Abans de res, val a dir que per ser la primera ruta organitzada pel
boss/patron pericas (amb una mica d'ajut per part d'algun altre membre de la "trupe") tot ha anat sobre rodes...
Vinga Miquel, a veure quan muntes la propera...
Amb la nostra crònica, pujarem algunes fotos, però les fotos “guapes” de debò ja les posarà l’
in1til... que per això sempre carrega la seva súper-càmera a l’esquena...
Ah! Pels que no teniu ganes/temps de llegir, totes les nostres fotos i vídeos són
aquí
---------------------------------------------------------------------
Trobada a les 9 a Tona, sense massa temps per entreteniments ja que a Ventolà ens hi esperen uns companys i uns ànecs a la cassola...
A dos quarts de 10 ja som a Ripoll i d’aquí fins a Ventolà només hi ens queda mitja horeta.
Allà ja hi havia els
Vendetta fent gana i, després de deixar neta la cassola, s'hi van afegir els
siono1000... que un altre dia hauran de calcular més bé la ruta d'accés per poder gaudir de la fantàstica cassola de la mestressa de Ventolà.
Els
Vendetta marxen abans... Sí, sí... diuen que havien d’anar cap a Andorra a buscar uns pantalons i sembla que no en van trobar... Segur que de tabac sí que en van comprar...
Aquest cop ni hi vam trobar el Ferrari i el Porsche... El dissabte tots els del país anaven de ruta d’Alpens a Sant Quirze de Besora en mig d’una mega-quedada de motarres bmwistes... (per cert, si hi heu d’anar, la carretera està plena de grava!!)
No és que sigui el mateix, però pel que costa de veure no ens podem estar de fer-li aquesta foto i dedicar-la al
josepgts...
Sembla que ens vam creuar amb en
Serrallonga i Sra...
Avui n’hem trobat la prova...!!
Mireu, mireu,
aquí
Nois? Oi que sou vosaltres? Eren les 11:47 i no faltava massa per fer el cim...
Disculpeu si no us vaig saludar... amb una ma aguantava la càmera i amb l’altra m’aguantava jo...
Marxem doncs cap a Puigcerdà i d'aquí, després d’omplir els dipòsits “a tope”, anem cap a Mont-Louis on ens aturem a fer unes fotos al forn solar ...
La calor ja comença a ser insuportable... i alguns decideixen alliberar-se de les jaquetes i dels guants... Uff... :roll: :oops: :roll:
Enfilem cap a Prades seguint el recorregut del “
train jaune” per una carretera d'aquelles que fan gaudir (rapideta i revirada...) que ens permet contemplar la silueta del Puigmal cap al sud, tot seguint el curs del riu Têt, i fem un re-agrupament a Villefranche de Conflent per estirar les cames i beure una mica d’aigua...
Us posem una foto del mes de març... llavors sí que vam tenir temps d’aturar-nos a fer-la...
De Prades seguim per la N116 fins a Vinçà i allà ens disposem novament a encerclar el Canigó per la D618 que ben aviat passarà a anomenar-se "
la route bond" i que ens haurà de portar fins a Amélie-les bains-Palalda.
La veritat, no sé què li troba en Bond a aquesta carretera estreta i bonyeguda... Serà que la nostra moto no porta les suspensions (ni el seient) de la seva o que a nosaltres ens obliga a canviar de marxa, frenar, accelerar... i tot això notant com els pneumàtics s'aixequen de terra sense saber on tornaran a agafar tracció...
Bé, per a gustos els colors, ja se sap...
També n'hi ha a qui no els agrada l'asfalt, oi? :roll:
Ep... de bon rotllo, eh!
El “
boss/patron” de la DV què n’ha de dir dels bonys?
I el “
tête de course” (fins que en Bond es va cansar del ritme que estava marcant, és clar!!)?
Parem a fer pique-nique en un prat prop de la Bastide (n’hi ha que porten de tot...)
No hi ha temps de fer la migdiada... però si per relaxar-nos una mica
A Amélie ens acomiadem de l'
albertm i del
pacs47 i seguim cap a Collioure... on se suposa que ens prendrem un pastís...
Ara la D618 ja és una carretera més facilona... i en fem més via.
Passem per Ceret, cap a Port Vendres i resseguim la costa vermella fins a Collioure.
Per no perdre el costum dels bons mototuristes, fem alguna volteta de més en alguna de les rotondes de Ceret (per afegir algun km extra a la ruta i per fer ballar el cap de la senyoreta del gps) però finalment arribem a Collioure cap a quarts de set de la tarda...
Molt bonic... però per visitar a l'hivern... fora de temporada... Està com un
œuf!
Ens acostem a la tomba d’en Machado (guarnida perquè el dia abans era festa nacional a França, i els republicans hi havien portat flors i algunes paraules) i també a la d’en Papillon.
De Collioure cap a Llançà per la costa... què us hem de dir...
Carreguem dipòsits, petonets per tots i cap a casa... a fer cua a la carretera...
No hi ha proves dels “
delictes”... però sí una foto amb els peus a terra entre els cotxes...
Són dos quarts de nou i a alguns encara ens queden 140 km de feina dura...
