EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

[STV]

5 de juliol

El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs. Queden 179 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1316 - Lluís de Borgonya desembarca a Acaia (peloponès) i derrota a Ferran de Mallorca a Manolada o Espero.
1811 - Veneçuela s'independitza d'Espanya.
1865 - William Booth funda l'exèrcit de salvació al Regne Unit.
1941 - Surten els membres de la División Azul de l'exèrcit espanyol que recolzarien l'exèrcit alemany al front rus durant la II Guerra Mundial.
1997 - Accident mortal a la Muntanya Russa Stampida, al parc temàtic PortAventura.

Món

1943 - Inici de la Batalla de Kursk
1976 - Entra en vigor a Espanya la llei d'associacionisme polític.
1996 - Edimburg (Escòcia): hi neix el primer mamífer clònic, una ovella anomenada Dolly; l'Institut Roslinde ho farà públic el 23 de febrer de l'any següent

Naixements

Països Catalans

1915, Sabadell (Vallès Occidental): Manel Costa Domènech , promotor i crític musical.
1921, València (l'Horta): Pere Maria Orts i Bosch, escriptor i filàntrop valencià.
1999, Barcelona (Catalunya) : Ingrid Jone Coll i Kühle

Món

1182, Assís (Itàlia): Giovanni Francesco Bernardone, conegut com a Sant Francesc d'Assís, místic i religiòs italià.
1755, Brecon (País de Gal·les): Sarah Siddons, actriu gal·lesa.
1820, Edimburg (Escòcia): William John Macquorn Rankine enginyer i físic britànic.
1885, Casares (Màlaga, Espanya): Blas Infante polític, escriptor i advocat espanyol.
1889, Maisons-Laffitte (l'Illa de França, França): Jean Cocteau, escriptor, dibuixant i director de cinema francès.
1891, Yonkers (Estat de Nova York, Estats Units d'Amèrica): John Howard Northrop químic estatunidenc.
1911, Montboudif (França): Georges Pompidou segon president de la Va República francesa.
1950, Nova York (EUA): Huey Lewis, músic i cantant.
1960, Madrid (Espanya): Eduardo Chozas, ciclista professional espanyol.
1968, Wil (Suïssa): Alex Zülle, ciclista professional suís.

Necrològiques

Països Catalans

1998, Barcelona (Barcelonès): Maria Mercè Marçal i Serra, escriptora.

Món

1969, Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Leo McCarey director de cinema i guionista estatunidenc


Santoral

Sants al Martirologi romà (2011): Esteve de Nicea o de Reggio Calabria, bisbe (78); Ciril·la de Cirene, màrtir (304); Tròfima de Patti, màrtir (304); Atanasi de Jerusalem, diaca (451); Domeci de Quros, metge (s. V); Filomena de San Severino (500); Marta, mare de Simeó Estilita el Jove (551); Asti de Durrës, bisbe màrtir; Tomàs de Terreti, abat (1000); Atanasi d'Athos, monjo (1004); Antoni Maria Zaccaria, prevere i fundador (1539); Teresa Chen Jinxie i Rosa Chen Aixie, màrtirs (1900); només a Vic: sant Miquel dels Sants, patró.
Beats Matthew Lambert, Robert Meyler, Edward Cheevers i Patrick Cavanagh (1581); George Nichols, Richard Yaxley, Thomas Belson, i Humphrey Pritchard, màrtirs (1589).
Sants: Zoe de Roma, màrtir (280); Agató i Trifina de Sicília, màrtirs (s. IV); Marí, Teòdot i Sedolfa de Tomi, màrtirs; Nicomedes, màrtir; Fragan de Britània, rei, i Gwenn, pares de Guengalè, Jactu, Guethenoc i Gunthiern (s. V); Gràcia i Probus de Cornualla; Edana de Westirland, verge; Erfyl de Llanerfyl, verge; Morwenna de Morwenstow (s. VI); Numerià de Trèveris, bisbe (ca. 666); Modwena de Whitby, abadessa (ca. 695); Pau de Sens, bisbe; Elies de Bourdeilles, bisbe de Tours, cardenal (1484).
Beats Guillem de Hirsau, abat (1091).
Venerable Hug de Sant Víctor.

[Merce]

només a Vic: sant Miquel dels Sants, patró.



Avui: Sant Miquel dels Sants, FESTA MAJOR DE VIC !!! :jajacat :Catala

[STV]

6 de juliol

El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 178 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

985 - Barcelona: el cabdill andalusí Almansor (o Al-Mansur) culmina la campanya contra el comtat de Barcelona destruint part de la ciutat, saquejant-la i fent-ne presoners molts ciutadans; això va ser possible perquè les peticions d'ajuda del comte Borrell II van ser ignorades pel seu senyor feudal, el rei franc Lotari I: per aquest motiu, tres anys després, es nega a renovar el pacte de vasallatge amb el nou rei francès, Hug Capet, la qual cosa representà la independència de facto dels territoris sota el poder de Borrell.
1999 - Barcelona: un grup feixista armat assalta la seu de l'Associació d'Estudiants Progressistes

Món

1929 - Madrid (Espanya): El dictador Miguel Primo de Rivera prepara una Constitució per a la seva dictadura
1937 - Brunete (Comunitat de Madrid, Espanya): hi comença la Batalla de Brunete
1937 - Espanya: els bisbes catòlics publiquen una carta col·lectiva en què donen suport a l'aixecament feixista de Franco
1947 - Espanya: s'hi celebra un referèndum sense cap garantia democràtica que ratifica la Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado, la qual proclama Franco com a cap d'estat
1965 - els Estats Units: la cançó Satisfaction, de The Rolling Stones, arriba al número u de vendes
1982 - Espanya: la crisi interna d'UCD provoca la dimissió de Leopoldo Calvo-Sotelo com a president del partit; serà succeit en el càrrec per Landelino Lavilla
2005 - Londres (Anglaterra): el Comitè Olímpic Internacional tria la ciutat com a seu dels Jocs Olímpics del 2012, el dia abans de patir una cadena d'atemptats atribuits a Al Qaida
2006 - Sant Sebastià (Euskadi): el PSE i Batasuna es reuneixen per primer cop després de l'alto al foc permanent d'ETA

Naixements

Països Catalans

1980 - Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat): Pau Gasol, jugador de bàsquet

Món

1796 - Gàtxina, Província de Leningrad (Imperi Rus): Nicolau I de Rússia, tsar rus (m. 1855)
1832 - Viena (Àustria): Ferdinand Maximilian Joseph von Habsburg-Lothringen, que esdevingué emperador de Mèxic amb el nom de Maximilià I (m. 1867)
1868 - Londres (Anglaterra): Victòria del Regne Unit (princesa del Regne Unit), (m. 1935)
1877 - Priego de Córdoba, Província de Còrdova (Espanya): Niceto Alcalá-Zamora, primer president de la Segona República espanyola (m. 1949)
1903 - Linköping (Suècia): Hugo Theorell, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1955 (m. 1982)
1907 - Coyoacán (Mèxic): Frida Kahlo, pintora mexicana (m. 1954)
1921 - Nova York (EUA): Nancy Reagan, actriu estatunidenca muller del president dels Estats Units Ronald Reagan
1923 - Kurów (Polònia): Wojciech Jaruzelski, president de Polònia
1925 - Highland Park, Michigan (EUA): Bill Haley, cantant de rock and roll estatunidenc i líder del grup Bill Haley & His Comets (m. 1981)
1927 - Merced, Califòrnia (EUA): Janet Leigh, actriu estatunidenca (m. 2004)
1935 - Takster (Tibet): Tenzin Gyatso, catorzè Dalai Lama
1937 - Springville, Califòrnia (EUA): Ned Beatty, actor estatunidenc
1937 - Nijni Nóvgorod, URSS: Vladimir Ashkenazy, director d'orquestra i pianista rus
1940 - Txemolgan (Kazakhstan): Nursultan Äbişulï Nazarbàiev, president del Kazakhstan
1946 - New Haven, Connecticut (EUA): George W. Bush, 43è president dels Estats Units
1946 - Melbourne, Victòria (Austràlia): Peter Singer, filòsof utilitarista australià
1946 - Nova York (EUA): Sylvester Gardenzio Stallone, conegut com Sylvester Stallone i com Sly Stallone, actor estatunidenc
1948 - Mainneville, Eure (França): Nathalie Baye, actriu francesa
1948 - São Paulo (Brasil): Arnaldo Dias Baptista, músic i compositor brasiler de música rock
1950 - West Bromwich, West Midlands (Anglaterra): John Byrne, dibuixant de còmics
1951 - Toowoomba, Queensland (Austràlia): Geoffrey Rush, actor australià
1953 - Seguin, Texas (EUA): Nanci Griffith, cantant, guitarrista i autora de cançons de country estatunidenca
1958 - Elgoibar, Guipúscoa (Euskadi): Arnaldo Otegi, polític basc
1967 - Illes Bermudes: Heather Allison Frith, coneguda com Heather Nova, cantautora i poetessa britànica
1975 - Nova York (EUA): Curtis James Jackson III, conegut com 50 Cent, cantant de hip-hop estatunidenc
1978 - Azpeitia, Guipúscoa (Euskadi): Joseba Albizu, ciclista basc
1987 - Londres (Anglaterra): Kate Nash, cantautora anglesa

Necrològiques

Països Catalans

2010 - Alacant: José Rico Pérez, empresari i president de l'Hèrcules CF d'Alacant des de 1971 a 1984 (n. 1918).

