Entrada
Autor: Vicenç » dj. oct. 18, 2012 4:56 pm
La primera quinzena d’octubre (i no d’agost com havia posat per error), vaig poder fer una escapadeta de les que m’agraden: és a dir sense masses planificacions, res aparaulat o reservat i deixar una mica que fossin el temps, la climatologia i les circumstàncies les que em duguessin.
O sigui que després d’un viatge terrible amb el vaixell, amb onades de més de dos metres que van fer que tot el passatge que l’omplia, penseu que era final de temporada i molta gent tornava a casa, com dic, la gent no va passar precisament un creuer de plaer. Jo no em solc marejar, però les olors en aquests casos son terribles… ja m’enteneu. (Per cert, un petit consell a qui agafi un vaixell. No dur mai, però mai l’estòmac buit. Sempre haver menjat alguna cosa abans de pujar. I no beure masses líquids. A l’hora de treure les papes és millor que hi hagi alguna cosa que no que no hi hagi res. Si es possible anar a l’exterior i el més darrere (popa) i el més baix que es pugui. Si estem en coberta mirar a l’horitzó i evidentment no llegir ni fixar la vista en un punt del vaixell. I la moto sempre amb el cavallet lateral i una marxa posada).
Bé, un cop dita aquesta parrafada que desitjo que a algú de vosaltres alguna vegada us pugui ajudar, seguir amb el viatge. El primer que vaig fer a l’arribar a Barcelona va ser mirar les previsions meteorològiques, que anunciaven bon temps i sense pensar-ho massa vaig sortir en direcció nord.
Ja se que és un viatge que molts de vosaltres l’heu fet, que ja hi ha cròniques i que es una escapadeta que en tres quatre dies es pot fer perfectament (ideal per a un pont). Si ens fem nosaltres el menjar, i anem de càmping o d’hotelets baratets per poc més de 300 euros podem fer una escapadeta molt maca i interessant.
Fins a Perpinyà vaig anar per autopista, però un cop allà vaig anar a buscar les Gorges de Galamus i el poblet de Bugarach que fa molt poc algú va penjar una crònica i em va semblar força interessant (veieu com les cròniques son molt útils!!!). Les gorges espectaculars, tot i que fèia una miqueta de vent i no vaig aturar-me a fer cap foto.
Vaig seguir cap amunt fins arribar al poblet d’Albi. Bonic, però no em va cridad massa l’atenció. Cosa que si va fer el proper Cordes sur Ciel. Preciós. No el puc definir d’una altra manera.
Vaig pensar de fer nit allà, però els dos o tres llocs que vaig preguntar s’escapaven una mica del pressupost i com anava amb temps vaig seguir pujant fins a Najac. Un altre poblet encantador on, aquest cop si, vaig trobar un hotelet bé de preu i vaig fer la primera nit.
Al matí següent vaig seguir en direcció nord. El temps acompanyava força tot i que les boires matinals em recordaven molt a l’Osona. Precisament en mig de la boira va apareixer un poble preciós que mereix una visita: Villefranche de Rouergue.
Sempre dic que si alguna cosa em d’aprendre dels francesos és el seu amor i gust pel patrimoni. Els que hi heu passat ja sabeu en quin estat tenen tots els cascs antics de les ciutats, monuments etc etc, i com l’especulació urbanística no ha malmés, o no massa, els encants dels llocs amb horroroses construccions i edificis.
Sortint de Villafranche en direcció Figeac-Rocamadur vaig veure un indicador que em va cridar l’atenció i cap allà que em vaig anar. Era Peyrusse le Roc. Un poblet molt petit però bé, tampoc és que mereixi un viatge només per veure’l.
Finalment a mig matí vaig arribar a Rocamadur. Aquest poble si que en canvi mereix una visita per ell mateix. Impressionant. No se si alguns de vosaltres coneixeu el monestir de San Juan de la Peña a Hosca. Doncs quasi bé tot el poble està incrustat en la muntanya. Val molt la pena perdre un parell o tres d’horetes passejant per aquí i, si pot ser, quedar-se en algun dels hotels de la zona.
Però, com encara era d’hora vaig anar fent via fins a Sarlat la Caneda que té un centre històric medieval també molt maco i que com algú ja ha comentat pot servir una mica de centre neuràlgic per a futures escapades. Abans però d’arribar vaig trobar el poblet de Lacave on crida poderosament l’atenció el Chateau de Belcastel i on vaig fer també les fotos a les oques.
