Hem anat a visitar una zona molt poc coneguda de les nostres contrades.
Per culpa dels "grans focus" turistics de la zona com el Camp de Tarragona (REUS,tarragona,Cambrils,Salou,..), del Priorat Vinicola, de les Terres del Ebre (Tortosa, Delta, Amposta, St. Carles,..) , Montanyes de Prades (prades,MOntblanc,Poblet,..) ens trobem que tenim una zona de territori preciosa, i poc reconegut per molta gent.
Parlo del sud del Baix Camp, i el Nord del Baix Ebre,...
Una zona preciosa a la costa amb innumerables cales, i a l´interior amb paissatges gairebé verges, poblets,masies,...algunes d´elles ja abandonades..
Fa dies, tot passejant per la zona em va venir l´idea de fer una sortida d´un dissabte per anar-ho a visitar amb tots vosaltres, i varem decidir que ho fariem el pròxim 6 d´Octubre(ja obrire post).
Avui junt amb el prudenci hem anat a investigar més sobre el terreny, a l´hora que ens hem posat en algunes pistes...
Bé, la crònica del dia.
Ruta a la Wikiloc
Hem sortit ben d´hora (com diria aquell), per estalviar-nos calor, tot i aixi n´hem passat i força.
El primer destí ha estat el Castell Templer de Sant Jordi d´ALfama.
Documentat l'any 1201 data en el qual és fundada la primera Ordre de Sant Jordi d'Alfama per tal de protegir la costa dels pirates que l'assolaven. Aquesta Ordre s'uneix als de Montesa amb la qual cosa desapareix com a tal.
En el castell s'aprecien nombroses restes del que va ser l'original castell medieval gràcies a les excavacions que es van portar a terme l'any 1988. El castell medieval va ser brutalment destruït pels obusos enviats des del mar pel que va haver que tornar-se a reconstruir durant el segle XVIII seguint la norma Vauban.
Haviem preparat la ruta a base de "matxacar-nos" el google Maps i el ICC, pero sempre t´en dus agradables sorpreses quant hi vas en persona.
A la ruta haviem marcat uns quants punts d´interes , pero sobre el terreny hem vist un desviament entre uns pins que possava, platja del torrent dels pins.
Ens hem mirat, i sense preguntar-nos res, hem entrat a la preciosa pista. A la sobre dels pins fins a la deserta platja.
El següent punt, aquest si ja previst, ha estat la Platja de l´Estany. Una platja molt bónica, que en alguna altre crònica ja us havia parlat.
Fa una entrada terra endins, com si d´una petita ria es tractes.
Aquesta platja, es un port natural, i es l´antic port de pescadors de l´Ametlla de mar.
Molt a prop d´aquesta acollidora platja, hi ha un refugi o bunker de la guerra civil. Per accedir-hi, hi ha un petit tram de pista molt facil i curt, que ens hi condueix.
Aquest bunker va ser ocupat poc temps, pq la batalla dura, va ser la del Ebre i no per mar.
Esta força restaurat amb molt de ciment. NO se si originalment era aixi...pero sobte una mica.
Al sortir d´aqui , per anar al següent punt, teniem dos opcions. Recular i anar per asfalt, o intentar arribar-hi per pistes.
Hem escollit la segona opció. Ens hem posat en algun tram una mica complicat, sobretot pel prudenci que anava amb rodes 100% asfaltiques, pero n´hem sortit...fins que ens hem trobat que el cami estava tallat per un pseudo-passeig maritim d'uns 40cm d´alçada i que no havia manera de "saltar-lo" :(
Aixi que hem desfet la pista, i hem anat via asfaltica fins el següent lloc de visita. Es tracta de la Llacuna de Santes Creus.
Una molt agradable sorpresa a la vista.
Per arribar-hi, hem de deixar la carretera i fer uns 300m per la pista. Es una mica pedregosa, pero es pot fer amb qualsevol moto.
Pero aquesta zona, no només te aquesta llacuna (d'aigua bastant entollada), si no que si continuem caminant uns 200-300m ens trobem a la platja amb una llacuna força mes gran, d´aigua mes neta i que es separa del mar, per una llengua d´arena i pedra d´uns 10-15m d´amplada.
Un parell de panoramiques, en una es veu com d´ajuntes esta la llacuna del mar, i en la segona tota la llacuna..
D´aqui, hem desfet cami, pq ni pista i asfalt ens donaven opció de continuar. Hem rodejat l´Autipista i la via del tren, i per unes pistes asfaltades, que passen entre coltius de oliveres hem arribat al terme municipal del Perelló.
El Perelló , es força conegut a les nostres terres, per la seva producció de mel, és un poble d´interior, pero el seu terme municipal arriba fins a la platja.
I amb quines platjes i cales!!!!
La que nosaltres hem anat a visitar es la Platja de Cala Moros. Per arribar-hi, primer hem de passar un estret, alt i fosc túnel , que al sortir ens deix amb la moto, davant del mar...
La primera impressió, es que aquesta platja només s´hi pot accedir, per mar o per alla on venim nosaltres, pero una segona mirada, ens permet veure, una pujada molt empinada, per una pista encimentada,una mica complicada pel pendent, i per els passos d´aigua que hi ha.
Una vegada pujem, al costat de la via del tren, en uns 200m, tenim una baixada fins al parking de la platja de Cala Moros.
Aquesta cala o platja és espectacular. No hi havia gairebé ningu (2 banyistes..i practican naturisme), i el paissatge de pelicula!
Aqui hem acabat la visita de les cales. Teoricament voliem mirar més coses, pero ja ens les coneixiem, i feia molta calor.
A més haviem de ser al migdia a casa..
Per tornar, teniem l´opico de la N-340, de la Ap7.....i de la carretera abandonada que va des de Perelló / Ametlla fins a Vandellós.
Nosaltres hem agafat aquesta preciosa i solitaria opció ;)
Al arribar a Vandellós, ens hem arribat a visitar el antic poble abandonat de Remullà. Ara l´estan restaurant una mica..
Es un poble-carrer i per arribar-hi passem per una pista encimentada, on hi ha molts passos inundables. En epoques de plujes, amb motos com la nostra, i les nostra experiencia, deu ser força complicat de passar-hi.
Des d'aquest poble, haviem vist que surt una pista, que ens porta fins a la carretera Pradtip, a l´alçada del desviament al poble de Llaberia.
Hem intentat buscar-la pero no hem trobat indicadors..
Ens hem posat en alguna pista, i quant hem vist que es feia estreta i al no estar segur que era aquella... hem fet mitja volta i hem continuat cap a Reus, per carretera convencional.
