Pels Pèls...

[JordiTrident]

Ahir a 3/4 de nou del vespre tornava a casa després de gairebé 900 kms de ruta de cap de setmana per anar a Arette (F) i rondar fent diferents valls i ports dels Pirineus. Un cap de setmana complet. D'aquells en què tornes a casa content i satisfet. Però a 10 kms de casa, retenció a la A2 de pocs centenars de metres. Anar passant entre cotxes arribem al principi per presenciar el drama. Potser ho heu vist al telenoticies: "mor un conductor que circulava en sentit contrari per la A2". Tenint en compte el trànsit dens direcció BCN, acabava de passar feia ben pocs minuts, encara no havia arribat ni un mosso, ni bombers ni res...tres cotxes panxa enlaire, un motor!!!! sol al mig de la via i per sort semblava que els ocupants dels altres vehicles implicats estaven relativament bé.

No sé. L'últim tram del viatge no deixes de pensar en aquells "i si..." perque trobar-se en aquesta situació només depen de l'atzar i del temps que hem trigat a cordar-nos els guants i el casc a l'última parada. Necessitava comentar-ho amb algú.

MIL ULLS, companys

salut i kms (malgrat tot)

[Eva]

Sempre és xocant presenciar un accident i molt més si acaba de pasar.

Et dona molt i molt que pensar .

Moltes gràcies per explicar-ho.

D.E.P.

[Sergibuda]

La veritat és que sí que fa pensar força... Ahir mateix, anant a treballar, en sortir d'una corba em vaig trobar els mossos amb un porc senglar que acabava d'atropellar un cotxe i aquest estiu no és pas el primer ni el segon que em trobo al mig de la carretera.

[Vicenç]

Bon dia!!!!!

Com tu dius, mil ulls, i de vegades no és suficient.

Salut company!!!!

[Randy-650]

Doncs si, mil ulls sempre. O millor, dos mil ulls!
Mai se sap què podem trovar-nos de cara, de cantó o per l'esquena.

[Prony]

Jo, digueu-me "Porsiaka" però quan hi ha una retenció, sempre pel carril "intel·ligent" que es el de la dreta i a la velocitat que vagi aquell carril. Mai canvio de carril. Tard o d'hora arribaré a casa.

I perdoneu-me que em faci pesat, segurament massa, però els diumenges no s'ha d'anar amb mil ulls ni fer ziga-zagues, sinó anar mirant el que passa 100 metres per endavant, cent-mil ulls i no canviar de carril si no es estrictament necessari.

Ja sé que soc un torracollons, però per això, per "intentar" esbrinar l'actitud el que farà el conductor del davant, el que pot passar, per no anar amb pressa i per ser afortunat. Encara tinc el dipòsit d'adrenalina ple fins dalt.

DAVANT QUALSEVOL SITUACIÓ DE TRANSIT DENS. DIRECTES AL CARRIL INTEL·LIGENT, EL DE MES A LA DRETA

[Albert]

Holaaa,

A mi m’ha passat un parell de vegades això de presenciar en primera persona un accident acabat de passar, i realment et deixa el cos i el cap una mica tocats. Et fa pensar moltes coses que podries haver fet, que t’hi podries haver trobat tu, que....

A més d’anar amb mil ulls, i mirar tan endavant com sigui possible, també ens cal tenir sempre aquell punt se sort... per no estar nosaltres en aquell punt crític i en el moment més inoportú.

[JordiTrident]

Si, teniu raó...altres cops he presenciat accidents recents però tot i deixar-te "tocat" sempre penses que "ves a saber com ha anat" però aquest em va marcar molt pel fet de "venia un cotxe de cara!!!!"

en fi, que ja podem vigilar ja.

salut i kms

[Pedroguzzi]

Aquest estiu m'he trobat 3 cotxes de cara en França , tots Anglesos menys un Holandes. M'alegrat molt de portar una armilla de color groc , m'han vist i han camviat deseguida.Mil ulls son pocs de vegades