MEMORIA HISTORICA (Lluitadors per la llibertat)

[Burruktala]

MEMORIA HISTORICA (Lluitadors per la llibertat)

Vaig comentar en el post del nostre viatge al Vercors, que obriria un nou fil amb una reflexió.

Realment, una de les coses que em van fer esborronar i emocionar més de tot el nostre
viatge, va ésser la consciència i el record que tenen els francesos pels seus morts lluitant
per la llibertat, la pau i en contra de la dictadura feixista.



No hi ha poble, carretera, racó, que no hi trobem un monument o una simple làpida que
ens recorda la gent que allí va morir.





Noms de famílies senceres, nens, nois i noies de encara no 16 anys.
Pares de família i mares lluitadores...
és difícil no deixar anar una llàgrima davant d’això



Realment davant d’imatges així és difícil no reflexionar sobre l’horror de la guerra,
i adonar-se que mai es tindria que repetir altra cop....



Per tot això no entenc perquè aquesta reflexió no la he feta fins a trepitjar terres franceses....


On son els nostres morts?


Perquè encara els tenim oblidats, i amagats?


És, pot ser, que a França van eliminar els assassins i nosaltres encara els tenim entre nosaltres (o els seus partidaris)?

[Terraxaman]

Hola nois/es:


Comparteixo bona part dels sentiments que expresses en el post, especialment la darrera frase...
Un dels fets més remarcables de la cultura francesa és el patriotisme, des de fa segles el sentiment nacional dels francesos, com dels Alemanys, o anglesos és un aspecte essencial de la seva manera de ser. El record dels caiguts defensant "la patrie" no és més que una de les seves manifestacions... però la tricoleur i la Marsellaise en son d'altres, no menys D'assenyalades.
Ja se que tu i jo en això de les pàtries no ens posarem d'acord, la Patrie dels francesos va esclafar i esclafa encara d'altres patries que van tenir pitjor sort que nosaltres... que ja es dir... on es occitània? que queda dels bretons, bascs, catalans, corsos?... per a no parlar dels països que van haver de patir un colonialisme ferotge i aniquil·lador, on son...?
La Pàtria, com la Nació o l'Estat, o un partit polític, secta religiosa, etc., són per definició absolutistes, no admeten la pluralitat, sinó és a la força!
El culte als morts del "meu" bàndol, sempre m'ha semblat injust, ni que sigui pel glorioso alzamiento nacional, o per a qualsevol altre guerra, no recordo en tota la història de la humanitat una sola guerra justa, doncs en totes elles moriren éssers humans injustament.
En el moment que una persona ni que sigui duta pels que creu són els més alts ideals, violenta a una altre, ja s'ha esdevingut un tirà... que dic un tirà, ha comés una blasfèmia..., o el pitjor pecat que se't pugui ocórrer!
Recordes els monjos budistes que s'oposaren a la ocupació del seu país cremant-se vius?... bonzos crec que se'ls anomenava...

Potser als occidentals ens sembla inútil aquest tipus de extrema violència, però no hi ha dubta de que no tenia res d'injusta cap els altres.

Podria seguir, però tampoc voldria violentar els teus sentiments i la teva reflexió absolutament vàlides...

Una abraçada

[QSC]

Sense intentar posar-me en esquemes històrics.....ja que Eduard em pot donar una dotzena de rebolcades amb el dit petit de la ma, jo diria la meva:

Per a mi, un del principals diferencials dels francesos amb nosaltres es que ells han valorat mes el país que els ideals .... i en canvi nosaltres ho hem fet sempre a reves. I no sols en la nostra historia mes recent ..... em penso que fa 10.000 anys ja ens discutíem mentre el mamut ens trepitjava.

Això que ens comporta envers als nostres morts?.... doncs que ens fa por parlar-ho i exposar-ho, segurament per vergonya ....perquè tenim prou motius per estar avergonyits, siguem d'un color o d'un altre.

V'sssssssss

[Steelman]

Si tot el que vulgueu pero mentres a França (i d'altres llocs) estan com estan aqui....

[Ramon_vfr]

A veure, els cementiris a Catalunya abans també eren a l'interior dels pobles, en el meu encara i ha la plaça del fossar, i jo encara recordo el que hi havia al bellmig del poble, ja abandonat, quan el varen treure.

Aixó va esser degut a una llei de l'estat espanyol que deia que els cementiris tenian d'estar a les afores dels pobles.

A Catalunya, sempre em recordat els morts, ja forma part de la nostra manera de fer (Al fossar de les moreres no si enterra cap traïdor ).

En quan al que es deia sobre Catalunya i França, cal diferenciar i això és molt important, que els catalans em perdut totes les guerres i els francesos les han guanyat, cosa que canvia molt els homenatges als morts. A Catalunya encara hi han fossars desconeguts i a França son per els herois. Si els francesos no haguesin guanyat la guerra s'els diria terroristes en lloc de resistència, com passa a l'Iraq.

La història la escriuen els guanyadors, els que tenen bombes i canons i pistoles, nosaltres ja prou que feu amb no subjugarnos i resistir a qui ens vol anul·lar com els francesos ja han fet a la Catalunya Nord, els hi han pres la historia, la llengua, la cultura fins i tot l'arquitectura és gavatxa.

Nosaltres però resistim :

Al fossar de les moreres
no si enterra cap traïdor
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.

Vsssssssssss
007


PS : Si no coneixeu aquest poema el diumenge si voleu us el recitaré tot, m'el sé de memòria des de fa molts anys. :D

[Steelman]

Si no coneixeu aquest poema

I tant que si...
Es d'en Serafi Pitarra (http://www.escriptors.cat/autors/pitarras/index.html)


Vs

[Bravo]

Si em permeteu, ficarè cullerada. Hi estic d'acord en allò que dieu dels pobles. Per mi, tot el que sigui lluitar per una bandera, sigui la que sigui, em sorprèn fortament. Per mi, si m'ho permeteu, la única bandera per la que mataria sense pensar-m'ho és la bandera de la meva família, si estiguès en perill. Cap altra bandera es mereix que es vessi sang de ningú.

