EPHEMERIDES COTTIDIANUS FORUM

[STV]

14 de setembre

El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 108 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1810 - la Bisbal d'Empordà (el Baix Empordà): hi derroten les tropes napoleòniques (Guerra del Francès).
1855 - Barcelona: Fundació de La Maquinista Terrestre i Marítima

Món

81: a Roma, Domiciano es converteix en emperador de l'Imperi romà en morir el seu germà Tito.
458: en Antioquía (Turquia) un terratrèmol de 6,5 graus en l'escala sismológica de Richter deixa un saldo de 80 000 víctimes.
786: Harún al Rashid es converteix en el califa abásida en morir el seu germà al-Hadi.
799 (11/8/18 segons el calendari Enryaku): en la costa de la prefectura d'Ibaraki (Japó) es registra un tsunami (no s'esmenta el terratrèmol causant).
1099 (27/8/1 segons el calendari Kowa): en Kawachi (Japó) es registra un terratrèmol.
1180: a Japó es lliura la batalla d'Ishibashiyama.
1224: a la Muntanya della Verna (Itàlia) Francisco d'Assís diu haver rebut els estigmes de Crist.
1262: a Espanya, Alfonso X el Sabio conquista la ciutat de Cadis, fins llavors sota domini andalusí.
1264: a Espanya, Alfonso X el Sabio conquista la important fortalesa musulmana de Sanlúcar de Barrameda (Cadis).
1334: en Hebei (Xina) succeeix un terratrèmol amb «molts morts».
1454: a Basilea (Suïssa), a les 23:00 hora local succeeix un terratrèmol amb «alguns morts».
1494: en Baoshan (província de Yunnan, Xina) succeeix un terratrèmol amb «molts morts».
1509 (potser el 10 de setembre): sobre la costa del Mar de Mármara, prop d'Istanbul(Turquia) succeeix un terratrèmol de 7,2 a 7,4 graus en l'escala sismológica de Richter (i una intensitat de 10 a 11) i un tsunami, que deixen entre 1000 i 13 000 víctimes fatals.
1509: en Regunje (Eslovènia), 45 km al nord-oest de Ljubljana succeeix un terratrèmol amb una intensitat de 10.
1593: en el nord de l'actual Argentina, l'espanyol Francisco d'Argañaraz i Murguía funda la ciutat de San Salvador de Jujuy.
1671: a Lima se celebra la primera missa en honor del Senyor dels Miracles.
1752: l'Imperi britànic adopta el calendari gregorià, saltant 11 dies (el dia anterior va ser el 2 de setembre).
1771: a Buenos Aires (Virregnat del Riu de la Plata) es designa el primer carter.
1810: a Bolívia s'independitza el poble de Cochabamba.
1812: comença el gran incendi de Moscou durant la Invasió napoleònica de Rússia.
1813: a Mèxic, José María Morelos i Pavón escriu el document Sentiments de la Nació.
1814: a Estats Units, Francis Scott Key escriu la cançó The Star-Spangled Bàner.
1824: a Mèxic, la província de Chiapas s'annexa al Pacte Federal.
1829: els imperis rus i otomà signen el Tractat d'Edirne o Adrianópolis, pel qual es posa pau a la guerra (1828-1829).
1847: en el marc de la Guerra Mexicà-Nord-americana, Winfield Scott captura la Ciutat de Mèxic.
1856: a Nicaragua, l'exèrcit patriota venç als filibusteros nord-americans en la Batalla de Sant Jacinto.
1886: s'inventa la cinta de la màquina d'escriure.
1901: a Estats Units, Theodore Roosevelt assumeix la presidència després de l'assassinat de William McKinley.
1910: a Uruguai es funda el Sporting Club Uruguai.
1917: Rússia es proclama oficialment república.
1923: a Espanya, Miguel Primer de Rivera es converteix en dictador.
1923: a Estats Units, en la trucada «Baralla del Segle», el boxador argentí Luis Ángel Firpo llança al campió nord-americà Jack Dempsey fos del ring durant 17 segons, però l'àrbitre no ho considera nocáut.
1925: a Bolívia inicia les seves activitats l'empresa aèria Lloyd Aeri Bolivià.
1930: a Alemanya, el partit nazi obté el 18% dels vots i 107 seients en el Reichstag (es converteix en el segon partit del país).
1936: a Alemanya, el Govern promulga el pla cuatrienal per preparar-se per a la guerra.
1944: en el marc de la Segona Guerra Mundial, la ciutat de Maastricht es converteix a la primera ciutat neerlandesa que és alliberada per les forces aliades.
1944: els marines nord-americans desembarquen a la illa de Peleliu.
