[quote user="CMB" post="207370"]Aviam, ara mateix no sé si agafar la moto i marxar o bé recordant aquests ports amb la teva crònica i fotos i estalviar els euros (que aniran bé per la compra de la nova)...
Genial, quines ganes de moto que tenies, to has passat teta, no has comentat els km que has fet en un dia pels Alps, però has realitzat tot el que volies fer.
Si em permets, amb un ordre diferent, però bé! No vas pujar per la calçada vella com t'havia indicat en el post anterior, llàstima. No vas parar al Pont del Diable a prop d'Andermatt?
No hagues sigut millor haver fet la volta en aquest ordre: Oberalp, Furka, Novena, Gotthard, Andermatt, Sussten, Grimsel i tornar per Furka, Andermatt i Oberalp?
[/quote]
Carles, no deixis que t'ho expliquin. Quan puguis, ves-hi. Amb la GS800 actual pots fer-ho de sobres, a la teva manera.
I si, he fet tots els ports que em vaig proposar. Ara be, no parant a menjar 1 hora i pico ni res. Tot i així, descomptant la parada de l'esmorçar del S.Marco, les benzineres i la mitja hora llargueta al camping per parar la tenda; en total son unes 10:00 - 10:30 hores en moto, amb les parares corresponents als ports per les fotos. I en vaig fer... no tot ha estat anar sobre la moto. En total varen ser uns 630 km.
El pas empredrat del St. Gottard el vaig fer uns 15 min baixant desde dalt i tornar a pujar. No es per dir, pero a l'Airolo vaig pensar en la teva recomenació de la ruta, pero estaba tapadillo i encara em quedaba la part de dalt de la volta del "8".
Sobre fer el "8" al reves, no se si es millor o no. Jo el vaig fer així i els meus companys nomes varen fer la part de "dalt" (sense el St. Gottard ni la Novenna) i en ordre invers al meu (Andermatt, SustenPass, Grimsell, Furka, ...) i potser es algo millor per la pujada al Grimsell venint del Susten. En tot cas, espectacular...
Crònica: 2on Alps Tour - Sortim De Bergamo
Moderador: Airald
-
CarlesOsonaGS
- Presentats
- Entrades: 427
- Membre des de: dc. feb. 09, 2011 9:45 pm
- Ubicació: Centelles (Osona)
-
CMB
- Presentats
- Entrades: 2728
- Membre des de: ds. abr. 10, 2010 4:47 pm
- Ubicació: Gironès
Re: Crònica: 2on Alps Tour - Sortim De Bergamo
[quote user="CarlesOsonaGS" post="207393"][quote user="CMB" post="207370"]Aviam, ara mateix no sé si agafar la moto i marxar o bé recordant aquests ports amb la teva crònica i fotos i estalviar els euros (que aniran bé per la compra de la nova)...
Genial, quines ganes de moto que tenies, to has passat teta, no has comentat els km que has fet en un dia pels Alps, però has realitzat tot el que volies fer.
Si em permets, amb un ordre diferent, però bé! No vas pujar per la calçada vella com t'havia indicat en el post anterior, llàstima. No vas parar al Pont del Diable a prop d'Andermatt?
No hagues sigut millor haver fet la volta en aquest ordre: Oberalp, Furka, Novena, Gotthard, Andermatt, Sussten, Grimsel i tornar per Furka, Andermatt i Oberalp?
[/quote]
Carles, no deixis que t'ho expliquin. Quan puguis, ves-hi. Amb la GS800 actual pots fer-ho de sobres, a la teva manera.
I si, he fet tots els ports que em vaig proposar. Ara be, no parant a menjar 1 hora i pico ni res. Tot i així, descomptant la parada de l'esmorçar del S.Marco, les benzineres i la mitja hora llargueta al camping per parar la tenda; en total son unes 10:00 - 10:30 hores en moto, amb les parares corresponents als ports per les fotos. I en vaig fer... no tot ha estat anar sobre la moto. En total varen ser uns 630 km.
El pas empredrat del St. Gottard el vaig fer uns 15 min baixant desde dalt i tornar a pujar. No es per dir, pero a l'Airolo vaig pensar en la teva recomenació de la ruta, pero estaba tapadillo i encara em quedaba la part de dalt de la volta del "8".
Sobre fer el "8" al reves, no se si es millor o no. Jo el vaig fer així i els meus companys nomes varen fer la part de "dalt" (sense el St. Gottard ni la Novenna) i en ordre invers al meu (Andermatt, SustenPass, Grimsell, Furka, ...) i potser es algo millor per la pujada al Grimsell venint del Susten. En tot cas, espectacular...[/quote]
Jejeje, ja hi vam anar fa uns dos anys amb la GS800. Ens ho vam passar d'alló més bé! Però no vam tenir massa bon temps!
El Sant Gotthard el vam fer també en pluja, vam haver de pujar en compte fins a dalt, però va valdre la pena!
Et sona, Oberalpass. La veritat que el circuït serpentejant que fa amb el tren vermell és expectacular!
El que pasa és que anant en parella, el ritme és menor i feiem uns 350-400 km diaris com a màxim.
Salut
Genial, quines ganes de moto que tenies, to has passat teta, no has comentat els km que has fet en un dia pels Alps, però has realitzat tot el que volies fer.
Si em permets, amb un ordre diferent, però bé! No vas pujar per la calçada vella com t'havia indicat en el post anterior, llàstima. No vas parar al Pont del Diable a prop d'Andermatt?
No hagues sigut millor haver fet la volta en aquest ordre: Oberalp, Furka, Novena, Gotthard, Andermatt, Sussten, Grimsel i tornar per Furka, Andermatt i Oberalp?
[/quote]
Carles, no deixis que t'ho expliquin. Quan puguis, ves-hi. Amb la GS800 actual pots fer-ho de sobres, a la teva manera.
I si, he fet tots els ports que em vaig proposar. Ara be, no parant a menjar 1 hora i pico ni res. Tot i així, descomptant la parada de l'esmorçar del S.Marco, les benzineres i la mitja hora llargueta al camping per parar la tenda; en total son unes 10:00 - 10:30 hores en moto, amb les parares corresponents als ports per les fotos. I en vaig fer... no tot ha estat anar sobre la moto. En total varen ser uns 630 km.
El pas empredrat del St. Gottard el vaig fer uns 15 min baixant desde dalt i tornar a pujar. No es per dir, pero a l'Airolo vaig pensar en la teva recomenació de la ruta, pero estaba tapadillo i encara em quedaba la part de dalt de la volta del "8".
Sobre fer el "8" al reves, no se si es millor o no. Jo el vaig fer així i els meus companys nomes varen fer la part de "dalt" (sense el St. Gottard ni la Novenna) i en ordre invers al meu (Andermatt, SustenPass, Grimsell, Furka, ...) i potser es algo millor per la pujada al Grimsell venint del Susten. En tot cas, espectacular...[/quote]
Jejeje, ja hi vam anar fa uns dos anys amb la GS800. Ens ho vam passar d'alló més bé! Però no vam tenir massa bon temps!
El Sant Gotthard el vam fer també en pluja, vam haver de pujar en compte fins a dalt, però va valdre la pena!
Et sona, Oberalpass. La veritat que el circuït serpentejant que fa amb el tren vermell és expectacular!
El que pasa és que anant en parella, el ritme és menor i feiem uns 350-400 km diaris com a màxim.
Salut
-
CMB
- Presentats
- Entrades: 2728
- Membre des de: ds. abr. 10, 2010 4:47 pm
- Ubicació: Gironès
Re: Crònica: 2on Alps Tour - Sortim De Bergamo
Editat: S'havia repetit el post... :|
CMB l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. jul. 15, 2012 4:07 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
-
CarlesOsonaGS
- Presentats
- Entrades: 427
- Membre des de: dc. feb. 09, 2011 9:45 pm
- Ubicació: Centelles (Osona)
Re: Crònica: 2on Alps Tour - Sortim De Bergamo
Diumenge 8. Stelvio Party, o be 2,5 Stelvios.
La ruta. Uns 500 Km. Enllaç
Avui ens toca anar a la zona del Stelvio. 4 Dormim al camping i 2 en un hotelillo aprop, per alló de l'esquena. Quedem entorn
a les 8 i algo per marxar. Abans de les 6 ja clareja i em desperto. Dutxa, cafetonet de fogonet, esmorçaret i recollir tota la parada.
El dia promet. La ruta encara mes. La zona dels ports mítics alpins de l'Stelvio, el Gabia, ...
El despertar del dia...
El recolliment amb la meva ombra.
Prenem algo al poble tot esperant els companys. Es diumenge i la gent va a missa. "Gutenaven..." anem saludant i comencen a caura 4 gotes.
Sembla que la plugeta ens acompanyarà una part del matí.
La ruta fins a Thusis (per enfilar l'Abula Pass) es cómoda. Amb plugeta però cómoda. Carreteres nacionals bones, alguna mes comarcal pero amb
l'asfalt net, moll pero net. Agafem un bon ritmillo per no perdre temps. Es diumenge i hi ha poc trànsit.
Port #11. Albula Pass (2.315 mts). Solitari.
Es un port solitari però agraït, amb bons paisatges. Teniem que triar entre aquest i el JulierPass. Aquest semblaba millor, mes "natural".
La carretereta es cargolada i entretinguda la primera part. Valls tancades, verd, molt verd. Paisatge de maqueta de tren. Ponts de pedre,
molts abets, catifa verda, poblets amb 4 cases i boniques esglesies. Passa per el costat d'un riu per uns tallants escarpats. Encara que cau una
plugeta, es fa molt be i es molt recomenable. Un cop s'acaben els tornatis, apareix la part final, despullada de vegetació, montanya pura,
amb boires. La carretera s'aixample i pots agafar ritmillo. L'asfalt humit impedeix gaudir de les corbes.
