Dissabte 06/07/2013 (uns 370 Km) - El Pirineu mes amable i verd...tot verd.
La ruta:
Enllaç
Els Ports (portets i ports):
01 Jaizkibel (455 mts)
02 Col de Courlecou (on es?)
03 Col d'Ibardin (347 mts)
04 Col de Lizuniaga (250 mts)
05 Puerto de Otxondo (602 mts)
06 Col d'Ispeguy (672 mts)
07 Alto de Urkiaga (890 mts)
08 Puerto de Erro (801 mts)
09 Mezkiritz - Pto Aurizberri (922 mts)
10 Puerto de Ibañeta (1057 mts)
11 Col de Burdincurucheta (1135 mts)
12 Col de Bagargui (1327 mts)
13 Col d'Erroymendi (1362 mts)
14 Port de Larrau (1537 mts)
15 Paso Tapia (1340 mts)
16 Portillo de Lazar (1129 mts)
Dissabte, just abans de les 7 ja no puc dormir a la tenda (l'edad?). M'aixeco i començo a recullir. A les 9:30 aprox. hem quedar per sortir i abans hem de fer el Jaizkibel. Vaig al poble a comprar pa del dia per esmorçar com ens agrada. Pa amb tomàquet, embotits i formatge. Res millor per començar el dia.
La "pujada" al Jaizkibel (no surt a la ruta, pero es fàcil trobar-lo) es curta, pero per "calentar" ja està be. 4 revolts enllaçats et porten a la carena de cim per degustar unes vistes d'allò mes al Cantàbric. Dia radiant, mar blau intens i prats verd fresc. Bestiar suelto i primeres fotos...
Despres de l'aperitiu matinal ens trobem tots per continuar. Fins el punt B de la ruta pasem per carreterones franceses entre poblets petits, per continues, amb mases cases. Suposadament pasem per el Col de Courlecou que ni el veiem. Tot plegat evitable, pero com que voliem fer siga-saga...
Despres del punt B de la ruta enfilem el primer "port" atlantic del Pirineu. Es el Col d'Ibardin (347 mts). Com sempre, la part francesa millorable pero per agafar el "gustillo" de les corbes doncs...es posa be. Es fa ràpid i de cop...ja ets al cim. Les vistes comencen a millorar i el verd no ens deixa en tot el dia.
Com que es curtet, casi ni parem al cim. Poques fotos.
El grupet:
La baixada per la part basca cap a Bera donc..molt millor. Mes bon asfalt i mes revirat. Entrem a les valls basques-navarreses, fresques, mes verdes encara i amb carreteretes molt turístiques. Pobles típics com Zugarramurdi i altres conviden anar traquil per no perdre's detall. Pasem per el Col de Lizuniaga (250 mts) sense adonar-nos. Es una zona de petites valls replegades, de poca alçada pero recobertes d'un matell verd com d'aquelles maquetes de tren que dona gust pasar-hi.
Desde Zugarramurdi enfilem el Puerto de Otxondo (602 mts), que aquest si, ja te una mica mes "xixa". Ben traçat i ample, et permet pujar amb gracia.
Un cop deixem el cim, ens aventurem per les valls mes interiors, seguint una carreteroneta (NA-4453) que ens porta a Oronoz, tocant el parc natural de Señorio de Bértiz. La carretera es estreta i suficientment asfaltada tret uns 8 km on està encimentada a estones trencat. Com sempre la GS s'ho menja tot. Es un tram interior, perdut, on de tant en tant veus els "caserios" solitaris i perfectament enclastats en la natura. Si no tens presa, perfecte per parar i tumbar-te a menjar algo sobre la gespa.
Arribem a Oronoz, repostem benzina i parem a fer un toc. La calor ja apreta. Seguim cap a Saint-Ettiene per fer el Col d'Ispeguy (672 mts). Carretera perfecte, tipus nacional. Avacem rapidet per enfilar-lo. Despres del lent tram interior, necesitem una mica de velocitat per fer ballar la GS. El Col d'Ispeguy es juganer. Per fi arriben les paelles i les corbes reviradetes. El tapis verd del voltant no ens deixa mai...
La natura al cim...
La baixada es sinuosa i divertida...
Baixem el cim i enfilem cap a St-Etienne, i d'aquí cap a Zubiri. Enfilem cap el Collado de Urkiaga (890 mts) per un carretera correcte i rapideta, amb les seves corbetes. Es cap el migdia, fa sol i una calor soportable. El "collado" está envoltat de boscos que donen unes ombres per tumbar-se.
La baixada cap a Zuribi no es gaire recargolada, i per tant, la post fer a velocitat correcte, casc aixecat i gaudint del moment d'anar en moto. Vistes a l'embassament d'Eugi.
