Tot comença el dimecres, a les 13:15 ja estic sortint del garatge de casa, i cap amunt pel mateix camí que gairebé tothom, autovia fins a Osca, carretera per Ayerbe i anar alternant autovia i carretera fins a Pamplona, i d'aquí fins a Donostia. La pujada va ser ràpida, amb parada per fer benzina sortint de Lleida i per dinar al poble de Mallos de Riglos, que s'hi arriba des d'un trencant de la carretera que surt d´Ayerbe, les fotos no fan justícia, quedes impressionat de les vistes que hi ha just des del poble.
Doncs bé a les 19:15 ja estava recollint la dona i entrant la moto al pàrquing de l´Hotel-Colegio Mayor Olarain, més aviat residència d'estudiants, però que per 60 € la nit, per dos, amb esmorzar inclòs, no es troben gaires coses a Donosti.
Un cop dutxat, moto descarregada, agafem i anem cap al centre a fer uns quants pinxos, recomano la casa Txepetxa al carrer Pescaderia, tots els pinxos tenen com a base les anxoves. Després de tres parades més, dos txacolis i dues "lejias", clares amb llimona per la resta de mortals, era hora de passejar, a veure si baixava tot cap avall i fer quatre fotos nocturnes, al port estan de festes, Mare de Deu del Carme, pel que tot està molt animat, tot i ser un dimecres.
Sortim i pugem al Monte Igueldo, tot un seguit de paelles, per acabar a l'hotel que hi ha a dalt de tot, però amb unes vistes impressionants de Donosti de nit, però quan ja baixàvem, vàrem adonar-nos de que no havíem fet cap foto……… :foracat :foracat
Ens llevem d'hora, per ser dels primers a esmorzar i poder sortir, esmorzar justet, que hi farem, carregar la moto i som-hi………..
Aquesta es la ruta que vaig fer
I aquí comença el Via Crucis, m'equivoco en una indicació del GPS, i aquest en comptes de recalcular, es penja totalment :foracat :foracat Ja estava més perdut que un guarro en un bassal, o sigui que a palpentes, mirant de no anar a parar a cap autovia de pagament, aconseguim sortir de Donosti :jajacat :jajacat , som-hi cap a Irún, que em semblava que la ruta sortia des d'allà. Evidentment el Garmin seguia sense funcionar i jo no recordava, cap de les carreteres que tenia marcades, o sigui que la mala llet només em passava a mesura que anava fent corbes. Després d'un parell d'hores pujant muntanyes, arribem al coll de Lizaieta, agafo el mapa de paper i sorpresa, estic més lluny del que comptava, a banda d'estar ja dins de França, que hi farem, continuem per una carretereta amb forats, gravillon, tifes...... etc, però molt i molt divertida i agradable, per la temperatura que hi fa.
Anem enllaçant carreteres i arribem a la frontera, pel poble de Dantxarinea, Control policial, un dels policies em mira i saluda???? Vaig que la benzinera, siiiiiiiiiiiii, el dipòsit dura més de 500 km, però quan ja s'han fet s'ha de tornar a omplir, :burrucat :burrucat
S'atansa el policia i : Buenos dias, buena moto eh? de donde veniis? a donde vais?.........
Collons faig cara de servei d'informació o que ?
Al final em deixa anar: es que tengo dos adventure, la 1150 i la 1200, i estoy encantado con ellas…….
Després d'això, em va explicar les carreteres que podia fer, per on passar, com saltar-se part de l'autovia de Pamplona…….. Etc. Va ser una anècdota divertida.
Continuem cap avall, fent algun desviament segons m'havia dit el policia, i segons veia en el mapa de paper, i així fins a Yesa, on parem a dinar.
Sortim de Yesa per la carretera antiga i al cap de 1 km escàs, està tallada per obres, o sigui que haig de recular i agafar un tros d'autovia si o si, tirem fins a Jaca, Sabiñanigo i cap a Biescas, per poder fer el Cotefablo. La pluja ens va acompanyant davant nostre, i de moment no ens mullem, però fa que la carretera estigui molla, gairebé tot el trajecte, amb el que no podia anar massa alegre.Parem una estona a Sarvise, sembla que anem més ràpids que la tempesta, serà qüestió de posar-se el tratjo d'aigua......... Que carai, mirem el radar, observem els núvols, comprovem el vol dels ocells i tirem, ja no ens mullarem :cat_vergonya :cat_vergonya Culleres quin xàfec, amb la jaqueta d'estiu, l'aigua està molt i molt freda, menys mal que les quatre rectes que hi han abans d'arribar a Ainsa, fan que s´assequi tot.