La baixada es suau, ample, tranquila, i amb vistes. Encara que humida igual, es pot fer a ritme tranquil, amb el casc aixecat i olorant la
terra molla. El paisatge va cambiant per moments: pelat, abets, mitja vegetació, ...
Arribem a baix al poble de La Punt-Chamues-ch. Fem un tros mes i parem a carregar. Trobem un dels tants "Porches" que circulan i el tio
ens diu que a l'altre banda del Berninna ja no plou. Aleluya, a l'altra banda ens espera l'Stelvio. Les montanyes dels Alps tenen això,
son altes i fan de frontera natural dels nuvols. O et plou, o be tens sol.
Port #12. BerninaPass (2.330 mts). Elegant.
Es un port elegant, ample, cómode, molt ràpid si no estigues mullat. Es nota que es un port de trànsit. Ben cuidat. La pujada venint de l'Abula està be,
pero la baixada semblaba millor. Mes tornatis, amples, amb visibilitat, ... Llastima que de seguit trencabem cap al Passo Forcola di Livigno.
Port #13. Passo Forcola di Livigno (). La porta a la vall de l'Stelvio
Curt, enllaçat, amb una baixada perfecte cap a Livigno. I una montanya rosa al darrera. S'agafa al cap de baixar una estana per el Bernina. Llastima
de no poguer seguir-lo tot (el Bernina).
Aleluya, un cop passat aquest port, els nuvols desapareixen, la plugeta també i el sol comença a aixugar l'asfalt. Sort, això pinta Stelvio en sec.
Desde Livigno enfilem cap a Bormio. Sol, bon temps i asfalt sec.
Port #14. Passo d'Eire o Fraele (2.208 mts). Sense pena ni gloria.
Port de pas, d'enllaç fins al Foscagno que si que te mes interes.
Port #15. Passo di Foscagno (2.291 mts). Interesant.
Despres de'Eire, aquest si que te xixa. Ample, ràpid, amb una zona d'enllaçades inmillorables. Les vistes acompanyen, pero al trobar l'asfatl sec,
apretem la GS per secar els pneumàtics.
Al fons, Bormio i l'Stelvio...
La baixada es ràpida, bon via. Hi ha ganes d'enfilar l'Stelvio. Arribem a Bormio i....tic tac... espero uns segons al reagrupament,
pero davant hi ha el cartell que posa Passo de Stelvio...i no puc esperar. Gas i...enfilo.
Port #16 Passo d. Stelvio (2.758 mts). L'espectacle.
La pujada desde Bormio, almenys els primers quilòmetres "es el no va mas...". Son les 12:30 aprox. diumenge, i hi ha una munió d'humans pujant
com sigui: cotxe, motos, a peu, en bici, ...
Doncs aquests primers Km's es fan ràpids, bona carretera, ample, amb corbes generoses i bones vistes. De cop, la carretera s'enrabia i comencen
els tornatis imposibles, recargolats, empinats i en trams de menys de 100 mts entre tornati i tornati. Fantàstic, comença l'espectacle.
Pujo ràpid, adelantant amb cap tot el que es posa davant, i de cop...un camionet de bombers davant pujant a tot el que podia, amb les sirenes i
les llums enceses. Es com un Safety Car, baixa el ritme i tots darrera en fila india. Per sort, soc just al darrera i en primera fila.
Puja a tota llet, fent els tornatis sense frenar, amb els pneumàtics "xirriant", fent que tothom s'aparti. Els pasos per les galeries son de por.
Sirenes, llums, aparteu-vos que vinc...no se com ningu no es fa mal. Això dura uns 5 minuts fins que es troba l'ambulància de cara,
paren i parlen. Suposo que falsa alarma. Nosaltres adelantem i .... via lliure, ningú a devant i ...gas.
Començo a enfilar els últims tornatis abans del trencant del Umbrail, i...darrera em segueixen un parell de Monsters... 100% ducatis 100%italians.
Jugo amb ells uns tornatis fins que m'aparto i els cedeixo el pas. Em pasen. Com tracen, com negocien els tornatis, es depegen, treuen genoll,
tot seguit, tot continuo...quin espectable. No es el primer Stelvio que fan. Eren 2, i semblana que anessin enganxats a un ritme ràpid,
tombant iguals i donant gas...amb aquell soroll.
La pujada amb els tornatis de les Ducatis.
Després d'aquest tornatis hi ha unes rectes d'enllaç fins les últimes corbes abans d'arribar al cim. Paisatge despullat, rectes i la GS
que respira a fondo. Es un tram que pots fer molt ràpid i amb el bon temps encara mes. Es un gran moment.
Afluixo el ritme per no perdrem el paisatge, la pujada. Es un espectable de gent, de motos. Arribem al cim.
Varies coses.
Les GS son les Reines indiscutibles. En hi ha per tot arreu. De tots colors. Ja els hi agradaria al reste de marques, tenir un model d'èxit
com la GS.
Segon, Ducatis MTS en hi ha, pero ni la meitat de la meitat de les GS. Alguna Stelvio, alguna menys Crosstourer, ...i Ducatis, bastantes Ducatis.
Tercer, es un lloc de peregrinatge. Hi ha motos per tot arrreu i gent amunt i avall. Es un lloc mític. Tothom hi vol pujar.
Com no podia de ser d'una altre manera, mengem al cim.
Els "ObrimPass":
La baixada...de foto. Els 48 tornatis.... fa pot, baixa de cop. S'ha d'anar-hi. En aquesta foto, no es veuen els primer tornatis
de baixada, ja que estan...a sota mateix de la parada dels frankfurts.
La baixa per els 48 tornatis no te preu. Baixes al ritme que vols, pero amb concentració ja que son molt seguits alguns.
Perds alçada a ritme trepidant. El paisatge que et segueix es espectacular. Montanyes, pedres, abets, neus, ... i bon temps.
Arribem a Prato dello Stelvio, el poble on tenim el camping. Una altre 10. Bon preu, amb piscineta, bona gespa.
Es el Camping Residence Sägemühle (surt al Google).
Parem la tenda ràpid, i la resta de companys volen prendre un bany a la piscina. Jo agafo la GS i m'en vaig a fer ports.
Son les 15:00 hores aprox. i vaig a per el Gavia. Atrevesso el Stelvio sencer per segon cop. Ara desde Pratto a Bormio.
Igual d'espectacular, potser millor fer-ho amb aquest sentit. La pujada dels 48 tornatis, a aquesta hora sense trànsit
rodat es...rapidissima. M'enganxo un grup de moto que pugen a ritme. Quin goig. Una Boxer R 1150 (em sembla) 100% nacked
amb acompanyat puja de cine, agafant els tornatis per fora, tombant de cop, i...gas de cop fins el següent tornati.
Els seguiexo i formem un tren de 6 o 7 motos que serpenteigen per l'Stelvio.
Faig el cim i baixo tot sol. Sense gent ni bombers, arribo a Bormio en un moment. Anem per el Gavia.
Port #17. Passo di Gavia. Salvatge.
Si salvatge, solitari. Gran, magnífic paisatge. Els primer Km's aprofudeixen per la vall que porta al Gavia. Poblets i bona carretereta
fins a Valfurva. Llavors comença la pujada salvatgeta al Gavia. Tornatis tencats, carretera estretona pero suficient i un paisatge
que et cautiva. Vas per un cantó de la montanya i a l'altre tens les millors vistes.
La part final.
La Reina, al cim.
La baixada...uf la baixada. Mes salvatge si cal. Estreta, molt estreta. Sense protecció. Extrema pero sense preu.
M'enganxo a un grup de unes 10 GS italianes per baixar en grup.
Baixem junts, a ritmillo. Es un port que s'ha de fer. Atravesses multitud de paisatges ja que baixes molta alçada. La part final,
pases per una zona amb arbres que quasibé cubreixen la carretera. Es fa fosc, per les ombres. Les GS tracen a la perfecció.
Tots anem seguits i semblem un tren d'aquells de fitxes de domino tombant per els revolts. Un moment màgic.
Arribem a Ponte di Legno i ens separem. Baixo per la nacional fins a Monno per enfilar el Mortirolo. En aquest trajecte fins a Monno
em pasen un grup d'Italians amb GS i R (Boxers) a tota pastilla, traçant a la perfecció.
Corren molt els italians. Els segueixo fins a Monno. Enfilo el Mortirolo.
Port #18. Mortirolo o Passo di Foppa (1.851 mts). Relaxant.
Es mitja tarda i enfilo el mític Mortirolo. El primer tram es tranquil, com paseijant per la campinya italiana de mitja alçada.
Bona sol, temperatura i... a disfrutar.
Al cap d'una estona comencen els tornatis tencats, amb pujadeta; pero com que casi no hi ha trànsit, doncs el fas la mar de be.
Al final en hi ha uns 10 que son la pera. De divertits. Guanyes alçada, el abets abundant i fan l'aire mes fresc. Ideal per anar en moto.
Arribo al cim.
Un dels cims...
Soc a dalt, sol. Nomes hi ha una furgoneta bar sense clients. El "barman" ni es fixa amb mi. Està parlant per telèfon.
Just pasat el cim, comença una dolça baixada. Em paro uns minuts per carregar-me del paisatge. Mireu...
Baixo per la part llarga, fins a Sondalo. Es una baixada mes que recomenable. Llargueta, l'has d'agafar amb calma. Pases per un munt
de poblets o casetes de pages. Ombres, sol, fresqueta, pagesos recollint el blat, tractorets, ... son uns 45 minuts de relax sobre la GS.
Casc amunt i a olorar el paisatge.
Sondalo, al fons.
Arribo a Sondalo, agafo la nacional cap a Bormio. Pasa per uns tunels llarguissim, foradats a la pedra. Arribes ràpid. Poso benzina i...
cap a l'Stelvio un altre cop. Ara nomes mig. Anirem al Umbrail. En total he fet uns 2,5 Stelvios.
