Entrada
Autor: Ramon_vfr » dl. ago. 06, 2007 2:09 pm
1. GARRO m.
|| 1. Cuixot del porc farcit de carn magra amb pebre i sal, que es menja cuit (Collsacabra, Plana de Vic).
|| 2. Peu de persona, en termes humorístics (Empordà); cast. pata. «Portes els garros molt bruts». «Me'n vaig a rentar els garros».
|| 3. Turmell (Blanes).
Fon.: gáru (or.).
Etim.: derivat de garró, per regressió.
2. GARRO, GARRA adj.
Guenyo, que mira tort (Val.); cast. bizco, bisojo. Porta aquest mot el diccionari Escrig-Llombart.
GARRÓ m.
|| 1. Part posterior-inferior de la cama, on s'articula aquesta amb el taló (or., occ., val., bal.); cast. tendón de Aquiles, garrón. Per lo garró que lo rey veu de Caba | se mostr' Amor, que tot quant vol acaba, Ausiàs March, cxviii. Qui porta les calces tan justes y estretes, | que prest als garrons lo pes les assola, Brama llaur. 145. Es llença a sos peus i l'abraça des garrons de ses cames, Ruyra Parada 42. Anar amb la calça o mitja a garró: portar les mitges amollades i caigudes a la part inferior de la cama.
|| 2. Part inferior de la cama de darrera d'un quadrúpede, entre la canya i la peülla (Cerdanya, Empordà, Pallars, Conca de Tremp, Urgell, Fraga, Ribera d'Ebre, Maestrat); cast. menudillo, cuartilla. Garrons li bullen | dels de cabró, | cor de moltó, Spill 8152.
|| 3. Cuixot, embotit de carn de porc dins la pell de la cama d'aquest animal (Valls, Cullera, Pego, Sanet, Porreres); cast. pernil.
|| 4. Cantó de pa (Eiv.); cast. canto.
|| 5. Esperó de gall (Morella); cast. espolón.
|| 6. Poncella de l'olivera; raïmet que porta les flors de l'olivera en llur estat inicial (Empordà, Vendrell).
|| 7. Forats o descosidures en la part baixa i posterior de la mitja o mitjó (Conflent, Empordà, Mall.).
|| 8. Brutícia o esqueixos en la part inferior del vestit o del calçat (Tortosa, Mall.); cast. zarpas, cazcarrias. «Sa guerrera m'he mirada | d'es cap fins an es talons, | i me porta uns garrons | que hi naixerien ciurons | de catorze pams d'alçada» (cançó pop. Mall.).
|| 9. Persona bruta, grollera (Manacor).
Loc.
—Donar garró: donar carabassa, negar-se a fer o concedir allò que un altre demana (Tortosa).
Garró: llin. existent a Reus, Benifallet, València, Vilajoiosa, etc.
Fon.: gəró (pir-or., or., bal.); garó (occ., val.); ɟəró (Palma, Manacor, Pollença).
Intens.:—a) Augm.: garronàs, garronarro.—b) Dim.: garronet, garronetxo, garronel·lo, garroneu, garroniu.—c) Pejor.: garronot.
Etim.: derivat dim. de garra.
NEVER SAY NEVER AGAIN
Recte endavant no es pot anar gaire lluny...
El petit Princep