Món

1135 - Lieja: Alexandre I, príncep-bisbe del principat de Lieja
1189 - Chinon, Indre-et-Loire (actualment França): Enric Plantagenet, Enric II, rei anglès (n. 1133)
1249 - Kerrera, Hèbrides Interiors (Escòcia): Alaxandair mac Uilliam, que esdevindria Alexandre II d'Escòcia, rei escocès (n. 1198)
1415 - Constança, Baden-Württemberg (Alemanya): Jan Hus, reformador bohemi, fet cremar per heretge pel Concili de Constança (n. entre 1369 i 1373)
1535 - Londres (Anglaterra): Thomas More, també conegut com Sant Tomàs Moro, pensador, teòleg, humanista, jurista, polític, escriptor i home d'Estat anglès (n. 1478)
1553 - Greenwich (Anglaterra): Eduard Tudor i Seymour de Witshire, Eduard VI, rei d'Anglaterra i Irlanda (n. 1537)
1893 - Dieppe (França): Henry-René-Albert-Guy de Maupassant, conegut com Guy de Maupassant, escriptor francès (n. 1850)
1902 - Corinaldo, Província d'Ancona (actualment Itàlia): Maria Teresa Goretti, coneguda com Maria Goretti, santa catòlica (n. 1890)
1914 - Montevideo (l'Uruguai): Delmira Agustini, poetessa uruguaiana (n. 1886)
1962 - Oxford, Mississipí (EUA): William Faulkner, escriptor estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1949 (n. 1897)
1970 – Palm Springs, Califòrnia, Estats Units: Marjorie Rambeau , actriu estatunidenca.
1971 - Nova York (EUA): Louis Armstrong, trompetista i cantant de jazz estatunidenc (n. 1901)
1973 - Zuric (Suïssa): Otto Klemperer, director d'orquestra alemany (n. 1885)
1982 - Nottinghamshire (Anglaterra): Alma Reville, actriu de doblatge, guionista, muntadora i ajudant de direcció, coneguda com Lady Hitchcock per ser l'esposa d'Alfred Hitchcock (n. 1899)
1994 - Pacific Palisades, Califòrnia (EUA): Cameron Mitchell, actor estatunidenc de cinema, televisió i teatre a Broadway (n. 1918)
1999 - Madrid (Espanya): Joaquín Rodrigo Vidre, compositor valencià (n. 1901)
2002 - Los Angeles, Califòrnia (EUA): John Frankenheimer, director de cinema estatunidenc (n. 1930)
2003 - Belleville, Illinois (EUA): Buddy Ebsen, actor i ballarí estatunidenc (n. 1908)
2004 - Viena (Àustria): Thomas Klestil, polític austríac, President del país (n. 1932)
2005 - París (França): Claude Simon, escriptor francès, resident a Salses (el Rosselló), Premi Nobel de Literatura el 1985 (n. 1913)

Festes i commemoracions

Festa local a Montgat i a Arenys de Mar, a la comarca del Maresme

Santoral

Sants al Martirologi romà (2011): Ròmul de Fiesole, màrtir (s. I); Ciríaca de Nicomèdia, màrtir (307); Sisoes el Gran, eremita (ca. 429); Pal·ladi d'Escòcia, monjo (432); Monenna de Killeavy, abadessa (517/518); Just de Condrat, monjo (s. VI); Goar de Coblença, eremita (575); Pere Wang Zuolong, màrtir (1900); Maria Goretti, verge i màrtir (1902).
Beats: Thomas Alfield, màrtir (1585); Augustin-Joseph Desgardin, monjo màrtir (1794); Susanne Agathe de Loye, benedictina màrtir (1794); Maria Theresia Ledóchowska, religiosa (1922), Nazaria Ignacia March Mesa (1943), fundadora de les Missioneres Croades de l'Església.
Sants: Tranquil·lí de Roma, màrtir (286); Dominica de Tropea, màrtir (303); Rictiovar de Siracusa, màrtir company de Santa Llúcia; Sever d'Avranches, bisbe; Gredfyw de Llanllyfni, eremita (s. VI); Modwenna de Polesworth, verge (ca. 900); Noiala de Bretanya, màrtirs.
Beats: 32 Màrtirs d'Aurenja, monges (1794).
Venerable Pere de la Creu, servita (1522).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Christophe Solin.

[STV]

7 de juliol

El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs. Queden 177 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1977 - Mallorca: El grup llibertari mallorquí Terra i Llibertat ocupa pacíficament l'illa verge sa Dragonera (Illes Balears) tot intentant amb aquesta acció evitar la seva urbanització per part de l'empresa constructora valenciana PAMESA (Patrimonial Mediterránea Sociedad Anónima), que depenia de la Banca Mas Sardà, que l'havia comprat en 1974 amb aquesta finalitat.

Món

1937 - Xina: Comença la segona Segona Guerra Sinojaponesa.
1978 - Salomó: aquest país esdevé independent del Regne Unit.
1985 - Wimbledon (Anglaterra): Boris Becker guanya el torneig de tennis de Wimbledon als 17 anys i n'esdevé el campió més jove.
1998 - Lagos (Nigèria): hi moren una vintena de persones en els disturbis provocats per la mort a la presó de Moshood Abiola, que l'oposició considera un assassinat.
2004 - Colombo (Sri Lanka): la guerrilla dels Tigres de l'Alliberament de la Pàtria Tàmil hi fan un atemptat suïcida que causa cinc morts i onze ferits.
2005 - Londres (Anglaterra): tres explosions al metro i una altra en un autobús atribuïdes a Al-Qaida fan 56 morts i uns 700 ferits, l'endemà que la ciutat fos escollida com a seu dels Jocs Olímpics del 2012 i mentre a Perthshire (Escòcia) s'estaven celebrant les reunions del G8 (atemptats de Londres 2005).
2006 - Madrid (Espanya): el Govern fa saber que hom ha detectat el primer cas de grip aviària a l'estat: un cabussó emplomallat trobat mort a les llacunes de Salburua, prop de Vitòria (Àlaba, el País Basc), ha donat positiu en H5N1, la soca més perillosa del virus.
2006 - Londres (Anglaterra): el govern britànic anuncia que lliurarà el hacker Gary McKinnon als EUA, que l'acusen del pitjor atac informàtic contra l'exèrcit nord-americà, al qual va causar danys estimats en 700.000 $ en haver inutilitzat durant una setmana el sistema informàtic de la força naval i aèria, just després dels atacs de l'11 de setembre, entre altres bretolades.

Naixements

Països Catalans

1872, Castelló de la Plana: Josep Ribelles Comín, bibliògraf, periodista i animador cultural valencià (m. 1951).
1874, Montuïri (Mallorca): Catalina Pocoví Mayol, glosadora i pagesa mallorquina (m. 1956).
1953, Flix: Xavier Sabaté i Ibarz, polític català.

Món

1887, Vítsiebsk, Bielorússia: Marc Chagall, pintor.
1940, Liverpool, West Derby, Anglaterra: Richard Starkey, conegut com Ringo Starr, músic de rock anglès, segon bateria de The Beatles.

Necrològiques

Països Catalans

1955 - Benimaclet, València: Carles Salvador i Gimeno, poeta, etnòleg i gramàtic valencià (n. 1893).
2003 - Esparreguera (el Baix Llobregat): Dolors Lizarán i Ronnette, coneguda com Lola Lizarán, actriu catalana (n. 1932).
2005 - València: Amand Blanquer i Ponsoda, compositor i pedagog musical valencià (n. 1935).

Món

1998 - Abuja (Nigèria): Moshood Kashimawa Olawale Abiola, conegut com Moshood Abiola, cap de l'oposició i expresident del país (1971-1988), mort en arrest domiciliari (n. 1937).
1976 – Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Norman Foster, director, actor i guionista estatunidenc.
2005 - l'Iraq: Ihab al-Xerif, ambaixador egipci en aquest país, assassinat per Al-Qaida després de segrestar-lo tres dies abans a Bagdad (n. 1954).

Festes i commemoracions

Festa de Sant Ot (o Dot) a València d'Àneu (el Pallars Sobirà)
Fins a mitjan segle XX, festa major de la Seu d'Urgell; es traslladà al primer diumenge de setembre i el 1961, al darrer diumenge d'agost
Mare de Déu de les Ares, patrona dels viatgers que creuen el port de la Bonaigua; aplec a l'ermita, situada al costat de l'hostal d'aquest port
Sanfermines o Festes de Sant Fermí a Pamplona.