L'Stelvio, amb el sol que cau a la tarda.
Arribo al trencant del Umbrail. Som-hi.
Port #18. Passo Umbrail (2.503 mts). Perdut, oblidat, precios.
Perdut. Oblidat perquè la gent pasa per l'Stelvio i a mes, te un tross de uns 2 Km de terra. Terra o pista fàcil, pero de terra.
Hi arribes de cop, ja que está a tocar del trencant. Les vistes son d'alló mes. El cim de l'Stelvi iluminat per el sol de la tarda es fantàstic.
La baixada, solitaria pero amb encant. Tencada.
A mitja baixada arriba el tros de terra, uns 2 km crec. Sense perill. Hi ha tornatis i tot, però està molt ben aplanada. Per qualsevol moto.
El tros final fins a Val Mustair no te preu. Solitari, bon asfalt, tornatis cargolats per un despenjat maquisim. Les vistes a la vall del davant
son de postal. El sol s'amaga pero hi ha molta claror. La tarda m'ha acompanyat. Fantàstic.
Arribo a Val Mustari. Dimenge tarda, pasades les 8. Ni deu. Precios. Poble suis típic amb encant. Llavors dubto si anar a fer el OfenPass o be
tornar al camping a veure si trobo els companys. Es una mica tardet i decideixo anar al camping.
Mala decisió. Els meus companys hi han anat i es ... una altre autopista al cel. Ample, ràpid i amb vistes. Un altre any.
Com que tots es diuen igual (els passos), un del grup el bateja com el ObrimPass, per el ritme de pujada i baixada. Ja està, els ObrimPass.
Arribo al camping un pel abans de les 9. No han arribat encara. Estan baixant del ObrimPass. El tross desde Val Mustair a Pratto dello Stelvio es
inmillorable. Ample, bon asfalt, sense trànsit, pots plegar molt. Per tancar el dia no està malament.
Paro, en dutxo i soc home nou. Arriben els companys i fem el sopar conjunt, a terra. Arriba l'hora d'explicar la tarda. Es un moment relaxant.
Es fa fosc. A dormir, demà mes i millor.
Continuarà...
La ruta. Uns 500 Km. Enllaç
Avui ens toca anar a la zona del Stelvio. 4 Dormim al camping i 2 en un hotelillo aprop, per alló de l'esquena. Quedem entorn
a les 8 i algo per marxar. Abans de les 6 ja clareja i em desperto. Dutxa, cafetonet de fogonet, esmorçaret i recollir tota la parada.
El dia promet. La ruta encara mes. La zona dels ports mítics alpins de l'Stelvio, el Gabia, ...
El despertar del dia...
El recolliment amb la meva ombra.
Prenem algo al poble tot esperant els companys. Es diumenge i la gent va a missa. "Gutenaven..." anem saludant i comencen a caura 4 gotes.
Sembla que la plugeta ens acompanyarà una part del matí.
La ruta fins a Thusis (per enfilar l'Abula Pass) es cómoda. Amb plugeta però cómoda. Carreteres nacionals bones, alguna mes comarcal pero amb
l'asfalt net, moll pero net. Agafem un bon ritmillo per no perdre temps. Es diumenge i hi ha poc trànsit.
Port #11. Albula Pass (2.315 mts). Solitari.
Es un port solitari però agraït, amb bons paisatges. Teniem que triar entre aquest i el JulierPass. Aquest semblaba millor, mes "natural".
La carretereta es cargolada i entretinguda la primera part. Valls tancades, verd, molt verd. Paisatge de maqueta de tren. Ponts de pedre,
molts abets, catifa verda, poblets amb 4 cases i boniques esglesies. Passa per el costat d'un riu per uns tallants escarpats. Encara que cau una
plugeta, es fa molt be i es molt recomenable. Un cop s'acaben els tornatis, apareix la part final, despullada de vegetació, montanya pura,
amb boires. La carretera s'aixample i pots agafar ritmillo. L'asfalt humit impedeix gaudir de les corbes.
La baixada es suau, ample, tranquila, i amb vistes. Encara que humida igual, es pot fer a ritme tranquil, amb el casc aixecat i olorant la
terra molla. El paisatge va cambiant per moments: pelat, abets, mitja vegetació, ...
Arribem a baix al poble de La Punt-Chamues-ch. Fem un tros mes i parem a carregar. Trobem un dels tants "Porches" que circulan i el tio
ens diu que a l'altre banda del Berninna ja no plou. Aleluya, a l'altra banda ens espera l'Stelvio. Les montanyes dels Alps tenen això,
son altes i fan de frontera natural dels nuvols. O et plou, o be tens sol.
Port #12. BerninaPass (2.330 mts). Elegant.
Es un port elegant, ample, cómode, molt ràpid si no estigues mullat. Es nota que es un port de trànsit. Ben cuidat. La pujada venint de l'Abula està be,
pero la baixada semblaba millor. Mes tornatis, amples, amb visibilitat, ... Llastima que de seguit trencabem cap al Passo Forcola di Livigno.
Port #13. Passo Forcola di Livigno (). La porta a la vall de l'Stelvio
Curt, enllaçat, amb una baixada perfecte cap a Livigno. I una montanya rosa al darrera. S'agafa al cap de baixar una estana per el Bernina. Llastima
de no poguer seguir-lo tot (el Bernina).
Aleluya, un cop passat aquest port, els nuvols desapareixen, la plugeta també i el sol comença a aixugar l'asfalt. Sort, això pinta Stelvio en sec.
Desde Livigno enfilem cap a Bormio. Sol, bon temps i asfalt sec.
Port #14. Passo d'Eire o Fraele (2.208 mts). Sense pena ni gloria.
Port de pas, d'enllaç fins al Foscagno que si que te mes interes.
Port #15. Passo di Foscagno (2.291 mts). Interesant.
Despres de'Eire, aquest si que te xixa. Ample, ràpid, amb una zona d'enllaçades inmillorables. Les vistes acompanyen, pero al trobar l'asfatl sec,
apretem la GS per secar els pneumàtics.
Al fons, Bormio i l'Stelvio...
La baixada es ràpida, bon via. Hi ha ganes d'enfilar l'Stelvio. Arribem a Bormio i....tic tac... espero uns segons al reagrupament,
pero davant hi ha el cartell que posa Passo de Stelvio...i no puc esperar. Gas i...enfilo.
Port #16 Passo d. Stelvio (2.758 mts). L'espectacle.
La pujada desde Bormio, almenys els primers quilòmetres "es el no va mas...". Son les 12:30 aprox. diumenge, i hi ha una munió d'humans pujant
com sigui: cotxe, motos, a peu, en bici, ...
Doncs aquests primers Km's es fan ràpids, bona carretera, ample, amb corbes generoses i bones vistes. De cop, la carretera s'enrabia i comencen
els tornatis imposibles, recargolats, empinats i en trams de menys de 100 mts entre tornati i tornati. Fantàstic, comença l'espectacle.
Pujo ràpid, adelantant amb cap tot el que es posa davant, i de cop...un camionet de bombers davant pujant a tot el que podia, amb les sirenes i
les llums enceses. Es com un Safety Car, baixa el ritme i tots darrera en fila india. Per sort, soc just al darrera i en primera fila.
Puja a tota llet, fent els tornatis sense frenar, amb els pneumàtics "xirriant", fent que tothom s'aparti. Els pasos per les galeries son de por.
Sirenes, llums, aparteu-vos que vinc...no se com ningu no es fa mal. Això dura uns 5 minuts fins que es troba l'ambulància de cara,
paren i parlen. Suposo que falsa alarma. Nosaltres adelantem i .... via lliure, ningú a devant i ...gas.
Començo a enfilar els últims tornatis abans del trencant del Umbrail, i...darrera em segueixen un parell de Monsters... 100% ducatis 100%italians.
Jugo amb ells uns tornatis fins que m'aparto i els cedeixo el pas. Em pasen. Com tracen, com negocien els tornatis, es depegen, treuen genoll,
tot seguit, tot continuo...quin espectable. No es el primer Stelvio que fan. Eren 2, i semblana que anessin enganxats a un ritme ràpid,
tombant iguals i donant gas...amb aquell soroll.
La pujada amb els tornatis de les Ducatis.
Després d'aquest tornatis hi ha unes rectes d'enllaç fins les últimes corbes abans d'arribar al cim. Paisatge despullat, rectes i la GS
que respira a fondo. Es un tram que pots fer molt ràpid i amb el bon temps encara mes. Es un gran moment.
Afluixo el ritme per no perdrem el paisatge, la pujada. Es un espectable de gent, de motos. Arribem al cim.
Varies coses.
Les GS son les Reines indiscutibles. En hi ha per tot arreu. De tots colors. Ja els hi agradaria al reste de marques, tenir un model d'èxit
com la GS.
Segon, Ducatis MTS en hi ha, pero ni la meitat de la meitat de les GS. Alguna Stelvio, alguna menys Crosstourer, ...i Ducatis, bastantes Ducatis.
Tercer, es un lloc de peregrinatge. Hi ha motos per tot arrreu i gent amunt i avall. Es un lloc mític. Tothom hi vol pujar.
Com no podia de ser d'una altre manera, mengem al cim.
Els "ObrimPass":
La baixada...de foto. Els 48 tornatis.... fa pot, baixa de cop. S'ha d'anar-hi. En aquesta foto, no es veuen els primer tornatis
de baixada, ja que estan...a sota mateix de la parada dels frankfurts.
La baixa per els 48 tornatis no te preu. Baixes al ritme que vols, pero amb concentració ja que son molt seguits alguns.
Perds alçada a ritme trepidant. El paisatge que et segueix es espectacular. Montanyes, pedres, abets, neus, ... i bon temps.
