EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

[STV]

21 de juliol

Self Portrait with Charlotte Berend and a Glass of Champagne. 1.902

El 21 de juliol és el dos-cent dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cent tresè en els anys de traspàs. Queden 163 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1936 - Barcelona: se suspèn l'Olimpíada Popular de Barcelona a causa de l'aixecament feixista.
1936 - Barcelona: Lluís Companys, President de la Generalitat, crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes.

Món

1831, Brussel·les, Bèlgica: el primer rei dels belgues Leopold I de Bèlgica jura fidelitat a les lleis del poble belga. Aquest dia va esdevenir la festa nacional belga.
1954, Ginebra, Suïssa: signatura dels Acords de Ginebra, on França reconeix la independència de la Indoxina francesa. Creació dels estats de Laos, Cambotja i els dos Vietnams.
2008, Belgrad, Sèrbia: Radovan Karadžić, reclamat pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia com a un dels principals instigadors del genocidi de la Guerra de Bòsnia, fou detingut a Belgrad, on vivia fugitiu des del 1996 sota una identitat falsa.
2011: Aterra el transbordador espacial Atlantis finalitzant d'aquesta manera les missions de transbordadors espacials de la NASA de més de trenta anys.[2][3]

Naixements

Països Catalans

1835, Canyamelar (València): Bernat Ferrandis i Badenes, pintor valencià (m. 1885).
1866, Reus: Francesc Berenguer i Mestres, arquitecte del modernisme català.
1898, Barcelona: Josep Sunyol i Garriga, president del FC Barcelona, directiu de la Federació Catalana de Futbol, destacat polític d'Esquerra Republicana de Catalunya fou diputat a les Corts de Madrid el 1931, 1933 i 1936, president del RACC, gran amant de l'esport, mecenes cultural, fundador i impulsor del diari esportiu La Rambla, i catalanista.

Món

1414, Celle Ligare, Savona, Itàlia: Sixt IV, Papa.
1810, Aquisgrà o Aix-la-Chapelle, Imperi Alemany: Henri Victor Regnault, químic francès.
1858, Tapiau (Gvardeysk), Imperi Rus: Lovis Corinth, pintor prussià.
1899, Oak Park, Chicago, Illinois, Estats Units: Ernest Hemingway, escriptor en anglès estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1954.
1911, Edmonton, Alberta (Canadà): Marshall McLuhan, educador, filòsof i estudiós canadenc.
1920, Kremenetz, República Socialista Soviètica d'Ucraïna: Isaac Stern, violinista nacionalitzat estatunidenc d'origen ucraïnès.
1923, Mont-real, Quebec (Canadà): Rudolph A. Marcus, químic i professor universitari estatunidenc, d'origen canadenc, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1992.
1930, Roma: Anthony Steffen, actor italià que va protagonitzar diversos spaghetti western.
1951, Chicago, Illinois, Estats Units: Robin Williams, actor de cinema estatunidenc.
1973, Vancouver, Colúmbia Britànica (Canadà): Mike James, jugador de rugbi a XV canadenc retirat.
1978, San Francisco (Califòrnia, Estats Units): Josh Hartnett, actor de cinema estatunidenc.
1981, El Puerto de Santa María, Província de Cadis, Espanya: Joaquín Sánchez Rodríguez, futbolista espanyol.

Necrològiques

Països Catalans

1971 - Xàtiva: Carlos Sarthou Carreres, jutge i escriptor valencià.
1974 - Barcelona: Miquel Brasó, historiador i arqueòleg gracienc.
1994 - Barcelona: Pere Calders, escriptor català.

Món

1796, Ellisland, prop de Dumfries, Escòcia: Robert Burns, el més conegut poeta en llengua escocesa.
1903, Sint-Joost-ten-Node, Bèlgica: Henri Alexis Brialmont, general i arquitecte militar belga.
1943, Sitka, Alaska, Estats Units: Charlie Paddock, atleta estatunidenc.
1944, Berlín, Alemanya: Claus von Stauffenberg, Comte Stauffenberg, aristòcrata alemany i membre de la Wehrmacht.
1967, KwaDukuza, Sud-àfrica: Albert Lutuli, professor i polític sud-africà guardonat el 1960 amb el Premi Nobel de la Pau.
1972, Lake George, Nova York, Estats Units: Ralph Cook Craig, atleta estatunidenc.
1998:
Pebble Beach, Califòrnia, Estats Units: Alan Shepard, astronauta estatunidenc.
Westlake Village, Califòrnia, Estats Units: Robert Young, actor estatunidenc.
2004:
Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Jerry Goldsmith, compositor estatunidenc.
Pasadena, Califòrnia, Estats Units: Edward B. Lewis, biòleg, genetista i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1995.
2007, Madrid, Espanya: Jesús Polanco Gutiérrez, empresari dels mitjans de comunicació espanyol, principal accionista del Grup PRISA.
2011, Londres: Lucian Freud, pintor realista alemany (n. 1922)

Festes i commemoracions

Bèlgica - Festa nacional
Bolívia - el Dia dels Màrtirs
Guam - Dia de l'alliberament (1944)

Santoral católic


Sants al Martirologi romà (2011): Praxedis de Roma, verge i màrtir (s. I-II); Víctor de Marsella, màrtir (ca. 300); Simeó d'Emessa, foll en Crist (s. VI); Arbogast d'Estrasburg, bisbe (618); Llorenç de Brindisi, frare caputxí (1619); Alberico Crescitelli, prevere màrtir (1900); Josep Wang Yumei, màrtir (1900).
Beats: Gabriel Pergaud, prevere màrtir (1794).
Sants: Daniel, profeta i Ananies, Azaries i Misael, màrtirs (s. VI a.C.); Zòtic de Comana, màrtir (204); Júlia, Claudi, Just i Jocundí de Troyes, i companys màrtirs (272); Constantí de Monte Cassino, abat (ca. 560); Wastrada d'Utrecht, mare de Gregori d'Utrecht, monja (ca.670); Joan i Benigne de Moyenmoutier, monjos (707).
Beats: Oddino Barrotti, prevere (1400); a Eichstatt: Stilla d'Abenberg, verge (1141).
Venerables: Romanus Bange, prevere (1941).

[Xavier]

Caram, aquest pintot prussià es va fer un bon autoretrat. Eh?

[Joan XT]

[quote user="Xavier" post="238807"]Caram, aquest pintot prussià es va fer un bon autoretrat. Eh?[/quote]
Bonissim, i mes veien que les mans estan ocupades :jajacat

[STV]

22 de juliol

House by the Railroad. 1.925

El 22 de juliol és el dos-cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cent quatrè en els anys de traspàs. Queden 162 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1718: Castella - Una Reial ordre de Felip IV anul·la la figura dels jurats i nomena regidors com a Castella.
1835 - Reus (el Baix Camp): hi comença una revolta anticlerical que s'estendrà per bona part del Principat.
1872 - Terrassa. Victòria del Sometent de Terrassa dirigit per Jaume Jover i Marquet i per Valentí Alagorda i Mas contra una partida de 600 carlins dirigits per Joan Castells i Rosell, durant la Tercera Guerra Carlina.
1203: Es col·loca la primera pedra de la Seu Vella de Lleida.

Món

1931 - Es declara la vaga revolucionària en Andorra.
1937 - Mèxic acull a 500 nens espanyols "de la guerra".
1939 - Arriba a Barcelona, en visita oficial, el Mariscal Pétain.
1940 - Gran Bretanya rebutja una nova oferta de pau alemanya.
1942 - Comença la deportació de jueus de Varsòvia a Treblinka.
1969 - Madrid (Espanya): Les Corts Generals, a proposta de Francisco Franco, designen a Juan Carlos de Borbó com a Cap de l'Estat Espanyol, a títol de rei i amb el títol provisional de príncep d'Espanya.
2000 - Madrid (Espanya): el 35è Congrés Federal del PSOE elegeix secretari general José Luis Rodríguez Zapatero.
2010 - El Tribunal Internacional de la Haia emet una sentència sobre la independència de Kosovo i estableix que qualsevol parlament d'un territori, si és representant del poble, pot proclamar unilateralment la independència i això no és cap violació de la legislació internacional.
2011 - Tenen lloc 2 atemptats a Noruega, un a Oslo i l'altre a l'illa d'Utøya.

Naixements

Món

1848 París, Illa de França: Lucien Fugère, cantant francès.
1882, Edward Hopper, pintor nord-americà.
1889, Dudley Staffs, Worcestershire: James Whale, director de cinema anglès.
1913, Bari (Pulla), Itàlia: Licia Albanese, soprano italiana.
1947, San Francisco, Califòrnia, Estats Units: Danny Glover, actor, director de cinema i productor estatunidenc.

Necrològiques

Països Catalans

1969, València, Horta: Leopold Magenti i Chelvi, compositor valencià (n. 1894).

Món

1850, Madrid, Espanya: Vicent López i Portaña, pintor del neoclassicisme valencià, pintor de cambra de la monarquia borbònica, des de Carles IV fins a Isabel II (n. 1772).
1909: Oscar Byström, compositor i director d'orquestra suec (n. 1821).
1972, Ciutat de Mèxic: Max Aub, escriptor valencià d'origen francoalemany (n. 1903).


Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Maria Magdalena; Plató d'Ancira, màrtir (ca. 303); Ciril d'Antioquia, bisbe i màrtir (ca. 306); Màrtirs de Massilitana (s. IV); Anastasi del Caucas, monjo (622); Vandregisil de Fontenelle, abat (668); Meneleu d'Alvèrnia, abat (ca. 700); Jeroni de Pavia, bisbe (s IV); Gualter de Lodi (1224); Philipp Evans i John Lloyd, preveres màrtirs (1679); Anna Wang, Llúcia Wang Wangzhi i Andreu Wang Tianqing, fills seus, màrtirs (1900)
Beats: Agostino Fangi de Biella, prevere (1493); Jacques Lombardie, prevere màrtir (1794); Manuela de Jesús Arias Espinosa, fundadora de les Missioneres Clarisses del Santísim Sagrament (1981) .
Sants: Síntica de Filipos, màrtir (s. I); Florenci, Sisinni i companys màrtirs d'Osimo (s. IV); Josep de Palestina, comte (ca. 356); Pancari o Pancraci de Besançon, màrtir (ca. 356); Verena de Schönau, màrtir (451); Biteu d'Inis-Coosery, abat; Teòfil de Xipre, oficial màrtir (789).
Beats: Eberhard de Berg, abat (ca. 1150).
Venerables: Romanus Bange, prevere (1941).

[Mamut]

Una idea excel·lent aquesta d'insertar una pintura a les Ephemérides del dia. :okcat

[STV]

23 de juliol

Philipp Otto Runge , Us Three. 1.805

El 23 de juliol és el dos-cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cent cinquè en els anys de traspàs. Queden 161 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1854: Camins de Ferro de Barcelona a Granollers inaugura el tram de ferrocarril entre Barcelona i Granollers.
1936, Barcelona: Es funda el PSUC com a resultat de la fusió de la Unió Socialista de Catalunya, del Partit Comunista de Catalunya, el Partit Català Proletari i la Federació Catalana del PSOE.
2004, Peralada, Alt Empordà: al Festival de Peralada estrenen l'òpera 1714. Món de guerres, d'Albert Mestres.
2007, Barcelona: La Gran apagada de Barcelona provoca que més de 350.000 llars es queden sense llum a Barcelona durant uns 4 dies, a causa d'una cadena d'accidents, agreujats per la desastrosa manca d'inversions, tant de Red Eléctrica de España com d'Endesa. L'avaria no se solucionà totalment fins al cap d'un o dos mesos, temps durant el qual moltes zones de la ciutat conviuran amb la presència d'enormes generadors dièsel per poder disposar d'electricitat.

Món

1409, Còrsega: El rei Martí l'Humà d'Aragó nomenà regent el jurista català Hug Bonapart.
1999, Marroc: Inici del regnat de Mohammed VI.
2004, Mostar, Bòsnia i Hercegovina: Hi inauguren el pont sobre el riu Neretva, reconstruït arran que les milícies croates d'Hercegovina el destruïssin durant la guerra.
2006, París, França: Floyd Landis es proclama guanyador del Tour de França del 2006, Óscar Pereiro és segon i Andreas Klöden tercer.

Naixements

Països Catalans

1890, Barcelona: Joan Amades i Gelats, destacat etnòleg i folklorista català.
1922, Calonge: Pere Caner i Estrany, historiador, escriptor i arqueòleg

Món

1777, Wolgast: Philipp Otto Runge,, un dels pintors més importants del romanticisme primerenc alemany.
1890, Zarza de Granadilla, província de Càceres: Apolinar de Cáceres Gordo, magistrat.
1904, Oklahoma City, Oklahoma, Estats Units: Richard Gaines, actor estatunidenc.
1912, Westcliff-on-Sea, Anglaterra: Michael Wilding, actor anglès.
1957, La Haia, Països Baixos: Theo van Gogh, cineasta i escriptor neerlandès és assassinat.
1967, Rochester (Nova York), Estats Units: Philip Seymour Hoffman, actor estatunidenc
1989, Londres, Anglaterra: Daniel Radcliffe, actor anglès.

Necrològiques

Món

2004, Carmina Ordóñez, celebritat anomenada "la divina"
2011, Londres: Amy Winehouse, cantant i compositora britànica d'estil soul(n. 1983).

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Ezequiel, profeta (s. VI a.C.); Sever de Tràcia, màrtir (304); Joan Cassià, monjo (433); Valerià de Cimiez, bisbe (461); santa Brígida de Suècia , reina, fundadora de l'Orde del Santíssim Salvador (1373).
Beats: Joana d'Orvieto, dominica (1306); Margarita María López de Maturana, monja i fundadora de les Germanes Mercedàries Missioneres (1934); Catalina del Carme Caldés Socias, Miquela Rullan Ribot, religioses, i Prudència Canyelles i Ginesta, laica, màrtirs (1936); Manuel Pérez Giménez, Felipe Valcabado Granado, Mauricio Macho Rodriguez, María Oses Sáinz, Julio Mediavilla Concejero, José Ruiz Martinez, Laurino Proano Cuesta, Anacario Benito Nozal, Felipe Ruiz Fraile, religiosos màrtirs (1936); Vicentte Díez Tejerina, José Estalayo Garcia, Epifanio Sierra Conde, Abilio Ramos y Ramos i Zacarías Fernández Crespo, Fulgencio Calvo Sánchez, religiosos màrtirs (1936); Pedro Ruiz de los Paños, Josep Sala Picó, Guillermo Plaza Hernández, Recaredo Centelles Abad, Antoni Perulles i Estivill, Martín Martínez Pascual, José Pascual Carda Saporta, Isidoro Bover Oliver, José Peris Polo, preveres màrtirs de la Fraternitat de Sacerdots Operaris (1936); Krystyn Gondeck, prevere màrtir (1942); Vasil' Hopko, bisbe i màrtir (1976).
Sants: Eugeni de Roma i Apol·loni de Roma, màrtirs; Tròfim i Teòfil de Roma, màrtirs (302); Primitiva de Roma, màrtir; Rasif de Roma, màrtir; Ravè i Rasif de Macé, eremites màrtirs (s. V); Ròmula, Redempta i Herundona de Roma, ascetes (575); Màrtirs de Bulgària, sota Nicèfor (s. IX); Anna de Constantinoble, verge i eremita (ca. 918); a Colònia (Alemanya): trasllat de les relíquies dels Tres Reis d'Orient i de Fèlix i Nabor de Lodi; a Essen i Paderborn: Libori de Le Mans, bisbe; a Reims: traslació de les relíquies de Nicasi de Reims, bisbe.
A l'Orde de les Clarisses: Santa Kinga de Polònia, reina.
Venerats a l'Orde de la Mercè: Beat Jaume I el Conqueridor, rei cofundador; Joan de Lucca, frare (s. XIV); Juan de Montesinos, màrtir (1619); Lleonard de Recanati, bisbe.

[STV]

24 de juliol

Job Cigarette. 1896

El 24 de juliol és el dos-cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cent sisè en els anys de traspàs. Queden 160 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1521 - Gandia (la Safor): els agermanats hi derroten les forces reialistes.
1832 - S'inaugura el Teatre Principal de València
1936 - Matadepera - Són assassinats entre el bosc i la carretera de Talamanca, suposadament per milicians del Front Popular els industrials catalans Francesc Salvans i Armengol, el seu fill Joan Salvans i Piera, Agustí Prat i Marcet, Gaietà Vallès i Pujals, Joaquim Barata i Rocafort, Manuel Vallhonrat i Comerma i Josep Maria Duran i Torres, i el notari Francesc de Paula Badia i Tobella.
1938 - Comença la Batalla de l'Ebre
1942 - És afusellat a Paterna el dirigent sindical Joan Peiró.

Món

2005 - França - Lance Armstrong guanya el seu setè Tour de França consecutiu.

Naixements

Món

1860 - Ivancice (Moràvia): Alfons Mucha, pintor i artista gràfic txec.
1895 - Wimbledon (Londres): Robert Graves, poeta, erudit i novel·lista anglès.
1909 – Chicago, Illinois, Estats Units: Alan Curtis, actor de cinema estatunidenc.
1969 – Bronx del Sud, Nova York: Jennifer Lopez, actriu, cantant, ballarina, productora de discos, dissenyadora de moda i productora de televisió estatunidenca.

Necrològiques

Països Catalans

1922, Xàtiva (la Costera): Matilde Ridocci i Garcia, mestra, pedagoga i escriptora valenciana (n. 1843).
1942, Paterna (Horta Oest): Joan Peiró i Belis, sindicalista anarquista, secretari general de la CNT en els anys 20 i ministre d'Indústria durant la II República.

Món

1115: Matilde de Canossa, Gran Comtessa, fundadora de l'Orde de Sant Jaume d'Altopascio.


Santoral catòlic

Sants Cristina de Bolsena, màrtir; Cristina l'Admirable, anacoreta; Dictí d'Astorga, bisbe; Segolena de Troclar, abadessa; Borís i Gleb, prínceps màrtirs; Cunegunda de Polònia, reina i monja; Xàrbel Makhluf, monjo maronita; beat Cristòfor de Santa Caterina, fundador; beata Lluïsa de Savoia, princesa i clarissa; beata Maria Mercè Prat, religiosa teresiana; beats Màrtirs Passionistes de Daimiel; beat Xavier Bordas i Piferrer, salesià (1936).
S'inicien les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa) fins el 31 de juliol.

[STV]

25 de juliol

Taking the count. 1.898

El 25 de juliol és el dos-cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cent setè en els anys de traspàs. Queden 159 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1835 - Barcelona - Crema de convents.
1938 - Catalunya: durant la matinada, les tropes republicanes travessen el riu Ebre i s'inicia la batalla de l'Ebre, la més sagnant de la Guerra civil espanyola.
1992 - Barcelona: s'inauguren els XXV Jocs Olímpics d'estiu.
2008 - El Club Bàsquet Girona abandona la Lliga ACB de bàsquet per problemes econòmics després de 20 anys participant-hi.

Món

2000 - París (França): 113 persones moren en estavellar-se un Concorde d'Air France quan s'enlairava de l'aeroport de Roissy-Charles de Gaulle.

