4rt Dia
Teníem tantes ganes que fes bon temps que ens despertàrem ben aviat. Davant la impaciència, vaig posar a fer fotos des del llit. Aquesta era la meva vista.
La ruta preparada era cap la Reserva Natural des Hautes de Chartreusse i voltants als Alps, però el destí es tenia preparada l’última sorpresa del viatge.
Aquesta va ser la ruta feta finalment.
Com heu vist vam baixar a Grenoble per Seyssins, molt bonic i ple dde corbes. Passar Grenoble va ser una tortura ja que feia molta calor i ens van trobar en un embús. Sort d’anar amb moto!!!! Un cop enfilaven les primeres rampres dels primers colls de muntanya la cosa va ser molt millor. Feia goig conduir amb aquell sol per aquells paratges tan idílics; prats verds, animals salvatges pasturant en plena llibertat, vegetació frondosa i generosa, cases plenes de flors colorides, etc..
Mentre feiem el col de Le Locq van parar un moment a fer unes fotos. Volia vuere de més aprop aquells valents del parapent. No sabia que la zona és una de les favorites d’aquests esportistes.
I aquest sóc jo, que també volia tenir algun record...
I ja baixant del col de Le Cocq, vaig pitar al meu amic per poder captar la foto següent:
I allà va ser on va començar una nova vida pel meu amic Otto. Just frenar la moto i sortir de la carretera s’adonà que el manillar no li seguia com ell volia. La pipa de direcció s’havia descollat del manillar. La culpa la va tenir un cargol sesgat, encara no sabem com. El que sí sabem és que vam estar de molta sort!! Això li passa en marxa en un revolt de la muntanya i segurament haguèssim tingut un altra final.
Llàstima de dia! Sabíem que la ruta se’ns havia acabat. Però estàvem sans i estalvi.
Com que els nostres mòbils no tenien cobertura vam haver de muntar a la Varadero i baixar fins el poble més proper, Saint Pancrasse.
El lloc de la nova vida.
Bé un cop contactada amb l’assegurança, vam haver d’esperar un parell d’hores per poder recollir la mato i ser portada al taller Yamaha aprop de Grenoble. Mentre esperàvem em vaig dedicar afer 4 fotografies del lloc.
Per cert en aquest bar vaig menjar un entrepà de paté de la zona super bo!!
Aquí també feien parapent. Darrera, els Alps.
Un cop la moto al taller, ja us podeu imaginar la història: com tornava el meu amic a casa. Trucant a l’assegurança a veure si li gestionavem un vehicle, no podia ser. Se l’havia de buscar ell i li pagaven 300€. Tots dos pujats damunt de la Varadero tombant per Grenoble cercant empreses de lloguer. Dir que les que ens marcava el GPS estaven desaparegudes. Finalment anarem a la Gare de Trens i allà el meu amic, després de no poder llogar cap vehicle, s’agafà un taxi i tornà a l’Hotel.
Jo gràcies al GPS vaig poder sortir de Grenoble i encarar camí de Villard-de-Lans per Sassenage i els seus tombs meravellosos. Arribant a Engins començà a ploure, però després de la calor que havia passat a Grenoble em va saber a glòria.
Aquella nit el meu amic Otto i jo vam anar a celebrar el seu nou naixament. Vam sopar de fàbula, uns raviolis fets amb ceps i gambes, be´, boníiiissims, acompanyats de dues ampolles de vi francès de Bordeaux. Un bon punt i final a aquest tour amb tantes incidències.
L’endemà era dia de retorn a casa. Vaig passar per les Gorges del Bourne (una meravella) i arribant a Valence vaig entrar a la pista. Semblaven les rambles de Barcelona, els tres arrils anaven plens de francesos i alemanys i no m’abandonaren fins a entrar a Catalunya. Les ârees de servei estaven plenes a reventar. Nomès vaig parar per a repostar el dipòsit de benzina. Passat Girona vaig parar a menjar alguna cosa ràpida, xocolatines!
Tenia ganes d’arribar i abraçar el meu fill d’11 mesos i la meva dona. Aquests viatges es millor fer-los sense ells, però a la fi els acabes trobant a faltar.
I colorint colorado aquest compte .....
Nota d’autor: Comentar-vos que el meu amic va reclamar al seu taller per l’avaria que havia tingut i ni ells ni Yamaha es fa responsable de la mateixa. Algú sap com es pot trencar un cargol d’aquesta manera sense rebre cap cop o impacte? Hagués pogut prendre molt de mal!! Otto m’ha dit que està mirant de denunciar Yamaha per la manera que l’han tractat.
Aquella nit sopant em va dir que deixaria d’anar en moto. No sé el que farà finalment, però fa una setmana va anar a recollir-la a Grenoble i va tornar a casa muntat en ella. Veurem com acaba la història.
Sento haver fet tants capítols, però és el temps que em deix el nen i la dona!! jejej
Arreveure.
jrdi
