Dissabte 7 juliol. Els Alps suissos.
Sortim amb el camionet el divendres 6 al matí. Tot autopista fins a Bergamo. Uns 1.000 km i 11 cómodes hores conduint a torns.
Sense res en especial. Arribem entorn a les 10 de la nit, hotelet de carretera i dormir.
La ruta.
Enllaç
Dissabte 7, diana a les 6 que ja es clar. Aparquem al costat del parking low-cost i comencem a descarrgar les motos.
A les 8 ja està el Pit-Lane apunt, les motos, les bosses amb l'equipament, les maletes, ...
Pasades les 8 em truquem, ja estan fora de la terminal. Els vaig a buscar, ens vestim i sobre les 9 marxem...tot tal com estaba previst.
Perfecte, els Alps ens esperen. Hi han ganes...
Sortim de Bergamo en direcció al Passo de S. Marco, i per tant, enfilem direcció S. Pelegrino i Lenna passant per una serie
de pobles pre-alpins que ens frenen la mitja. Comprem pa, esmorçarem al S. Marco.
Port #1. Passo S. Marco (1.992 mts). Rabiós.
El pas comença a Lenna i de cop s'enrabia i es comença a cargolar amb una serie de tornatis imposibles, curts, amb pendent,
de primera i amb l'asfalt un tant deixat. Es un bon començament. La GS es menja les irregularitats i pots pujar a ritme.
El paisatge es comença a tornar mes alpí, abets, frondisitat, ... fins que s'acaba la vegetació, apareix una boira suau i... ja som a dalt.
Ambient motero, i nosaltres a esmorçar.
La baixada es suau, continua, sense grans pendents. Convida a gaudir del paisatge una estona, fins que agafem ritme de baixada.
Retrospectiva del port d'on venin, amb un dia radiant i un paisatge alpi de mitja alçada:
Arribem a Morbegno, re-agrupament i continuem cap el Passo dello Spluga. Carretera d'enllaç tranquila, pero passant per pobles
que ens frenen la mitja.
Port #2. Passo dello Spluga (2.113 mts). Tranquil.
Enfilem desde Chiavenna per una carretera turística al voltant d'uns llacs. Bon paissatge. A l'Spluga es puja be, amb tranquilitat, sense res a destacar. Port alpí de transit, antiga frontera entre Italia i Suissa que ha pasat a millor vida.
La vista desde d'alt, i enfilant la baixada plena de tornatis i enllaçadades amb visibilitat, bon asfalt i bon ritme. Es pot demanar mes?
Arribem cap les 13 hores al poble d'Splugen i la resta de l'equip vol menjar algo i parar una estona. Jo no tinc ganes de parar, i a mes
vull fer tot el "8 del Furka". Continuo sol, ja ens veurem per la nit al camping. O no, si ens perdem...
Surto d'Splugen i enfilo el Passo del S. Bernardino. S'hi arriba per una nacional suissa de les bones. Per on es?
Port #3. Passo del S. Bernardino (2.066 mts). Ràpid.
La pujada es ràpida, continua, bon asfalt. 4 o 5 tornatis per començar. Es l'hora de dinar i hi ha poc transit. Perfecte. Arribo en un 3 i no res.
Rapidament es perd la vegetació i apareixen les pedres i els petits llacs del cim. La part final está envoltada de pedres grisses i grans.
La baixada sense desperdici, igual de ràpida i jugant amb una serie de cotxes de gama alta. Els grans tornatis permeten unes interiors per avançar...
Empalmo la nacional, plena de cotxes i embussos; pero en permeten adelantar-los. Enfilo cap a Biasca per passar el Passo del Lucomagno.
Port #4. Passo del Lucomagno (1.920 mts). La porta del Alps suissos.
Enfilo amb ritme el Lucomagno. Cada cop mes aprop del centre de Suissa i les grans montanyes ja apareixen.
Bon port, calmat, sense corbes perilloses. Les vistes milloren...
Desde el Lucomagno s'arriba a bon ritme al poble on tenim el camping. Disentis/Muster. Seguint la vall del Medel amb el casc aixecat
i amb bon temps, aquest tram final es una delicia. Vaig sol i ningu m'espera.
El camping un 10 (Fontanivas, surt al Google). Amb gespa, bon preu i bons serveis. Check-in i paro la tenda amb rapidessa.
Menjo a peu dret una mica d'embotit i formatge. No tinc temps a perdre. La tarda promet.
La tenda parada, la moto descarregada i en mode sport. A punt per la tarda...i amb pastilles noves per frenar, que fa baixada.
15:45. Comença el 8 del Furka. El repte es: Oberalppass-FurkaPass-NufenenePass (Passo de la Novenna)-Passo St. Gottardo-
FurkaPass-GrimsellPass-SustenPass i Oberalppass per tancar el 8. Hora prevista d'arribara: 21:30 i espero trobar-me els meus companys.
