Hola nois/es:
Si voleu llegir la crònica sencera:
http://terraxamanrutes.blogspot.com/200 ... chive.html
Avui he pogut dur a terme una sortida que feia anys que venia rumiant...
Per a dir-ho d’una manera suau i certa, es tractava de recuperar un tros de la meva memòria, recorrent uns indrets que allà pels anys 1984-1985 vaig arribar a estimar intensament. És evident que les coses i els llocs, les persones i activitats s’associen en la nostra memòria a unes circumstàncies determinades quan aquestes canvien, solen canviar també els nostres gustos i preferències, però en el record queden impresos.
El recorregut comprenia diverses pistes forestals que jo recordava, al voltant de pobles com ara el Mas Roig, Tivissa, Ginestar, Rasquera, El Perelló, Vandellòs, Gavaldà tots ells situats a la comarca de la Ribera d’Ebre. Haig de agraïr al company GS12Red que m’ajudés a assenyalar les pistes, en un recorregut conegut com la Ruta dels Barrancs que malauradament per raons que ja us explicaré no he pogut fer íntegrament.
Així que he sortit pel matí a 2/4 de 8 amb la intenció de fer el trajecte més ràpid possible fins a l’Hospitalet de l’Infant
El cert és que el viatge fins a Vandellòs a estat molt més curt del que em pensava, cap a tres quarts de 10 o les 10 m’he pres una Coca-Cola a l’Hostal Latino de Vandellòs, des d’aquí he pogut arribar fàcilment al meu primer objectiu, l’Ermita de Santa Maria de les Pinyeres al Mas Roig
Si ja ho sé a simple vista no us diu res, és una entre la multitud de petites ermites que s’estenen una mica per a tot arreu al nostre país, però... (sempre hi ha un però) ... les apariències enganyen, Santa Maria de les Pinyeres, no és una ermita com les altres, hi ha una història-llegenda al darrera. Situem-nos a la Baixa Edat Mitjana, allà pels segles XIV o XV, el poble del Mas-Roig és trobava al voltant de l’ermita, algunes restes de cases antigues ens ho recorden:
el conjunt gaudia d’una posició privilegiada, damunt d’un turonet, amb el riuet Siurana als peus i amb unes vistes fantàstiques
La vida dels vilatans deuria transcórrer apacible dedicada a les seves activitats essencialment agràries: el blat, la vinya, l’olivera, l’atmella, una mica d’horta... Però una nit, tot va canviar... Els veïns veieren unes grans llums de molts colors que sortien del darrera del campanar de la petita ermita, alhora els vilatans presos d’un impuls irreprimible van començar a ballar sense aturador, enmig de terribles visions infernals, de dimonis, d’estranys animals indefinibles... Molts dels dansaires moriren d’esgotament en un malsón que va durar varis dies... És allò que coneixem amb el nom de Mal de Sant Vito i que ha quedat immortalitzat en molts llocs amb l’anomenada Dansa de la Mort. Com a resultat, la por és va apoderar dels habitants, van abandonar l’ermita i van traslladar el poble uns quants Kms.
El poble actual del Mas Roig, vist des de l’ermita.
Què va passar en realitat? Encara avui no hi ha una resposta satisfactòria a nivell oficial, però –tornem-hi- amb un company d’aquell poble, interessat com jo mateix en aquests temes estranys, vàrem fer unes petites investigacions que ens dugueren a fer aquesta hipòtesis:
Uns pocs dies abans, alguns pagesos varen pagar el delme a l’església en blat. El sacerdot va guardar els feixos de blat en el magatzem, però va adonar-se de que algunes de les espigues estaven infectades d’un fong: el “cornezuelo” i les va llençar al pou del que bevien tots els vilatans. Per si no ho sabeu, el “cornezuelo” és un dels components que van permetre al Dr. Albert Hofman, poder sintetitzar el LSD-25 (Àcid Lisèrgic), com alguns sabeu l’al·lucinògen més potent que s’ha descobert fins avui. Tot el rebombori, atribuït a dimonis, bruixes i d’altres criatures similars podria explicar-se d’una manera molt més racional i científica...
Però la cosa no va acabar aquí...
Molts anys després de fer aquestes investigacions, cap el 1990 el vell company del Mas Roig va trucar-me per a convidar-me a anar a Santa Maria, s’anava a produir un fet extraordinari i volia que hi anés.
Resulta que el Gran Sacerdot del Temple d’Eleusis a Grècia, prop d’Atenes, Nikos –el cognom no el recordo, consagraria els terrenys i les gorges de prop de l’ermita com un temple germà del d’Eleusis.
El Temple d’Eleusis i els rituals que és duien a terme en ell, són un dels fenòmens més interessants de l’Antiguitat, al llarg de milers d’anys, el bo i millor dels filòsofs, pensadors, artistes, polítics varen participar en unes cerimònies de les que estava prohibit sota pena de mort parlar. Malgrat la prohibició, algunes informacions ens han arribat, així se’ns diu que en el Telesterió és celebrava un ritual al que assitien milers de “mystes”, vinguts de tot arreu del món grec i posteriorment romà, convenientment preparats al llarg de tot un any en els Misteris Menors i Majors, els assistents reconeixent coses tan estranyes com que “ja no els queden dubtes sobre l’existència del més enllà”, o que “han vist amb els seus propis ulls a Dèmeter”, i d’altres coses per l’estil...
Terraxaman a Eleusis a l’altar de Dèmeter.
Sabem que en el Telesterió, els sacerdots d’Eleusis donaven a beure als assistents un beuratge el Kykeó, feta amb herbes de la regió, entre elles una varietat de menta que ja no existeix, cannabis sativa –marigüana- i com no: “cornezuelo”...
Bé efectivament aquesta ermita va quedar consagrada com a Temple d'Eleusis a Catalunya amb un ritual extraordinari al que vaig poder assistir...
Després de remullar-me bé a la font de l'ermita, no! ja no queda res dels efectes d'aquella nit màgica del Mal de Sant Vito...
Vaig acomiadar-me del lloc i em dirigí cap a Tivissa, que serà objecte d'un altre post.
Es que ara estic cansat i no tinc més forces per seguir...
V'ssssssssssssss