1954: sobre el polígon de Tótskoye (uns 1050 km a l'est de Moscou) un bombarder soviètic El teu-4 deixa caure des de 8000 m d'altura una bomba atòmica de 40 kilotones, que esclata a 350 m. En l'experiment queden exposades unes 45 000 persones (militars i civils).
1958: a Alemanya, dos coets dissenyats per l'enginyer Ernst Mohr (els primers coets alemanys de postguerra) aconsegueixen l'estratósfera.
1959: la sonda soviètica Lluna 2 s'estavella contra la Lluna i es converteix en el primer objecte fet per l'home que l'aconsegueix.
1960: a Bagdad (l'Iraq) es funda l'OPEP, entitat que agrupa als països exportadors de petroli.
1964: s'obre el tercer cicle del Concili Vaticà II.
1965: s'obre la cambra i últim cicle del Concili Vaticà II.
1968: la Unió Soviètica llança la sonda piga Zond 5.
1968: a Mèxic, cinc treballadors de la Benemérita Universitat Autònoma de Pobla són linchados al poble de San Miguel Canoa. Anys més tard, es realitzaria el film que recontaba els fets.
1975: el papa Pablo VI canoniza a Elizabeth Ann Seton, la primera santa nord-americana.
1978: la Unió Soviètica llança la sonda espacial Venera 12 amb destinació a Venus.
1981: en ciutat del Vaticà, Juan Pablo II publica la seva tercera encíclica: Laborem exercens.
1982: un cristià maronita assassina a Bachir Gemayel (president electe de Líban).
1984: a Buenos Aires (Argentina), tres joves drogoaddictes entren al departament del dibuixant i historietista Lli Palacio (de 80 anys d'edat) per robar-li i ho assassinen a ell i a la seva esposa.
1984: Joe Kittinger es converteix en la primera persona que creua solament l'oceà Atlàntic en un globus d'aire calent.
1984: Presentació del Renault Supercinco en el Palau de l'Eliseo amb el president francès François Miterrand.
1995: a Mèxic, 5 dies abans del desè aniversari del Terratrèmol de Mèxic de 1985, un sisme de 7,3 graus en l'escala de Richter assota la Ciutat de Mèxic. L'epicentre va tenir lloc en Copala (Jalisco).
1998: les companyies de telecomunicacions MCI Communications i WorldCom s'uneixen 37.000 milions de dòlars nord-americans i formen MCI WorldCom.
1998: el papa Juan Pablo II publica l'encíclica Fides et Ràtio sobre les relacions entre la fe i la raó.
1999: Kiribati, Nauru i Tonga s'uneixen a les Nacions Unides.
1999: El cantant de pop llatí, compositor i productor musical mexicà Luis Miguel, llança al mercat el seu àlbum títulado Estimar-te és un plaer.
2000: a Estats Units surt al mercat el sistema operatiu Windows EM.
2000: Juan Antonio Samaranch deixa la presidència del COI després de 20 anys.
2000: en el Perú, amb la presentació pública d'un video, on apareix l'assessor presidencial Vladimiro Montesinos comprant la voluntat política d'un congressista d'oposició, es destapa els 10 llargs anys de corrupció d'alt nivell que havia mantingut en el poder a la dictadura d'Alberto Fujimori. En unes setmanes l'escàndol desembocarà en la renúncia, des de Japó, del president, així com, de les més altes esferes polítiques nacionals.
2002: Tim Montgomery bat el rècord del món de 100 metres amb 9,78 segons.
2002: a Milà, el cardenal Dionigi Tettamanzi pren possessió de l'arquidiósesis d'aquesta ciutat.
2003: Estònia aprova per referèndum la seva integració en la Unió Europea.
2004: El cantant i compositor mexicà Reyli Barba llança al mercat el seu àlbum debut com a solista títulado En la lluna.
2005: a Bagdad (l'Iraq), una sèrie d'atemptats causa 154 morts i més de 500 ferits, en la seva major part xiïtes. La banda terrorista Al-Qaeda s'adjudica els atemptats.
2005: a Itàlia explota la seu del comando provincial dels carabiners Mor un policia.
2007: comença a regir a tot el món, les disposicions del motu proprio Summórum Pontíficum del papa Benedicto XVI, concernent a l'alliberament de l'ús dels llibres litúrgics anteriors a les reformes que van seguir al Concili Vaticà II.
2007: a Japó es llança la sonda piga SELENE (SELenological and ENgineering Explorer).
2009: a Xile s'escull la norma de televisió digital brasilera ISDB-Tb, adaptació de la norma japonesa.
2009: a Estats Units, el tennista argentí Juan Martín del Poltre li guanya la final de l'US Open al suís Roger Federer.