Santoral

Sants al Martirologi romà (2011): Ot d'Urgell, Odó o Dot, bisbe d'Urgell (1122); només a Espanya: Sant Fermí, bisbe, patró de Navarra; Pantè d'Alexandria, catequista (211); Edilburga de Faremoutiers, abadessa (695); Sexburga d'Ely, abadessa (699); Hedda de Winchester, bisbe (706); Willibald d'Eichstätt, bisbe (787); Mæl Ruain de Tallaght, bisbe (789/792); Antonino Fantosati, Giuseppe Maria Gambaro, Marc Ji Tianxiang, Maria Guo Lizhi, màrtirs (1900);
Beats: Benet XI, papa (1304); Oddino Barotti, prevere (1400); Roger Dickkinson, Radulph Milner, Lawrence Humphrey, màrtirs (1591); Iphigénie de Gaillard de la Valdene, Nonne, Jean-Joseph Juge de Saint-Martin, màrtirs (1794); Carlo Liviero, bisbe (1932); Pere To Rot, màrtir (1945); María Romero Meneses, monja (1977).
Sants: Apol·loni de Brèscia; Màrtirs de Dyrrhachium (120); Eufrosina i Florència, verges; Il·lidi de Clarmont, bisbe (385); Medrà, Odrà i Kierà de Saighir, monjos (s. VI); Merryn de Cornualla; Natuit de Trèveris, bisbe màrtir; Bonit de Monte Cassino, abat (ca. 582); Ercongota de Faremoutiers, monja (660); Setrida de Faremoutiers, abadessa (660); Ampeli de Milà, bisbe (ca. 672); Bodard de Poitiers, eremita (ca. 700); Angelelm d'Auxerre, bisbe (828); a Anglaterra i França: trasllat de les relíquies de Thomas Becket, arquebisbe i màrtir; trasllat de les relíquies de santa Bega d'Andenne.
Beats Conrad de Himmerod, monjo (1222)
Venerable Josep Gras i Granollers, fundador de la congregació de les Filles de Crist Rei.
A l'Orde del Cister: Teobald de Marly, abat.

[STV]

8 de juliol

El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs. Queden 176 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1240 - Mallorca: Jaume I hi crea la institució dels Jurats.
1421 - Nàpols: Alfons IV el Magnànim és reconegut hereu i lloctinent general del regne.
2004 - Barcelona: hi comença el Parlament de les Religions del Món que es desenvoluparà en el Fòrum Universal de les Cultures 2004 fins el dia 13 de juliol.
2007- Catalunya: Nova campanya Mulla't per l'Esclerosi Múltiple a més de 600 piscines, i amb més de 70.000 participants.

Món

1808 - Constitució de Baiona.
1889 - Nova York (Estats Units): Primer número del diari financer The Wall Street Journal
1949 - Roberto Rossellini estrena la seva pel·lícula El lladre de bicicletes

Naixements

Països Catalans

1964, Palma de Mallorca: Joan Valent, músic mallorquí.

Món

1048, Lieja, principat de Lieja: Wazon, príncep-bisbe
1895, Vladivostok, Imperi Rus: Ígor Tamm, físic soviètic, guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1958.
1900, Nova Jersey, Estats Units: George Antheil, pianista i compositor estatunidenc.
1919, Solingen, República de Weimar: Walter Scheel, polític alemany.
1944, Deir Ghassana, Cisjordània: Mourid al-Barghouti, escriptor i poeta palestí.

Necrològiques

Països Catalans

1981, La Bisbal: Conrad Saló i Ramell, compositor de sardanes.
1982, Terrassa: Agustí Bartra, poeta, prosista i professor universitari.

Món

1827, Lisboa: Francesc de Paula Martí Mora, gravador i estenògraf espanyol, introductor de la estenografia a Espanya.
8 de juliol de 1937, Sant Sebastià: Buenaventura Zapirain Uribe, compositor i organista basc.
1979:
Tòquio, Japó: Sin-Itiro Tomonaga, físic japonès, guardonat amb el Premi Nobel de Física de 1965.
Londres, Anglaterra: Michael Wilding, actor anglès.
1985, Cambridge (Massachusetts), Estats Units: Simon Kuznets, economista i professor universitari estatunidenc, d'origen rus, guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1971.


Santoral


Sants al Martirologi romà (2011):
Àquila i Priscil·la, dos dels Setanta deixebles (ca. 60);
Glicèria d'Heraclea, màrtir (s. I);
Pancraç de Taormina, bisbe (s. I);
Procopi de Cesarea, màrtir (s. III);
Auspici de Toul, bisbe (ca. 475);
Quilià, Colman i Totnan de Würzburg, màrtirs (689);
Landrada de Munsterbilzen, abadessa (690);
Disibod de Nahe, eremita (s. VII); Màrtirs del Monestir d'Abraham de Constantinoble (s. IX);
Adrià III (885);
Joan Wu Wenyin, màrtir (1900).
Beat Eugeni III, papa (1153);
Beat Manci Araki, màrtir (1626);
Beat Pierre Vigne, missioner (1626).
Sant Palmeri d'Oristany, màrtir (303);
Sant Apol·loni de Benevent, bisbe (362);
Sant Llorenç de Farfa, abat (s. V);
Sant Ampeli de Milà, bisbe (s. VII) (a l'Església Ambrosiana);
Sant Grimbald de Winchester, abat (903);
Sant Edgard d'Anglaterra, rei (975);
Sant Sunniva de Selje, verge i màrtir (980);
Sant Albert de Gènova, monjo eremita (1180);
Sant Il·luminat de Rieti, eremita (s. XIII);
Sant Urith de Chittlehampton, verge màrtir; traslació de les relíquies de Bàrbara de Nicomèdia.
Sant Hug d'Urgellès, sant llegendari.
Beat Pere Cendra, dominic (m. 1244);
Beat Benet d'Alignan, bisbe de Marsella (1268);
Beat Juli de Montevergine, monjo (s. XVI).
Venerable Pere l'Ermità (1115); Adolf IV de Schauenburg, comte i prevere (1261)
Venerats a l'Orde de Sant Domènec: Hadrian Fortescue, màrtir (1539).
Venerats a l'Orde de Sant Francesc: Gregorio Grassi, bisbe màrtir, i Marie-Ermelline Grivot, monja màrtir.

[STV]

9 de juliol

El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs. Queden 175 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1403 - Borriana (la Plana Baixa): Martí l'Humà atorga el dret de primacia a la ciutat.
1558 - Ciutadella de Menorca: Any de sa Desgràcia, assalt dels turcs a la ciutat.
1713 - Catalunya: la Junta de Braços fa una crida a resistir fins al final contra Felip V en la defensa del país.
1792 - Barcelona: fundació de la Pia Associació de les Germanes Hospitaleres de la Santa Creu per Teresa Cortés i Baró.
1873 - Alcoi (l'Alcoià): Els revolucionaris anarco-sindicalistes prenen el control de l'ajuntament en plena Revolució del Petroli.

Món

2011 - El Sudan del Sud esdevé un país independent després que en el referèndum sobre la seva independència del Sudan gairebé un 99% de la població votés a favor de la secessió.

Naixements

Països Catalans

1830, Russafa (València): Ciril Amorós i Pastor, advocat i polític valencià (m. 1888).

Món

1951, Kansas City (Missouri, Estats Units): Chris Cooper , actor estatunidenc.

Necrològiques

Món

1441 - Brugge: mort del pintor Jan van Eyck
1850 - El Bàb, fundador de la Fe babí i precursor de Bahà'u'llàh és mort per més de 750 fusells a la ciutat de Tabríz (Iran).

Festes i commemoracions

Argentina - Commemoració de la declaració d'independència.
Festa patronal a Arenys de Mar.

Santoral

Sants al Martirologi romà (2011): Màrtirs de la Xina (1648-1930); Màrtirs Xinesos de la Guerra dels Bòxers (1900); Màrtirs de Gorkum (1572); Verònica Giuliani, verge (1727); Joaquim He Kaizhi, màrtir (1839); Paulina del Cor Agonitzant de Jesús, fundadora (1942).
Beats: Giovanna Scopelli, carmelita (1491); Hadrian Fortescue, màrtir (1539); Melanie de Guilhermier, Marie Anne Madeleine de Guilhermier, i Marie Anne Marguerite des Anges de Rocher, màrtirs (1794); Fidelis Chijnacki, monjo màrtir (1942); Marija Petko­vic, fundadora (1966).
Sants Zenó màrtir, patró d'Arenys de Mar, i 10.203 companys de Roma; Eusani de Forci, màrtir; Floriana i Faustina de Via Latina, màrtir; Anatòlia i Àudax de Tir, màrtirs (250); Ciril de Gortina i companys màrtirs (250); Bricci de Martola, bisbe (ca. 312); Patermuci, Copras i Alexandre, màrtirs (363); Agripí d'Autun, bisbe (538); Everilda d'Everingham, abadessa (s. VII); Golví de Rennes, bisbe (s. VII); Heracli de Sens; Wigfrid de Colònia, bisbe (953); Benet, Andreu, Bernabeu i Just, eremites a Polònia (1008); Philipe Brandel, màrtir (1794).
Beat Pere Centurió, màrtir llegendari de Barcelona.
Venerables 32 Màrtirs d'Aurenja (1794); Maria Lichtenegger, laica (1923).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Domingo Serrano (1348).