Quan als cementiris, James, dir-te que la llei que va treure'ls del bell mig dels pobles no fou una llei "invassora" ni tenia aquesta intenció. A Castella i a tot el nord de la península (els pobles cristians) tenien el costum d'enterrar a la gent a intramuros, és a dir, dintre del recinte amurallat, i sempre al costat de les esglesies. Pots imaginar els problemes sanitaris que això comportava per una població que s'amuntegava a dins de les muralles. La llei, que em sembla que es va dictar durant el regnat de Carles III, el que pretenia es que els cossos en descomposició no generessin malalties com ara la pesta o infeccions de les aigües i els aliments.

Bueno, ja he tingut el meu "momento pedante". Ja estic satisfet.

Salut i República

[Ramon_vfr]

Quan als cementiris, James, dir-te que la llei que va treure'ls del bell mig dels pobles no fou una llei "invassora" ni tenia aquesta intenció. A Castella i a tot el nord de la península (els pobles cristians) tenien el costum d'enterrar a la gent a intramuros, és a dir, dintre del recinte amurallat, i sempre al costat de les esglesies. Pots imaginar els problemes sanitaris que això comportava per una població que s'amuntegava a dins de les muralles. La llei, que em sembla que es va dictar durant el regnat de Carles III, el que pretenia es que els cossos en descomposició no generessin malalties com ara la pesta o infeccions de les aigües i els aliments.

No era la meva íntenció parlar de la llei dels cementiris com a llei invasora, nomes he volgut fer constar que es va aplicar a tot l'estat espanyol i a Catalunya també es varen tenir de treure, cosa que no ha pasat a França.

Aixó va esser degut a una llei de l'estat espanyol que deia que els cementiris tenian d'estar a les afores dels pobles.

Vssssssssss
007

[JoanF]

En quan al que es deia sobre Catalunya i França, cal diferenciar i això és molt important, que els catalans em perdut totes les guerres i els francesos les han guanyat, cosa que canvia molt els homenatges als morts. A Catalunya encara hi han fossars desconeguts i a França son per els herois. Si els francesos no haguesin guanyat la guerra s'els diria terroristes en lloc de resistència, com passa a l'Iraq.

El francesos van guanyar totes les guerres que els exiliats epanyols i catalans els varen ajudar a guanyar. Després de rebre'ls com a vestiar quant fugien del ejercit fascista espanyol. On son els records per tota aquesta gent.
(Algun potser ni hi ha, però tota la glória pels gavatxos)

[Bravo]

[quote="JoanF"][quote="James_Bond

En quan al que es deia sobre Catalunya i França, cal diferenciar i això és molt important, que els catalans em perdut totes les guerres i els francesos les han guanyat, cosa que canvia molt els homenatges als morts. A Catalunya encara hi han fossars desconeguts i a França son per els herois. Si els francesos no haguesin guanyat la guerra s'els diria terroristes en lloc de resistència, com passa a l'Iraq.

Això no es correcte. Els francesos no han guanyat totes les seves guerres ni de bon tros. Si que és veritat que han sabut administrar millor les seves derrotes i aprendre'n.

Salut i V'ssssssssssssssss

[Llagasta]

La història la escriuen els guanyadors, els que tenen bombes i canons i pistoles, nosaltres ja prou que feu amb no subjugarnos i resistir a qui ens vol anul·lar com els francesos ja han fet a la Catalunya Nord, els hi han pres la historia, la llengua, la cultura fins i tot l'arquitectura és gavatxa.

Vsssssssssss
007

I jo afegiria: i nosaltres els catalans som ara, els que inclús individualment i des de Catalunya , tenim la facultat de fer de casa nostra el que volem de sigui en un futur, sobretot amb l´idioma.



detall del monument a la Resistència ( autentics herois francesos a la 2ª Guerra mundial) al coll de Banyuls

[josepgts]

Jo soc molt nou aqui, i d'historia no en sé gaire, però he anat molt en moto per tota frança (el tractament dels motoristes a frança es molt diferent al d'aqui, però d'això ja intentaré obrir un altre tema perqué seria molt llarg) i confirmo el que diu en burruktala tots els pobles de costa a costa en tenen, però com ja s'ha dit es molt fàcil fer monuments quant ets el guanyador o algú ha guanyat per tu (tots els monuments que he vist son de la 2a guerra mundial) però després de anys de sentir-me "inferior" per no tenir estat, per expresar-me malament en el meu idioma perqué em van prohibir aprendre-la de petit... fa temps que veient el mateix que el burruktala vaig fer una altra reflexió, si els alemanys haguessin guanyat a frança segur que seguirien sent patriotes, parlant alemany i segur que hi haurien els mateixos monuments però amb inscripcions de l'altre banda, i el mateix passa a Espanya i a quasi tot el mon, en canvi els catalans després de quasi 300 anys d'ocupació i en diverses époques fins i tot diria d'aniquilació cultural mira aqui estem! i parlant en català i com a festa nacional "la gran derrota" lo que demostra que en realitat no va ser una derrota. Això em fa pensar que passi el que passi catalunya sobreviura Cosa que poques nacións al mon poden pensar i això em fa sentir-me orgullós de ser català i em fa veure que el victimisme que ens va deixar el "siscu" està aconsseguint el que no va aconsseguir amb les armes, estem perdent la visió del que som i del merit que té seguir aqui després de 300 anys.

espero que s'entengui el que vull dir, perqué soc molt dolent escribint.