Arribem a Prato dello Stelvio, el poble on tenim el camping. Una altre 10. Bon preu, amb piscineta, bona gespa.
Es el Camping Residence Sägemühle (surt al Google).
Parem la tenda ràpid, i la resta de companys volen prendre un bany a la piscina. Jo agafo la GS i m'en vaig a fer ports.
Son les 15:00 hores aprox. i vaig a per el Gavia. Atrevesso el Stelvio sencer per segon cop. Ara desde Pratto a Bormio.
Igual d'espectacular, potser millor fer-ho amb aquest sentit. La pujada dels 48 tornatis, a aquesta hora sense trànsit
rodat es...rapidissima. M'enganxo un grup de moto que pugen a ritme. Quin goig. Una Boxer R 1150 (em sembla) 100% nacked
amb acompanyat puja de cine, agafant els tornatis per fora, tombant de cop, i...gas de cop fins el següent tornati.
Els seguiexo i formem un tren de 6 o 7 motos que serpenteigen per l'Stelvio.
Faig el cim i baixo tot sol. Sense gent ni bombers, arribo a Bormio en un moment. Anem per el Gavia.
Port #17. Passo di Gavia. Salvatge.
Si salvatge, solitari. Gran, magnífic paisatge. Els primer Km's aprofudeixen per la vall que porta al Gavia. Poblets i bona carretereta
fins a Valfurva. Llavors comença la pujada salvatgeta al Gavia. Tornatis tencats, carretera estretona pero suficient i un paisatge
que et cautiva. Vas per un cantó de la montanya i a l'altre tens les millors vistes.
La part final.
La Reina, al cim.
La baixada...uf la baixada. Mes salvatge si cal. Estreta, molt estreta. Sense protecció. Extrema pero sense preu.
M'enganxo a un grup de unes 10 GS italianes per baixar en grup.
Baixem junts, a ritmillo. Es un port que s'ha de fer. Atravesses multitud de paisatges ja que baixes molta alçada. La part final,
pases per una zona amb arbres que quasibé cubreixen la carretera. Es fa fosc, per les ombres. Les GS tracen a la perfecció.
Tots anem seguits i semblem un tren d'aquells de fitxes de domino tombant per els revolts. Un moment màgic.
Arribem a Ponte di Legno i ens separem. Baixo per la nacional fins a Monno per enfilar el Mortirolo. En aquest trajecte fins a Monno
em pasen un grup d'Italians amb GS i R (Boxers) a tota pastilla, traçant a la perfecció.
Corren molt els italians. Els segueixo fins a Monno. Enfilo el Mortirolo.
Port #18. Mortirolo o Passo di Foppa (1.851 mts). Relaxant.
Es mitja tarda i enfilo el mític Mortirolo. El primer tram es tranquil, com paseijant per la campinya italiana de mitja alçada.
Bona sol, temperatura i... a disfrutar.
Al cap d'una estona comencen els tornatis tencats, amb pujadeta; pero com que casi no hi ha trànsit, doncs el fas la mar de be.
Al final en hi ha uns 10 que son la pera. De divertits. Guanyes alçada, el abets abundant i fan l'aire mes fresc. Ideal per anar en moto.
Arribo al cim.
Un dels cims...
Soc a dalt, sol. Nomes hi ha una furgoneta bar sense clients. El "barman" ni es fixa amb mi. Està parlant per telèfon.
Just pasat el cim, comença una dolça baixada. Em paro uns minuts per carregar-me del paisatge. Mireu...
Baixo per la part llarga, fins a Sondalo. Es una baixada mes que recomenable. Llargueta, l'has d'agafar amb calma. Pases per un munt
de poblets o casetes de pages. Ombres, sol, fresqueta, pagesos recollint el blat, tractorets, ... son uns 45 minuts de relax sobre la GS.
Casc amunt i a olorar el paisatge.
Sondalo, al fons.
Arribo a Sondalo, agafo la nacional cap a Bormio. Pasa per uns tunels llarguissim, foradats a la pedra. Arribes ràpid. Poso benzina i...
cap a l'Stelvio un altre cop. Ara nomes mig. Anirem al Umbrail. En total he fet uns 2,5 Stelvios.
L'Stelvio, amb el sol que cau a la tarda.
Arribo al trencant del Umbrail. Som-hi.
Port #18. Passo Umbrail (2.503 mts). Perdut, oblidat, precios.
Perdut. Oblidat perquè la gent pasa per l'Stelvio i a mes, te un tross de uns 2 Km de terra. Terra o pista fàcil, pero de terra.
Hi arribes de cop, ja que está a tocar del trencant. Les vistes son d'alló mes. El cim de l'Stelvi iluminat per el sol de la tarda es fantàstic.
La baixada, solitaria pero amb encant. Tencada.
A mitja baixada arriba el tros de terra, uns 2 km crec. Sense perill. Hi ha tornatis i tot, però està molt ben aplanada. Per qualsevol moto.
El tros final fins a Val Mustair no te preu. Solitari, bon asfalt, tornatis cargolats per un despenjat maquisim. Les vistes a la vall del davant
son de postal. El sol s'amaga pero hi ha molta claror. La tarda m'ha acompanyat. Fantàstic.
Arribo a Val Mustari. Dimenge tarda, pasades les 8. Ni deu. Precios. Poble suis típic amb encant. Llavors dubto si anar a fer el OfenPass o be
tornar al camping a veure si trobo els companys. Es una mica tardet i decideixo anar al camping.
Mala decisió. Els meus companys hi han anat i es ... una altre autopista al cel. Ample, ràpid i amb vistes. Un altre any.
Com que tots es diuen igual (els passos), un del grup el bateja com el ObrimPass, per el ritme de pujada i baixada. Ja està, els ObrimPass.
Arribo al camping un pel abans de les 9. No han arribat encara. Estan baixant del ObrimPass. El tross desde Val Mustair a Pratto dello Stelvio es
inmillorable. Ample, bon asfalt, sense trànsit, pots plegar molt. Per tancar el dia no està malament.
Paro, en dutxo i soc home nou. Arriben els companys i fem el sopar conjunt, a terra. Arriba l'hora d'explicar la tarda. Es un moment relaxant.
Es fa fosc. A dormir, demà mes i millor.
Continuarà...
-
Ricard_biker
- Presentats
- Entrades: 428
- Membre des de: dj. nov. 03, 2011 10:20 pm
- Ubicació: Viladecans
Re: Crònica: 2on Alps Tour - Sortim De Bergamo
Moltes gràcies Carles per aquesta crònica....
Es nota que has gaudit d'allò més en aquest viatge...
Com que m'agradat tant llegir-la, questa "volteta" la tinc pendent per l'any vinent....
Salutacions!!!
Es nota que has gaudit d'allò més en aquest viatge...
Com que m'agradat tant llegir-la, questa "volteta" la tinc pendent per l'any vinent....
Salutacions!!!
-
CarlesOsonaGS
- Presentats
- Entrades: 427
- Membre des de: dc. feb. 09, 2011 9:45 pm
- Ubicació: Centelles (Osona)
Re: Crònica: 2on Alps Tour - Sortim De Bergamo
[quote user="Ricard_biker" post="207426"]Moltes gràcies Carles per aquesta crònica....
Es nota que has gaudit d'allò més en aquest viatge...
Com que m'agradat tant llegir-la, questa "volteta" la tinc pendent per l'any vinent....
Salutacions!!![/quote]
Però si tu voltes molt...
Espera, que encara em queden 2 dies per explicar.
Es nota que has gaudit d'allò més en aquest viatge...
Com que m'agradat tant llegir-la, questa "volteta" la tinc pendent per l'any vinent....
Salutacions!!![/quote]
Però si tu voltes molt...
Espera, que encara em queden 2 dies per explicar.
-
CarlesOsonaGS
- Presentats
- Entrades: 427
- Membre des de: dc. feb. 09, 2011 9:45 pm
- Ubicació: Centelles (Osona)
Re: Crònica: 2on Alps Tour - Sortim De Bergamo
Dilluns 9 - Anem al campanar austríac.
La meva ruta. Uns 600 i pico Km. Enllaç
Durant el sopar del diumenge tanquem la ruta del dilluns. La idea es anar al Grossglockner, parant a Cortina. Com altres vegades, jo matino
una mica mes i marxo sol a fer uns ports matinals. Ens trobaren cap a les 09:30 / 10:00 al Passo di Costalunga, una de les portes del Dolomites.
Poc abans de les 5 del matí ja em llevo. El dia pinta be.
Dutxeta per despertar, recollir la tenda, menjar algo, empenyer la GS carregada per no enganar-la dins el camping (uf la pujadeta per sortir)
i cap les 5:45 ja marxo cap el Passo del Rombo. El dia ja es clar, el sol surt casi 1 hora abans que a Catalunya.
La carretera fins a Merano es una delicia. Es dilluns, laboral, pero sense transit a aquesta hora. Nacional ample, bona i amb corbes de 5a i 6a.
Es un plaer rodar a aquestes hores. El sol ilumina els cims propers a la Val Venosta. Es una vall plena de camp fruiters.
Hi ha alguns pobles que tallen la mitja, ja que els faig a velocitat marcada. Ara, quan s'acaba la limitació arriben aquells minutets fins el següent
poble on pots agafar un ritme agradable. Pocs cotxes i encara menys camions. Els adelantaments nomes els has d'insinuar...hi ha visibilitat.
Treus el cap, copet de gas i...
Pasat Merano enfilo per la Val Passiria per una carretereta cargolada que atrevessa varis pobles preciosos. Entretinguda. Els camions de repartiment
locals van molt ràpid...
Desde S. Leonardo enfilo cap al Passo de Rombo. L'obren a les 7, suposo que el trobaré obert.
Port #19. Passo del Rombo (2.509 mts). El castell.