[STV]

10 de juliol

El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs. Queden 174 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

2003 - Catalunya: l'Institut Català del Voluntariat crea Xarxanet.org.
2003 - Països Catalans: Es crea Viquillibres.
2010 - Catalunya: Massiva manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" a Barcelona que aplegà 1'5 milions de persones rebutjant la sentència que el TC havia fet sobre l'Estatut. La majoria de les consignes i banderes eren independentistes.

Món

1478 - Lieja: Reconstrucció del perron, després del seu exili a Bruges.
2003: Es crea Wikibooks a nivell mundial.

Naixements

Països Catalans

1913, Santa Coloma de Farners (la Selva): Salvador Espriu, escriptor català (m. 1985).
1917, Barcelona (el Barcelonès): Joan Capri, actor i humorista català (m. 2000).
1919, Sabadell (el Vallès Occidental): Maty Mont, artista de varietats catalana.
1947, Bellreguard (la Safor): Joan Pellicer, metge i etnobotànic valencià (m. 2007).

Món

1509, Noyon (Picardia, França): Joan Calví, teòleg francès reformista (m. 1564)
1819, Zaanstad (Regne Unit dels Països Baixos): Pieter Bleeker, metge i ictiòleg neerlandès (m. 1878).
1871, París (França): Marcel Proust, escriptor francès (m. 1922).
1883, Filadèlfia, Pennsilvània, Estats Units: Sam Wood , director de cinema estatunidenc.
1976, Taquaritinga (Brasil): Jose Edmílson, jugador de futbol brasiler.

Necrològiques

Països Catalans

1099 - València: Rodrigo Díaz de Vivar, conegut com El Cid, aventurer castellà.
1603 - Barcelona: Joan Terès i Borrull, virrei de Catalunya.

Món

1086 - Odense: Canut IV de Dinamarca, rei i sant.
1584 - Delft: Guillem I d'Orange-Nassau, governador dels Països Baixos.
1860 - Damasc: Manuel Ruiz i 10 companys màrtirs de Damasc, franciscans missioners, venerats com a beats.
1919 - Nova York: Edward Abeles, actor estadunidenc

Festes i commemoracions

Festa major de La Granada (Alt Penedès).
Festa major de Premià de Mar (el Maresme).

Santoral


Sants al Martirologi romà (2011): Sant Cristòfol, patró dels automobilistes (només a Espanya; al Martirologi romà, el 25 de juliol); Januari i Marí, màrtirs (s. I); Set Sants Germans, màrtirs, llegendaris fills de Felicitat de Roma (166); Anatòlia i Victòria de Roma, màrtirs (250); sant Apol·loni de Sardes, màrtir; Rufina i Segunda de Roma, màrtirs (s. III); Bianor i Silvà de Pisídia, màrtirs (s. IV); Leonci, Maurici, Daniel, Antoni, Anicet, Sisinni i companys de Nicòpolis, màrtirs (s. IV); Pascari de Nantes, bisbe (s. VII); Amalberga de Temse, monja mística (772); Pietro Vincioli, abat (1007); Canut IV de Dinamarca, rei (1086); Antoni Nguyen Hu'u Quinh, Pere Nguyen Khac Tu, màrtirs (1840).
Beats: Marie Gertrude de Ripert d'Alauzin, i Agnès de Romillon, monges màrtirs (1794); Manuel Ruiz i 10 companys màrtirs de Damasc (1860).
Sants: Amalberga de Maubeuge, monja (690); Landfrid, Waltram i Elinant de Benediktbeuren, abats (s. VIII-IX); Antoni de les Coves de Kíev, abat (1073); als països germànics: Eric IX de Suècia i Olaf II de Noruega, reis.
Beats Pacífic de la Marca, franciscà (ca. 1234).
Venerables Etó de Bèlgica, bisbe (670); Anton Kowalczyk, missioner (1947).
Venerats a l'Orde del Cister: Bertran de la Gran Selva, abat (1149).
Venerats a la família franciscana: santa Veronica Giuliani; beat Bernat de Quintavalle (s. XIII).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Arnau de Camerino.

[STV]

11 de juliol

L'11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs. Queden 173 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1715 - Mallorca: les tropes borbòniques ocupen l'illa.
1961 - Barcelona: s'hi funda Òmnium Cultural.
1978 - Sant Carles de la Ràpita, Tarragona: Un camió cisterna carregat de gas propà, té un accident i colisiona amb la tanca que limita el Càmping Els Alfacs amb la N-340, i expota, moren 215 persones. A conseqüència d'aquest incident, construeixen la variant de Sant Carles de la Ràpita la N-340.

Món

1302 - Kortrijk (Comtat de Flandes): Batalla dels esperons d'or.
1940 - Segona Guerra Mundial: S'estableix formalment el règim col·laboracionista francès de Vichy. El Mariscal Pétain esdevé Primer Ministre de França.
1943 - Volínia, Polònia: Massacre de polonesos a Volínia. Durant 5 dies, l'Exèrcit Insurgent Ucraïnès (UPA), perpetra una neteja ètnica metòdicament preparada, cremant 167 pobles i ciutats. El total de polonesos morts a sang freda es calcula entre 30.000 i 80.000.
1943 - Segona Guerra Mundial: Invasió aliada de Sicília. Les tropes alemanyes i italianes llencen un contraatac.
1947 - Marsella, França: L'Exodus 1947, amb 4.515 immigrants jueus, la majoria supervivents de l'Holocaust, posa proa cap a l'aleshores protectorat britànic de Palestina.
1995 - Srebrenica, Bòsnia i Hercegovina: Matança de Srebrenica. La ciutat bòsnia de Srebrenica, teòricament protegida, sota mandat de l'ONU, per les tropes holandeses de l'UNPROFOR és presa per l'exèrcit de la República de Srpska sota el comandament del general Ratko Mladić, i hi assassinen, en un sol dia, més de 8.000 nens i homes bosnis que es trobaven sota la protecció dels cascos blaus. Es considera que és la massacre més terrible de la història recent europea.
2002 - Crisi de l'illa Perejil: Incident diplomàtic entre Marroc i Espanya.
2010 - Copa del Món de Futbol: La Selecció Espanyola de Futbol guanya el Mundial a Sud-àfrica

Naixements

Països Catalans

1890, Catarroja (l'Horta Sud): Josep Manuel Izquierdo Romeu, músic i compositor valencià (m. 1951).
1977, Benimodo (la Ribera Alta): Abel Buades Vendrell, futbolista

Món

1956, Meridian (Mississipí) (EUA): Sela Ward, actriu estatunidenca

Necrològiques

Món

1959 – Newport Beach, Califòrnia, Estats Units: Victor McLaglen, actor britànic i estatunidenc.
1973 - Nova York, Estats Units: Robert Ryan, actor estatunidenc.
1983 - Santa Barbara, Califòrnia, Estats Units d'Amèrica: Ross Macdonald novel·lista canadenc-estatunidenc

Festes i commemoracions

Dia Mundial de la Població
Flandes - Festa nacional de la regió flamenca

Santoral

Sants al Martirologi romà (2011): Benet de Núrsia, fundador; Pius I, papa (155); Marciana de Cesarea, màrtir (ca. 300); Marcià d'Icònium, màrtir (s. III-IV); Leonci II de Bordeus, bisbe (570); Drostan de Deer, monjo (s. VI); Plàcid de Disentis, màrtir (s. VII); Hildulf de Trèveris, bisbe (ca. 700); Abundi de Còrdova, màrtir (854); Olga de Kíev, princessa (869); Kjeld de Viborg, canonge (1150); Anna An Xinzhi, Maria An Guozhi, Anna An Jiaozhi, Maria An Lihua, màrtirs (1900).
Beats: Bertran de la Gran Selva, abat (1149); Thomas Benstead, i Thomas Sprott, preveres màrtirs (1600); Rosalie-Clothilde Bès, Marie-Elisabeth Pélissier, Marie-Claire Blanc, i Marie-Marguerite de Barbegie d'Albarède, màrtirs (1794).
Sants: Sabí i Cebrià d'Antigny, màrtirs (s. V); Alberic de Savigny, abat (s. XII, però probablement inexistent).
Venerables Raquel, matriarca d'Israel; Caterina Coromina, vídua i fundadora de les Germanes Josefines de la Caritat.
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Anton Muller.
Venerats a l'Orde del Cister: sant Alberic de Savigny, abat (s. XII), però amb dades errònies als menologis.

[STV]

12 de juliol

El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 172 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1713 - Catalunya: voluntaris valencians creen dos regiments per a la defensa de Barcelona.
2008 - Barcelona: Artur Mas és reelegit secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya.

Món

1975 - São Tomé i Príncipe: s'independitza de Portugal.
2006 - Líban-Israel: Hesbol·là mata 8 soldats israelís i en captura dos en l'operació promesa certera.

2009: Comença una gran amistat entre Juli Ruiz i Andrea Nicolás.