Naixements

Països Catalans

1945, Barcelona: Ventura Pons, director de cinema, guionista i productor català.
1947, Poble Nou (València): Fernando Roig Alfonso, empresari valencià, president del Vila-real CF.
1959, Tavernes de la Valldigna (la Safor): César Ferrando Jiménez, ex-futbolista i entrenador de futbol valencià.

Món

1016 - Casimir I de Polònia ('El Restaurador'), aristòcrata polonès, duc de Polònia.
1844 - Thomas Eakins, pintor nord-americá (m. 1916).
1894 - Swampscott, Massachusetts, Estats Units: Walter Brennan, actor estatunidenc.
1923 - Vaxholm, Suècia: Maria Gripe, escriptora sueca.
1978 - Oldham, Anglaterra: Louise Brown, primer “nen proveta”.
1512 - Toledo: Diego Covarrubias y Leiva, bisbe i polític castellà.

Necrològiques

Món

2003 - Palm Springs, Califòrnia, Estats Units : John Schlesinger , director, actor, guionista i productor de cinema britànic.

Festes i commemoracions

A Catalunya se solia celebrar una revetlla com la de Sant Joan, avui ja en desús.
Festa major de Riudoms (el Baix Camp).
Festa major de Salt (Gironès).
Festa major de Sant Pol de Mar (el Maresme)
Festa major de Figuerola del camp (Alt Camp)
Fira de Sant Jaume a Reus (el Baix Camp).
Festa major de Begues (el Baix Llobregat).
Al País Valencià:
Segon dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa).
A Galícia:
Dia de la Pàtria Gallega.
Els anys en què aquest dia s'esdevé en diumenge s'hi celebra un Any sant compostel·là.
Festa major de Sant Jaume de Galícia.

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Sant Jaume, patró d'Espanya i de Galícia; Cugat màrtir i Juliana i Semproniana, màrtirs (a Catalunya, el 27 de juliol); Cristòfor màrtir (a Espanya se celebra el 10 de juliol); Tea de Gaza, màrtir (s. III); Valentina de Cesarea, màrtir (317); Olímpia de Constantinoble, abadessa (409); Beat de Trèveris i Bant de Trèveris, eremites (s. VI); Magneric de Trèveris, bisbe (587); Glodesinda de Metz, abadessa (610); Teodemir de Còrdova, màrtir (851).
Beats: Jean Soreth, carmelita, fundador de les Monges carmelites; Pietro Corradini de Molliano, monjo (1490); Rodolfo Acquaviva i Màrtirs de Cumcolim, màrtirs; Antonio Lucci, bisbe (1725); Michel Louis Brulard, prevere màrtir (1794); Carme Sallés i Barangueras, fundadora de les Concepcionistes Missioneres de l'Ensenyament; Darío Acosta Zurita, màrtir (1931); Deogracias Palacios, León Inchausti, José Rada, Julián Moreno, José Ricardo Díez, màrtirs (1936); Dionisio Pamplona, màrtir (1936); Federico Carlos Rubio Álvarez, Primi Martínez Castillo, Jerónimo Ochoa Urdangarín, Juan de la Cruz Delgado Pastor, màrtirs (1936) Pedro Redondo, Félix Ugalde Irurzun, Benito Solano Ruiz, màrtirs (1936); Miquel Peiró i Victori, laic màrtir (1936); Maria Teresza Kowalska, màrtir (1941).
Sants: Bonifaci de Roma, màrtir; Justí, Florenci, Fèlix i Justa de Furci, màrtirs (310); Ebrulf de Beauvais, abat; Ursus de Troyes, bisbe; Mordeyren de Nantglyn, eremita.
Venerables: Thomas Hemerken, prevere.
Servents de Déu: Joseph Cardijn; Enric Morante i Chic, mercedari màrtir (1936).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Antonio de Olmedo; Pedro de Avedaño, màrtir (1606).

[STV]

26 de juliol

Madame Souty reclinada en un sofá 1.921.

El 26 de juliol és el dos-cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cent vuitè en els anys de traspàs. Queden 158 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1719 - Reus (província de Tarragona): Carrasclet i els seus hòmens intenten entrar a la ciutat.
1909 - Barcelona: hi comença la revolta popular contra les autoritats coneguda com la "Setmana Tràgica".

Món

1139 - Alfons I de Portugal s'autoproclama primer Rei de Portugal i des d'aquest moment Portugal es considera independent del Regne de Lleó.
1609 - Thomas Harriot dibuixa per primer cop el relleu de la Lluna.
1887 - Varsòvia: es publica el llibre en què el doctor Ludwik Lejzer Zamenhof, amb el pseudònim Dr Esperanto, dóna a conèixer la seva proposta de llengua internacional, que des de llavors és coneguda amb el nom d'esperanto.
1953 - Santiago (Cuba): 165 jóvens encapçalats per Fidel Castro assalten el quarter de Moncada (Revolució Cubana).
1992 - Madrid: El Guernica és traslladat per última vegada al Museu Reina Sofia.
2004 - Mountain View (Califòrnia (EUA): Google anuncia el preu amb què les seves accions cotitzaran a borsa i simultàniament un virus en col·lapsa el cercador en diferents punts del planeta.
2005 - Cap Canaveral (la Florida (EUA): S'enlaira el primer transbordador espacial després de l'accident del Columbia, esdevingut el primer de febrer del 2003.

Naixements

Països Catalans

1927 - Barcelona: Joan Reventós i Carner, polític català, un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i president del Parlament de Catalunya.
1935 - Girona: Francesc Ferrer i Gironès, polític i escriptor en català (m. 2006).

Món

1856 - Gant (Bèlgica): Edward Anseele, polític, cofundador del Partit Obrer Belga.
1856 - Dublín (Irlanda): George Bernard Shaw, escriptor i dramaturg irlandès.
1870 - Ignacio Zuloaga Zabaleta, pintor espanyol. (m.1945)
1875 - Kessewil (Suïssa): Carl Gustav Jung, psicòleg suís inventor de la idea d'inconscient col·lectiu.
1875 - Sevilla (Província de Sevilla, Espanya): Antonio Machado, poeta espanyol de la Generació del 98.
1909 - Valparaíso (Xile): Salvador Allende Gossens, president de Xile.
1922 - Tulsa (Oklahoma, Estats Units): Blake Edwards director de cinema, guionista i productor estatunidenc.
1928 - Bronx (Nova York, EUA): Stanley Kubrick, director de cinema (m. 1999).
1933 - Evanston (Illinois), EUA: Edmund S. Phelps, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 2006.
1943 - Dartford (Kent, (Anglaterra): Michael Philip Jagger, conegut com Mick Jagger, cantant de rock anglès, component de The Rolling Stones.

Necrològiques

Països Catalans

1623 - València: Gaspar Aguilar, escriptor valencià (n. 1561).
1930 - Barcelona: Narcís Oller i de Moragas, escriptor català (n. 1846).
1983 - Sant Pere de Ribes (el Garraf): Josep Andreu i Lasserre, conegut com Charlie Rivel, pallasso català (n. 1896).

Món

1533 - Cajamarca, (Perú): Atahualpa, emperador inca, és executat per Francisco Pizarro
1950- Lausana (Suïssa): Hans Lodeizen, poeta
1952 - Buenos Aires (l'Argentina): María Eva Duarte Ibarguren, coneguda com Eva Perón, política argentina, primera dama del país (n. 1919).
1960 - Hollywood, Califòrnia, Estats Units: Cedric Gibbons, director artístic de Hollywood,.
2004 - Bagdad (l'Iraq): Mussab al-Awadi, militar i polític iraquià, alt càrrec del govern, asssassinat per insurgents amb dos escoltes (n. ?).
2011 - Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat: Vicenç Badenes, periodista, activista social, un dels pioners d'Internet a Catalunya i impulsor de la democratització de les noves tecnologies com a eina de desenvolupament social. Va crear i dirigir el CitiLab de Cornellà (n. 1957).

Festes i commemoracions

Cuba: Dia de la rebel·lió nacional, en commemoració de l'assalt de la caserna de Moncada (Santiago de Cuba).
Sant Crist d'Alcúdia-Mallorca (cada tres anys, el darrer 2007).
Tercer dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa).

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Sant Joaquim i santa Anna, pares de la Mare de Déu; sants Erast de Paneas, un dels Setanta deixebles; Evangelista i Pelegrí de Verona (s. VII-VIII); Simeó de Polirone, monjo eremita (1016); Austind d'Aush, bisbe (1068); Hug d'Actis, monjo (1250); Camilla Gentili, màrtir (s. XIV-XV); Bartolomea Maria Capitanio, fundadora (1833); George Preca, prevere fundador (1962).
Beats: John Ingram, George Swallowell, màrtirs (1594); Edward Thwing, Robert Nutter, màrtirs (1600); William Webster, prevere màrtir (1641); Andreu de Phu Yen, protomàrtir del Vietnam (1644); Marcel-Gauquier Labigne de Reignefort i Pierre-Joseph Le Groing de La Romagère, màrtirs (1794); Marie-Marguerite Bonnet i 4 companyes màrtirs (1794); Vicente Pinilla, Manuel Martín Sierra, preveres màrtirs (1936); Tito Brandsma, màrtir (1942).
Sants: Cristiana de Termonde, verge (s. VIII); Benigne i Car de Malcesine, eremites (s. VIII-IX).
Beats: Jori d'Armènia.
Venerables: Sança Alfons de Lleó, religiosa.
Servent de Déu Baldiri Xiberta i Roqueta, carmelita.
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Juan Iraizos, màrtir (1629).

