a diferència del virtuosisme de molts de vosaltres a l’hora de fer la crònica d’una sortida, en el meu cas i degut sobretot a la meva mala memòria, perdoneu-me però em limitaré a dir únicament què m’ha fet sentir “en general” el dia a dia d’aquest viatge, que feia anys i panys que hem feia molta il•lusió fer, ja que no soc capaç de recordar gaires detalls.
Pujada del Col de Galibier
Abans de res, volia dir-vos els dos errors que crec que hem comès (anàvem el meu germà i jo):
L’un, que finalment només disposàvem de quatre dies per fer-ho tot plegat, per tant hem gaudit dels Alps amb certa...”agilitat”, per tal de poder fer els 3.250Kms totals. La conseqüència negativa d’això, és que al marge de les parades per fer algunes fotos panoràmiques (poques), àpats i més fotos en els ports de muntanya, no hem parat tant sovint com ens hauria agradat a fer cervesetes pel camí. L’ideal hagués estat 7 dies.
I l’altre, és que efectivament, hagués hagut de comprar la càmera tipus GoPro o ActionCam, perquè durant tot l’any, hagués pogut gaudir des de el sofà, de la conducció en l’incomparable marc de bellesa natural que brinda l’espectacle dels Alps; sobretot a nivell paisatgístic Suïssa, on no hi havia estat mai, i que m’ha deixat més que impressionat. Tot Suïssa és un pessebre preciós, tant les valls, com ports de muntanya.
Per qui vulgui descarregar-se el track, aquí està l’enllaç al wikiloc:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4998021
El track, l’he “re-fregit” a partir del track del company i amic Ramon (180.000m de desnivell, 7 dies als Alps), també del que vàrem recórrer fa dos anys amb el company i excel•lent “cronista” CarlesOsonaGS en la nostra sortida a “l’Stella Alpina”, i finalment amb la meva voluntat de poder trepitjar Àustria, i passar per uns llocs en concret. Gràcies, doncs, a tots dos companys.
Han estat 44 ports de muntanya en tres dies reals de conducció en moto. Dic tres dies reals de conducció en moto perquè amb la mala experiència per la calor que vaig passar en tornar de l’Stella Alpina per autopista (recordes, Pasqual?), el dissabte 17 de Agost vam carregar la BMW F650GS del meu germà (amb la que vaig fer l’Stella perquè just havia “sinistrat” la Ducati Multistrada), i la meva KTM 1190 Adventure dins una furgo fins a GAP (França), just als peus del Alps, de tal manera que la ruta va ser una circular (la que penjo al wikiloc és la mateixa però per fer sense furgo, per ser més útil. Si algú vol el track “amb furgo”, és aquest: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5104356).
L’arribada a Lliçà d’Amunt va ser el Dimarts 20 de Agost a última hora. Han estat doncs 2000Kms justos en moto, i 1250 en furgo.
Dia 1 de 4, Dissabte:
A les 6:30h sortim en la furgo de Lliçà, i amb força vent lateral, i a una mitjana de 110Kms/h i 99% d’autopista (que per això vaig triar aquesta població), arribem a les 13:00 a GAP, França (o també es diu Arr, curiosament depèn en el planell on ho miris); baixem les motos, muntem maletes, ens equipem, i...gas !!!.
En un moment fem el primer coll “light”, Rabin Pass La Tour, i en poca estona ja som a Barcelonette. Comencem a gaudir ports. La pluja ens seguia direcció Nord-Est, però no ens atrapava. Mengem quelcom a dalt del Col d’Isoard, i anem fent colls fins arribar a Susa (Itàlia). Sopem com toca, pasta de la bona, i a dormir...ha fet MOLTA calor tot el dia...ha anat bé l’ermilla aquella que porta aigua a dins i baixa una mica la temperatura corporal.
Vista des de on varem dinar una suculenta...llauna de tonyina.
