Fa temps que ho tenia pendent, i que millor que començar-les amb una escapadeta al Tourmalet.
Quedem a les 16:00 amb el meu company. Tenim fins dissabte 4 a les 19:00.
Tarda de clàssics.
La ruta: Enllaç
Desde Centelles enfilem fins a Ribes de Fresser, per entregar uns paquets. Enfilem el 1er clàssic: La Collada. En moto per el traçat de sempre,
no per Tosses. Bon temps, bon asfalt, pocs cotxes, bon ritme, ... tot un clàssic per començar.
Baixem per la Molina, Alp, el mini-paradis de Prat i Sensor amb les cases amb vistes i la Cerdanya explendida amb el Cadi vigilant fins a La Seu.
Enfilen el 2on clàssic. El Cantó.
Una mena de circuit natural, no per correr (que es pot i molt), sino per el traçat ample i ben dibuixat. Asfalt bo, sense sorpreses. Una delicia.
S'enfila ben ràpid i les vistes s'amplien. El Cadi l'has de mirar en linea recte. Llastima de la calitxa que no permet tenir profunditat.
Passat l'Avellanet hi ha uns km una mica dolents, estrets, pero despres torna el circuit. Llargues rectes de pujada, revolts oberts per enllaçar-les,
fins a arribar al tram previ del cim; una mena de recte amb corves suaus que et catapulten fins al cap de munt.
La calitxe, la càmara i el fotògraf no donen per mes, pero les vistes sobre el Cadi son explendides. Son al fons, encara que no ho sembli.
La baixa es mes curta, i per tant, mes empinada. Ràpida i directe sobre Sort. Tornatis, revolts enllaçats i bon asfalt. En un tres i no res som abaix.
Parem una estoneta a Sort a pendre algo.
Continuem a per el 3er clàssic: La Bonaigua.
Feia temps que no passaba, i desde Sort fins a Vielha la carretera es un 10. Ample, ben feta, millor asfalt, amb visibilitat. Molt bon ritme.
Hi ha trànsit, es Agost, pero pots avançar en les rectes sense baixar la mitja. Al tram inicial de la Bonaigua es com una autopista.
Hi ha la variant de Valencia d'Aneu que s'enfila amunt amunt, amb 6na llençat, fins els primers revolts del port. La carretera un 11.
Un dels millors ports dels que he fet, inclus a nivel europeu. El tram final, ple d'amples tornatis es un 12.
Ni obres, ni gravilla ni res. Nomes bon asfalt i un parell de GS jugant amb la carretera.
Just comencem a baixar, i un nuvol fantasmagòric puja montanya amunt per segons. Sembla un tros d'aquella peli de por de la Boira.
Haig de parar i observar el moment.
Baixada dreta, amb la carretera mes estretona i dolenteta que la pujada; pero es fa ràpid. Ja som sota el núvol, i sense sol, comença a
guspirejar. Per sort no va ser res. Pasem Vielha i arribem al camping de Es Bordes, just abans de Bossots.
Camping sencill pero suficient. El propietari ens ho deixa per 10€ cadascun (2 motos, 2 persones i 2 tendes).
Sopem a terra, amb bons embotits i bona nit.
Dissabte 4 d'Agost.
La ruta: Enllaç
Diana 6:30, recollim i marxem en silenci. Esmorçar com cal a Bossots a l'únic bar obert. L'entrepà de beicon es posa de collons.
Es com oli per engreixar la maquinaria. Sortim a les 8 i poc.
Enfilem el Portillon (Eth Portilhon) de 1.291 mts. La carretera justeta pero suficient. Enfila en plan zig-zag enmig d'una natura expledida plena d'abets.
Es curt pero intens. Un bon despertar. Al tram final hi ha una zona revidara excelent. El cel, continua enboirat.
La baixa es potser millor. Tens mes vistes dins d'una estreta vall amb una cascada d'aigua a mitja baixada preciosa. Els primers revolts
s'enrosquen per baixar metres de seguida. Llavors ja es torna mes pla, de baixada pero planet. Natura verda, 100% pirineus.