[STV]

27 de juliol

Landscape with Ruth and Boaz. 1.768

El 27 de juliol és el dos-cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cent novè en els anys de traspàs. Queden 157 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1710 - Almenar, Segrià: les tropes aliades derroten les borbòniques, les quals es veuen obligades a abandonar el Principat (Guerra de Successió espanyola)
1993 - Barcelona: Pink Floyd hi actua, dins la gira de presentació de The Division Bell

Món

1921: Investigadors de la Universitat de Toronto, amb Frederick Banting al capdavant, anuncien els descobriment de l'hormona insulina
1936: Arriba a Espanya el primer grup d'avions italians per part de Benito Mussolini
1940: Bugs Bunny fa el seu debut oficial al film de dibuixos animats A Wild Hare
1977: l'Estat Espanyol ratifica el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, que en el seu Article 1 proclama: Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació
1990: Citroën deixa de produir el 2CV

Naixements

Països Catalans

1867 - Lleida, Segrià: Enric Granados i Campiña, compositor i pianista català
1939 - Barcelona: Manuel Vázquez Montalbán, escriptor i periodista català

Món

1667 - Basilea, Suïssa: Johann Bernoulli, matemàtic, metge i filòleg suís
1764 - Joseph Anton Koch, pintor austriac.
1768 - Ligneries, Écorches, Orne, França: Charlotte Corday, la dona que va matar el radical jacobí francès Jean-Paul Marat el 1793
1824 - París, França: Alexandre Dumas, novel·lista i dramaturg francès
1940 - Solingen, Rin del Nord-Westfàlia, Tercer Reich: Pina Bausch, ballarina i coreògrafa alemanya
1985 - Seaside Heights, Nova Jersey, Estats Units: Lou Taylor Pucci, actor estatunidenc

Necrològiques

Països Catalans

1276 - València: Jaume I, rei de València, Mallorca i Aragó, i comte de Barcelona
1936 - Sabadell, Vallès Occidental: Àngel Rodamilans i Canals, sacerdot, monjo benedictí, compositor i organista català

Món

1844 - Manchester, Anglaterra: John Dalton, naturalista, químic, matemàtic i meteorólogic anglès (n. 1766)
1934 - Thorey, França: Hubert Lyautey, militar francès, màxima autoritat del Protectorat Francès al Marroc (n. 1854)
1984 - Lausana, Suïssa: James Mason, actor de teatre i cinema anglès (n. 1909)
1990 - Hove, Anglaterra: Elizabeth Allan, actriu anglesa

Festes i commemoracions

Festes patronals de Mataró: les Santes i diada castellera de les Santes
Quart dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa)

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Sant Pantaleó, màrtir (305), i els seus companys Hermolau, Hermip i Hermàcrates; Set Dorments d'Efes, màrtirs; Celestí I, papa (432); Simeó Estilita Tercer, anacoreta (459); Desiderat de Besançon, bisbe (s. V); Ursus de Loches, abat (s. V-VI); Ecclesi de Ravenna, bisbe (ca. 532); Galactori de Lescar, bisbe (s. VI); Antusa d'Honoríade, verge (777); Jordi, Aureli, Natàlia, Fèlix i Liliosa de Còrdova, màrtirs (852); Sants Apòstols de Bulgària: Naüm d'Ohrid, missioner (910); Climent d'Ohrid, bisbe (916), i Sabas de Belica, Goradz i Angelari, deixebles de Ciril i Metodi.
Beats: Raimon el Palmer, laic; Bertold de Garsten, abat (1142); Nevoló de Faenza, pelegrí (1280); Lucia Bufalari, monja (ca. 1350); Robert Sutton, sacerdot màrtir (1588); William Davies, sacerdot màrtir (1593); Maria Maddalena Martinen­go, abadessa (1737); Maria Grazia Tarallo, monja (1912); Joaquim Vilanova Camallonga, prevere màrtir (1936); Modesto Vegas, prevere màrtir (1936); Felipe Hernández Martínez, Zacarías Abadía Buesa, Jaime Ortíz Alzueta, monjos màrtirs (1936); Andrés Jiménez Galera, salesià màrtir (1936); Maria Klemensa Staszewska, monja màrtir (1943).
Sants: festivitat a Mataró de les santes Juliana i Semproniana (25 de juliol al Martirologi romà); Fèlix, Júlia i Jocunda de Nicomèdia, màrtirs; Maur, Pantaleimó i Sergi de Bisceglia, màrtirs (ca. 117); Simeó d'Egees, eremita; Luican de Kill-luician; Lucà de Sabiona, bisbe (s. V); Fronimi de Metz, bisbe (ca. 500); Eteri d'Auxerre, bisbe (573); Congall d'Iabhnal-Livin, eremita; Waldrada de Saint-Pierre, abadessa (s. VII); Arnau de Lió, bisbe llegendari (1128); Huguet de Lincoln, nen màrtir inexistent (1255); a Aquisgrà: sant Carlemany, emperador.
Beats: Bennó II d'Osnabrück, bisbe (1088); Giacomo Papocchi, eremita (1289)
Venerables Conrad d'Ottobeuren, abat (1227)
Servent de Déu Àngel Rodamilans i Canals, màrtir (1936)

[STV]

28 de juliol

Dos figuras constructivas primitivas. 1.945

El 28 de juliol és el dos-cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cent desè en els anys de traspàs. Queden 156 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1285 - mar Mediterrània: la flota de Roger de Llúria derrota la dels francesos a les illes Formigues.
1686 - Arenys de Mar: Consagració de Santa Maria d'Arenys a càrrec del bisbe de Vic.
1978 - Palma - (Mallorca): es constitueix el Consell General Interinsular al castell de Bellver.
1993 - Andorra: aquest estat ingressa a l'ONU.
2010 - Barcelona: al Parlament de Catalunya, els diputats catalans voten una Iniciativa Legislativa Popular a favor de l'abolició de les corrides de toros al territori català (per 68 vots a favor de l'abolició, 55 en contra i 9 abstencions ).

Món

1821 - el Perú: José de San Martín proclama la independència del país.
1914 - Imperi Austrohongarès: aquest estat declara la guerra a Sèrbia, amb la qual cosa comença la Primera Guerra Mundial.
1989 - Espanya: El Dioni roba un furgó blindat de l'empresa on treballava amb 320 milions de pessetes.
1936 - Còrdova: Són afusellats per les tropes rebels, els diputats republicans Bautista Garcet (PCE) i Antonio Acuña (PSOE).

Naixements

Països Catalans

1879, Alacant (l'Alacantí): Gabriel Miró, escriptor valencià (m. 1930).
1951, Benimàmet (Ciutat de València): Santiago Calatrava Valls, arquitecte, escultor, enginyer i dibuixant valencià.

Món

1874, Joaquín Torres García, pintor uruguaià. (m. 1949).
1954, Sabaneta (Barinas, Veneçuela): Hugo Chávez. Dirigent polític i president de Veneçuela (m. 2013).

Necrològiques

Països Catalans

2006 - València: Toni Mestre, periodista valencià.
2010 - Barcelona: Maria Canals i Cendrós, pianista catalana.

Món

1750 - Leipzig (Saxònia, Alemanya): Johann Sebastian Bach, compositor alemany.
1794 - París (França): Louis Antoine de Saint-Just, polític revolucionari francès, executat a la guillotina
1741 - Venècia (Itàlia): Antonio Vivaldi, compositor i violinista italià.
1934 - Santa Barbara, Califòrnia, Estats Units : Marie Dressler , actriu canadenca

Festes i commemoracions

Cinquè dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa).

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Pròcor, Nicanor, Timó, Pàrmenas i Nicolau d'Antioquia, màrtirs (s. I-II); Víctor I, papa (199); Mârtirs de la Tebaida (250); Nazari i Cels de Milà, màrtirs (304); Acaci de Milet, màrtir (310); Samsó de Dol, bisbe (565); Camelià de Troyes, bisbe (s. VI); Botvid de Suècia, laic (1120); Melcior Garcia Sanpedro, bisbe i màrtir al Vietnam (1858); Pedro Poveda Castroverde, fundador i màrtir (1936); Jaume Hilari Barbal i Cosan, màrtir (1937); Anna Muttathupadatu, clarissa (1946).
Beats: Manuel Segura, David Carlos, monjos màrtirs (1936); Sabino Hernandez Laso, Germán Martín Martín, salesians (1936); Josep Caselles i Moncho, Josep Castell i Camps, preveres màrtirs (1936).
Sants: Eustaqui de Galàcia, màrtir; Peregrí de Lió, eremita (s. II); Arduí de Ceprano, prevere (627); Ursus i Leobaci, abats (500); Lúcid d'Aquara, eremita (ca. 938); a Mallorca: Caterina Tomàs i Gallard, religiosa; a Sens: trasllat de les relíquies de Coloma de Sens.
Beats: Guichard de Beaujeu, abat de Pontigny (1180); Antonio della Chiesa, monjo (1459); a l'Orde Carmelita: Jean Soreth, fundador.
Servent de Déu Ángel Herrera Oria.
Venerats a l'Orde de Sant Francesc: beata Sança de Mallorca, reina.
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Alphonse Loup, bisbe de Tournai.