Naixements

Món

1884, Livorno, Itàlia: Amedeo Modigliani, pintor.
1886, Copenhaguen, Dinamarca: Jean Hersholt, actor danès que va viure als Estats Units.
1904, Parral, Xile: Pablo Neruda, poeta, premi Nobel de Literatura, i diplomàtic xilè.
1917: Andrew Wyeth, pintor estatunidenc d'estil realista

Necrològiques

Països Catalans

1959 - Barcelona (Barcelonès), Carles Riba i Bracons poeta

Món

1073 - Tavarnelle Val di Pesa (Toscana), Sant Joan Gualbert, abat i fundador.
1628 - Liérganes (Cantàbria), Joan Decorte dit Curtius industrial i negociant d'armes
1931 - Uppsala (Suècia), Nathan Söderblom, arquebisbe i Premi Nobel de la Pau, 1930.

Santora católic

Sants al Martirologi romà (2011): Jàson de Tars, un dels Setanta deixebles; Procle i Hilarió d'Ancira, màrtirs (s. II); Nabor i Fèlix de Mauretània, màrtirs (304); Hermàgores i Fortunat d'Aquileia, màrtirs (305); Paternià de Fano, bisbe (s. IV); Vivenciol de Lió, bisbe (523); Joan Gualbert, fundador de l'Orde de Vallombrosa (1073); Lleó I de Cava, abat (1079); Ignacio Delgado Cebrián, bisbe i màrtir (1838); Agnes Le Thi Thanh, màrtir (1841); Pere Khanh, prevere i màrtir (1842).
Beats: David Gunston, màrtir (1541); John Jones, prevere i màrtir (1598); Maties Araki i 7 màrtirs de Nagasaki (1626); Rose Tallien, Marte Cluse, Marie de Justamon, i Jeanne-Marie de Romillon, màrtirs (1794).
Sants: Verònica (santa), dona pietosa (s. I); Paulí de Lucca, bisbe (s. I); Marciana de Toledo, verge i màrtir llegendària (303); Joví de Trent, bisbe (s. IV); Paternià de Bolonya, bisbe (ca. 470); Pròcul de Bolonya, màrtir (542); Menulf de Quimper, bisbe (s. VII); Arduí de Fontenelle, abat (811); Ansbald de Prüm, abat (886); Joan d'Ivíron, abat (1009); Lambert de Morimond, abat (1163); Luci de Cavargna, màrtir (s. XIII); traslació de les relíquies d'Amador d'Auxerre.
Beat Andreas Oxner, màrtir llegendari (1462).
Venerables Maria Teresa Kie­rocińska, monja (1946).

[Alucinamaripili]

I avui fa 45 anys, va neixer la Natàlia. :kiss

[STV]

13 de juliol

El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 171 dies per finalitzar l'any.


Naixements

Països Catalans

1866, Altea (la Marina Baixa): Francesc Martínez i Martínez, historiador valencià (m. 1946).
1903, València: Ramon Stolz Viciano, pintor muralista valencià (m. 1958).

Món

1942, Chicago (Illinois, EUA): Harrison Ford, actor.
1968, Tampa (Florida, EUA): Robert Gant, actor

Necrològiques

Països Catalans

1905, València: Josep Espí i Ulrich, compositor i músic valencià (n. 1849).

Món

1043, Göttingen, Sacre Imperi Romanogermànic: Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, emperador i sant.
1298 o 1299, Gènova, República de Gènova: Iacopo da Varazze, arquebisbe i escriptor, autor de la Llegenda àuria.
1911, Madrid, Espanya: Trinitario Ruiz Capdepón, polític i advocat valencià (n. 1836).
1926, Ankara: Ahmed Shukri Bey, polític turc (executat)
1954, Coyoacán, Ciutat de Mèxic: Frida Kahlo, pintora mexicana (n. 1907)
2006, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Red Buttons, actor estatunidenc (n. 1919).


Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Esdres, profeta (s. V a.C.); Silas i Urbà de Macedònia, dos dels Setanta deixebles; Serapió d'Alexandria, màrtir (212 ca.); Mèrope de Quios, màrtir (s. III-IV); Eugeni de Cartago, bisbe (505); Alexandre i trenta soldats màrtirs de Filomèlia (s. IV); Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, emperador; Ernest de Neresheim, abat; Turià de Dol, abat (s. VII-VIII); Emmanuel Le Van Phung, màrtir (1859); Clelia Barbieri, fundadora (1870); Josep Wang Guiji, màrtir (1900); Pau Liu Jinde, màrtir (1900).
Beats: Iacopo da Varazze, bisbe; Thomas Tunstal, màrtir (1616); Louis-Armand-Joseph Adam, Bartholomé Jarrige de la Morélie de Biars, preveres màrtirs (1794); Elisabeth Verchière i cinc companyes màrtirs (1794); Ferdinando Maria Baccilieri, sacerdot (1893); Mariano de Jesús Euse Hoyos, prevere (1926); Carlos Manuel Rodríguez Santiago, laic (1963).
Sants: Joel (profeta); Just de Cornualla, monjo (s. V); Mildred de Minster, abadessa (734); Arnó de Würzburg, bisbe (892); a Xile i a l'Orde Carmelita: santa Teresa de Jesús de Los Andes, carmelita (1920).
Beats: Sara de Scetes, eremita (s. IV-V); Enric de Weiz, monjo (s. XIII).
Venerables: Roland de Chézery, abat (ca. 1200); Johannes Höver, fundador (1864).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Alfonso Gómez de Encinas, màrtir (1624).

[STV]

14 de juliol

The Kiss 1.907-08

El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs. Queden 170 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1932 - Barcelona: s'hi publica a el primer número del setmanari "L'Intransigent".
1979 - Terrassa (Vallès Occidental): fa la seva presentació, en una ciutat sense cap mena de tradició en l'art d'aixecar castells humans, la colla castellera Minyons de Terrassa. De seguida aquesta nova colla destacarà pel seu ràpid i fulgurant progrés tècnic que, en pocs anys, els durà a ocupar els llocs capdavanters del fet casteller.
1983 - Barcelona: el Parlament de Catalunya promulga la Llei 19/1983 per la qual es refunda el cos de Mossos d'Esquadra com a Policia de la Generalitat de Catalunya.

Món

1789 - París (França): els revolucionaris assalten la Bastilla i n'alliberen els presos. Fou l'inici dels canvis polítics produïts per la pressió popular, la qual seria permanent durant tota la Revolució Francesa.
1958 - Bagdad (Iraq): cop d'estat de l'exèrcit iraquià, conegut com Revolució del 14 de juliol. El general Abdul Karim Qassim destrona el rei Faisal i estableix una dictadura militar.
1968, Zorita, Província de Guadalajara, Espanya: La Central nuclear José Cabrera es connecta a la xarxa elèctrica.
1995 - Nuremberg (Alemanya): MP3. La Societat Fraunhofer tria el nom mp3 per al nou format d'àudio digital comprimit (còdec) que farà possible la gran expansió de la distribució de música per Internet.

Naixements

Països Catalans

1574, Riudellots de la Selva: Dalmau Ciurana, frare dominic. Per la seva vida religiosa, és considerat venerable.

Món

1862, Viena, Imperi Austrohongarès: Gustav Klimt, pintor simbolista i expressionista austríac (m. 1918).
Lekeitio, 1873: Buenaventura Zapirain Uribe, compositor i organista basc.
1889, Bradina, Bòsnia: Ante Pavelić, cap dels ústaixes, dictador de l'Estat independent de Croàcia.
1896, Lleó, Espanya: Buenaventura Durruti, sindicalista i revolucionari anarquista espanyol, que tingué un paper destacat en la Guerra Civil Espanyola, i que formà la Columna Durruti (m. 1936).
1904, Leoncin, Imperi Rus: Isaac Bashevis Singer, escriptor polonès que va rebre el Premi Nobel de Literatura l'any 1978 (m. 1991).
1910, Melrose (Nou Mèxic), Estats Units: William Hanna, animador, director i productor de cinema animat, cofundador dels estudis Hanna-Barbera.
1918, Uppsala, Suècia: Ingmar Bergman, director de cinema, de teatre i guionista suec (m. 2007).
1944, Bilbao, Euskadi: Txabi Etxebarrieta, primer militant d'ETA responsable de la mort d'un ciutadà i la primer membre d'aquesta organització en ser mort per les forces de l'ordre.

Necrològiques

Països Catalans

1803, València: José Camarón Boronat, pintor, gravador i il·lustrador valencià (n. 1731).
1968, Barcelona: Adolf Florensa i Ferrer, arquitecte restaurador d'edificis monumentals.
2003, Barcelona: Roberto Bolaño, novel·lista i poeta xilè (n. 1953).

Món

1435, Foligno (Itàlia): beata Angelina de Marsciano, cofundadora del Tercer Orde Regular de Sant Francesc
1935, Grenoble (França): Francisco Cepeda, ciclista basc, primera víctima mortal del Tour de França (n. 1906).
2008, Ukkel (Bèlgica): Gaston Compère, escriptor, filòleg, poeta, dramaturg i músic való (n. 1924).