De seguit ets a Bagneres-de-Luchon. Es nota que va tenir un passat millor.
Enfilem per la D618 fins a Arreau, per fer el Col del Peyresorde de 1.569 mts. Un "Col" sense pena ni gloria. Un tràmit.
Sortin de Bagneres la carretera es bona, en plan nacional. I va pujant mica en mica pero sense notar que fas un "Col".
Nomes el tram final surten els 4 revolts, i com que ens enganxa de ple el núvol; la visibilitat es redueix a pocs metres.
Lo bo del cim es que el núvol "xoca" literalment, i no el poc creuar. Mireu les fotos, mirant d'on veniem i a l'altra banda, just enfilant la baixada.
Lo dolent es que a l'altra banda, en hi havia un altre. En fi. Baixem fins a Arreau en un tram sense gaire xixa. Poblets, carretera potable
i poc trànsit que et permeten no perdre gaire temps.
Desde Arreau enfilem el Aspin de 1.490 mts. Aquest te mes contingut. La pujada desde Arreau es tortuosa, estreta i amb asfalt boturoret.
La natura es de "canto sud", amb mitja vegetació, i en els primers trams sense abets. S'ha de vigilar perquè un cotxe obert i una moto pasen justos.
S'enfila ràpid i et permet veure la vall d'on veniem. Uns metres abans del cim tornem a "xocar" amb el núvol. El núvol que ens acompanya
i que està situat entorn als 1300-1.500 mts. Al cim no veiem res. Continuem.
Els primers Km de la baixada son molt bons. La carretera guanya amb amplada i fermesa; i per tant amb velocitat. Tornem a sortir dels núvols
i apareixen els abets i la natura mes espledida. Es el "canto nord". Un petit regal després de la pujada mes treballada.
Arribem a una especie de pista d'esqui, a Payolle on les vaques campen lliures per mig del poblet i la carretera. Entretingut slalom per no xocar i
sortir malparat.
A Ste. Marie-de-Campan enfilem cap al Tourmalet. Els símbols del Tour son ben visibles. Ara som sota el núvol. El primer tram es trànquil, pasant
per petites illes de cases. Bon asfalt i trànsit en augment. Es diumenge. Bons adelantaments per no perdre la mitja.
Arriben els primers tornatis sense problemes, i de cop son dins el núvol i la boira. I de cop som a La Mongie on el núvol es frena i surt el sol per
iluminar el Tourmalet. Precios.
El tros final es molt empinat. Em paro i miro enrera. El núvol continua encallat entre les montanyes, just d'on veniem.
Com un fantasma que ens persegueix. Mireu les montanyes blaves que surten al fons...
I ja som al cim. Amb sol. Un sol explendit. La vista a "l'altre" canto no te preu. Tornem a veure un vell conegut, un altre núvol a mitja alçada.
La baixa es molt molt bona, al meu gust. Empinadissima al principi, amb vistes, bons tornatis, ... vaques sueltes, xais sueltos, ciclistes i...
el núvol que ens espera. El tram fins a Luz-St-Sauveur tampoc te desperdici. Al costat d'un rierol de corves suaus, et porten a bon ritme fins
a Luz. Un poble macot i endressat, amb un cert turisme de qüalitat. Botigues maques, moviment, vida de turista.
De Luz anem cap a Gavarnie via Gèdre. Carretera 100% motera. Tret dels pasos als pobles (bònic St. Sauveur i el pont de Napoleon),
es una carretera per gaudir.
A ritme o de passeig. A ritme (amb seny) varem disfrutar molt. Es ample i enllaçada. De 4art i 5ta de GS. Tret de 3 revolts tancats,
la resta no pares vertical en cap moment. Un pur divertimento.
Arribem a Gavarnie i sembla que s'acaba tot. Una montanya rocosa talla l'horitzó, de cop. Mires enrera i veus la vall per on vens. Precios.