Naixements

Món

1169: Allunyo II Comneno, emperador bizantí (m. 1183).
1486: Enrique Cornelio Agripa de Nettesheim, filòsof alemany.
1547: Johan van Oldenbarnevelt, estadista neerlandès.
1580: Francisco de Quevedo, escriptor espanyol.
1618: Peter Lely, pintor britànic.
1632: Francisco Jacinto de Savoia, aristòcrata francès.
1737: Michael Haydn, compositor austríac.
1760: Luigi Cherubini, músic i compositor italià.
1769: Alexander von Humboldt, naturalista i geògraf alemany.
1774: William Bentinck, polític britànic.
1804: John Gould, naturalista i ornitólogo britànic.
1808: Rodolfo Estimant Philippi, naturalista alemany.
1846: Joaquín Costa, polític espanyol.
1849: Ivan Petrovich Pavlov, fisiólogo rus, Premi Nobel de Medicina en 1904.
1850: Indalecio Gómez, jurista argentí (m. 1920).
1864: Robert Cecil, polític i diplomàtic britànic, Premi Nobel de la Pau en 1937.
1879: Margaret Sanger, feminista nord-americà.
1880: Archie Hahn, atleta nord-americà.
1880: John Halliday, actor nord-americà (m. 1947).
1886: Erich Hoepner, militar alemany.
1889: María Capovilla, supercentenaria equatoriana (f. 2006).
1891: Ivan Matveyevich Vinogradov, matemàtic rus.
1897: Eduardo Blanc Amor, escriptor i periodista espanyol.
1904: Dhimiter Çani, escultor albanès.
1909: Peter Scott, ornitólogo, conservacionista i pintor britànic.
1910: Jack Hawkins, actor britànic.
1910: Rolf Liebermann, director d'orquestra i compositor suís.
1913: Jacobo Arbenz Guzmán, president guatemalenc.
1914: Lída Baarová, actriu txeca (m. 2000).
1918: Georges Berger, pilot belga de Fórmula 1 (m. 1967).
1920: Mario Benedetti, escriptor uruguaià (m. 2009).
1920: Alberto Calderón, matemàtic argentí.
1920: Lawrence Klein, economista nord-americà.
1921: Darío Vittori, actor italià-argentí (m. 2001).
1923: Fabián Estapé, economista espanyol (m. 2012).
1926: Michel Butor, escriptor francès.
1926: Carmen Franco i Polo, personalitat espanyola, filla de Francisco Franco.
1928: Humberto Maturana, biòleg i epistemólogo Xilè.
1929: Larry Collins, escriptor i periodista nord-americà.
1930: Allan Bloom, filòsof nord-americà.
1933: Harve Presnell, actor nord-americà.
1934: Sarah Kofman, filòsofa francesa.
1934: Kate Millett, escriptora nord-americana feminista.
1935: Fujio Akatsuka, caricaturista japonès.
1936: Walter Koenig, actor nord-americà.
1936: Ferid Murad, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina en 1998.
1936: Hernán Figueroa Reyes, cantautor argentí (m. 1973).
1937: Renzo Piano, arquitecte italià.
1940: Larry Brown, entrenador nord-americà de bàsquet.
1942: Félix Pons, polític espanyol (m. 2010).
1947: Sam Neill, actor neozelandès.
1948: Mario Conde, financer i advocat espanyol.
1950: Matías Prats Luque, periodista espanyol.
1955: Pier Vittorio Tondelli, escriptor italià.
1956: Kostas Karamanlis, polític i primer ministre grec des de 2004.
1959: Morten Harket, cantant noruec de a-ha.
1960: Melissa Leo, actriu nord-americana.
1960: Callum Keith Rennie, actor canadenc.
1965: Dmitri Medvédev, president rus.
1966: Mike Cooley, guitarrista nord-americà.
1967: Ashlyn Gere, actriu pornogràfica nord-americana.
1969: Malena Gracia, actriu i model espanyola.
1970: Francesco Casagrande, ciclista italià.
1971: Andre Matos, músic brasiler.
1971: Kimberly Williams, actriu nord-americana.
1973: Andrew Lincoln, actor britanico
1973: Nas, raper nord-americà.
1973: Linvoy Primus, futbolista britànic.
1974: Hicham El Guerrouj, atleta marroquí.
1974: Catalina Olcay, actriu xilena.
1975: Salvador A. Ruiz García, Personatge Il·lustre de Chiapas, Mèxic.
1976: Agustín Calleri, tennista argentí.
1978: Carmen Kass, model estoniana.
1979: Ivica Olić, futbolista croat.
1979: Jesse Marunde, atleta nord-americà (m. 2007).
1980: Luis Horna, tennista peruà.
1981: Miyavi, músic i cantant japonès.
1981: Ashley Roberts, cantant, ballarina i actriu nord-americana (Pussycat Dolls).
1983: Amy Winehouse, cantant britànica. (m. 2011)
1983: Wilson Tiago, futbolista brasiler.
1984: André de Vanny, actor australià.
1984: Fernanda Vasconcellos, actriu i model brasilera.
1985: Paolo Gregoletto, baixista nord-americà de Trivium.
1985: Institutriu Ueto, actriu i cantant japonesa.
1986: Michelle Jenner, actriu espanyola.
1986: Ai Takahashi, cantant japonesa de Morning Musume.
1989: Logan Henderson, actor i cantant nord-americà de Big Estafi Rush.