Arribem a Ainsa, no teníem res reservat i com que poques vegades puc fer escapades d'aquesta mena, demanem habitació a l'hotel Los Arcos, 90 €, una megahabitació, amb banyera d'hidromassatge inclosa, i que carai, que no es surt cada dia.
Descarreguem moto i la porto a l'aparcament, fins a les deu de la nit no em deixaran que estigui a la porta de l'hotel. L'aparcament de darrera el castell es gratuït per les motos. Dutxa, relax i a donar un vol, per estirar una mica les cames, quan de sobte em trobo de front els Mininos, que havien vingut a donar un vol per Ainsa. Xerrada, salutacions, i cervesa, tot molt formal :birracat :birracat , tempesta impressionant mentre fèiem la cervesa i l'Andrés que estava preocupat per les botes que no eren impermeables :b9 :b9 :b9 Ens despedim i marxem a sopar, ens havien recomanat el restaurant Bodegas del Sobrarbe., el menú de 19€., d'escàndol, molt i molt bó, i el vi encara més. I directes a dormir, l'efecte del vi va fer que no m'atrevís a moure la moto d'allà on estava, millor que la robessin, que intentar mantenir-la estable per l´empedrat de la plaça :cat_vergonya :cat_vergonya
Em llevo d'hora per no perdre el costum, i vaig a buscar la moto, per poder carregar-la. Esmorzem a l'hotel, força correcte, paguem i carretera, que vull fer el " Cañon de l´Añisclo" abans que s´ompli de gent. Feia catorze anys que no hi passava, però està igual d´espectacular, la carretera igual de malmesa, però vàrem fruïr i molt, gairebé sols tota l´estona i temperatures que no passaven dels 19º graus. Un cop feta tota la volta tirem cap a Bielsa, per poder atravessar pel túnel fins a França, quina meravella circular, el mes de Juliol, un dia no festiu, no hi ha gairebé ningú.........Ruta del segon dia
Un cop travessat el túnel, després de bavejar una estona per les vistes impressionants, comencem la baixada, amb el meravellós gravillon gairebé fins baix, i no feia gaire que l'havien tirat :nonocat :nonocat
No em feu dir com es diuen aquestes carreteres o colls o el que sigui, estava disfrutant i tant em feia, no vaig parar per res fins a Col d´Azet. Que divertir es trobar-se cotxes de cara dins els poblets que atravesses, que ample que es el coi de moto…............., però les vistes finals ho valen. Baixem amb l´intenció de fer el Peyresourde, només em vaig trobar ciclistes, pel que el ritme de pujada va ser altet i més tard el portillon una mica més transitat, i així anar a dinar a Bossost, Hostal Batalla.
Un cop hem dinat a Bossost sortim cap a Viella, Quedem a Salardú amb el Gran Trencaferro, que sap tot el que passa a la vall, ens fa cinc cèntims de l'estat del port de la Bonaigua, de si trobarem pluges i ell a continuar pescant i nosaltres a pujar la Bonaigua. Es la segona vegada que la faig en sec, sempre l'enganxo plovent, pel que evidentment, amb poc transit, vaig disfrutar i molt.
Parada a estirar les cames a Sort, un parell de trucades de la feina, ja em toquen la moral, a més altres temes de família, acabem decidint tirar directes cap a casa, passant pel Cantó i després túnel i avall, no es pot tenir tot. El cantó com sempre rapidíssim, i més anant sol, no vaig avançar a ningú, sol de punta a punta.
Un cop passat el túnel, la cosa està molt lletja, sembla que ens mullarem, arribem tot just a Baga i comença a ploure a dojo, trobo un cobert a una nau abandonada i ens posem el tratjo d'aigua. Mirem el radar i no sembla que estigui molt malament, o sigui que cap a casa. Culleres, com plou, ara pedra, la dona anar dient, vas bé, jo siiiiii, aconsegueixo arribar a Berga i ens parem sota un pont, l'aigua ja em puja pantalons amunt, i m'ha entrat per tot arreu, plou molttttttttttt. A l'altre costat de la carretera es paren dos cotxes per la pluja i patam el tercer es para amb ells, decideixo tirar i parar a la Colònia Rosal, en algun lloc més segur. Bufffff, això no ho esperava, la carretera antiga sembla un riu, i hi ha tres punts, que l´atravessa l'aigua que ve de més amunt, apreto les dents i vinga, total si caiem no ens podem mullar més........, en un els passos, l'aigua arriba fins l´estribera :SOS per fi arribem a un cobert a la Colònia Rosal, i allà estem gairebé mitja hora, fins que afluixa la pluja.
Amb molt de compte, doncs la carretera es plena de bassals, anem tirant cap a casa i fins aquí hem arribat, un altre dia , ja acabarem la volta.
Espero que no us hagi avorrit massa.