Port #5. Oberalppass. El Far alpi.
El primer de la tarda. L'agafo amb ganes. La tarda acompanya. El ritme es alt. Les corves conviden a tombar, i encara que l'asfalt
podria estar millor, la GS es la reina dels Alps i s'ho empassa tot. Sembla feta per correr per aquí.
El cartell i la dona que no sortia.
El far alpí.
La baixada cap a Andermatt...buf la baixada, mireu les corves, l'asfalt, el paisatje... De cop, ets a Andermatt.
Seguint un Ferrari...
Port #6. FurkaPass (2.436 mts). El breu.
Desde Andermatt arribes al FurkaPass passat per una llarga recta que et permet intuir el que vindrà. De cop, 4 revolts
i la típica zona d'aproximació al cim. Ràpida i breu pujada.
Al cim, mirant a l'altre banda on la baixada encara semblaba millor que l'anterior. L'aligot del darrera dona voltes i voltes.
Al fons, el GrimsellPass m'espera.
La baixada del FurkaPass.
A l'arribar a Gletsch, el GrimsellPass es mostra desafiant.
Jo continuo fins a Ulrichen per anar a buscar el Passo de la Novenna o NunfenenPass.
Port #7. NunfenenPass (2.478 mts). Perdut.
Es un port casi perdut, oblidat. En els mapes está marcat com de 2on. Pero impressiona.
Entres a la vall que et porta al port desde el poble de Ulrichen. Es una vall tancada, sembla impossible que vagi a algun lloc.
Comences a pujar tranquil, seguint el riu. Asfalt potable, carretera estretona pero suficient. El Paisatge impediex que et perdis en els
detalls de l'asfalt.
De cop, apareix la pujada final, dura, alta, despullada. A dalt es veu una pressa i un molí de vent...impressionant.
Em pensaba que eren al cim...pero no.
La punta del moli de vent, desde el cim. Fixeu-vos que queda a sota...
Neus al cim.
La Reina, al cim.
La baixada es impressionant, despullada, dura, cargolada, bella...
La part final fins a arribar a Airolo es cómoda, rapida. Seguint la vall del Bredetto. Bon paisatge... i de cop miro amunt i el veig.
Son els famosos penjats del St. Gottardo. En paro uns minuts i observo la bellesa del moment i com son capaços de fer
carreteres per llocs impensables.
Port #8. Passo St. Gottardo (2.106 mts). Starway to heaven.
Ràpid, ample com una autopista. Penjat, amb vistes. El primer tram es el famos revolt penjat + galeria. Es pot avançar i tot a dins de la galeria.
Surts disparat, com una bala de canó. Es nota que es una carretera de trànsit internacional. Ample i amb 3 o 4 tornartis de 2ona o 3era.
Arribes al cim, com sempre, pasant un tunel i una galeria d'aproximació.
El temps sembla complicar-se, pero no puc evitar fer un bon tros de baixada i pujada per l'antiga calçada...
Cauen 4 gotetes i els adoquins no son la millor superficie en aquestes condiciones. Hi ha herbetes molles entre els adoquins.
Toca marxar cap el GrimsellPass, pasant de nou per el FurkaPass. La baixada es super-ràpida. Cal fer-la. Es espectacular.
Paso de nou per el Furka, sense paraules. No paro, baixo i enfilo el GrimsellPass. Acollonant.
Port #9. GrimsellPass (2.164 mts). El circuit.
La baixada cap al SustenPass es per fer-la 3 o 4 vegades, de baixada i pujada. Rapida, ample, amb visibilitat, de 5ena i 6ena.
La GS respira a tope.
Port #10. SustenPass (2.224 mts). El circuit 2.
Arribo al cim del SustenPass envalidillo. La pujada es bona, bones corbes i bona traçada. La tarda em respecta. El sol m'acompanya i ilumina
els cims alpins. No te desperdici.
La baixada cap a Andermatt.
La part final, mirant la baixada que he fet. Vosaltres mateixos.
En plena baixada, un moment d'aquells màgics. Jo baixant rapidillo i els meus companys pujant per fer una part de la ruta al reves...
Ens creuem ràpids, ens saludem i no parem... anem per feina. Perduts enmig dels Alps, un grup d'amics que es creuen...
Entre tanta enginyeria...
Arribo a Andermatt, enfilo cap al Oberlappass amb ganes d'arribar. Apreto la GS. Respon perfecte. La pujada es de circuit.
El far iluminat em dona la benvinguda i arribo al camping cap a les 21:30. La tarda perfecte?
Em dutxo, sopo una mica, i com que els meus companys arribaran mes tard, xerro com puc amb uns veins alemanys que han fet un foc.
Arriben els companys, sopant i ens expliquen el dia. La nit ja es a sobre. Bona nit i tapat. Per ser el 1er dia...
Continuarà....