[STV]

29 de juliol

El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs. Queden 155 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Món

1836 - París (França): S'inaugura de l'Arc de Triomf, encarregat el 1808 per l'emperador Napoleó després de la victòria d'Austerlitz.
1851 – Observatori de Capodimonte (Nàpols, Itàlia): Annibale de Gasparis descobreix l'asteroide 15 Eunomia.
1907 - Poole Harbour (Gran Bretanya): Sir Robert Baden-Powell funda el moviment escolta amb la primera acampada a Brownsea Island.
((1914))- Durant la Primera Guerra Mundial Rússia inicia els seus moviments militars contra l'imperi Austro-Hongarès
1921 - Alemanya: Adolf Hitler esdevé líder del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys.
1936 - Còrdova: Són afusellats per les tropes sublevades els diputats republicans Luis Dorado Luque i Antonio Bujalance López.
1947 – Estats Units: l'ENIAC, el primer computador electrònic completament digital, es reactiva després de haver estat fora de servei des del 9 de novembre de 1946 per millorar-ne la memòria. Seguirà funcionant fins el 2 d'octubre de 1955.
1957 - Viena (Àustria): Neix l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), organisme de les Nacions Unides, per tal de promocionar l'ús pacífic i segur de les tecnologies nuclears.
1958 - Washington (Estats Units): Eisenhower signa la National Aeronautics and Space Act, l'acta de fundació de la NASA.
2005 - Observatori de Mont Palomar (Califòrnia, Estats Units): Es fa públic el descobriment d'(136199) Eris (inicialment anomenat 2003 UB313), un planeta nan i l'objecte transneptunià més gran descobert fins aleshores. Té un diàmetre d'aproximadament 2.400 km, i el descobriment va ser fet per un equip de tres astrònoms: Michael Brown, Chad Trujillo, i David Rabinowitz el 5 de gener de 2005.

Naixements

Països Catalans

1921 - Sagunt: Jaume Bru i Vidal, historiador i poeta valencià (m. 2000).
1960 - Amposta: Marta Cid i Pañella, política catalana, consellera d'Educació de la Generalitat de Catalunya per ERC, des del 2004 al 2006, durant el govern tripartit de Pascual Maragall.

Món

1805 - París (França): Alexis de Tocqueville pensador, jurista, polític i historiador francès (m. 1859).
1876 - Tula, Rússia: Maria Uspènskaia , actriu de cinema russa.
1883 - Predappio (la Romanya, Itàlia): Benito Mussolini, polític italià, creador del règim feixista a itàlia (m. 1945).
1898 - Rymanów (Polònia): Isidor Isaac Rabi, físic i professor universitari nord-americà d'origen austríac, Premi Nobel de Física de l'any 1944 (m. 1988).
1925 - Chios (Grècia): Mikis Theodorakis, compositor i intel·lectual grec, conegut també per la seva militància política, especialment com a opositor a la Junta dels Coronels que dirigí el país després del cop d'estat de 1974.
1951 - Madrid (Espanya): Cristina Narbona Ruiz, economista, política i professora universitària espanyola. Va ser Ministra de Medi Ambient pel PSOE durant el primer govern Zapatero, del 2004 al 2008.
1981 - Oviedo (Espanya): Fernando Alonso, doble campió del món de Fórmula 1.

Necrològiques

Món

1018, Lieja (principat de Lieja): Balderic II, segon príncep-bisbe (n. ?).
1890, Auvers-sur-Oise (Illa de França, França): Vincent van Gogh, pintor i dibuixant holandès (n. 1853).
1983:
Ciutat de Mèxic (Mèxic): Luis Buñuel, director de cinema espanyol (n. 1900).
Château-d'Oex (Suïssa): David Niven, actor anglès (n. 1910).

Festes i commemoracions

Sisé dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa).
Dia Internacional del Tigre des del 2010

Santoral catòlic


Sants al Martirologi romà (2011): Llàtzer de Betània, Maria de Betània i Marta de Betània; Cal·línic de Gangra, màrtir (303); Fèlix de Roma, màrtir (s. III-IV); Simplici, Faustí, Viatrix i Ruf de Roma, màrtirs, patrons de Fulda (304); Llop de Troyes, bisbe (479); Pròsper d'Orléans, bisbe (s. V); Olaf II de Noruega, rei (1030); Guillem Pinchon, bisbe de Saint-Brieuc (1234); Josep Zhang Wenlan, Pau Chen Changpin, Joan Baptista Lou Tingyin, Marta Wang Louzhi, màrtirs (1861)
Beats: Urbà II, papa (1099); Lluís Eixarc i Bertran, Mancio de Santa Cruz, Pedro de Santa María, dominics màrtirs (festa antiga, actualment el 10 de setembre) (1627); Charles-Nicolas-Antoine Ancel, monjo màrtir (1794); Louis Martin, pare de Teresa de Lisieux (1894); Lucio Martínez Mancebo i companys màrtirs: Antonio López Couceiro, Felicísimo Díez González, Saturio Rey Robles, Tirso Manrique Melero, Gumersindo Soto Barros, Lamberto de Navascués y de Juan, Manuel Albert Ginés, dominics màrtirs (1936); Juan Bautista Egozcuezábal Aldaz, dels Germans de Sant Joan de Déu, màrtir (1936); José de Calasanz Marqués, salesià màrtir (1936); Àngel Maria Prat i Hostench i 16 carmelites màrtirs de Cervera (1936).
Sants: Serafina de Mamia, verge llegendària (s. I o V); Seràpia i Sabina de Roma, màrtirs (119); Lucila, Flora, Eugeni i companys màrtirs de Roma (s. III); Beri de Constantinoble, màrtir (s. III); Faustí de Spello (s. IV); Fèlix II, antipapa (365, fins al 1962 al Martirologi romà); Llàtzer d'Ais, bisbe (411); Sulià de Luxulyan, abat (s. VI); Suliavus, abat de Saint-Pol de Léon; Kilian d'Inishcaltra, monjo (s. VII); Beatriu de Valfleury, priora (1268).
Beats: Alexandre de Colònia, abat de Cîteaux (1175).
Servents de Déu: Manuel Peypoch i Sala, jesuïta màrtir (1936).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Pere d'Alger, màrtir (1451).

[STV]

30 de juliol

Entombment. 1.532

El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs. Queden 154 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1339 - Pere el Cerimoniós exigeix jura de vassallatge a Jaume III de Mallorca

Món

1909 - França: El Tsar Nicolau II de Rússia inicia una visita oficial
1939 - Danzig: S'agreuja irreversiblement la crisi entre Alemanya i Polònia per la ciutat
1939 - Bèlgica: Inauguració del Canal Albert
2008 - Mart: Des del laboratori del vehicle explorador Phoenix, es detecta que mostres analitzades confirmen l'existència d'aigua a Mart

Naixements

Països Catalans

1921 - Ribes de Freser, Ripollès: Joan Triadú i Font, escriptor, crític literari i pedagog català
1930 - Alacant, l'Alacantí: Enrique Cerdán Tato, periodista, autor i crític de teatre, escriptor i guionista valencià

Món

1511 - Arezzo, Itàlia: Giorgio Vasari, pintor, arquitecte i historiador de l'art italià
1874 - Y Waun, Gal·les: Billy Meredith , futbolista gal·lès
1961 - Augusta, Geòrgia, Estats Units: Laurence Fishburne , actor estatunidenc
1974 - Lincoln, Nebraska, Estats Units: Hilary Swank, actriu estatunidenca

Necrològiques

Països Catalans

1930 - Barcelona: Hans-Max Gamper Haessig, esportista suís conegut com Joan Gamper, fundador del Futbol Club Barcelona
2001 - Calonge, Baix Empordà: Lluís Vilar i Subirana, historiador i activista cultural català

Món

2007 - illa de Fårö, Suècia: Ingmar Bergman, cineasta suec
2007 - Roma, Itàlia: Michelangelo Antonioni, cineasta, escriptor i pintor italià

Festes i commemoracions

Seté dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa)

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Abdó i Senén, màrtirs (304); Màxima, Donatil·la i Secunda, màrtirs (304); Julita de Cesarea, màrtir (ca. 303); Pere Crisòleg, arquebisbe de Ravenna (450); Ursus d'Auxerre, bisbe (s. VI); Godeleva de Gistel, màrtir (1070); Josep Yuan Gengyin, màrtir (1900); Leopold Mandic, caputxí (1942); María Vicenta Chávez Orozco, fundadora (1949); María Venegas de la Torre, fundadora (1959).
Beats: Manés de Guzmán, dominic (ca. 1235); Edward Powell, Richard Featherstone i Thomas Abel, preveres màrtirs (1540); Braulio María Corres Díaz de Cerio i companys Germans de Sant Joan de Déu: Miguel Carrasquer Fos, Antoni Forcades i Ferraté, Sadurní Roca i Huguet, Arsenio Mañoso González, Vicente de Paúl Cañelles Vives, Tomás Urdánoz Aldaz, Rafael Flamarique Salinas, Antoni LLauradó i Parisi, Manuel López Orbara, Ignacio Tejero Molina, Enrique Beitrán Llorca, Domingo Pitarch Gurrea, Antonio Sanchis Silvestre, Manuel Jiménez Salado, màrtirs (1936); José María Muro Sanmiguel, Joaquín Prats Baltuena, Zósimo Izquierdo Gil, màrtirs (1936); Sergio Cid Pazo, màrtir (1936).
Sants: Tatwin de Canterbury, arquebisbe (734); Olaf Skötkonung, rei de Suècia (1022); Terenci d'Imola, diaca (s. XII).
Beats: Bató de Freising, abat (s. XI); Arnau Amalric, abat i bisbe, en alguns santorals antics (1225).
Venerables Ingeborg de Frància, reina (1237).
Serventa de Déu Teresa Toda i Juncosa, fundadora de les Carmelites Tereses de Sant Josep.

[STV]

31 de juliol

Autoportrait II. 1.966

El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs. Queden 153 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1982 - Vilafranca del Penedès: Els Castellers de Barcelona descarreguen per primer cop en la seva història el 4 de 8.

Món

1954 - K2 (Karakoram, Pakistan): Lino Lacedelli i Achille Compagnoni aconsegueixen pujar al segon cim més al de la Terra, el K2 (o Chogori), de 8.611 m, en una expedició italiana molt polèmica.

