li va dir que li faria gràcia que quan ella faltés, donés aquests diners als seus nets per que ells la recordesin.
Fa un any que ens va deixar, i la meva mare ens va fer saber el que li havia dit...
La meva opció ha estat adquirir una 'petita joia' que espero em duri molts anys, així com el record de la meva avia...
No encaixa gaire en el meu "estil" de vida... No és per viatjar, no és pel "dia a dia", no és per còrrer, però per mi és una moto especial....
Quan la miran, que és molt sovint, somric orgullòs i m'agrada recordar a la meva avia i pensar que d'alguna manera ella també em somriuría orgullosa i em faria algún gest de .... :sonat
Aquest matí li he ensenyat a un company i amic, i aquí us la presento a tots...
Salutacions, i disculpeu pel "tostón"...