De Zubiri cap a St-Jean Pied-de-Port, pasant per Roncesvalles. Un tram agradabilissim...toscanià, per planejar entre pobles i camps segats. El contrast del color or i verd es perfecte. Pasem el "port" d'Erro amb les seves paelletes inicials per no perder el costum. La baixada es mes directe, mes ràpida...
Es hora de dinar, i avui toca picnic. Busquem un caminot perdut del cami de Santigo, a l'ombra just al costat d'un rierol. Dinar de "campanya".
Continuem cap a Roncesvalles, pasant per el port de Mezkiritz (922 mts) casi sense adonar-nos. Tranqui i ben dibuixat pasa sense pena ni gloria; tant sol 3 paelletes al final. El paisatge pasa dels tints or i verd a boscos verd intens pirinenc. Pasem Roncesvalles i enfilem cap el Ibañeta de 1057 mts. Aquest ja te mes contingut. Bon asfalt i ganes de cargolar un xic. La baixada cap a França es de molt ben fer.
Arribats a St-Jean, apuntem cap el Larrau. Un dels plats fots de la jornada, i per fi, uns port de montanya com Deu mana. La primera perla...un port de nom impronunciable: el Col de Burdincurucheta (1135 mts). Revirat, amb tocs Alpins, tapisat de verd, amb trams estretet, amb trams rapids...
Mes i mes natura...
Ens estem una estona gaudint de l'espai, i...cap el Larrau. Pasem per el Col de Bagargui (1327 mts) i el Col d'Erroymendi (1362 mts). Continua la tònica de l'anterior port impronunciable. Carretera revidara, divertida i amb fantàstiques vistes.
Pujant al Larrau ((1537 mts) la carretera s'enverina i es fa mes divertida amb la GS. Arribem al cim i...boira estem dins el nuvol.
Com que no veiem res, doncs marxem cap a Ochagavia a fer el toc. Just baixem les primeres corbes...apareix el Rey Sol iluminant el paisatge. Molt molt bona baixa. Ample, ràpida, amb una fresqueta perfecte que permet fer lliscar la GS entre revolt i revolt. Un tram que ens ho pasem molt i molt be. Algunes vistes...
Arribem a Ochagavia...i fem el toc.
Poble Navarres, molt cuidat i turístic. El riu el parteix en dos, i a banda i banda, carrers empredrats i cases "de poble" i d'altres senyorials. Un bon lloc per reposar una estona.
Un cop restaurants, enfilem cap al bosc o selva de Irati, pasant per el paso Tapia (1340 mts). Un indret recomenable 100%. Carretera estreta pero suficient amb bon asfalt. S'enfila poc a poc fins els tornatis casi al final, que et fan guanyar alçada i espectacularitat en les vistes. La parada al Paso Tapia no es pot evitar. La vista es fa infinita.
Continuem fins a Ntra. Señora de las Nieves, una capella perduda enmig del bosc. Una ruta recomenable i, si hi ha temps, per anar-hi amb bambes i pasar el dia caminant per el bosc. LLàstima que en aquesta època no es pot travessar el bosc d'Iraty en moto. La idea hagues estat anar a l'altra banda i baixar per Orbaitzeta.
Desde Ntra. Señora de la Nieves, reculant 2/3 km surt una pista off que et dur just abans d'arribar al Larrau. Nomes l'encaro i sembla apte per GS i maxis. Un altre dia...amb una mica mes de temps. Amb una hora i algo mes de temps, enfilo la pista cap el Larrau i "careneijo" cap a Roncesvalles per carreterotes que hi ha al cim. Pendent per una escapadeta de 2 dies.
Tornem a Ochagavia. Necesitem repostar per tenir-ho tot apunt per demà on serem per França. Demanem i ens diuen "...a uns 3 km al sud..". Total que hi anem i els de la GS (jo i l'altre) ens engresquem per la NA-140 i ens pasem de llarg fins arribar a Abaurregaina per el Alto de Remendia (1040 mts). Es que mira...es una carretera revidara, ample, per tombar i jugar com nens...i esclar...ens pasem de llarg. Total, reculem i repostem a Oronz.
D'Oronz fins a Isaba pasem per el Portillo de Lazar (1129 mts). Un final d'etapa perfecte. Ruta rapideta, poc transit, fresca de quarts de nou del vespres, el sol no molesta i ganes de tancar el dia. Avancem rapidets i arribem al camping de Isaba, que està a uns 6 km al nord, cap la perla del Pierre...
camping Asolaze (
www.campingasolaze.com). Adulto + Tienda + Moto = 15 €.
Correcte, molt be, amb zona de gespa per moteros. Sopem al camping, la patem, i per la nit... a gaudir de l'espectacle del cel estrellat. Feia temps i temps que no veia tantes estrelles.