Naixements

Països Catalans

1880, València (Horta): Manuel Penella Moreno, compositor valencià de sarsueles (m. 1939).
1891, Castelló de la Plana (Plana Alta): Juan Adsuara Ramos, escultor valencià (m. 1973).
1956, Alboraia (Horta Nord): Joan Dolç i Balaguer, escriptor valencià, a més de productor audiovisual o fotògraf.
1981, Deià (Mallorca): Vicenç Reynés Mimó, ciclista.

Món

1901, Jean Dubuffet, pintor i escultor francés.
1912, Nova York (EUA): Milton Friedman, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia el 1976.
1973, Teheran (Pèrsia): Cassandra Clare, escriptora iraniana nacionalitzada estatunidenca.

Necrològiques

Països Catalans

1410, Barcelona (el Barcelonès): Martí l'Humà, Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Sicília, Comte de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries; Duc de Montblanc.
1691, Sogorb (Alt Palància): Crisóstomo Royo de Castellví, bisbe de Sogorb.

Món

1556, Roma (Itàlia): Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús.
1849, Sighișoara (Transsilvània, Romania): Sándor Petőfi, poeta hongarès, mort en la batalla de Sighișoara.
1886, Doborjan (comtat de Sopron (Hongria): Franz Liszt, compositor i pianista hongarès.
1909, Teheran (l'Iran): Fadl Allah Nuri, ulema contrari a la constitució de Pèrsia el 1906-1909 (executat).

Festes i commemoracions

Vuité i darrer dia de les festes de Moros i Cristians de la Vila Joiosa (Marina Baixa).

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús (1556); Calímer de Milà, bisbe (s. II); Demòcrit, Secund i Dionís, màrtirs (s. III); Fabi, màrtir (303-304); Tertul·lí de Roma, màrtir (s. IV); Germà d'Auxerre, bisbe màrtir (448); Helena de Skövde, màrtir (s. XII); Pere Doàn Cong Quy, Emmanuel Phung, màrtirs (1859); Giustino de Jacobis, bisbe a Eritrea (1860).
Beats: Giovanni Colombini, fundador dels jesuats (1367), i Caterina Colombini, fundadora de les jesuates; Everard Hanse, prevere màrtir (1581); Nicolau Nagawara Keyan Fukunaga, samurai, frare i màrtir (1633); Jean-François Jarrige de la Morélie du Breuil, prevere màrtir (1794); Dionisio Vicente Ramos, Francisco Remón Játiva, màrtirs (1936); Jaume Buch i Canals, màrtir (1936); Mihail Ozieblowski, màrtir (1942); Franciszek Stryjas, màrtir (1944); Zdenka Schelingová, monja (1955).
Sants: Firm de Tagaste, bisbe; Neot de Cornualla, monjo (877-880).
Beats: Hermann de Niederaltaich, abat (1275).
Venerables Goswin Nickel, jesuïta (1664); Elisabet-Alphonse-Marie Eppinger, fundadora (1867).

[STV]

1 d'agost

L'1 d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs. Queden 152 dies per a finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1391 - Inca (Mallorca): la població cristiana en saqueja el call.
1850 - Vilanova i la Geltrú (el Garraf): es funda el Diari de Vilanova, degà de la premsa estatal.
1917 - Catalunya: Josep Puig i Cadafalch es converteix en el president de la Mancomunitat de Catalunya després de la mort de Prat de la Riba
1947 - Paterna (Horta Oest): és afusellat el guerriller antifranquista Vicente Galarza Santana
1977 - Catalunya: el govern espanyol legalitza Esquerra Republicana de Catalunya

Món

1589 - Saint-Cloud (actual França): Enric III de França mor assassinat pel dominic Jacques Clement
1920 - Regne Unit: fundació del Partit Comunista de la Gran Bretanya
1919 - Budapest: l'exèrcit romanès invasor derroca la República Soviètica Hongaresa
1929
Madrid (Espanya): enfrontats a la Dictadura de Primo de Rivera, destacats intel·lectuals espanyols renuncien a les seves càtedres
Ciutat del Vaticà: inauguració del servei postal vaticà
1939 - Estats Units: Glenn Miller grava In the Mood
1944 - Polònia: a les cinc de la tarda comença la insurrecció popular contra l'ocupació nazi; els combats, que duraran fins el 2 d'octubre, provocaran la mort de 180.000 civils, la destrucció de Varsòvia i la deportació de 250.000 dels seus habitants a camps de concentració.
2004 - Asunción (Paraguai): l'incendi en uns grans magatzems hi causa gairebé tres centenars de morts.

Naixements

Món

10 aC - Lugdunum - Tiberi Claudi Cèsar August Germànic, emperador romà
1936 - Orà (Algèria): Yves Saint-Laurent, dissenyador i empresari francès
1984 - Kolbermoor (Alemanya): Bastian Schweinsteiger, jugador alemany professional de futbol

Necrològiques

Països Catalans

1917 - Castellterçol (el Vallès Oriental): Enric Prat de la Riba i Sarrà, primer president de la Mancomunitat de Catalunya

Món

1295 - Roma (actual Itàlia): Cardenal Simó de Limburg, príncep-bisbe de Lieja destituït (als 18 anys)
1787 - Nocera de' Pagani (Pagani, Salerno, Itàlia): sant Alfons Maria de Liguori, prevere i doctor de l'Església

Festes i commemoracions

Festa Major de Barruera (Alta Ribagorça)
Festa Major de Torelló (Osona)
Diada nacional de Suïssa

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Eleazar màrtir i Macabeus, màrtirs; Secundí de Roma, màrtir (s. I); Feliu de Girona (màrtir), diaca (307); Exuperi de Bayeux, bisbe (s. IV); Sever, prevere (ca. 500); Friard i Secundel, diaques i eremites (s. VI); Jonat de Marchiennes, abat (ca. 690); Æthelwold de Winchester, bisbe (984); Emeric de Quart, bisbe d'Aosta (1313); Joan Bufalari, monjo (ca. 1336); Alfons Maria de Liguori, bisbe, Doctor de l'Església (1787); Doménec Nguyen Van Hanh, Bernat Vu Van Due, màrtirs (1838).
Beats: Pere Favre, jesuïta (1546); Thomas Welbourne, màrtir (1605); Bienvenido de Miguel Arahal, màrtir (1936); Aleksy Sobaszek, prevere màrtir (1942).
Sants: Lluci de Barcelona, bisbe llegendari del segle I, inexistent; Almedha de Gal·les, princesa i eremita (s. VI); Gualteri de Guimarães, franciscà.
Beats: Haziga de Scheyern, comtessa (1103).

[STV]

2 d'agost

The Anaemic Lady. 1.667

El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs. Queden 151 dies per a finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1256 - Regne de Mallorca: Jaume I escriu una carta als prohòmens e a tota la universitat de la ciutat e de tot lo regne de Malorques per demanar que jurassin com a hereu a Jaume II de Mallorca.
1391, Palma, Mallorca: La població cristiana en saqueja el call.
1439 - Barcelona: Es posa la primera pedra del port
1931 - Catalunya: s'hi aprova en referèndum l'Estatut de la Generalitat provisional, conegut com l'Estatut de Núria.

Món

1492 - Cristóbal Colón part de Palos de la Frontera en el viatge de descoberta d'Amèrica.
1588 - Gravelines (Canal de la Mànega, costa francesa): Batalla de Gravelines. Durant la Guerra angloespanyola de 1585–1604, les forces navals britàniques comandades per Lord Charles Howard i Sir Francis Drake derroten l'armada espanyola (també anomenada, irònicament, Armada Invencible).
1934: Adolf Hitler assumeix la presidència de Alemanya, fusionant els càrrecs de president i canceller.
1937: S'aprova llei en els Estats Units que declara la marihuana il·legal.
1940: La Unió Soviètica s'annexiona tots tres Estats Bàltics
1943: Rebel·lió en el camp de concentració de Treblinka.
1945: Acaba la Conferència de Potsdam, que decideix la divisió de Alemanya després de la Segona Guerra Mundial.
1968 - Sant Sebastià: ETA assassina Melitón Manzanas, cap de la Brigada Político Social al País Basc.
1980 - Bolonya (Itàlia): Atemptat de l'Estació de Bolonya per terroristes neo-feixistes.
1990: l'Iraq envaeix l'emirat de Kuwait. El Consell de Seguretat de la ONU condemna la invasió.

Naixements

Països Catalans

1922 - Barcelona: Jordi Sabater Pi, primatòleg català, especialista mundial en etologia (m. 2009)
1952 - Barcelona: Jordi Vila í Gómez, músic i compositor català, instrumentista de saxo, clarinet, flauta i tible.
1992 - Terrassa, (Catalunya): Carlos Guil Estrada, jugador professional de futbol americà.

Món

1627 - Samuel van Hoogstraten, pintor holandés.
1835 - Barnesville, (Estats Units): Elisha Gray, inventor del telèfon (m. 1901).
1923 - Shimon Peres, polític d'Israel.
1925 - Mercedes, Buenos Aires (Argentina): Jorge Rafael Videla, ex militar i president de facto de l'Argentina durant l'última dictadura militar.
1942 - Isabel Allende, escriptora (Lima - Perú)

Necrològiques

Països Catalans

1897, Sant Boi de Llobregat: María Angustias Giménez Vera, religiosa cofundadora de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús.
2006, Perpinyà, Rosselló: Max Havart, compositor de sardanes.