Enllaç de fotos del primer dia:
https://picasaweb.google.com/1020137484 ... lpsDia1De4
Dia 2 de 4, Diumenge:
Utilitzant, com cada dia farem, la llum del sol com a despertador, esmorzem de buffet correctament a les 7:00h (hostal correcte de 85€ tots dos amb pàrquing tancat i esmorzar inclosos). Li demano a la cambrera italiana un pomodoro per fer pa amb tomàquet, i quan em diu que no en té, li dic que “Niente de pomodoro a L’Itàlia?”, em contesta amb el típic italià cridaner i sorneguer, que si em mengem a Catalunya, que me’ls porti d’allà...jejeje.
Comencem ara sí amb fresqueta amb més tornantis i tornantis, entrant a Suïssa, fins arribar al final del dia a Chur, després de fer el famós “8”, o “9” (depèn amb qui parlis). Trobem en aquest circuit circular tant espectacular, unes cues horribles de cotxe, i ...autocars als tornantis!!, que curiosament després de passar-los (el que té anar en moto, estalvies cues...), te’ls tornes a trobar de cara en un altre port, ja que aquesta ruta de “8 ó 9”, és una circular que pots fer en diferents sentits...és diumenge, per tant el dia que més trànsit trobem en tota la ruta. Hem trobat una pila de super-esportius; Porsche a punta pala, més d’un ferrari, alguns Lamborghinis, molts Subarus 4x4 imprezza, Mitsubishi Evos,etc..
Ens sobta en arribar a les 19:30 a Chur (Suissa), a prop de Austria, dues coses: Que en un poble no gaire gran hi hagi una quantitat poc proporcionada com veureu a les fotos, de llocs amb llums vermells, i també la mateixa quantitat desproporcionada de gent...més que pintoresca, de mitja-alta edat, que semblava que sortien d’un compte de la Heidi i el Pedro.
Primer vaig pensar que aquells senyors “els posava el poble com a atractiu turístic”, però n’hi havia masses; com veureu a una de les fotos, moltes barbes poc arreglades fins al melic, també bigotis enormes re-re-recargolats, vestimentes tipus “pitxi”, una mena de mono tirolès de pantalons curts decorat amb motius florals colorits, de cuir molt gruixut, amb esclops també de pell gruixuda; tots ben feliços i contents, però com...“ a l’expectativa”; tot nerviosots i amb les galtes vermelles com l’anomenada Heidi, i tots fent una cervesa d’aquelles tan grans (8€ la cervesa!!).
Estaven esperant en “tensa calma”, com si hagués quelcom que jo no entenia i que estava a punt d’arribar o de passar...fins que al preguntar, innocents de nosaltres, el barman ens ho explica: Més com la Heidi, estaven com el Pedro volent pentinar-se a la Heidi. La Gent de les muntanyes baixa els diumenges una vegada al mes a la “capital del Cantons” (Canton=província), a fer en aquells garitus de llums vermelles, el que el que els acudits diuen que a la muntanya fan amb les ovelles...això ens va dir el barman, dient que fa uns anys encara n’hi havia més, d’aquells establiments. Era veritat o el barman era un malalt? No ho sabré mai, però a les 21:30 van desaparèixer totes les barbes i bigotis...segur que eren bons minyons i estaven dormint a l’habitació...o no.
Enllaç de fotos del segon dia:
https://picasaweb.google.com/1020137484 ... lpsDia2De4
Dia 3 de 4, Dilluns:
El dia anterior, a través del wi-fi del pintoresc i petit hostal de Suïssa (110€ els dos amb esmorzar i sense pàrquing, ja que ens diuen que allà mai roben ni fan malbé propietat aliena, que no patíssim per les motos), veiem a l'smartphone que a partir de les 11:30 hi ha previsió de pluja, i era el dia que tocava l’Stelvio, que em feia molta il•lusió; a llevar-se doncs encara més d’hora...aquest dia sí que bastant després de l'Stelvio, i abans del Passo de Bernina, comença a ploure. Doncs res, seguim en un continuo entra-a-Suissa/Surt-de-Itàlia i viceversa. Us asseguro que aquest dia mai sabia a quin dels dos països estava.