Necrològiques

Països Catalans

1776, València: Manuel Narro Campos, compositor i organista valencià (n. 1729).

Món

9 a. C.: Druso el Major, militar romà.
258: Cipriano de Cartago, bisbe cartaginès.
407: Juan Crisóstomo (57), bisbe de Constantinoble (actual Turquia) i sant catòlic.
585: Bidatsu, emperador japonès (n. 538).
775: Constantino V, emperador bizantí (n. 718).
786: Al-Hadi, califa abásida, germà d'Harún al Rashid.
891: Esteban V, papa romà (m. 891).
1146: Zengi, governador sirià (n. 1087).
1164: Sutoku, emperador japonès (n. 1119).
1214: Alberto de Jerusalem, bisbe italià, patriarca de Jerusalem.
1321: Dante Alighieri, poeta italià.
1404: Alberto IV d'Àustria, rei austríac.
1435: Juan de Lancaster, fill del rei Enrique IV d'Anglaterra i regenti francès.
1523: Adriano VI, papa catòlica.
1538: Enrique III de Nassau, baró de Breda.
1560: Anton Fugger, comerciant alemany.
1638: John Harvard, teòleg nord-americà.
1709: Luis Fernández de Portocarrero, eclesiàstic i polític espanyol, arquebisbe de Toledo.
1712: Giovanni Cassini, astrònom i enginyer ítalo-francès.
1715: Pierre Pérignon, monjo francès.
1730: Sophia Elisabet Brenner, escriptora sueca.
1743: Nicolas Lancret, pintor francès.
1759: Louis-Joseph de Montcalm, comandant francès (n. 1712).
1767: José d'Iturriaga militar i polític del període colonial espanyol a Amèrica.
1800: Juan Ignacio González del Castillo, comediógrafo espanyol.
1836: Aaron Burr, vicepresident nord-americà.
1851: James Fenimore Cooper, escriptor nord-americà (n. 1789).
1852: Augustus Pugin, arquitecte britànic (n. 1812).
1852: Arthur Wellesley, I duc de Wellington, general i primer ministre britànic.
1867: Diego José de Reixes Peralta, religiós agustino i predicador.
1901: William McKinley, 25.º president nord-americà, assassinat.
1904: Manuel Ossorio i Bernard periodista espanyol
1905: Pierre Savorgnan de Brazza, explorador francès.
1916: José Echegaray i Eizaguirre, enginyer, dramaturg i polític espanyol, premi Nobel de Literatura en 1904.
1927: Hugo Ball, poeta dadaísta alemany.
1927: Isadora Duncan, ballarina nord-americana.
1936: Irving Thalberg, productor de cinema nord-americà.
1937: Tomás Masaryk, polític moraviano, fundador i president de Txecoslovàquia.
1942: Rubén Ruiz Ibárruri, soldat comunista espanyol, Heroi de la Unió Soviètica a títol pòstum.
1951: Fritz Busch, director d'orquestra i músic alemany.
1960: Eloy Vaquer Cantillo, polític espanyol.
1970: Rudolf Carnap, filòsof alemany.
1971: Manuel Cisneros Sánchez, periodista i polític peruà (n. 1904).
1977: Sandra Mozarowsky, actriu espanyola (n. 1958).
1981: Furry Lewis, guitarrista nord-americà de blues (n. 1899).
1982: Kristján Eldjárn, polític islandès.
1982: Bachir Gemayel, polític libanès (n. 1947).
1982: Grace Kelly, actriu nord-americana i princesa de Mònaco.
1984: Janet Gaynor, actriu nord-americana.
1984: Lli Palacio, historietista i dibuixant argentí.
1989: Dámaso Pérez Prado, músic i compositor cubà.
1989: Nicolás Cabrera, científic espanyol (n. 1913).
1996: Juliet Prowse, ballarina i actriu anglo-nord-americana.
1998: Yang Shangkun, president xinès.
1999: Charles Crichton, cineasta britànic (n. 1910).
1999: André Kostolany, especulador nord-americà.
2000: Maurici Wacquez, escriptor i filòsof xilè.
2002: LaWanda Page, actriu nord-americana (n. 1920).
2005: Vladimir Volkoff, escriptor francès.
2005: Robert Wise, director de cinema nord-americà.
2005: Frances Newton primer dona afroamericana a ser executada a Texas des del segle XIX
2006: Mickey Hargitay, fisicoculturista i actor hongarès.
2006: José Antonio Nieves Conde, cineasta i periodista espanyol (n. 1911).
2007: Emilio Ruiz del Riu, cineasta espanyol.
2007: Benny Vansteelant, atleta belga.
2007: Desiderio Hernández Xochitiotzin, pintor muralista mexicà.
2009: Patrick Swayze, actor nord-americà (n. 1952).
2010: Jorge Vidal, cantant de tango argentí (n. 1924).
2011: Jorge Lavat, actor mexicà (n. 1933).3
2011: Teodosio Aguirre, futbolista xilè. (n. 1910)