Món

429 aC: Pèricles
1509: Stephane Dolet, erudit i impressor renaixentista francès[cal citació]
1921: Enrico Caruso, cantant italià d'òpera (n. 1873)
1922: Alexander Graham Bell, nord-americà d'origen escocès inventor del telèfon.
1934: Paul von Hindenburg, militar alemany i President de la República de Weimar.
1973, Corbola, prop de Rovigo, Vèneto: Rosetta Pampanini, soprano italiana.
1976: Fritz Lang, director de cine nord-americà d'origen austríac
1984, Bernal, Província de Buenos Aires, Argentina: Quirino Cristiani, caricaturista i director d'animació argentí
2004: Henri Cartier-Bresson, fotògraf francès

Santoral catòlic

Mare de Déu dels Àngels; Maria de la Porciúncula.
Sants al Martirologi romà (2011): Cèntola i Elena de Valdelateja, màrtirs (s. I); Rutili, màrtir a l'Àfrica (212); Papa Esteve I (257); Eusebi de Vercelli, bisbe màrtir (371); Màxim de Pàdua, bisbe (s. III-IV); Serè de Marsella, bisbe (601); Betari de Chartres, bisbe (ca. 623); Pere d'Osma, bisbe (1109); Pierre-Julien Eymard, prevere i fundador de la Congregació del Santíssim Sagrament i de les Serventes del Santíssim Sagrament (1868).
Beats: Joana d'Aza, mare de Sant Domènec de Guzmán (s. XIII); Ceferino Giménez Malla, màrtir (1936); Felipe Munárriz Azcona, Juan Díaz Nosti, Leoncio Pérez Ramos, preveres màrtirs (1936); Francisco Calvo Burillo, Francisco Tomás Serer, preveres màrtirs (1936).
Sants: Teòdota, Evodi, Hermògenes i Cal·lixta de Nicea, màrtirs (304); Auspici d'Apt, bisbe màrtir; Gaudenci de Coira, màrtir; Etheldritha de Crowland, reclosa (834); Plegmund de Canterbury, arquebisbe (914); Basili de Moscou, foll en Crist (1552); trasllat de les relíquies d'Albà de Verulam; a Suècia: Caterina de Vadstena.
Beats: Gundecar d'Eichstätt, bisbe (1075); Federico Campisani, eremita (1335); Thomas Hales, monjo a Dover, màrtir (1295); a l'orde salesià: August Czartoryski, príncep, religiós (1893).
Venerables: Guillem de Rieval, monjo (1145); Giustino Maria Russolillo, sacerdot i fundador (1955).
Serventa de Déu María Angustias Giménez Vera, cofundadora de la congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús.

[STV]

3 d'agost

Pescadors. 1.910

El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs. Queden 150 dies per finalitzar l'any.


Esdeveniments

Països Catalans

1907:
Barcelona: Es constitueix "Solidaridad Obrera".
Barcelona: S'expedeix a Barcelona la matrícula número 1 d'automòbils. Es tracta d'un cotxe de la Hispano-Suiza.
2009, Girona: Es produeix la primera víctima mortal de Grip A a Catalunya.
2010: El Parlament de Catalunya aprova la Llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

Món

1492 - Sortida de les caravel·les descobridors d'Amèrica, des del port de Palos de la Frontera, Huelva, Espanya.
1829 - París - Estrena de l'òpera Guillem Tell, de Gioacchino Rossini
1914 - Alemanya declara la guerra a França (Primera Guerra Mundial).
1940 - L'URSS s'annexiona formalment les repúbliques bàltiques d'Estònia i Lituania (dos dies després, ho farà amb la de Letònia).
1979 - Cop d'estat, dirigit per Teodoro Obiang, a Guinea Equatorial contra el president Macías (oncle d'Obiang, va ser executat).

Naixements

Països Catalans

1870, València (l'Horta): Josep Mongrell i Torrent, pintor valencià (m. 1937).
1905, Barcelona (el Barcelonès): Xavier Benguerel i Llobet, escriptor català.
1918, Barcelona (el Barcelonès): Maria Aurèlia Capmany i Farnés, escriptora i activista cultural.
1965, València, l'Horta: Alfred Mondria i Virgili, crític literari i filòleg valencià.

Món

1790, Haslington, Regne Unit: John Cockerill, empresari que va desenvolupar la siderúrgia a Seraing.
1963, Downey, Califòrnia: James Hetfield, vocalista, guitarrista i membre fundador de la banda de thrash metal Metallica.
1964, Newcastle upon Tyne, Regne Unit: Abhisit Vejjajiva, polític tailandès, líder del Partit Demòcrata (Phak Prachathipat) i primer ministre del país des de 2008
1981, Dallas, Texas: Travis Willingham actor de doblatge estatunidenc.

Necrològiques

Països Catalans

1916, Lleida: Maria Carme Surroca de Pastors, religiosa de la congregació de les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell.

Món

1979, Estocolm, Suècia: Bertil Ohlin, economista suec.
1999, Damasc, Síria: Abd al-Wahhab al-Bayati, poeta iraquià.
2008, Moscou, Rússia: Aleksandr Soljenitsin, escriptor rus.

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Gamaliel, Abibas, el seu fill, i Nicodem; Asprè de Nàpols, bisbe (s. II-III); Eufroni d'Autun, bisbe (ca. 475); Martí de Monte Cassino, monjo (580); Pere d'Anagni, bisbe (1105).
Beats: August Kazotic, bisbe d'Agram (1323); Alfonso López López, Miguel Remón Salvador, frares i màrtirs (1936); Francisco Bandrés Sánchez, màrtir (1936); Salvador Ferrandis Seguí, sacerdot i màrtir (1936).
Sants: Hermil de Constantinoble; Manc de Lanreath; Marana i Kira de Beröa, eremites (s. V); Licínia, Leòncia, Ampèlia i Flàvia de Vercelli, verges; Trea d'Ardtree, reclosa (s. V); Senac de Clonard, eremita (s. VI); Gregori de Nonantula, abat (933); Walthen de Melrose, abat (1160).
Beats: Adalberó de Disentis, abat (920-940); Bennó d'Einsiedeln, abat (940); Burcard de Rot an der Rot, prior (1140).
Serventa de Déu Maria Carme Surroca de Pastors, religiosa de les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell.
Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Fulgencio de Quesada, Luis de Ortofin.

[STV]

4 d'agost

The Pompeian Bath. 1861

El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs. Queden 149 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1889 - Palma (Mallorca): s'hi publica el primer número de la segona època del setmanari "La Roqueta".

Món

1789 - París: L'Assamblea Constituent francesa suprimeix el feudalisme
1840 - París: Fracassa un cop d'estat de Lluís Napoleó
1879 - Ciutat del Vaticà: Lleó XIII publica l'encíclica Aeterni Patris
1919 - Hongria: El terror blanc substitueix al règim comunista de Bela Kun.
1930 - Francfort: Adolf Hitler anuncia la futura expansió d'una Alemanya Nazi

Naixements

Països Catalans

1915 - Sabadell: Anna Fernández Recasens, professora de piano.
1970 - Gavà: Àngel Edo, ex ciclista català.

Món

1521 - Roma (Itàlia): Giovanni Battista Castagna futur Papa conegut com Urbà VII
1792 - Field Place, prop de Horsham (Sussex, Anglaterra): Percy Bysshe Shelley, poeta i pensador anglès.
1826 - Doménico Morelli, pintor italià. (m. 1901).
1900 - Elizabeth Angela Marguerite Bowes-Lyon, reina d'Anglaterra.
1901 - Nova Orleans (la Louisiana, EUA): Louis Armstrong, músic i cantant de jazz estatunidenc.
1929 - el Caire (Egipte) [o Gaza o Jerusalem (Palestina), segons algunes fonts, i fins i tot un altre dia del mateix mes d'agost]: Iasser Arafat, president de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina i president del país.
1960 - Valladolid (Espanya): José Luis Rodríguez Zapatero, president del Govern d'Espanya des del 16 d'abril del 2004 i secretari general del PSOE des del 22 de juliol del 2000.
1961 - Honolulu (Hawaii, EUA): Barack Obama, polític i president dels Estats Units des de 2009, Premi Nobel al 2009.
1965 - Dorchester (Massachusetts, EUA): Dennis Lehane, escriptor nord-americà.
1966 - Limoges (França): Luc Leblanc, ciclista professional francès.
1968 - Cieza (Espanya): Ignacio García Camacho, ex ciclista espanyol.
1968 - Busan (Corea del Sud): Daniel Dae Kim, actor nord-americà.
1973 - Saragossa (Espanya): Eva Amaral, cantant del grup espanyol Amaral.
1992 - Arezzo (Itàlia): Cole Sprouse, actor nord-americà.
1992 - Arezzo (Itàlia): Dylan Sprouse, actor nord-americà.