Llavors enfilem fins el Port de Boucharo per una carreterona que grimpa per la pedre i s'enfila i enfila en pocs km fins unes pistes d'esqui,
i continua pujat...fins el no res. Una carreterona bunyaguda i amb l'asfalt pelat. Amb uns primer tornatis desde Gavarnie sense avisar,
on el ABS impedeix que faci un recte. Llavors ja es mes manejable. Els xais marcats campen lliurament. En hi ha molts.
Tot aquest tram final es natura pura, pelada, rocosa; pero en estat pur.
Al final..unes pedres impedeixen el pas cal al refugi de la Breche de Roland. Una bona caminada pendent.
Voliem pasar per al costat, pero una multa de fins a 130 € ens ho fa pensar. Tant se val, farem el Tourmalet al reves per tornar.
Recolem uns metres per gaudir de la vista, i pendre una mica de bon formatge. La veritat que amb la pau del moment, les vistes,
el moment, el "cru d'ovella"... no te preu. Per tota la resta, Mastercard.
El temps sembla que canvia, son les 11:00 i a les 19:00 hem de ser a Centelles. Marxem.
La tornada es per el Tourmalet, que fet al reves (desde Luz) encara es millor. Els ciclistes suan de valent. La vista del Pic du Midi no te preu.
Fem l'Aspin al revés, i els 5/6 ultims km inmillorables. Desde Arreua enfilem per el tunel de Bielsa, cap a Ainsa.
El tram frances es correcte i alegre. Just abans del tunel hi han uns tornatis i de cop et trobes a la boca nord del tunel.
Es un pel antic, en obres i en pas alternatiu per semàfor. Sortin del tunel parem a repostar i menjar algo a la primera benzinera Repsol,
al poblet de Parzán. Hi ha un bar al costat on es menja pou be a un preu raonable. Te una terraceta, veus les motos i et toca la
fresca.
Cap a les 14:20 toquem el dos, i non-stop fins a casa. Als primers km ja notem la calor que puja de la peninsula, i que els Pirineus frena.
Fins a Ainsa la carretera es molt bona i ràpida. Ben traçada. Avances a bon ritme.
D'Ainsa a Campo no ho entenc. Hi ha una mena de nacional - autopista hiper rápida. Poquisim trànsit i enllaçant poblets perduts.
Si et despistes agafes molt molta velocitat. Sort que no es Catalunya, sino estaria plegada de radars.
Pases el Port de la Foradara d'uns 1.000 mts sense adonar-te'n. Hi ha un montanya pedregosa a la teva esquerra que impresiona.
Una corba de circuit t'introdueix a un tunel que et deixa a Campo.
De Campo a Castejón de Sos vas per un congots molt maco, alt, profund. Carretereta cargoladeta i estretona. Super divertida.
Tocant al final, la carretera s'iguala al riu i segur que es pot parar i mollar-se els peus. Aconsellable.
De Castejón de Sos a Pont de Suert per el Coll de Fades (1.470) i Coll de l'Espina (1.407 mts). Paisatge precios, carretera dolenteta.
Amb la GS vas be, pero está feta a pedaços. Son divertides, solitaries i amb vistes. Força pins i poblets perduts.
De Pont de Suert a la Pobla de Segur, per Viu de Llevata i Coll de Perves. Mes que perduts, mes que solitaris, oblidats de la ma de deu.
Carretereta anys 60. Te l'encant de sentir-te sol. Pero no pares de voltes i voltes. Te algo que m'agrada.
De La Pobla a Tremp reseguint el pantà de Sant Antoni, molt ple. Blau intens. A l'esquerra al final del Boumort. Amplitud i bones vistes.
De Tremp cap a Isona, el Comiols i Ponts. El Coll de Comiols fantastic. Rapidissim, cómode i amb vistes al Montsec.
La baixada per tocar bota al terra, i el tram fins a Ponts per el Palau de Rialb es de cine. Pases per un altipla amb vistes infinites i
traçat inmillorable.
De Pons a Calaf, eix fins a Manresa i per acabar el dia, Calders, Moià i la Pullosa.
Un bon inici de vacances.
Alguna foto mes a: Enllaç
que sigui amb certa enveja- a costa de l'esforç de cròniques com la teva. Salut!