El primer tram desde S. Leonardo es perfecte. Corbetes, visibilitat, amb ritme. Es una vall un tant profunda amb moltes cases de pagés o lleteries
a la fondelara. Hi ha una espècie de corrioles per pujar els bidons de llet desde les profunditats. El camió les fa pujar i les carrega. Curiós.
Pujo a bon ritme. Son just les 7 i no hi ha ningú. Perfecte. De cop, en un revolt a mitja pudada... apareix el cim, alt, desafiant, amb una traçada final
agreste, amb la boira que tapa el cim...com un castell d'aquells de conte.
A la casa que es veu hi ha la barrera, que em trobo just oberte. Comença la part final. Fresqueta, boira, misteri i molt bones vistes.
La carretera es prou ample i amb bon asfalt. Les vistes guanyen espectacularitat. Fas els ultims tornatis i entres a la zona de boira
a traves del tipics tunels amb portes de fustes. Es com entrar al castell. A l'altre banda...
Faig els 10 minuts de rigor, fotos, i miro les boires jugar amb les montanyes. Es hora de baixar per anar al Giovo.
Desfaig el camí fet, i com que es baixada, molt baixada, arribo abans de les 8 de nou a S. Leonardo.
Port #20. Passo di Giovo (2.094 mts). Calmat.
Es el típic port ben fet. Ample i amb "agarre". Al cim hi ha unes pistes d'esqui, i per tant està cuidat. L'enfiles ràpid. Son les 8 pasadetes i
el trànsit continua sent nul. Nomes em trobo una GS baixant...quina casualitat.
No s'enfila tant com el Rombo i es mes generós de fer. Tot i així a 2.000 mts la vegetació es nula i les vistes s'amplien. Disfruto molt poguent
traçar ample i pujant en poca estona. Paro, fotos, estalades i el sol que ilumina tota la vall que he pujat desde S. Leonardo.
La baixada es FANTASTICA. Encara mes cuidada per els esquiadors. Bones traçades. Baixes sense grans pendents i per tant, pots gaudir
del paisatge i la natura.
Un cop a Vipiteno son les 8:45 aprox. Volia fer el Passo di Pennes, pero crec que hauria arribat tard al Costalunga.
Així doncs, autopista i cap a Bolzano. Es un tros de mitja horeta per batre l'oli dels cilindres.
Port #21. Passo di Costalunga (1.752 mts). La porta del Dolomites.
Curt, intens, cuidat per el turisme. El pots fer a bon ritme. A mes, a l'hora que anaba ja trobes mes trànsit i emocions en forma de camions o
ciclistes inesperats.
El tram final es per gaudir-lo amb el casc aixecat. Abets, ombres, tornatis amples... i a pocs km un llac precios d'aigua blava.
Es el Lago di Carezza.
De cop, arribes al cim i...."vualà" els Dolomites. Fantàstic. Arribo a les 9:30 i m'espero a que arribin els companys. Trec una mica de embotis i
formatges; i esmorço amb vistes. Que mes puc demanar?
[/img]
Ens trobem i continuem junts fins la Marmolada. Bon tram, tornatis mes tornatis, ...
Port #22. Passo di Fedaia (2.057 mts). La Marmolada
Tots els Dolomites, per mi, son el "no va más". Agrestes, naturals, rocosos, ...; amb un munt de bones carreteres per reseguir-los.
La pujada a la Marmolada cadascu la fa al seu ritme, ja ens trobarem. Es hora de gaudir anant en moto.
Després d'un estona embriagant-nos del paisatge, anem per el següent.
Port # 23. Passo Falzarego (2.117 mts). Imponent.
Pujes be, a ritme pero be. Com tots els Dolomites, semblen fets per anar en moto. 4 Tornatis finals i ja ets a dalt. La montanya de pedra
que hi ha al davant impresiona. El telesfèric que puja, encara mes. Ambient motero. Son les 12. Es el moment.
Pujant.
Marxem cap a Cortina a buscar l'hotel, deixar les maletes i fer una caixaladeta. El campanar ens espera. El dia encara es bonissim.
Cap a les 15:30 marxem a tocar les campanes. La nacional fins a Dobbiaco es molt fina, encantadora. Sense ports de montanya,
passa per una vall planeta que permet bones traçades. De Dobbiaco fins a Lienz, buf....
Una vall perfecte, llarga, amb traçades d'infart. Sort que hi ha pobles que fa que ajustem la velocitat. Un bon tram per gaudir
de la GS.
Arribem a Lienz i...llastima el temps es tapa. Sembla que ploura. Son els Alps. Enfilem al campanar.
La carretera d'aproximació es magnifica. Bon asfalt i millors vistes. Les 4 gotes que cauen no ens paren.
Tenia el cap el consell d'en Ramon de anar per dalt, pero no encaixaba en el pla del dia. Per tant varem entrar per Lienz i varem pagar els
22 euros de rigor per moto. Res de 2 en 1 moto. Tots voliem anar amb la nostre. Una despessa aparentment alta, pero un cop a la vida...
Port #24. El Grossglockner (2.548 mts). El gegant comdennat a mor.
La pujada dins el "circuit" tancat es de llibre. Com que pagues, està molt molt ben cuidat. Es com un parc temàtic de la natura.
No cal correr. Nomes tenit els ulls ben oberts per no perdre detall.
Pobre gegant. Tarda triste i grisa. Cauen 4 gotes. Nomes faltaba la música de "Mort en Venecia" per acomiadar aquesta maravella
que ja está comdenada a mort. Les fotos de l'any 36 i 2000 i poc ho certifiquen.
El campanar, amagat per les boires.
Estem una bona estona i decidim anar a recorrer el reste del "circuit tancat". La vall es magnifíca, les pujades als altres colls perfectes....
fins que ens cau un aiguat que ens fa donar la volta i anar cap a l'hotel. No s'hi pot fer res. Llastima ja que estabem per tota la zona
de montanyes i poc varem poguer veure. Baixem amb precaució, per l'aigua.
A agafar la part final de la baixada i la carretera fins a Dobiacco apretem de valent per arribar amb claror. Està moll, pero al ser carreteres
netes, no hi ha bruticia i pots agafar ritme (d'aigua).
Per no tornar per la mateixa carretereta, anem el petit Passo Tre Croci.
Port #25. Passo Tre Croci (1.809 mts). Si breve, dos veces bueno.
Curt, perdut, poc transitat, pero...perfecte per tancar el dia. La carretereta ja no està humida i ens permet gaudir dels tornatis, atravessant
un tros del Dolomites a la caiguda del sol...
Arribem a Cortina sobre les 21:30. Dutxa i sortim a sopar algo.
Demà mes Dolomitis...i cap a casa.
Continuarà...
La meva ruta. Uns 600 i pico Km. Enllaç
Durant el sopar del diumenge tanquem la ruta del dilluns. La idea es anar al Grossglockner, parant a Cortina. Com altres vegades, jo matino
una mica mes i marxo sol a fer uns ports matinals. Ens trobaren cap a les 09:30 / 10:00 al Passo di Costalunga, una de les portes del Dolomites.
Poc abans de les 5 del matí ja em llevo. El dia pinta be.
Dutxeta per despertar, recollir la tenda, menjar algo, empenyer la GS carregada per no enganar-la dins el camping (uf la pujadeta per sortir)
i cap les 5:45 ja marxo cap el Passo del Rombo. El dia ja es clar, el sol surt casi 1 hora abans que a Catalunya.
La carretera fins a Merano es una delicia. Es dilluns, laboral, pero sense transit a aquesta hora. Nacional ample, bona i amb corbes de 5a i 6a.
Es un plaer rodar a aquestes hores. El sol ilumina els cims propers a la Val Venosta. Es una vall plena de camp fruiters.
Hi ha alguns pobles que tallen la mitja, ja que els faig a velocitat marcada. Ara, quan s'acaba la limitació arriben aquells minutets fins el següent
poble on pots agafar un ritme agradable. Pocs cotxes i encara menys camions. Els adelantaments nomes els has d'insinuar...hi ha visibilitat.
Treus el cap, copet de gas i...
Pasat Merano enfilo per la Val Passiria per una carretereta cargolada que atrevessa varis pobles preciosos. Entretinguda. Els camions de repartiment
locals van molt ràpid...
Desde S. Leonardo enfilo cap al Passo de Rombo. L'obren a les 7, suposo que el trobaré obert.
Port #19. Passo del Rombo (2.509 mts). El castell.
El primer tram desde S. Leonardo es perfecte. Corbetes, visibilitat, amb ritme. Es una vall un tant profunda amb moltes cases de pagés o lleteries
a la fondelara. Hi ha una espècie de corrioles per pujar els bidons de llet desde les profunditats. El camió les fa pujar i les carrega. Curiós.
Pujo a bon ritme. Son just les 7 i no hi ha ningú. Perfecte. De cop, en un revolt a mitja pudada... apareix el cim, alt, desafiant, amb una traçada final
agreste, amb la boira que tapa el cim...com un castell d'aquells de conte.
A la casa que es veu hi ha la barrera, que em trobo just oberte. Comença la part final. Fresqueta, boira, misteri i molt bones vistes.
La carretera es prou ample i amb bon asfalt. Les vistes guanyen espectacularitat. Fas els ultims tornatis i entres a la zona de boira
a traves del tipics tunels amb portes de fustes. Es com entrar al castell. A l'altre banda...
Faig els 10 minuts de rigor, fotos, i miro les boires jugar amb les montanyes. Es hora de baixar per anar al Giovo.
Desfaig el camí fet, i com que es baixada, molt baixada, arribo abans de les 8 de nou a S. Leonardo.
Port #20. Passo di Giovo (2.094 mts). Calmat.
Es el típic port ben fet. Ample i amb "agarre". Al cim hi ha unes pistes d'esqui, i per tant està cuidat. L'enfiles ràpid. Son les 8 pasadetes i
el trànsit continua sent nul. Nomes em trobo una GS baixant...quina casualitat.