Santoral católic

sants Matern de Colònia, bisbe; Albert de Jerusalem, màrtir, cofundador de l'Orde de la Mare de Déu del Carmel; venerable Maria Celeste Crostarosa, fundadora de les Monges Redemptoristes; Crescenci de Roma, màrtir; Crescenci de Tortosa, cos sant venerat a la Catedral de Tortosa.

[STV]

15 de setembre

El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs. Queden 107 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

2000 - Tortosa: Creació de la Plataforma en Defensa de l'Ebre per tal d'oposar-se al Pla Hidrològic Nacional proposat pel govern espanyol de José María Aznar.

Món

1762: Batalla de Signal Hill, en el marc de la Guerra dels set anys, amb la qual els anglesos van aconseguir que França els lliurés Sant Joan de Terranova.
1808: en Nova Espanya (actual Mèxic) s'executa un cop d'estat contra el virrey José d'Iturrigaray, qui recolzava a la Junta de Mèxic, de tendència liberal.
1817: a Veneçuela, el general Simón Bolívar ordena, mitjançant decret, la incorporació de la província de Guaiana a la causa de la independència.
1821: a Guatemala se signa l'Acta d'Independència de la Capitania General de Guatemala, ocasió que és celebrada pels Estats de Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua i Costa Rica com la Independència de Centreamèrica.
1829: a Mèxic, el president Vicente Guerrero expedeix un decret abolint qualsevol forma d'esclavitud al territori mexicà.
1849 (data aproximada): en Holchén (península de Yucatán) ―en el marc de la Guerra de Castes (dels mayas contra els blancs)― el líder indígena maya Jacinto Pat és assassinat pels seus companys.
1854: en el Teatre Santa Anna, després anomenat Teatre de la República (a Ciutat de Mèxic), es canta per primera vegada l'Himne nacional mexicà. És cantat per Enriqueta Sotang. La lletra és de Francisco González Bocanegra i la música de Jaime Nunó.
1876: a Argentina inicia la seva publicació The Buenos Aires Herald.
1879: a San Salvador, ciutat cabdal d'El Salvador, és cantat per primera vegada en una cerimònia oficial l'actual Himne Nacional d'aquest país.
1898: a Mèxic el jove Gaspar Vargas López (1880-1969) funda el Mariachi Vargas en el municipi de Tecalitlán (Jal.).
1903: en Porto Alegri (Brasil) es funda el Grêmio de Football Portoalegrense.
1909: a Cap Verd, el mercader català Ramón Salvat es fa amb diversos regiments de soldats francesos i crea l'estat de Rodhesia Central.
1933: a 400 km al nord-oest d'Asunción (Paraguai) ―en el marc de la Guerra del Chaco―, una divisió paraguaiana aconsegueix voltar i rendir a dos regiments bolivians. Acaba així la batalla de Camp Gran, que va començar el 30 d'agost.
1935: a Alemanya, les lleis de Núremberg priven als jueus de la ciutadania alemanya.
1943: a Itàlia, Benito Mussolini anuncia la creació del Partit Feixista Republicà.
1946: Bulgària es converteix en República Popular.
1950: a Colòmbia surt a l'aire l'emissora cultural HJCK.
1975: a Santiago de Xile s'inaugura el primer tram de la Línia 1 del Metre de Santiago.
1976: la Unió Soviètica llança la Soyuz 22.
1988: a Seül (Coreja), el COI (Comitè Olímpic Internacional) tria a Lillehammer seu dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1994.
2006: per segona vegada, Fidel Castro és triat president del NOAL (Moviment de Països No Alineats).
2008: en Morelia (Mèxic), exploten dues magranes de mà en plena cerimònia de la celebració de l'inici del moviment d'independència, causant 8 morts i més de 130 ferits. Vegeu atemptat terrorista en Morelia de 2008.
2008: a Estats Units es declara en fallida el banc d'inversió Lehman Brothers.