Després del Passo de Bernina, em va passar el que vaig veure que era una constant als Alps: són tan grans allà les muntanyes, que una vegada arribes a dalt de tot del coll, on sents que pots tocar el cel, comences a baixar i a baixar, i una vegada abaix de tot, 20 kilòmetres després dels inacabables tornantis aquells (corbes tancades de nassos), curiosament et trobes el rètol d’un coll que no fa pujada, en aquest cas el Majola Pass, al final de una vall enorme i plana; i penses...”aquí a baix un coll? No paro a fer la foto...”, i a la que el passes, te n'adones que darrera aquell rètol...hi torna a haver uns altres 10 ó 20 Kms més de baixades amb més tornantis !!! Si el sentit de la marxa hagués estat al revés, l’hagués vist com un coll espectacular, és clar.
Aquest dia és el que vam estar més estona conduint, amb molt vent en tota la pujada del Simplon Pass (al que s’arriba en una mena d’autovia ràpida plena de túnels amb vent a dins), fins arribar prop de Martigny (Suïssa); allà vam trobar a les 20:30h, un restaurant amb “chambres”, on per 100€, vam tenir un sopar fantàstic i casolà, una habitació amb bany exterior compartit (però només hi estàvem nosaltres), i esmorzar inclòs, que al voler-lo nosaltres a les 7:00h i ells obrir a les 8:30 la cuina, ens el van deixar a punt el dia anterior al vespre amb termo inclòs. Aquest dia vàrem acabar cansats...
Port de després de l'Stelvio:
Enllaç de fotos del tercer dia:
https://picasaweb.google.com/1020137484 ... 1/Alps3De4
Dia 4/4, Dimarts:
Clima i temperatura excel•lents, comencem a tirar entre les muntanyes cap a Chamonix, on faig foto del Montblanc (el vull fer en breu), Albertville, i els últims ports de muntanya. Per obres, no podem fer el coll de després del Col de la Croix de Fer, el Col de Mollard. Fem una volta per tornar a agafar el track i seguim.
I un dels últims ports del dia, és que el que una vegada més torno a trobar un dels més macos, el Galibier. Aquella pujada que no s’acaba mai més la trobo tan espectacular....acabar de pujar deixant el petit túnel fins al “Summit”..... veient a sota del cim aquell garitu on vam prendre amb la colla que vàrem fer l’Stella la cerveseta artesanal ara fa dos anys... Genial.
I sobretot i una vegada més, com admiro als ciclistes. Quina voluntat tenen, per Déu. A tots els ports de muntanya n’hi havia, amb fred o calor, sol o pluja, i amb una dècima part d’equipament i material que nosaltres amb moto. Què fàcil és anar amb moto amb tot el que vulguis portar...
....i s’ha acabat. Arribem a la furgo gairebé a les 17:00h, i cap a casa...qué bé s'ha portat la Kate...
Enllaç de fotos del quart dia:
https://picasaweb.google.com/1020137484 ... 1/Alps4De4
De motos, haurem trobat:
De maxitrails, aquesta vegada i a diferència de l’última, aprox un 30% de 1200GS, un 20% de F800GS, un 20%!!! de Multistradas, un 15% Yamahas Superteneré, un 10% Varaderos, 5% de KTM com la meva, una Moto Morini Gran Passo, i Trails antigues tipus Africa Twin , que per atrapar-les a la baixada dels ports...colla’t la boina!!! De Triumph trails (1200 o 800), quasi cap, curiosament...
I d’altres tipus de motos, bastantes RTs, una pila de Ducati Monster, una altra pila de Ducati Streetfighter (curiós, oi?), bastantes Triumph Speed/Street Triple, i finalment més RRs de les que hagués pensat. Segur que me’n deixo, és clar.
Gràcies per la paciència si heu arribat fins aquí....no he posat més fotos de paisatges, perquè és impossible en una foto copsar la immensitat de les muntanyes i valls. Impossible. S’ha d’anar, companys...és extraordinari, em té enamorat aquella sensació d’estar allà dalt.
Pujada del Col d'Izoard
Salut !!!