No s'enfila tant com el Rombo i es mes generós de fer. Tot i així a 2.000 mts la vegetació es nula i les vistes s'amplien. Disfruto molt poguent
traçar ample i pujant en poca estona. Paro, fotos, estalades i el sol que ilumina tota la vall que he pujat desde S. Leonardo.
La baixada es FANTASTICA. Encara mes cuidada per els esquiadors. Bones traçades. Baixes sense grans pendents i per tant, pots gaudir
del paisatge i la natura.
Un cop a Vipiteno son les 8:45 aprox. Volia fer el Passo di Pennes, pero crec que hauria arribat tard al Costalunga.
Així doncs, autopista i cap a Bolzano. Es un tros de mitja horeta per batre l'oli dels cilindres.
Port #21. Passo di Costalunga (1.752 mts). La porta del Dolomites.
Curt, intens, cuidat per el turisme. El pots fer a bon ritme. A mes, a l'hora que anaba ja trobes mes trànsit i emocions en forma de camions o
ciclistes inesperats.
El tram final es per gaudir-lo amb el casc aixecat. Abets, ombres, tornatis amples... i a pocs km un llac precios d'aigua blava.
Es el Lago di Carezza.
De cop, arribes al cim i...."vualà" els Dolomites. Fantàstic. Arribo a les 9:30 i m'espero a que arribin els companys. Trec una mica de embotis i
formatges; i esmorço amb vistes. Que mes puc demanar?
[/img]Ens trobem i continuem junts fins la Marmolada. Bon tram, tornatis mes tornatis, ...
Port #22. Passo di Fedaia (2.057 mts). La Marmolada
Tots els Dolomites, per mi, son el "no va más". Agrestes, naturals, rocosos, ...; amb un munt de bones carreteres per reseguir-los.
La pujada a la Marmolada cadascu la fa al seu ritme, ja ens trobarem. Es hora de gaudir anant en moto.
Després d'un estona embriagant-nos del paisatge, anem per el següent.
Port # 23. Passo Falzarego (2.117 mts). Imponent.
Pujes be, a ritme pero be. Com tots els Dolomites, semblen fets per anar en moto. 4 Tornatis finals i ja ets a dalt. La montanya de pedra
que hi ha al davant impresiona. El telesfèric que puja, encara mes. Ambient motero. Son les 12. Es el moment.
Pujant.
Marxem cap a Cortina a buscar l'hotel, deixar les maletes i fer una caixaladeta. El campanar ens espera. El dia encara es bonissim.
Cap a les 15:30 marxem a tocar les campanes. La nacional fins a Dobbiaco es molt fina, encantadora. Sense ports de montanya,
passa per una vall planeta que permet bones traçades. De Dobbiaco fins a Lienz, buf....
Una vall perfecte, llarga, amb traçades d'infart. Sort que hi ha pobles que fa que ajustem la velocitat. Un bon tram per gaudir
de la GS.
Arribem a Lienz i...llastima el temps es tapa. Sembla que ploura. Son els Alps. Enfilem al campanar.
La carretera d'aproximació es magnifica. Bon asfalt i millors vistes. Les 4 gotes que cauen no ens paren.
Tenia el cap el consell d'en Ramon de anar per dalt, pero no encaixaba en el pla del dia. Per tant varem entrar per Lienz i varem pagar els
22 euros de rigor per moto. Res de 2 en 1 moto. Tots voliem anar amb la nostre. Una despessa aparentment alta, pero un cop a la vida...
Port #24. El Grossglockner (2.548 mts). El gegant comdennat a mor.
La pujada dins el "circuit" tancat es de llibre. Com que pagues, està molt molt ben cuidat. Es com un parc temàtic de la natura.
No cal correr. Nomes tenit els ulls ben oberts per no perdre detall.
Pobre gegant. Tarda triste i grisa. Cauen 4 gotes. Nomes faltaba la música de "Mort en Venecia" per acomiadar aquesta maravella
que ja está comdenada a mort. Les fotos de l'any 36 i 2000 i poc ho certifiquen.
El campanar, amagat per les boires.
Estem una bona estona i decidim anar a recorrer el reste del "circuit tancat". La vall es magnifíca, les pujades als altres colls perfectes....
fins que ens cau un aiguat que ens fa donar la volta i anar cap a l'hotel. No s'hi pot fer res. Llastima ja que estabem per tota la zona
de montanyes i poc varem poguer veure. Baixem amb precaució, per l'aigua.
A agafar la part final de la baixada i la carretera fins a Dobiacco apretem de valent per arribar amb claror. Està moll, pero al ser carreteres
netes, no hi ha bruticia i pots agafar ritme (d'aigua).
Per no tornar per la mateixa carretereta, anem el petit Passo Tre Croci.
Port #25. Passo Tre Croci (1.809 mts). Si breve, dos veces bueno.
Curt, perdut, poc transitat, pero...perfecte per tancar el dia. La carretereta ja no està humida i ens permet gaudir dels tornatis, atravessant
un tros del Dolomites a la caiguda del sol...
Arribem a Cortina sobre les 21:30. Dutxa i sortim a sopar algo.
Demà mes Dolomitis...i cap a casa.
Continuarà...
-
Kpeps
- Presentats
- Entrades: 8196
- Membre des de: dc. oct. 14, 2009 5:41 pm
- Ubicació: Manresa
Re: Crònica: 2on Alps Tour - Sortim De Bergamo
nomes tinc dos paraules,SENSE PARAULES,cada cronica que llegeixo del Alps mes que m'agraden,pero ademes aquests relats fan traçar las curves rere las Ducati'ss................seguirem llegint :roll: que de moment es el que toca ;) ;)
-
Ricard_biker
- Presentats
- Entrades: 428
- Membre des de: dj. nov. 03, 2011 10:20 pm
- Ubicació: Viladecans
Re: Crònica: 2on Alps Tour - Sortim De Bergamo
Ratifico el que he dit....
La teva crònica serà la "base" d'algun viatge de l'any vinent...
Gràcies per explicar-ho, i més per explicar-ho així...
Salutacions.
La teva crònica serà la "base" d'algun viatge de l'any vinent...
Gràcies per explicar-ho, i més per explicar-ho així...
Salutacions.
-
Ra-mon
- Presentats
- Entrades: 5102
- Membre des de: dj. feb. 12, 2009 9:34 pm
- Ubicació: Vic - Osona
Re: Crònica: 2on Alps Tour - Sortim De Bergamo
[quote user="Ricard_biker" post="207524"]Ratifico el que he dit....
La teva crònica serà la "base" d'algun viatge de l'any vinent...
Gràcies per explicar-ho, i més per explicar-ho així..[/quote]
És que és genial, bones explicacions i bones fotos, serà com una mini guia per resseguir els colls dels Alps ... llàstima dels comentaris que hi anem posant entremig que «tallen» el ritme del fil.
CarlesOsonaGS, al final de tot hauràs de fer-ne una de nova amb copy&paste que serveixi de referent.
La teva crònica serà la "base" d'algun viatge de l'any vinent...
Gràcies per explicar-ho, i més per explicar-ho així..[/quote]
És que és genial, bones explicacions i bones fotos, serà com una mini guia per resseguir els colls dels Alps ... llàstima dels comentaris que hi anem posant entremig que «tallen» el ritme del fil.
CarlesOsonaGS, al final de tot hauràs de fer-ne una de nova amb copy&paste que serveixi de referent.
-
Straw man
- Presentats
- Entrades: 294
- Membre des de: dv. maig 18, 2012 10:40 am
- Ubicació: Sant Andreu del Palomar
Re: Crònica: 2on Alps Tour - Sortim De Bergamo
mare de Déu senyor!!
una crònica en majúscules :mrgreen:
s'hi ha d'anar sigui com sigu!i com molt bé dius :mrgreen:
BRUTAL!!
una crònica en majúscules :mrgreen:
s'hi ha d'anar sigui com sigu!i com molt bé dius :mrgreen:
BRUTAL!!
strawman going straight to the devil
strawman going straight to hell.
strawman going straight to hell.
-
CMB
- Presentats
- Entrades: 2728
- Membre des de: ds. abr. 10, 2010 4:47 pm
- Ubicació: Gironès
Re: Crònica: 2on Alps Tour - Sortim De Bergamo
El que si que es nota pel teu escrit i per les fotos que has disfrutat de cada minuta a sobre la moto!
Crec que molts d'aqui ja tenim les dents ben llargues...
Gràcies per compartir-ho i falten dos dies, oi?
Crec que molts d'aqui ja tenim les dents ben llargues...
Gràcies per compartir-ho i falten dos dies, oi?
-
CarlesOsonaGS
- Presentats
- Entrades: 427
- Membre des de: dc. feb. 09, 2011 9:45 pm
- Ubicació: Centelles (Osona)
Re: Crònica: 2on Alps Tour - Sortim De Bergamo
Dimarts 10 juliol. 100% Dolomites
Avui hem dormit en hotel, per alló de recuperar-nos i tenir els estris recollits i poguer aprofitar tot el matí. Tornem al vespre. Cal aprofitar.
Em llevo cap a les 6. Hem quedat a les 8 per esmorçar. Recollo i miro de fer un tomb matiner. La idea es arribar al Passo della Mauria,
pero no arribem. La baixada de Cortina fins a Pieve di Cadore es rapidissima. Es una nacional de trànsit i la cuiden. Ample i bon asfalt.
El paisatge dels Dolomites inunda tot l'espai. M'encanten els Dolomites. Potser el millor dels Alps. Et sents poca cosa al costat de les moles
de pedre.
Per mala sort el trànsit es torna mes feixuc i atrevessar els pobles es fa imposible. No arribem. Llastima. Hi tornarem.
Anem cap l'hotel, esmorçar complert i...bye bye Cortina. Anem per el Sella, pero abans el Giau.