Naixements

Països Catalans

1883, Barcelona: Esteban Terradas i Illa, físic, matemàtic i enginyer català.
1925, Barcelona: Joaquim Xicoy i Bassegoda, advocat i polític català d'Unió Democràtica de Catalunya que fou president del Parlament de Catalunya i Conseller de Justícia del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Món

973: Al-Biruni, escriptor, historiador i explorador uzbeko (m. 1048).
1254: Marco Polo, viatger venecià (m. 1324).
1613: François de la Rochefoucauld, escriptor francès.
1666: Sofia Dorotea de Brunswick-Luneburgo, comtessa de Wilhelmsburg.
1739: Juan de Villanueva, arquitecte espanyol.
1759: Cornelio Saavedra, militar argentí i primer president del primer govern patrio
1789: James Fenimore Cooper, novel·lista nord-americà.
1810: Jerónimo Usera, religiós espanyol, fundador de les Germanes de l'Amor de Déu.
1811: Nicomedes Pastor Díaz, escriptor espanyol (m. 1863).
1828: Aleksandr Bútlerov, químic rus (m. 1886).
1830: Porfirio Díaz, general mexicà, president en 1876, 1877-1880 i Dictador de 1884-1911.
1857: William Howard Taft, 27.º president nord-americà (1909-1913).
1858: Charles de Foucauld, missioner i ermità francès en el Sahara.
1875: Alfredo Placencia, poeta i sacerdot mexicà.
1876: Sharat Chandra Chattopadhyay, novel·lista indi en llengua bengalí.
1876: Bruno Walter, director d'orquestra i músic alemany.
1879: Joseph Lyons, polític australià.
1880: Chūjirō Hayashi, mestre japonès de reiki.
1881: Ettore Arquejo Isidoro Bugatti, constructor d'automòbils.
1887: Carlos Dávila Espinoza, polític xilè, president provisional en 1932.
1890: Agatha Christie, escriptora britànica de novel·les de misteri.
1890: Frank Martin, compositor suís.
1894: Jean Renoir, cineasta francès.
1897: Mario Briceño Iragorry, advocat i polític veneçolà (m. 1958).
1904: Humberto II, últim rei italià ( m. 1946).
1904: Ramón Areces, empresari espanyol (m. 1989).
1906: Jacques Becker, cineasta francès.
1907: Fay Wray, actriu canadenca-nord-americana.
1909: Roberto Parada, actor xilè (m. 1986).
1911: José Muguerza Anitúa, futbolista espanyol (f. 1984).
1914: Adolfo Bioy Casessis, escriptor argentí, premi Cervantes en 1990.
1918: Ernesto Pinto Lagarrigue, enginyer i polític xilè.
1919: Fausto Coppi, ciclista italià (m. 1960).
1922: Bob Anderson, esgrimidor britànic (m. 2012).
1924: Lucebert, pintor i poeta holandès.
1926: Shohei Imamura, cineasta japonès.
1926: Jean-Pierre Serre, matemàtic francès.
1927: Joan Segarra, futbolista espanyol (m. 2008).
1928: Cannonball Adderley, saxofonista nord-americà (m. 1975).
1929: Murray Gell-Mann, físic nord-americà, Premi Nobel de Física en 1969.
1929: Nena Jiménez, humorista colombiana (m. 2011).
1933: Rafael Frühbeck de Burgos, director d'orquestra i músic espanyol.
1937: Fernando de la Rúa, polític argentí, president entre 1999 i 2001.
1937: Robert Lucas, economista nord-americà.
1941: Flórián Albert, futbolista hongarès (m. 2011).
1945: Carmen Maura, actriu espanyola.
1945: Eusebio Poncela, actor espanyol.
1945: Narcís Martí Filosia, futbolista espanyol.
1945: Jessye Norman, soprano nord-americana.
1946: Tommy Lee Jones, actor nord-americà.
1946: Oliver Stone, cineasta nord-americà.
1947: Theodore Long, àrbitre nord-americà de lluita lliure.
1948: Anibal Barrow, periodista hondureny.
1951: Federico Jiménez Losantos, periodista espanyol.
1951: Johan Neeskens, futbolista holandès.
1953: Joaquín Oristrell, guionista de cinema i cineasta espanyol.
1954: Hrant Dink, periodista turc.
1958: Dr. Know, guitarrista nord-americà, de la banda Bad Brains.
1961: Donen Marí, jugador nord-americà de futbol americà.
1963: Alejandro González Iñárritu, cineasta mexicà.
1964: Robert Fico, primer ministre eslovac.
1964: Doyle Wolfgang von Frankenstein, guitarrista nord-americà de la banda punk The Misfits.
1967: Jacky Detaille, karateca belga.
1968: Danny Nucci, actor austríac.
1969: Roberto Solozábal, futbolista espanyol.
1971: Josh Charles, actor nord-americà.
1972: Letizia Ortiz Rocasolano, Princesa d'Astúries.
1972: Jimmy Carr, humorista britànic antiteísta.
1972: Yola Berrocal, actriu i model espanyola.
1973: Julie Coix, actriu britànica.
1974: Marta Botía, cantant espanyola, de la banda Ella Balla Sola.
1976: Paul Thomson, baterista britànic, de la banda Franz Ferdinand.
1976: Tiko, futbolista espanyol.
1977: Angela Aki, cantant japonesa.
1977: Dave Mackintosh, baterista britànic, de la banda DragonForce.
1977: Jason Terry, baloncestista nord-americà.
1978: Eidur Gudjohnsen, futbolista islandès.
1979: Dave Annable, actor nord-americà.
1979: Amy Davidson, actriu nord-americana.
1979: Carlos Ruiz, futbolista guatemalenc.
1980: Mike Dunleavy, Jr., baloncestista nord-americà.
1981: Miyavi, compositor, cantant i guitarrista japonès.
1984: Enrique Mountbatten-Windsor, príncep galés.
1988: Daniel Clark, baloncestista anglès.
1988: Naydelin Navarrete, actriu mexicana.
1988: Chelsea Staub, actriu i cantant nord-americà.
1988: Leon Netto, porter brasiler.