Tot s’ha de dir, els hospedatjes en Sarlat la Caneda no son els més barats, però bé, un dia és un dia…
A Sarlat trobareu els amants de la gastronomia un munt de botigues dedicades als productes de la zona: patés, vins i formatges… un autèntic paradís.
I… aquí va haver un petit contratemps. Per error vaig agafar el carregador de l’altra càmera que tot i que son de la mateixa marca, no son compatibles. O sigui que quan es va acabar la bateria es van acabar les fotos… Per tant el que us expliqui a partir d’ara no ho puc documentar de forma gràfica i tampoc és el cas de piratejar fotos d’internet. Qui ho vulgui mirar que ho busqui.
I tampoc va ser una mala cosa el no poder fer més fotos. Bé, us vaig a posar una petita història personal. Durant més de vint anys vaig fer de fotògraf per diferents mitjans de comunicació. Va arribar un moment en que vaig acabar completament saturat. Tant que durant prop de dos anys gairebé no vaig tocar una càmara i per exemple el viatge a Cap Nord el vaig fer amb una que em van deixar ja que ni tan sols tenia una digital.
Vull dir que de vegades el fer fotos se'ns ha convertit en una “feina” que em de fer quan sortim de viatge i perdem coses per veure el món per un foradet, o ara actualment per una pantalleta.
Al matí següent i amb una finíssima pluja que gairebé ni mullava vaig anar a la Roque St Cristophe de la qual alguns ja n'heu parlat. Una muntanya amb tot de entrades naturals a la roca que han sigut aprofitats desde el neolític fins passat el periode medieval per viure poblats sencers de persones. Al llarg dels segles van anar formant cada cop majors i millor estructures fins arribar a formar pràcticament tot un poble en mig d'una muntanya, amb la seva esglèsia, ferrers, picapedrers etc etc i tot al ben mig d'un penyassegat.
Des d'aquí vaig enfilar el camí de baixada tot i que a punt a punt vaig estar de continuar fins a París... però això ja hauria estat una altra història...). Els següent llocs que vaig anar a visitar van ser els poblets de Beynac et Cazenac i Le Roque Gageac... IM-PRE-SIO-NANTS. De veritat, val la pena fer els kilòmetres només per veure'ls. Estan molt aprop de Sarlat, una miqueta més al sud. I tant la carretera, com el paisatge com els poblets no us els podeu perdre els que no ho conegueu. (Vamos, que estic a punt de tornar només per fer les fotos que no vaig poder fer... hehehe). Com us he dit abans, si voleu saber una mica com és, poseu aquests noms al google i ho comprovareu.
Vaig seguir baixant. Una passadeta ràpida per Cahors que pot ser mereixia una miqueta més de temps, i la següent parada va ser el lleig poble de Montauban famós fa uns pocs mesos per haver-se produït diferents disturbis racials entre el jovent i la policia. Però no va ser aquest el motiu de la meva visita si no el anar al cementiri a visitar la tomba de'n Manuel Azaña, darrer president de la República Espanyola mort aquí quan els nazis tot just estaven a punt de caçar-lo per entregar-lo a les autoritats franquistes com van fer amb Lluís Companys. Però en aquest cas se'ls va morir abans.
Just a l'entrada una miqueta amagat hi ha un petit planol explicació, i teoricament hi ha un conserge que us pot indicar on està la tomba. Però bé, per a qui ho vulgui saber està en el Sector 7. Entrant al fons a ma dreta. Un cop trobada vaig entonar l'Himne de Riego. El meu petit homenatge al president mentre dues velletes em miraven entre estranyades i espantades de veure aquell sonat amb caçadora i casc de moto a la ma xiulant davant d'una tomba...
Seguint camí vaig fer una paradeta al poble de Foix, que ja coneixia, i vaig seguir fins a Andorra aprofitant que els preus ara valen la pena vaig fer nit i omplir el dipòsit de benzina, i no, no em vaig donar cap caprici en forma de xuxe per la moto.
No va acabar aquí el viatge per a mi, tot i que si que ho vaig fer per terres franceses. Però la ruta per CAT suposo que ja hauria de ser un altre post... això si, sense fotos....
Merci a qui hagi arrivat fins aquí... sou molt pacients, jo no se si ho hauria fet.... hehehe.
Vicenç l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. oct. 19, 2012 5:51 pm, en total s’ha editat 2 vegades.
Salut!!!
Quant surts per fer el viatge cap a Itaca, has de pregar que el camí sigui llarg
