Vistes les cròniques d’en Sergibuda i d’en Panotxa amb els seus respectius Marroc’s 2013, aquí penjo la que segueix constatant que aquesta destinació s’ha posat de moda.
Ara que n’he tornat ho entenc. Una primera estança tan curta només m’ha permès copsar uns paisatges fantàstics i l’amabilitat de la gent que determinen, si o si, que cal tornar-hi.
Els integrants del viatge som en Ramon, en Pere Deauville, en Jaumot, la Paula i servidor, en Siso. Formàvem l’equip B de la preparació conjunta amb l’equip A, el format pels saltamarges que, capitanejats per en Panotxa, havien marxat una setmana abans i amb els que havíem de coincidir en algun hotel i etapa (ells per pistes i nosaltres per carretera).
A mesura que s’acostava el dia de la nostra marxa anava rebent trucades de l’equip A als efectes d’anar recopilant els recanvis que requerien. Era el preludi del que ja heu llegit a la crònica d’en Panotxa i que els va obligar a escurçar un xic la seva estada i pel que només vàrem coincidir una nit a Ouarzazate. El comiat i bons desitjos van estar precedits per una àmplia passejada per tot el poble a la recerca del millor restaurant. Gràcies Octavi !
Disposàvem de deu dies. Aproximadament un el vàrem emprar en el vaixell de BCN a Tànger, set els vàrem destinar a voltar pel Marroc i els dos restants per a travessar la península sense trepitjar autopistes.
L’àmplia experiència d’en Ramon en viatjar per diferents països africans, va ser l’empenta que ens faltava per decidir-nos, la resta de novells, a passar l’Estret. Amés de fer la proposta de ruta i defensar el track fins a les últimes conseqüències, ens va solventar un munt de detalls de logística que finalment faciliten, i molt, el viatge. Gràcies,
A partir d’un mapa per situar el recorregut del dia, un comentari i alguna foto rellevant, enllaçaré amb la resta de fotos de la jornada. Aquí la Paula pren un paper protagonista doncs la majoria d’imatges són les que ella recollia en moviment. Les fotos en parat són una mica de tots.
Comencem pel recorregut i desitjo que us agradi:
Des de Vic i des de Girona a les set fem el cafè a l’Àrea de Bellaterra. A les vuit hem de ser al port per sortir el vaixell a les deu. No s’endarrereix gaire.