Necrològiques

Països Catalans

1978, Barcelona: Ricard Zamora Martínez, porter de futbol.
2011, Jordi Dauder i Guardiola, actor, escriptor i poeta català.

Món

668: Constant II, emperador bizantí.
1231: Luis I, duc bavarès.
1842: Pierre Baillot, violinista i compositor francès.
1842: Francisco Morazán Quezada, polític i militar centroamericano, heroi nacional d'Hondures.
1859: Isambard Kingdom Brunel, enginyer britànic.
1877: Ponciano Ponzano, escultor espanyol.
1885: Juliusz Tsarębski, pianista i compositor polonès (n. 1854).
1891: Iván Goncharov, novel·lista rus.
1926: Rudolf Eucken, filòsof alemany, Premi Nobel de Literatura en 1908.
1942: Gabriel Terra, advocat i polític uruguaià.
1945: Harry Daghlian (24), físic nord-americà que va morir en un accident nuclear (n. 1921).
1945: Anton Webern, compositor austríac.
1947: Frederick Russell Burnham, explorador militar nord-americà.
1951: Jacinto Guerrero, compositor de sarsuela espanyol.
1953: Erich Mendelsohn, arquitecte nord-americà.
1959: Primitiu Hernández Sampelayo, enginyer espanyol (n. 1880).
1968: José Kentenich, fundador de Schönstatt.
1972: Ásgeir Ásgeirsson, polític islandès, segon president del país.
1973: Ramón de la Font Lleial, futbolista espanyol (n. 1907).
1974: Luis Alberto del Paraná, músic i compositor paraguaià.
1975: Carlos Conti, dibuixant espanyol (n. 1916).
1980: Bill Evans, pianista nord-americà de jazz.
1995: Gunnar Nordahl, futbolista suec (n. 1921).
1999: Jesús Antonio Bejarano Àvila, economista colombià.
2004: Johnny Ramone, guitarrista nord-americà, de la banda Ramones.
2005: Guy Green, cineasta nord-americà.1
2006: Oriana Fallaci, escriptora i periodista italiana.
2006: Pablo Santos, actor mexicà.
2007: Generós Jiménez, trombonista cubà.
2007: Colin McRae, piloto de ral·li escocès.
2007: Aldemaro Romero, director d'orquestra, compositor i músic veneçolà.
2008: Richard Wright, tecladista britànic, de la banda Pink Floyd.
2012: Olga Ferri, ballarina argentina (n. 1928).



Santoral catòlic

sants Caterina Fieschi, vídua; beat Carles de Montegranelli, fundador dels Eremites de Sant Jeroni de Fiesole; servent de Déu Josef Kentenich, fundador dels Pares de Schönstatt.

[STV]

16 de setembre

El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs. Queden 106 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1976 - Perpinyà (el Rosselló): hi obre les portes la Bressola, la primera escola catalana després de l'ocupació de la Catalunya del Nord per França el 1659.
2005 - L'ICANN aprova el domini .cat per a la comunitat lingüística i cultural catalana.