Festes i commemoracions

Festa nacional de França

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Optacià de Brescia, bisbe (s. V); Markhelm de Deventer (s. VIII); Francisco Solano, frare al Perú (1610); Camil de Lellis, fundador de l'Orde de Clergues Regulars Ministres dels Malalts (1614); Nicodem d'Athos, monjo i místic (1809); Joan Wang Guixin, màrtir (1900).
Beats: Vicenç Madelgari de Waldetrudis (ca. 677); Hroznata de Teplá, premonstratenc màrtir (1217); Toscana de Verona, monja (1344); Angelina de Marsciano, cofundadora del Tercer Orde Regular de Sant Francesc (1435); Gaspar de Bono, mínim valencià (1604); Richard Langhorne, màrtirs (1679); Kateri Tekakwitha, religiosa iroquesa (als Estats Units; a la resta del món, el 17 d'abril) (1680); Ghebre Miquel, monjo màrtir a Etiòpia (1855).
Sants: Focas de Sinope, màrtir (117); Lupercil·la de Roma, màrtir (233); Hèracles d'Alexandria, bisbe (247); Cir de Cartago, bisbe llegendari, potser Cebrià de Cartago; Cebrià de Poitiers, màrtir; Just de Fidarta, monjo (s. V); Idus de Leinster, bisbe (s. V); Marcià de Frigento, bisbe (s. V); Landeric de Séez; Deusdedit de Canterbury, bisbe (667); Cynllo, rei; Goswin o Llibert de Sint-Truiden, màrtir (835); Ulric de Zell, abat; Guillem de Breteuil, abat (1130); a Bayeux: Exuperi, Llop i Vigor de Bayeux, bisbes.
Beats: Bonifaci de Canterbury, bisbe (1270); Humbert de Romans, religiós (1277); Raffaele de Barletta, servita (1566).
Venerables Roland de Chézery, abat (1200).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Jordi de Llúria, frare (1339).

[STV]

15 de juliol

The Night Watch. 1.642

El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs. Queden 169 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1240 - Cullera (la Ribera Baixa): Jaume I conquereix la vila.
1982 - País Valencià: Es publica al DOGV l' Estatut d' Autonomia del País Valencià.
2008 - Madrid (Espanya): Per primera vegada, el govern d'Espanya publica les balances fiscals, que demostren que les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià i Madrid són els territoris d'Espanya amb més dèficit.

Món

1099 - Jerusalem: Els cristians conquereixen Jerusalem, immersos a la Primera Croada.

Naixements

Països Catalans

1875, València (l'Horta): Joaquim Dualde i Gómez, advocat i polític valencià, ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts (1934-1935) durant la Segona República Espanyola (m. 1963).
1951, València (l'Horta): Joan Lerma i Blasco, polític valencià, primer president de la Generalitat Valenciana (1983-1995) i ministre d'Administracions Públiques d'Espanya (1995-1996).

Món

1606, Leiden (Països Baixos): Rembrandt van Rijn, pintor holandès (m. 1669).
1889 – San Francisco (Califòrnia, Estats Units): Marjorie Rambeau ,actriu estatunidenca.
1952, Sault Sainte Marie (Michigan, EUA): Terry O'Quinn actor estatunidenc.
1954, Bell Ville (Córdoba, Argentina): Mario Alberto Kempes, futbolista argentí.
1956, Manchester (Regne Unit): Ian Curtis, cantautor i líder del grup musical Joy Division (m. 1980).

Necrològiques

Països Catalans

1968 - Valls: Antoni Muset i Ferrer, escriptor i poeta català.
2002- Vic: Francesc Casanovas i Martí, fundador del Seminari del Poble de Déu.

Món


Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Vladímir I de Kíev, rei (1015); Bonaventura de Bagnoregio, cardenal (1274); Eutropi, Zòsima i Bonosa, màrtirs (s. I); Fèlix de Thibiuca, bisbe i màrtir (303); Catulí diaca, i Genar, Florenci, Júlia i Justa, màrtirs (303); Jaume de Nisibis, bisbe (338); Abudemi, màrtir (s. IV); Felip, Zenó, Narseu i màrtirs d'Alexandria (s. IV); Gumbert d'Ansbach, abat (s. VIII); Plequelm de Niederrhein, bisbe (713); Josep de Tessalònica, bisbe i himnògraf (832); Atanasi de Nàpols, bisbe (862); Ansuer de Ratzeburg, abat (1066); David de Västerås, abat (1082); els 40 Màrtirs de Tazacorte, jesuïtes (1570); Pompilio Maria Pirrotti, escolapi (1766); Pere Nguyen Ba Tuan, prevere màrtir (1838); Andreu Nguyen Kim Thong Nam, màrtir (1855).
Beats: Ceslau de Breslau, dominic (1242); Bernat II de Baden, marcgravi (1458); Anne-Marie Javouhey, fundadora (1851); Antoni Beszta-Borowski, prevere màrtir (1943).
Sants: Antíoc i Ciríac de Sebaste, màrtirs (s. III); Retici d'Autun, bisbe (334); Barhadbesaba d'Arbela, màrtir (355); Evrònia de Troyes, verge (s. V-VI); Etern d'Évreux, bisbe (ca. 660); Donevald d'Ogilvy, eremita (716); Benet d'Angers, bisbe (820); Adelard el Jove, monjo de Corbie (824), Bertí de Luxeuil, monjo; Haruc de Verden, bisbe (ca. 830); Regiswinda de Lauffen, nena (839); Edita de Polesworth, abadessa (925); Felicíssim de Mosciano, eremita (1092); traslació de les relíquies de Rosalia de Palerm; Valentina de Nevers, màrtir.
Beats: Otger de Niederrhein, diaca (ca. 700); Michel-Bernard Marchand, màrtir.
Venerables: Egí d'Augsburg, abat (1120); Rudolf Lunkenbein, missioner màrtir (1976).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Pere Aimill, bisbe.

[STV]

16 de juliol

Woman Reading a Book. 1845

El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 168 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1233, Borriana, Plana Baixa: Jaume I conquereix la vila: és el primer pas per conquerir València.
1845, Valls, Província de Tarragona: Hi esdevé un avalot a contra les quintes.
2004 - l'Alguer (Sardenya): la consellera d'educació de la Generalitat Marta Cid i el batlle de la ciutat Marco Tedde signen un conveni de col·laboració per promoure l'ús del català en l'àmbit educatiu creant la Costura, la primera escola d'immersió lingüística en català de l'Alguer.[2]

Món

1990, Kíev, Ucraïna: la Rada Suprema proclama la sobirania estatal d'Ucraïna, separació oficial de l'URSS.
2004, Kumbakonam, Tàmil Nadu, Índia: Incendi d'una escola amb el sostre de palla hi causa gairebé un centenar de morts.
2007, Prefectura de Niigata, Honshu, Japó: Terratrèmol del 2007 a Chuetsu-oki, terratrèmol de 6,8 graus Richter de magnitud.

Naixements

Món

1796 - Camille Corot, pintor francés (m. 1875).
1872 - Borge, Noruega: Roald Amundsen, primer explorador a arribar al Pol Sud.
1907 - Brooklyn, Nova York:Barbara Stanwyck,actriu estatunidenca.
1911 - Independence (Missouri), Estats Units: Virginia Katherine McMath, coneguda com Ginger Rogers, actriu i cantant.
1948 - Tel Aviv, Israel: Pinchas Zukerman violinista israelià.
1952 - Alexandria (Virgínia), Estats Units: Stewart Copeland, bateria del grup nord-americà The Police.
1964 - Villava (Navarra), Espanya: Miguel Induráin, ciclista.
1965 - Brno (República Txeca): Milan Ohnisko, poeta txec.

Necrològiques

Països Catalans

1918 - Alcoi (l'Alcoià): Josep Jordà i Valor, músic i compositor valencià (n. 1839).
2004 - Mollet del Vallès (el Vallès Oriental): Josep Sugranyes i Llorach, pintor català (n. 1916).

Món

1936 - Hollywood, Califòrnia, Estats Units : Alan Crosland actor i director de cinema estatunidenc
1997 - South Beach, Miami (Florida), Estats Units: Gianni Versace, dissenyador.
2003 - L'Havana, Cuba: Celia Cruz, cantant de salsa.

Festes i commemoracions

Mare de Déu del Carme: com que és la patrona dels mariners, es fan celebracions en la majoria dels pobles costaners.

Santoral católic

sant Eustaci d'Antioquia, bisbe; santa Reinelda de Saintes (700).

[STV]

17 de juliol

Napoleon Crossing the Alps. 1850

El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs. Queden 167 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1935, Barcelona: Josep Sunyol i Garriga, esdevé president del Barça.

Món

1860: Es funda a Tunísia el diari en llengua àrab Al-Raid al-Tunisi
1936, Melilla: a les 5 de la tarda hi comença l'aixecament militar contra la República: el tinent coronel Yagüe posa a disposició de Franco tots els efectius de la Legió.
2002, illot de Perejil: un escamot de l'exèrcit espanyol ocupa l'illot en disputa amb el Marroc, i no l'abandonarà fins el dia 20, gràcies a la mediació del secretari d'estat dels EUA, Colin Powell.

Naixements

Països Catalans

1920, Barcelona: Joan Antoni Samaranch i Torelló, president del Comitè Olímpic Internacional (1980-2001) i de la Diputació de Barcelona (1973-1977).

