Bona tarda a tothom.
Escric aquest missatge com a agraïment a tots els que pengeu les vostre vivències, excursions i petites o grans aventures en moto. Per desgràcia no tinc gaires companys “moterus”, i el que n’és més determinant i important: temps, però veure i llegir el que us estimeu el territori i com el viviu m’esperona a sortir de casa amb la GS.
Empès amb el vostre esperit, aquest diumenge vaig donar-me un tomb a la busca de frescor, verd, tombs, paisatge i emocions, i amés, amb el ritme i filosofia que us (ens) caracteritza i també diferencia.
De la xafogor de la Costa Daurada (Roda de Berà), N340 fins Vilafranca, i d’allí a ritme tranquil i constant per la magnífica C15 fins Igualada i a Manresa per la nova C37. A partir de Sant Fruitós del Bages vaig començar a embadalir pels paisatges de la N141, Moià i Tona (quins records de Montesades i trials). A partir de Seva territori desconegut del tot, entorns maravellosos i a vegades màgics fins Sant Hilari Sacalm (records a la Sònia i l’Enric), girar cua i a baixar per l’encantadora GIV5201/BV5114 que transcorre per la vessant est de l’imponent Montseny fins Santa Fe. Creuar al Turó de l’Home és a vegades com viure una pel•lícula de fades, amb els arbres cobrint-te i acaronant els paramans i el casc. La baixada a Sant Celoni va suposar el retorn a la calor, que bé que havia anat fins llavors !, però una trucada i una casualitat em va permetre agafar-hi forces fent un vermouth amb uns amics. De butifarra blanca ja no en vaig poder comprar, però un tortell encara si. La tornada d’allò més monòtona per l’autopista, però arribar a casa dels sogres encara a la sobretaula no té preu.
Salut i Km’ s !!!
Escric aquest missatge com a agraïment a tots els que pengeu les vostre vivències, excursions i petites o grans aventures en moto. Per desgràcia no tinc gaires companys “moterus”, i el que n’és més determinant i important: temps, però veure i llegir el que us estimeu el territori i com el viviu m’esperona a sortir de casa amb la GS.
Empès amb el vostre esperit, aquest diumenge vaig donar-me un tomb a la busca de frescor, verd, tombs, paisatge i emocions, i amés, amb el ritme i filosofia que us (ens) caracteritza i també diferencia.
De la xafogor de la Costa Daurada (Roda de Berà), N340 fins Vilafranca, i d’allí a ritme tranquil i constant per la magnífica C15 fins Igualada i a Manresa per la nova C37. A partir de Sant Fruitós del Bages vaig començar a embadalir pels paisatges de la N141, Moià i Tona (quins records de Montesades i trials). A partir de Seva territori desconegut del tot, entorns maravellosos i a vegades màgics fins Sant Hilari Sacalm (records a la Sònia i l’Enric), girar cua i a baixar per l’encantadora GIV5201/BV5114 que transcorre per la vessant est de l’imponent Montseny fins Santa Fe. Creuar al Turó de l’Home és a vegades com viure una pel•lícula de fades, amb els arbres cobrint-te i acaronant els paramans i el casc. La baixada a Sant Celoni va suposar el retorn a la calor, que bé que havia anat fins llavors !, però una trucada i una casualitat em va permetre agafar-hi forces fent un vermouth amb uns amics. De butifarra blanca ja no en vaig poder comprar, però un tortell encara si. La tornada d’allò més monòtona per l’autopista, però arribar a casa dels sogres encara a la sobretaula no té preu.
Salut i Km’ s !!!