Port #26. Passo del Giau (2.233 mts). Les torres dolomítiques.
Perfecte. Curt. Intens. El primer tram fins a Pocol ja et prepara per els tornatis que venen. A partir de Pocol be el tros mes bo.
Bona traçada, nomes amb una mica de gravilla, pero visible i sense perill. Tornatis rodons, amples per gaudir amb la GS.
Son de 2on i 3era. No cal baixar a 1era. La traçada es neta, arribes, tombes amb generositat, 2ona, gas...i la GS recull desde sota, notes els baixos,
i t'empeny amb força fins el proper tornati... 3era...uns segons... redueixes a 2ona i a tombar...quien divertimento...
Pases per una zona boscossa fantàstica. De cop, cap els 2.000 es despulla i apareixen "sa majestat" els Dolomites. Al cim hi ha el parc de les 5 Torres.
Torres de pedre. Quedo bocabadat.
Vistes circulars, primer a la dreta i despres esquerra. Imposible captar la magnitud de la natura.
La baixada es d'infart. Millor pujar per el canto que nosaltres hem baixat. Mes llarg, mes tornatis, mes circuit. Es dels pocs, poquisims llocs
que he vist dos radars seguits. Suposo que deu ser un lloc de peregrinatge per les Monster...
Tornatis i tornatis...fins mes o menys a Selva di Cad. Llavors es veu la vall que ens portarà al Fedaia en direcció inversa a la del dia anterior.
Fins el Fedaia la carretera no te despedici. La pujada cargolada final, paralela a les pistes d'esquí es mes i millor del mateix. Pero no cansa.
A dalt al Fedaia, tocant la Marmolada.
Baixem amb ganes a Canazei. Hi ha trànsit rodat de pujada, pero la traçada es ample i no perds el temps. Anem per el Passo di Sella?
Esperant per reagrupar-nos.
El Sella es una montanya de pedra, granítica, majestuosa. Hi ha una bonissima carretera que l'envolta fent un seguit de ports.
Llastima que es tapaba i al final va ploure i tot. Que hi farem...
El primer tram consisteix en pujar al Passo di Sella.
Port # 27. Passo Sella (2.240 mts). Complert, la porta al Sella.
Complert. Fas de tot. Surts de Canazei per pujades amples, llargues i ràpides. L'hora no es bona. Les 11 i algo...els autocars surten com bolets.
Guanyes una mica d'altura i comencen els tornatis amples, de 2ona, amb visibilitat. Millor asfalt. Hi ha bon "grip" i pots tombar i aprofitar la
sortida del tornatis per avançar. La GS es experta. Estirant la 2ona fins mes enllà de les 6.000 rpm, quan estas recuperant la verticalitat...fas
tota mena d'avançaments. Amb seny, pero pases ciclistes, cotxes, autocars, ...
No et dones compte i la natura es torna a despullar. La pedra del Sella et vigila.
Continuem cap el Gardena. Baixadeta tranquila, amb el terra ja humit. No cal correr. Val la pena reseguir la mole del Sella.
Port #28. Passo Gardena (2.121 mts). Amagat.
Baixes del Sella i et trobes el trencant a ma dreta que et porta al Gardena. Está amagat darrera el Sella. Arribes ràpid enganxat a l'esquena
de la montanya. Un tros espectacular.
Desde dalt, mirant la carretera enganxada.
Plou mes, i no em puc parar molta estona. La baixa, ja tombant el Sella es encara mes espectacular. Tornatis amples i molls, pero que
em permeten adelantar els autocars sense perill. Plou, pero m'ho paso d'alló mes be.
La baixada...si no estigues molla...
Arribes a Corbara amb tranquilitat. Segueix plovent i enfilo el Campolongo.
Port #29. Passo Campolongo (1.875 mts). Senyorial.
Corvara es maco. Es turístic i està ben "vestit". Aquest port es el menys espectacular, el mes curt. Però es noble, senyorial. Pujo amb pluja i
no recordo ninguna mala corba, ni cap traçada perillosa. Fi, directe i ràpid. El Sella es tapa amb les boires. No puc gaudir d'ell.
Arribem a Arabba en un parell de tornatis. Encara que moll, t'acostumes a traçar i vas de maravella.
Port #30. Passo Pordoi (2.239 mts). Tornen les emocions.
El Pordoi es mes llarg i alt. Enfiles directe desde la mateixa sortida de Arabba. Sempre amb tornatis amples i traçada ràpida. La pluja no para.
No podem agafar ritme ni seguir el Sella.
Iniciem la baixada. La que sembla l'última baixada d'un port. Es una baixada ample. La volta del Sella l'has de fer en les dues direccions.
No es llarga, i així pots veure tots els detalls de la montanya. Val la pena (si tens temps).
Aquelles coses dels Alps, deixa de ploure i a mes hi ha trossos secs. Apretem. La traçada ho permet. Adelantes i jugues amb el tornatis de nou.
Son es últimes corbes. Cal aprofitar-les.
S'acaba. Son les 13:30 aprox. Enfilem cap a l'autopista via Vigo di Fassa i Predrazzo. Parem i ens treiem el traje de pluja. Últimes vistes.
La general continua bona, ample, generosa i seca. El tros final de Pedrazzo fins a l'autopista (mireu la ruta) es la traca final. Semla que els Dolomites
et diguin...bye i gracies per venir. Una general ample i amb tornatis de 3era i casi 4arta. Va de baixada fins l'autopista. Baixes ràpid. Pots tombar be.
Surts dels tornatis enllaçats en 3era i et dona per posar la 6ena...buf. La traca final.
Si entres als Dolomites per aquí, es la benvinguda. No saps el que t'espera... Si marxes per aquí, t'endus un bon record.
Llastima, ja està. Entrem a l'autopista. Parem a menjar els embotits i provisions que ens queden. Fa calor. Enfilem cap a Bergamo amb una bona
velocitat de creuer. Es 1,5 hores que es fan eternes...venint d'on venim.
Arribem al aeroport. Parem les motos. Ara si, ja està. Les pugem al camionet. 2 companys marxen. Arribarán el dia següent a mitja tarda. Els 4 restants
entrem a la terminal. Esperem 1 hora i algo. Tal com estaba previst. Avió i Barcelona. Mitja nit a casa. Xafegor.
Dimecres 11 juliol. 6:30 matí. Sona el despertador. Quins ports fem avui?... Agafo el cotxe i cap a BCN a treballar a les 8 matí. Ahir estaba per el Sella...
Les fotos.Enllaç
Alguna mes. Enllaç
Avui hem dormit en hotel, per alló de recuperar-nos i tenir els estris recollits i poguer aprofitar tot el matí. Tornem al vespre. Cal aprofitar.
Em llevo cap a les 6. Hem quedat a les 8 per esmorçar. Recollo i miro de fer un tomb matiner. La idea es arribar al Passo della Mauria,
pero no arribem. La baixada de Cortina fins a Pieve di Cadore es rapidissima. Es una nacional de trànsit i la cuiden. Ample i bon asfalt.
El paisatge dels Dolomites inunda tot l'espai. M'encanten els Dolomites. Potser el millor dels Alps. Et sents poca cosa al costat de les moles
de pedre.
Per mala sort el trànsit es torna mes feixuc i atrevessar els pobles es fa imposible. No arribem. Llastima. Hi tornarem.
Anem cap l'hotel, esmorçar complert i...bye bye Cortina. Anem per el Sella, pero abans el Giau.
Port #26. Passo del Giau (2.233 mts). Les torres dolomítiques.
Perfecte. Curt. Intens. El primer tram fins a Pocol ja et prepara per els tornatis que venen. A partir de Pocol be el tros mes bo.
Bona traçada, nomes amb una mica de gravilla, pero visible i sense perill. Tornatis rodons, amples per gaudir amb la GS.
Son de 2on i 3era. No cal baixar a 1era. La traçada es neta, arribes, tombes amb generositat, 2ona, gas...i la GS recull desde sota, notes els baixos,
i t'empeny amb força fins el proper tornati... 3era...uns segons... redueixes a 2ona i a tombar...quien divertimento...
Pases per una zona boscossa fantàstica. De cop, cap els 2.000 es despulla i apareixen "sa majestat" els Dolomites. Al cim hi ha el parc de les 5 Torres.
Torres de pedre. Quedo bocabadat.
Vistes circulars, primer a la dreta i despres esquerra. Imposible captar la magnitud de la natura.
La baixada es d'infart. Millor pujar per el canto que nosaltres hem baixat. Mes llarg, mes tornatis, mes circuit. Es dels pocs, poquisims llocs
que he vist dos radars seguits. Suposo que deu ser un lloc de peregrinatge per les Monster...
Tornatis i tornatis...fins mes o menys a Selva di Cad. Llavors es veu la vall que ens portarà al Fedaia en direcció inversa a la del dia anterior.
Fins el Fedaia la carretera no te despedici. La pujada cargolada final, paralela a les pistes d'esquí es mes i millor del mateix. Pero no cansa.
A dalt al Fedaia, tocant la Marmolada.
Baixem amb ganes a Canazei. Hi ha trànsit rodat de pujada, pero la traçada es ample i no perds el temps. Anem per el Passo di Sella?
Esperant per reagrupar-nos.
El Sella es una montanya de pedra, granítica, majestuosa. Hi ha una bonissima carretera que l'envolta fent un seguit de ports.
Llastima que es tapaba i al final va ploure i tot. Que hi farem...
El primer tram consisteix en pujar al Passo di Sella.
Port # 27. Passo Sella (2.240 mts). Complert, la porta al Sella.
Complert. Fas de tot. Surts de Canazei per pujades amples, llargues i ràpides. L'hora no es bona. Les 11 i algo...els autocars surten com bolets.