Món

1797 Paul Delaroche, pintor francés (m. 1856).
1804 - Leipzig, Alemanya: Carl Ferdinand Becker compositor i organista
1891, Ejersa Goro, Etiòpia: Tafari Makonnen, el qual regnarà com a Haile Selassie i serà el darrer emperador d'Etiòpia.
1910 – Saint-Louis, Missouri, Estats Units: Barbara O'Neil, actriu estatunidenca.

Necrològiques

Món

1272, Narbona, Berenguela Alonso de Molina, amistançada de Jaume el Conqueridor.
1790: Adam Smith, economista
1918, Ekaterinburg, Rússia: El tsar Nicolau II de Rússia i la seva família son assassinats pels bolxevics a la casa Ipatiev.
2005 – Nova York, Estats Units: Geraldine Fitzgerald, actriu irlandesa.

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): santa Generosa i els Màrtirs de Scillis (180); Aleix de Roma; Jacint, màrtir (s. III); Justa i Rufina, màrtirs de Sevilla (305); Marcel·lina de Milà (s. IV); Teodosi d'Auxerre, bisbe (s. VI); papa Lleó IV (855); Ennodi de Pavia bisbe (521); Fredegand de Kerkedor, abat (s. VIII); Kenelm de Gal·les, príncep (820); Atanasi de Nàpols, bisbe (872); Colomà de Stockerau, pelegrí (1012); Andreu i Benet de Skalka, eremita (1034); Eduvigis de Polònia, reina (1399); Pere Liu Ziyu, màrtir (1900); Pavol Gojdic, bisbe de Presov, màrtir (1960).
Beats: Màrtirs de Compiègne, carmelites (1794).
Sants: Marina de Bitínia, màrtir; Livari de Marsal, cavaller màrtir (451).
Beats: Constança de Sicília, reina.
Servent de Déu Bartolomé de Las Casas, dominic.
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Blas de la Encarnación (1612).

[STV]

18 de juliol

Retrat de Lluís XIV. 1.701

El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs. Queden 166 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1521 - Almenara (la Plana Baixa): les forces reialistes hi derroten els agermanats (batalla d'Almenara).
1922 - Barcelona: als locals del CADCI, Francesc Macià funda l'organització independentista Estat Català, seguint el precedent de la Federació Democràtica Nacionalista.
1937 - Barcelona: El Llevant FC guanya davant el València FC el seu únic trofeu, la Copa de l'Espanya Lliure.
1975 - Torredembarra: Es presenten oficialment els Nois de la Torre, en una actuació castellera, encara amb camises blanques, al camp de futbol de la Unió Deportiva Torredembarra. En aquell moment, són la tretzena colla existent del món casteller.
1998 - El Bages: s'inicien dos grans incendis forestals als termes municipals d'Aguilar de Segarra i Cardona. El foc s'extingí el dia 21 de juliol després d'haver calcinat prop de 24.000 hectàrees, el 67% de les quals eren de superfície arbrada.
2004 - Perpinyà (el Rosselló): Joan Laporta i representants de la Bressola signen un conveni de col·laboració amb el Barça.
2007 - Barcelona: es posa a la venda el número 1573 de la revista El Jueves, que seria segrestat per l'Audiència Nacional per Injúries a la Casa Reial.

Món

1670 - Madrid (Espanya): se signa el Tractat de Madrid entre Espanya i el Regne d'Anglaterra.
1870 - Ciutat del Vaticà (Roma): davant la presència de les tropes piemonteses a les portes de Roma, Pius IX hi clou el Concili I del Vaticà, el mateix dia que promulga el dogma de la infal·libilitat del papa.
1873 - Espanya: Nicolás Salmerón y Alonso es converteix en el president de la Primera República Espanyola, després de la dimissió de Francesc Pi i Margall.
1936 - el Marroc: les forces de l'exèrcit espanyol que hi ha destacades a la part del Marroc que aleshores era protectorat espanyola s'aixequen contra la República: l'endemà l'aixecament s'estén a Espanya i és l'inici del que acabarà sent la Guerra Civil Espanyola.
1995 - Illa de Montserrat erupció del volcà Soufrière. Una gran part de la illa, incloent-hi la capital (Plymouth), fou devastada i dos terços de la població la van abandonar.
2004 - Bolívia: s'hi celebra el referèndum promès per Carlos Mesa Gisbert, en fer-se càrrec de la presidència del país el 17 d'octubre del 2003, amb un aclaparador suport a la seva proposta de restituir a l'estat la propietat del gas natural mantenint, però, les concessions les multinacionals extrangeres.

Naixements

Països Catalans

1600, Cocentaina: Jeroni Jacint Espinosa, pintor (m. 1667).
1659, Perpinyà: Jacint Rigau-Ros i Serra, pintor (m. 1743).

Món

1853, Arnhem, Països Baixos: Hendrik Antoon Lorentz, físic i matemàtic guardonat amb el Premi Nobel de Física, l'any 1902.
1918: Nelson Mandela.
1972, Independence (Missouri), EUA: Christina Henrich, gimnasta estatunidenca.

Necrològiques

Països Catalans

1924 - Barcelona: Àngel Guimerà, poeta i dramaturg català.

Món

1100 - Mort de Godofreu de Bouillon, rei de Jerusalem i fundador de l'Orde del Sant Sepulcre.
1300 - Parma (Itàlia): Gherardo Segarelli, predicador herètic, fundador dels Germans Apostòlics.
1936 - Estoril (Estremadura, Portugal): José Sanjurjo, militar espanyol, en accident aeri quan anava a encapçalar la revolta contra la República.

Festes i commemoracions

Durant el règim franquista (de 1939 a 1975), es commemorava l'inici de l'anomenat "Alzamiento Nacional" que va provocar la Guerra Civil Espanyola.
Festa major de Pratdip (el Baix Camp), on Santa Marina (el 20 de juliol) té dedicada una ermita.

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Frederic d'Utrecht, bisbe i màrtir (838); Simforosa de Tivoli i els seus set fills, màrtirs; Emilià de Silistra, màrtir (362); Rufil de Forlimpópoli, bisbe (382); Filastri de Brescia, bisbe (ca. 397); Matern de Milà, bisbe (s. IV); Arnulf de Metz, bisbe (640); Teodòsia de Constantinoble, monja màrtir (762); Bru de Segni, monjo i bisbe (1123); Simó de Lipnica, monjo (1482); Domènec Nicolau Dinh Dat, màrtir (1859).
Beats: Jean-Baptiste de Brussel·les, màrtir (1794); Tarsicia Mackiv, monja i màrtir (1944).
Sants: Marina d'Augas Santas, màrtir llegendària; Eli de Capodístria, diaca (s. I); Gundènia de Cartago, verge i màrtir (203); Pambó de Nítria, eremita (ca.390); Pau de Dorostorum, màrtir; Otília de Colònia, màrtir (451); Goneri de Bretanya, eremita (s. VI); Teneva de Glasgow, mare (s. VII); Arnold d'Arnoldsweiler (800); Arnulf de Tours, màrtir; Odulf d'Utrecht, canonge; Minnborí de Colònia, abat (986); Herveu d'Anjou, eremita (1130); Berta de Marbais, abadessa (1247); Alà de Sassovivo, eremita (1313); als EUA: Camil de Lellis, fundador.
Beat Robert de Salle, abat (1341).
Venerables Radegunda de Wellenburg, serventa (1290 o 1340).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Bernat d'Arenis, màrtir.

[STV]

19 de juliol

The Dance Class. 1.874

El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cent primer en els anys de traspàs. Queden 165 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1936 - Espanya: liderats pels generals Mola i Sanjurjo, i seguint l'exemple dels fets del dia anterior, la gran majoria de les unitats militars, amb el suport de feixistes civils, es revolten contra la República, amb un èxit desigual; als Països Catalans fracassen a tot arreu, excepte a Mallorca.
1936 - Espanya: Mort el primer brigadista internacional: l'atleta austríac Mechter que es trobava a Barcelona per a participar en les Olimpíades populars.

Món

64 - Roma (Itàlia): Comença el gran incendi de Roma.
711 - riu Guadalete (Andalusia, Espanya): hi comença la batalla de Guadalete (que durarà fins el dia 26), en què les tropes del cabdill moro Tarik ibn Ziyad derroten les del rei visigot Roderic, fet que comportarà la posterior ocupació de tota la Península Ibèrica.
1808 - Bailén (Andalusia,Espanya): hi té lloc la Batalla de Bailén entre els exèrcits francès i espanyol.
1848 - Seneca Falls, a l'estat de Nova York, Estats Units: s'hi reuneix la primera Convenció dels Drets de la dona.
1870 - Inici de la guerra francoprussiana.
1903 - París (França): Maurice Garin guanya la I edició del Tour de França.
1909 - Ginebra (Suïssa): S'instaurà el mallot groc del Tour de França. El ciclista Eugène Christophe és el primer en vestir-lo.
1936 - Espanya: Santiago Casares Quiroga cessa com President del govern de la Segona República Espanyola.
1949 - Laos s'independitza de França.
1979 - Managua (Nicaragua): el FSLN ocupa la ciutat i enderroca la dictadura de Somoza.

