssins – Lands-en-Vercords – Villard-de-Lans – Rencurel
364 km
8,45 hores de ruta (parem per dinar 15’)
Per fi és lleva un dia magnífic. Cap dia havíem pogut tenir vistes així.
Una engraixadeta a la cadena, ràpidament a posar gasolina a Villard-de-Lans i iniciem la ruta...
Aquesta vegada passem pel l’altre costat de les Gorges de la Bourne tot seguint la D103
A la Chapelle-en-Vercors prenem la D518, que puja ràpidament al Col du Rousset (1254 mts). Fem una foto de la Regió del Vercors i en sortim pel tunel.....
Quedem bocabadats en veure la baixada del coll. Recordo les fotos del reportatge del Xavi.....
Les fotos son maques, la baixada és millor.... i amb carretera seca!!!!!
Arribem a Die, i agafem la D93 fins a trobar els indicadors de Châtillon-en-Diois per la D539
Entrem a les Gorges des Gats...
....fins que, terrible desgracia la nostra, trobem tallada la carretera. Aquí no hi ha una barrera física, per lo que passo per a podre veure tota la gorja..... val la pena!!!
Tornem enrera fins a trobar la ruta alternativa, que és una pista sense asfaltar d’uns quilometres.
Tornats a la carretera passem el Col de Grimone (1318 mts) i baixem a trbar la N-75 que prenem en direcció Grenoble i tot passat el Col de la Croix Hauta (1179 mts) prenem la D66 cap a Mens...
Aquestes carreteres son maques i divertides, plenes de corbes i corbes....
així, seguint desprès de Mens per la D226, ens trobem el magnific Pont de Ponsonnas dobre el riu Drac. En aquest pont si practica habitualment el salt amb goma elastica i el ponting....
Realment el barranc de sota és impressionant....
Aprofitem per a “dinar” aquí. Acabem amb les obres del pobra fuet que fa dos dies que roda.....
Entrem ara cap a Valbonnais per la D526 al Parc National des Écrins, les muntanyes ens acompanyen en el nostra camí....
Corba rera corba, arribem al Col d’Ornon (1367 mts) on tinc l’ensurt més gran de l’historia..... en un tram quasi recta, li anava torçant-li l’orella a la V (ja se que no podia anar a 120... però ho demanava la carretera i feia hores que només fèiem corbes...jeje) quant apareix un brutal canvi de rasant..... de cop i volta noto com la moto es desenganxa de terra i m’aixeco del seient de la moto, i la Carme amb mí. En tornar a tocar el terra....(la moto) ni us ho explico. Jo sobre la sobre dipòsit i la Carme sobre la meva ronyonada....... sort que no vàrem caure..... si es que no es pot badar!!!!!
Arribats a le Bourg-d’Oisans pugem al mític Alpe-d’Huez entre ciclistes. A dalt ens fem la foto fiki del dia...
Ara fem la pista que ens porta a Col de Serenne (199 mts).
Es maca i entretinguda, tot i que algun tram passa aigua i la carretera está enfangada...
Passat el coll ja ens trobem un cartell que posa DANGER...... i marca un pendent del 17%. Realment la pista baixa força, i trobem algunes “pedretes” al mitg....
A mida que baixem cap a Clavans, la carretera està molt millor...
En trobar la N91, distem uns 70 quilometres fins a Grenoble, pujem per Seyssins, Lands-en-Vercords, Villard-de-Lans i Rencurel
Tot i que el dia a estat magnífic, la pluja ens persegueix i els ultims 40 els fem sota la pluja....... que hi farem!!!!!! A aquestes alçades ja no em preocupa
Rencurel – Col Romeyere (1074 mts) – Gorges Romeyeres – St Gervais – Rencurel - Pont-en-Royans – St Jean-en-Royans – Leoncel – coll de Bacchus (978 mts) – Plan de Baix – Gorges d’Ombleze – Crest – Bourdeaux – Dieulefit – Nyon - Vaison-la-Romaine – Orange – Parets del Valles
692 km (262 per carreteres)
10h05’ hores de ruta
El dia es torna a llevam magnific. El plantejament és poder visitar dues coses que ens fan gracia del vercors i anar baixant per carretres secundaries fins a Orange on agafar l’Autopista. Anar fina a Carcassonne a passar nit i tornar a casa tot fent una ruta pirinenca....
Així doncs, paguem el que devem a l’Hotel i ens despedim d’en Jean François i la Caroline. Deixem les maletes laterals perque tornarem a passar per allí d’aquí una estona i no cal que les carreguem ara.
Pujem per la carretera que passa per devant mateix de l’hotel (D35) amunt cap a Col Romeyere (1074 mts) i ens internem a les gorges.... la carretera és d’aquelles que et deixa sense alè.... es tenen que tenir nassos per fer passar una carretera per aquí.
Despres de l’engorjat, la carretera segueix baixant cap a St Gervais
On donem la volta i comencem a pujar pel mateix camí, amb la diferencia que l’engorjat és massa estrét per a passar dos vehicles, per lo que la tornada es fa per un tunel picat a la pedra.....
Tornem a Rencurel, muntem les maletes i marxem ara si, definitivament.....
La sortida la farem pel coll de Bacchus (978 mts), per lo que fem la ja més que coneguda ruta fins a Leoncel per la D70 i continuem aquesta vegada rectes cap a la Vacherie que aquesta vegada seguiré fins arribar a Plan de Baix.
D’aquí surt una petita carretera que va al poble d’Ombleze i que passa per unes gorges del mateix nom. Son un espectacle d’aigua..... d’algo te que haver servit tants dies de pluja....
Passades les gorges i el poble, el camí segueix amunt d’una manera dubtosa, que ho deixem per quant tornem.... va a parar al coll de la Bataille, que és el que es pot veure al fons de la foto, per cert, cobert per la boira. (Començo a pensar que mai marxa)
Donem mitja volta i tornem per on hem vingut...
A partir d’aquí, anem baixant per carreteres secundaris, seguint un recorregut que el meu Tomtom neuronal se li acut prou entretingut
Anem fins a Crest on trespassem el riu Drôme i agafem la D538 fins a Bourdeaux...
D’aquí anem a Dieulefit seguint sempre la mateixa carretera, i en havent passat el Col du Pertuis, ens parem a fer un mos....
La Carme va ser la encarregada d’assassinar i sacrificar altra fuet....
D’allà anem a Nyon i despres a Vaison-la-Romaine mai fins aquí sense deixar la D538.
A partir d’aquí, la carretera ja no te gaire atractiu. Passa entre immensos camps de cep i fa una forta fortor de vi agre...
De tant en tant ens parem per actualitzar els tracs de GPS...
Arribem a Orange on agafem l’autopista. Enfilem cap Narbonne.
Just arribar a l’alçada de Montpellier, ens cau el diluvi del segle. En ve just trobar un pont per poder-nos refugiar i plastificar, però cau tanta aigua que quedem xops igualment.....
Seguim la ruta, però el cel és amenaçador..... veieu la tromba d’aigua caient del cel???
A que no sabeu qui se la va menjar tota......
Res, que una mica farts de tot, i cansats pels quilometres, decidim anar a dormir a casa i donar per acabada l’aventura....
A Perpignan el cel es mostrava així.
I en arribar a casa, a 2/4 de 10, cansats però contents....
La moto s’ha portat com una reina....
V'sss!
Si el coneixes sabràs quines rutes m'agraden