Necrològiques

Països Catalans

1991, Barcelona: Cast Sendra Cassen, humorista català de cinema, teatre i televisió.
2006, Mataró: Mariona Galindo, Castellera dels capgrossos de Mataró

Món

1526, oceà Pacífic: Juan Sebastián Elcano, navegant basc.
1859, Ars-sur-Formans (França): Jean-Marie Vianney, conegut com el rector d'Ars.
1875, Copenhagen, Dinamarca: Hans Christian Andersen, escriptor danès (n. 1805).
1940, Manila (Filipines): Joaquima Maria Mercè Barceló i Pagès, religiosa catalana, fundadora de la congregació de les Germanes Augustinianes de la Mare de Déu de la Consolació.
1977, Madrid (Espanya): Antonio Lugo Machín conegut com Antonio Machín, cantant melòdic espanyol d'origen cubà.
1981, Nova York, Estats Units : Melvyn Douglas, actor estatunidenc

Festes i commemoracions

Murla: Festa del Nel

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Aristarc de Tessalònica, un dels Setanta deixebles; Justí i Crescenci de Roma, màrtirs (269); Jacint de Roma, màrtir; Ia de Pèrsia, màrtir (362); Eleuteri de Bizanci, màrti (s. IV); Onofre de Panaia, eremita; Eufroni de Tours, bisbe (573); Rainer de Split, bisbe (1180); Joan Maria Vianney, prevere, rector d'Ars (1859); a Lió: Just de Lió, bisbe.
Beats: Cecilia Cesarini, dominica (1290); William Horne, màrtir (1540); Friedrich Janssoone, monjo (1916); Gundisalvo Gonzalo, màrtir (1936); Josep Batalla i Parramon, Josep Rabasa i Bentanacs, Gil Rodicio Rodicio, salesians màrtirs (1936); Henryk Krzysztofik, màrtir (1942).
Sants: Perpètua de Roma, mare de Nazari (ca. 80); Protasi de Colònia, màrtir; Tertul·lí de Roma, màrtir (257); Agabi de Verona, bisbe (250); Luan d'Irlanda, abat (622); Sithney de Helston, abat; traslació de les relíquies de Martí de Tours.
Beats: Berta de Cavriglia, abadessa (1163); Cicco de Pesaro, terciari i eremita (1350); Thomas Lombard, missioner (1606).
Serventa de Déu Joaquima Barceló i Pagès, fundadora de les Agustines de la Mare de Déu de la Consolació.
Venerats a l'Orde de la Mercè: beats Joan de la Creu i Gil de Sevilla (1327).

[STV]

5 d'agost

El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs. Queden 148 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1835, Barcelona: Bullanga de 1835

Món

1939: Afusellament de les tretze Roses Roges.
1919, Turquia: Inici de la insurrecció de Kemal Atatürk
1955, Wolfsburg, Alemanya: Surt de la factoria de Volkswagen el cotxe un milió del model "escarabat".
2010, Xile: L'accident a la Mina San José del 2010 deixa atrapats 33 miners a 700m de profunditat.

Naixements

Països Catalans

1929, València: Andreu Alfaro, escultor relacionat amb el Grup Parpalló (m. 2012).

Món

1850, Castell de Miromesnil, prop de Dieppe (França): Guy de Maupassant, literat.
1862, Leicester, (Regne Unit): Joseph Merrick, conegut com L'Home Elefant.
1887, Wheathampstead, Hertfordshire, Gran Bretanya: Reginald Owen, guionista, escriptor i actor britànic.
1906, Sant Petersburg (Rússia): Wassily Leontief, economista guardonat amb el Premi Nobel d'Economia de 1973
1919, Leiden (Països Baixos): Maria (Mary) Servaes-Bey la cantant neerlandesa coneguda amb el seu nom d'artista Zangeres zonder Naam
1930, Wapakoneta, Ohio (Estats Units): Neil Alden Armstrong, astronauta, pilot de proves, enginyer aeronàutic, professor d'universitat i aviador naval estatunidenc. Va ser la primera persona en trepitjar la Lluna (m. 2012).
1968, Neuilly-sur-Seine (França): Marine Le Pen, política, líder del partit d'extrema dreta francès Front Nacional

Necrològiques

Països Catalans

2009, Barcelona: Jordi Sabater Pi, primatòleg català, especialista mundial en etologia (n. 1922)

Món

1812, Pisa: Lorenzo Pignotti, escriptor de faules italià.
1962, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Marilyn Monroe, actriu i símbol sexual estatunidenca (trobada morta després d'una aparent sobredosi de somnífers) (n. 1926).
1977, Buenos Aires, Argentina: Leo Fleider, director de cinema i guionista figura important del cinema argentí.
1984, Suïssa: Richard Burton, actor gal·lès
2012:
Cuernavaca, Mèxic: Chavela Vargas, cantant mexicana d'origen costa-riqueny.
Varsòvia, Polònia: Erwin Axer, director de teatre escriptor i professor universitari polonès.

Festes i commemoracions

Mare de Déu de les Neus; festes patronals a Vilanova i la Geltrú.

Santoral catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): Emidi d'Ascoli Piceno, bisbe (303); Cassià d'Autun, bisbe (346); Nonna de Nazianze, mare de Gregori de Nazianze (374); Memmi de Châlons-sur-Marne, bisbe (s. III-IV); Paris de Teano, bisbe (s. IV); Venanci de Vivièrs, bisbe (535); Viator de Sologne, eremita (s. VI); Osvald de Northúmbria, rei màrtir (642); Consagració de la Basílica de Santa Maria la Major de Roma.
Beats: Francesco Zanfredini, monjo (1350); Margarida, vídua (ca. 1395); Frédéric Janssoone, màrtir; Pierre-Michel Noël, prevere màrtir (1794); Gabino Olaso Zabala, prevere màrtir (1936).
Sants: Addai i Mari de Mesopotàmia (s. I); Cantidi, Cantidià i Sobel d'Egipte, màrtirs; Afer i Afra d'Augsburg, màrtirs (300); Ausigoni d'Antioquia, general i màrtir (363); Abel de Reims, bisbe (745); Teoderic de Cambrai, bisbe (863); Gormgal d'Ardoilen, abat de Galway (1016).
Venerables: Domenica de Florència, mística (1553); Jakob Gerius, monjo (1345); Stanislas Hosius, cardenal (1579); Esperança González Puig, monja lleidatana, fundadora de les Missioneres Esclaves de l'Immaculat Cor de Maria (1885); Salvi Huix i Miralpeix, bisbe màrtir (1936).
Servent de Déu: Jaume Codina i Casellas, mercedari màrtir (1936).

[STV]

6 d'agost

Marilyn Monroe. 1.967

El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs. Queden 147 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1835 - Barcelona: Una multitud enfurismada incendia la Fàbrica Bonaplata durant les bullangues.
2008 - S'estrena a l'Estat Espanyol la pel·lícula WALL·E, produïda per Pixar (amb algunes còpies doblades al català al Principat de Catalunya).

Món

((1806))- Francesc I d'Àustria decreta la supressió del Sacre Imperi Romano Germànic
1920 - Londres (Anglaterra): els escoltes reunits en el Primer Jamboree Mundial proclamen Baden-Powell cap escolta mundial.
1945 - Hiroshima (el Japó): el bombarder B-29 estatunidenc Enola Gay pilotat per Paul Tibbets, llança sobre la ciutat el Little Boy, la primera bomba atòmica usada contra persones; és d'urani enriquit, equival a 15.000 tones de TNT, explota en l'aire (a uns 650 m d'altura) i arrasa més de 12 km2 de la ciutat. Causa la mort instantània de gairebé 80.000 persones i fa uns 70.000 ferits (que van morir al cap de pocs mesos). En els anys següents, a causa de la radiació, moren moltes més persones i es calcula que afecta la salut de 500.000 de persones.

Naixements

Països Catalans

1932, Barcelona: Lluís Maria Xirinacs i Damians, sacerdot i polític .

Món

1928, Pittsburgh, Pennsilvània, EUA: Andy Warhol, artista del corrent artístic del pop art.
1981, Bucarest, Romania: Linda Maria Baros, poetessa, traductora i crítica en llengua francesa i romanesa.

Necrològiques

Països Catalans

1162 - Borgo San Dalmazzo (Torí, Piemont): Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona
1458 - El Vaticà (Roma): Alfons de Borja, que regnà com a papa amb el nom de Calixt III; era valencià i de parla catalana (n. 1358).
1929 - Barcelona: Guillem August Tell i Lafont, advocat, notari i poeta català, mestre en Gai Saber el 1900 (n. 1861).
1936 - Serra del Guadarrama (Madrid, Espanya): Josep Sunyol i Garriga, polític català i president del Barça, afusellat per les tropes franquistes (n. 1898).

Món

1167 - Roma: Alexandre de Lieja, príncep-bisbe del principat de Lieja
1660 - Madrid: Diego Velázquez, pintor.
1973 - Marbella (Espanya): Fulgencio Batista, militar i polític cubà, dictador, cap de l'estat de 1923 a 1959 (n. 1901).
1978 - El Vaticà (Roma): Giovanni Battista Montini, que regnà com a papa amb el nom de Pau VI (n. 1897).
1990 - Neuilly-sur-Seine (Hauts-de-Seine, l'Illa de França, França): Jacques Soustelle, antropòleg i polític francès (n. 1912).
2005 - Inverness (els Highlands, Escòcia): Robin Cook, polític britànic que fou ministre d'Afers Exteriors (n. 1946).

Festes i commemoracions

La festa de la Transfiguració de Jesús és celebrada com a Sant Salvador a diversos indrets: aquesta advocació és patró d'Artà i de la marina eivissenca

SantoraL catòlic

Sants al Martirologi romà (2011): La Transfiguració del Senyor; sants Just i Pastor, màrtirs (305); Hormisdes I, papa (523).
Beats: Octavià de Savona, bisbe (1132); Joscelí de Luxemburg (Schetzel, Ghislain, Gocelin o Joscelin), anacoreta (1138); Anna Maria Rubatto, fundadora (1904); Carlos López Vidal, màrtir (1936); Tadeusz Dulny, màrtir (1942).
Sants: Magne de Pulla, bisbe (250); Jaume d'Amida, eremita (ca. 500); Esteve de Cardeña i companys, màrtirs (872). Urbici d'Urgell, bisbe; Urbici de Serrateix, bisbe i màrtir.
Beats: Joscelí de Schlebusch, laic (1149); Hermann el Jueu de Scheda, prior (1173).
Venerables: Gilbert de Maria Laach, abat (1152); "beat" Matteo da Bascio, fundador dels caputxins; venerable Antoni Margil i Ros, franciscà (1726).
Servent de Déu Pau VI.