Naixements

Països Catalans

1941 - València: Alfons Cucó, professor i polític valencià.
1967 - Badia del Vallès, Barcelona: Carles Busquets, futbolista del FC Barcelona i UE Lleida.
1967 - Alginet (la Ribera Alta): Urbà Lozano i Rovira, escriptor valencià.

Món

1834 - Edgar Degas, pintor impressionista francés (m. 1917).
1923 - Aberdeen, Dakota del Sud, Estats Units: Joseph Hansen, escriptor estatunidenc.
1947 - Hampton, Middlesex, Regne Unit: Brian May, guitarrista del grup britànic Queen.

Necrològiques

Països Catalans

1131 - Barcelona: Ramon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona.
1936 - Barcelona: Apel·les Mestres, escriptor català.
1936 - Barcelona: Germinal Vidal, dirigent comunista català.

Món

1374 - Pàdua: Francesco Petrarca escriptor, poeta i humanista italià del segle XIV. És autor del Canzoniere.
1824 - Tamaulipas (Mèxic): Agustí I de Mèxic que encapçalà l'efímer Primer Imperi Mexicà. Fou afusellat.


Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Epafras de Colosses, bisbe i màrtir (s. I); Macedoni, Teòdul i Tacià de Meros, màrtirs (362); Macrina la Jove, germana (380); Dió el Taumaturg, abat a Constantinoble (s. V); Símmac I, papa (514); Àurea de Còrdova, màrtir (856); Bernulf d'Utrecht, bisbe (1054); Pietro Crisci de Foligno, pelegrí (1323); John Plessington, prevere màrtir (1679); Joan Baptista Zhou Wurui, màrtir (1900); Elisabet Qin Bianzhi, Simó Qin Chunfu i els seus 14 fills, màrtirs (1900).
Beats: Stilla d'Abenberg, verge (1140); Achilles Joszef Puchalla i Herman Karol Stepien, preveres màrtirs (1943).
Sants: santes Justa i Rufina, màrtirs; Martí de Trèveris, bisbe (ca. 210); Arseni el Gran, eremita (450); Fèlix de Verona, bisbe (s. VII); Ambròs Autpert, abat (784); Jeroni de Pavia, bisbe (787); Bernat de Rodés, abat i cardenal (1079)
Beats: Popó de Schleswig, bisbe (s. XI); Godofreu de la Roche, abat i bisbe de Langres (1164); Esteve de Lupo, abat (1191); beat Pere de Cadireta, màrtir (1279).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Pascasi de Lió, bisbe; Antonio de Valladolid (1514).

[Alucinamaripili]

Quina pintura més monyes que hi havia en aquella època.... :b9

[STV]

[quote user="Alucinamaripili" post="238656"]Quina pintura més monyes que hi havia en aquella època.... :b9[/quote]

"Incurto, que ere un incurto". :b9

[STV]

20 de juliol

Still Life. 1.919

El 20 de juliol és el dos-cent primer dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cent dosè en els anys de traspàs. Queden 164 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1280 - Capitulació de Balaguer davant del setge de Pere el Gran contra els nobles revoltats dels comtats de Foix i de Pallars.
2010 - Fundació del partit polític Solidaritat Catalana per la Independència.

Món

1810 - Colòmbia esdevé independent d'Espanya.
1944 - Berlín: Falla l'intent d'assassinar a Hitler amb una bomba, portat a terme per Klaus Von Stauffenberg.
1958 - Caracas (Veneçuela): L'oposició s'uneix en un front cívic revolucionari cubà contra la dictadura de Batista amb la signatura del Pacte de Caracas.[1]
1959 - L'Estat espanyol ingressa a l'OCDE.
1969 - mar de la Tranquil·litat (la Lluna): el mòdul lunar «Eagle» de la nau Apollo 11, llançada per la NASA, hi aterra amb èxit amb dos dels tres tripulants; per primera vegada l'home trepitja un astre distint de la Terra.
1980 - El tirador soviètic Aleksandr Melentiev bat el rècord mundial de 50 metres pistola en fase de qualificació amb 581 punts.
1985 - Bruges (Flandes): Inauguració del nou port marítim de Zeebrugge i del Boudewijnkanaal eixamplats.
1990 - Londres (Anglaterra): L'IRA Provisional (PIRA) fa explotar una bomba al International Stock Exchange.
2002 - Lima (Perú): Un incendi en una discoteca mata més de 25 persones.
2005 - Canadà es converteix en el quart estat del món que despenalitza el matrimoni entre homosexuals, després que l'acta C-38 rebi el vistiplau reial.

Naixements

Països Catalans


1894 - Girona (Gironès): Fidel Aguilar i Marcó, escultor català.
1953 - Valls (Alt Camp): Margarida Aritzeta i Abad, escriptora catalana.

Món

323 aC - Alexandre el Gran, rei de Macedònia, conqueridor de l'Imperi Persa.
1304 - Arezzo (Itàlia): Francesco Petrarca, poeta italià.
1890 - Giorgio morandi, pintor italia.
1919 - Auckland (Nova Zelanda): Edmund Hillary, explorador i alpinista neozelandès.
1924 - Naarden (Països Baixos): Hans Lodeizen, poeta
1925 - París (França): Jacques Delors, polític francès, president de la Comissió Europea.
1933 - Providence (EUA): Cormac McCarthy, escriptor estatunidenc, premi Pulitzer.
1945 - Pasadena (EUA): Kim Carnes, cantant i compositora estatunidenca.
1966 - Atlacomulco (Mèxic): Enrique Peña Nieto, polític mexicà, president de Mèxic.
1969 - Pavia (Itàlia): Giovanni Lombardi, ciclista italià.
1975 - California (EUA): Ray Allen, jugador de bàsquet estatunidenc.
1980 - Horizontina (Brasil): Gisele Bündchen, model brasilera.

Necrològiques

Països Catalans

1936 - Barcelona (Barcelonès): Francisco Ascaso, anarcosindicalista espanyol, militant de la CNT.
1984 - Alzira (Ribera Alta): Josep Antoni Villaescusa, conegut com Toni Villaescusa, militant català de Terra Lliure.

Món

1500 - Granada: Miquel da Paz, infant de Portugal i príncep d'Astúries.
1903 - El Vaticà: Lleó XIII, cardenal italià, 256è Papa de Roma.
1922 - Leningrad (RSF Rússia): Andrei Màrkov, matemàtic rus.
1923 - Parral (Mèxic): Pancho Villa, militar revolucionari mexicà.
1926 - Moscou (URSS): Fèliks Dzerjinski, polític soviètic, dirigent i fundador de les txeques.
1936 - Estoril (Portugal): José Sanjurjo, militar espanyol.
1937 - Roma (Itàlia): Guglielmo Marconi, inventor italià, premi Nobel de física.
1973 - Hong Kong: Bruce Lee, actor estatunidenc d'arts marcials.
1975 – Los Angeles (EUA): Richard Gaines, actor estatunidenc.
1995 - Brussel·les (Bèlgica): Ernest Mandel, economista i polític belga.

Festes i commemoracions

Colòmbia - Dia de la Independència.

Santoral católic

Sants al Martirologi romà (2011): Elies, profeta (s. IX a.C.); Just d’Eleuteròpolis, bisbe, seguidor de Jesús (s. I); Apol·linar de Ravenna, bisbe i màrtir (ca. 200); Margarida d'Antioquia, màrtir (305); Frumenci d'Aksum, bisbe (360); Aureli de Cartago (ca. 430); Flavià II d'Antioquia (512) i Elies I de Jerusalem, patriarques; Vulmar de Samer, eremita (697); Pau de Còrdova, diaca màrtir (851); Magdalena Yi Yong-hui, Teresa Yi Mae-im, Marta Kim Song-im, Llúcia Kim, Rosa Kim, Anna Kim Chang-gum, Maria Won Kwi-im i Joan Baptista Yi Kwang-nyol, màrtirs (1839); José María Díaz Sanjurjo, bisbe màrtir (1857); Léon-Ignace Mangin, Paul Denn i Maria Zhou Wuzhi, màrtirs (1900); Maria Fu Guilin, Maria Zhao Guozhi, Rosa Zhao i Maria Zhao, màrtirs (1900); Pere Zhou Rixin, màrtir (1900); Xi Guizi, màrtir (1900).
Beats: Bernat de Hildesheim, abat (1154); Rita Pujalte y Sánchez i Francisca Aldea y Araujo, monges màrtirs (1936).
Sants: Wilgefortis o Lliberada, màrtir llegendària (130); Sabí, Julià, Màxim, Macrobi, Càssia, Paula i companys màrtirs de Damasc; Rètic d'Autun, bisbe (334); Lucà de Säben, abat (s. V); Severa de Trèveris, abadessa (646) i, a partir d'ella Severa de Gallifa, santa llegendària; Ansegís de Fontenelle, abat (833); Ethelwitha de Winchester, vídua d'Alfred el Gran, reina (903); a Noruega: Thorlak Thórhallsson, bisbe (1193).
Beats: Margarida d'Ypern, mística (1237); Gregorio López, eremita a Mèxic (1596); a Wroclaw: Ceslau de Wroclaw, religiós (1242).
Venerables: Johannes von Lenzingen, abat (1547).