Guanyes una mica d'altura i comencen els tornatis amples, de 2ona, amb visibilitat. Millor asfalt. Hi ha bon "grip" i pots tombar i aprofitar la
sortida del tornatis per avançar. La GS es experta. Estirant la 2ona fins mes enllà de les 6.000 rpm, quan estas recuperant la verticalitat...fas
tota mena d'avançaments. Amb seny, pero pases ciclistes, cotxes, autocars, ...
No et dones compte i la natura es torna a despullar. La pedra del Sella et vigila.
Continuem cap el Gardena. Baixadeta tranquila, amb el terra ja humit. No cal correr. Val la pena reseguir la mole del Sella.
Port #28. Passo Gardena (2.121 mts). Amagat.
Baixes del Sella i et trobes el trencant a ma dreta que et porta al Gardena. Está amagat darrera el Sella. Arribes ràpid enganxat a l'esquena
de la montanya. Un tros espectacular.
Desde dalt, mirant la carretera enganxada.
Plou mes, i no em puc parar molta estona. La baixa, ja tombant el Sella es encara mes espectacular. Tornatis amples i molls, pero que
em permeten adelantar els autocars sense perill. Plou, pero m'ho paso d'alló mes be.
La baixada...si no estigues molla...
Arribes a Corbara amb tranquilitat. Segueix plovent i enfilo el Campolongo.
Port #29. Passo Campolongo (1.875 mts). Senyorial.
Corvara es maco. Es turístic i està ben "vestit". Aquest port es el menys espectacular, el mes curt. Però es noble, senyorial. Pujo amb pluja i
no recordo ninguna mala corba, ni cap traçada perillosa. Fi, directe i ràpid. El Sella es tapa amb les boires. No puc gaudir d'ell.
Arribem a Arabba en un parell de tornatis. Encara que moll, t'acostumes a traçar i vas de maravella.
Port #30. Passo Pordoi (2.239 mts). Tornen les emocions.
El Pordoi es mes llarg i alt. Enfiles directe desde la mateixa sortida de Arabba. Sempre amb tornatis amples i traçada ràpida. La pluja no para.
No podem agafar ritme ni seguir el Sella.
Iniciem la baixada. La que sembla l'última baixada d'un port. Es una baixada ample. La volta del Sella l'has de fer en les dues direccions.
No es llarga, i així pots veure tots els detalls de la montanya. Val la pena (si tens temps).
Aquelles coses dels Alps, deixa de ploure i a mes hi ha trossos secs. Apretem. La traçada ho permet. Adelantes i jugues amb el tornatis de nou.
Son es últimes corbes. Cal aprofitar-les.
S'acaba. Son les 13:30 aprox. Enfilem cap a l'autopista via Vigo di Fassa i Predrazzo. Parem i ens treiem el traje de pluja. Últimes vistes.
La general continua bona, ample, generosa i seca. El tros final de Pedrazzo fins a l'autopista (mireu la ruta) es la traca final. Semla que els Dolomites
et diguin...bye i gracies per venir. Una general ample i amb tornatis de 3era i casi 4arta. Va de baixada fins l'autopista. Baixes ràpid. Pots tombar be.
Surts dels tornatis enllaçats en 3era i et dona per posar la 6ena...buf. La traca final.
Si entres als Dolomites per aquí, es la benvinguda. No saps el que t'espera... Si marxes per aquí, t'endus un bon record.
Llastima, ja està. Entrem a l'autopista. Parem a menjar els embotits i provisions que ens queden. Fa calor. Enfilem cap a Bergamo amb una bona
velocitat de creuer. Es 1,5 hores que es fan eternes...venint d'on venim.
Arribem al aeroport. Parem les motos. Ara si, ja està. Les pugem al camionet. 2 companys marxen. Arribarán el dia següent a mitja tarda. Els 4 restants
entrem a la terminal. Esperem 1 hora i algo. Tal com estaba previst. Avió i Barcelona. Mitja nit a casa. Xafegor.
Dimecres 11 juliol. 6:30 matí. Sona el despertador. Quins ports fem avui?... Agafo el cotxe i cap a BCN a treballar a les 8 matí. Ahir estaba per el Sella...
Les fotos.Enllaç
Alguna mes. Enllaç
CarlesOsonaGS l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. jul. 17, 2012 7:07 am, en total s’ha editat 3 vegades.
-
Ximetric
- Presentats
- Entrades: 540
- Membre des de: dl. gen. 03, 2011 4:33 pm
- Ubicació: Roda de Berà, a "l´encant de la Costa Daurada"
Re: Crònica: 2on Alps Tour - Sortim De Bergamo
Enhorabona per tot el que heu disfrutat i per haver-ho compartit. Relats així t'esperonen a donar "el salt", poder l'any que ve, segur.
Salut i gràcies,
Ximet Ric
Salut i gràcies,
Ximet Ric
Moltes ganes d'anar en moto i poc temps per fer-ho.
Ex R1200GS ADV '06 ...però tornaré !!
MotoVolta 2016: repúbliques soviètiques + Pamir Highway
Ex R1200GS ADV '06 ...però tornaré !!
MotoVolta 2016: repúbliques soviètiques + Pamir Highway
-
Pasqual
- Presentats
- Entrades: 2080
- Membre des de: dj. jul. 09, 2009 11:20 pm
- Ubicació: Garrotxa
Re: Crònica: 2on Alps Tour - Sortim De Bergamo
l'he llegida de cop. Im-pressionant!.
Algú sap quin és el rècord de ports en un dia? Segur que deus estar entre els primers. Noi, quin fart de pujar i baixar! i quina enveja.
M'ha agradat perquè m'ha fet reviure alguns dels ports que he fet, però ni punt de comparació amb la crònica i les fotos.
Com ja t'han dit, pot servir de guia per futures escapades. Està clar que vas gaudir de valent!
Felicitats i gràcies per compartir-ho
Algú sap quin és el rècord de ports en un dia? Segur que deus estar entre els primers. Noi, quin fart de pujar i baixar! i quina enveja.
M'ha agradat perquè m'ha fet reviure alguns dels ports que he fet, però ni punt de comparació amb la crònica i les fotos.
Com ja t'han dit, pot servir de guia per futures escapades. Està clar que vas gaudir de valent!
Felicitats i gràcies per compartir-ho
-
CarlesOsonaGS
- Presentats
- Entrades: 427
- Membre des de: dc. feb. 09, 2011 9:45 pm
- Ubicació: Centelles (Osona)
Re: Crònica: 2on Alps Tour - Sortim De Bergamo
Gracies a tots per els comentaris. I si, varen ser molts ports; una mica apretadet pero es el que voliem. Ens ho varem pasar molt i molt be.
Tota la ruta es per fer-la amb una mica mes de temps, per degustar mes el territori; caminar per les montanyes si cal, etc.
Sobre el fet d'anar i tornar a Bergamo amb caminonet/avió amb les motos dins; doncs que ens ha sortit algo mes barat que fer 2.000 km en moto per autopista (gasolina + peatges), menys desgat mecànic i de pneumàtics i molt mes cómode. Pero sobre tot, guanyar temps al temps i de com estar casi 4 dies complerts per els Alps gastant-ne una mitja de 5.
Tota la ruta es per fer-la amb una mica mes de temps, per degustar mes el territori; caminar per les montanyes si cal, etc.
Sobre el fet d'anar i tornar a Bergamo amb caminonet/avió amb les motos dins; doncs que ens ha sortit algo mes barat que fer 2.000 km en moto per autopista (gasolina + peatges), menys desgat mecànic i de pneumàtics i molt mes cómode. Pero sobre tot, guanyar temps al temps i de com estar casi 4 dies complerts per els Alps gastant-ne una mitja de 5.
-
Bernat
- Presentats
- Entrades: 221
- Membre des de: dg. feb. 12, 2012 12:36 am
- Ubicació: Prats i Sansor
Re: Crònica: 2on Alps Tour - Sortim De Bergamo
[quote user="CarlesOsonaGS" post="207917"]Gracies a tots per els comentaris. I si, varen ser molts ports; una mica apretadet pero es el que voliem. Ens ho varem pasar molt i molt be.
Tota la ruta es per fer-la amb una mica mes de temps, per degustar mes el territori; caminar per les montanyes si cal, etc.
Sobre el fet d'anar i tornar a Bergamo amb caminonet/avió amb les motos dins; doncs que ens ha sortit algo mes barat que fer 2.000 km en moto per autopista (gasolina + peatges), menys desgat mecànic i de pneumàtics i molt mes cómode. Pero sobre tot, guanyar temps al temps i de com estar casi 4 dies complerts per els Alps gastant-ne una mitja de 5.[/quote]
Si senyor! Això és una bona crònica! Molt xulo el viatge,també a mi m'has fet revuire'l ja que hem passat molts dels mateixos ports.
Salut!
Tota la ruta es per fer-la amb una mica mes de temps, per degustar mes el territori; caminar per les montanyes si cal, etc.
Sobre el fet d'anar i tornar a Bergamo amb caminonet/avió amb les motos dins; doncs que ens ha sortit algo mes barat que fer 2.000 km en moto per autopista (gasolina + peatges), menys desgat mecànic i de pneumàtics i molt mes cómode. Pero sobre tot, guanyar temps al temps i de com estar casi 4 dies complerts per els Alps gastant-ne una mitja de 5.[/quote]
Si senyor! Això és una bona crònica! Molt xulo el viatge,també a mi m'has fet revuire'l ja que hem passat molts dels mateixos ports.
Salut!
-
STELVIO 00
- Presentats
- Entrades: 6111
- Membre des de: dv. gen. 01, 2010 8:48 pm
- Ubicació: Barcelona
- Contacta:
Re: Crònica: 2on Alps Tour - Sortim De Bergamo
Bufff, Carles , m´entra ganas d´anar hi altre cop quan veig la teva cronica i fotos , quina salivera !!!!!