Món

1224: a Itàlia, Francisco d'Assís declara haver rebut els estigmes o ferides de la passió de Jesucrist.
1410: en el context de la campanya de Granada, Fernando I d'Aragó conquista la ciutat d'Antequera.
1492: en l'Oceà Atlàntic, les tres caravel·les de Cristóbal Colón arriben a una àmplia extensió coberta d'algues que després seria denominada Mar dels Sargassos.
1795: a Sud-àfrica, Gran Bretanya captura Ciutat del Cap.
1810: al poble de Dolores (Mèxic), el capellà Miguel Hidalgo convoca a una lluita armada en contra de la dominació espanyola, en un acte conegut com el Crit de Dolores i el qual dóna inici a la Independència de Mèxic.
1908: a Estats Units, Billy Durant funda l'empresa d'automòbils General Motors.
1939: acaba la Batalla de Khalkhin Gol amb una decisiva victòria soviètica sobre forces de Japó.
1940: es crea la Universitat de Colima, fundada pel president Díaz Ordaz.
1955: a Argentina, els militars enderroquen al govern de Juan Domingo Perón, dins de l'autodenominada "Revolució Libertadora".
1973: en l'Estadi Xile (Santiago de Xile), agents de la dictadura de Pinochet torturen i assassinen al cantautor Víctor Jara.
1975: Papua Nova Guinea s'independitza d'Austràlia.
1976: en La Plata (Argentina) succeeix la Nit dels llapis: diversos estudiants secundaris que lluitaven per la implementació del bitllet estudiantil són segrestats, torturats i assassinats per agents de la dictadura.
1982: a Líban succeeixen les Matances de Sabra i Chatila: falangistes cristians amb suport israelià assassinen a milers de civils.
1985: Colòmbia: es funda el Cercle Màgic de Medellín.
1987: se signa el Protocol de Mont-real relatiu a les substàncies que esgoten la capa d'ozó.
1998: a València es crea l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
2007: en l'Europeu de Rússia 2007, la selecció espanyola de voleibol guanya la medalla d'or.
2012: en el clasico del futbol artiguense, Wanderers li guanya a Sant Eugenio per 7 a 1

Naixements

Països Catalans

1899, Vinaròs, Baix Maestrat: Leopold Querol i Roso, pianista valencià (m. 1985).
1946, Alcoi, Alcoià: Camilo Blanes Cortés, conegut com Camilo Sesto, cantant valencià.
1998, Girona: Nil Cardoner, actor gironès.

Món

1076: Diego Rodríguez, fill del Cid Campeador (Rodrigo Díaz de Vivari).
1387: Enrique V, rei anglès (f. 1422).
1584: Francisco Corretja d'Arauxo, compositor i organista espanyol.
1736: Johannes Nikolaus Tetens, matemàtica i filòsof alemany (m. 1807).
1827: Jean Albert Gaudry, geólogo francès.
1829: Manuel Tamayo i Baus, escriptor espanyol (m. 1898).
1851: Emilia Pardo Bazán, escriptora espanyola (m. 1921).
1853: Albrecht Kossel, metge alemany, Premi Nobel de Medicina en 1910.
1863: Marjan Raciborski, botànic, taxónomo i fitogeógrafo polonès.
1873: Ricardo Flores Magón, revolucionari i anarquista mexicà.
1873: Víctor Guàrdia Quirós, advocat i escriptor costarricense.
1877: Julián Jueries, historiador i periodista espanyol (m. 1918).
1878: Karl Albiker, escultor i litógrafo alemany.
1882: Ricardo Rojas, escriptor i professor nacionalista argentí.
1886: Jean Arp, escultor francoalemán.
1888: Frans Eemil Sillanpää, escriptor finlandès, Premi Nobel de Literatura en 1939.
1893: Albert von Szent-Györgyi Nagyrápolt, fisiólogo hongarès, Premi Nobel de Medicina en 1937.
1893: Alexander Korda, cineasta hongarès.
1898: Louis Jacquinot, general i polític francès.
1905: Vladimír Holan, poeta txec.
1906: Jacques Brunius, actor francès (m. 1967).
1909: Julio Esteban Suárez, caricaturista, historietista i periodista uruguaià.
1910: Else Alfelt, pintora danesa.
1910: Karl Kling, piloto de carreres alemany.
1919: Laurence J. Peter, pedagog canadenc.
1921: Jon Hendricks, músic nord-americà de jazz.
1921: Jorge, historietista espanyol (m. 1960).
1923: Lee Kuan Yew, primer cap de govern de Singapur.
1924: Lauren Bacall, actriu nord-americana.
1925: Odón Betanzos, periodista espanyol.
1925: Charlie Byrd, músic nord-americà de jazz (m. 1999).
1925: Charles Haughey, polític irlandès.
1925: B. B. King, músic nord-americà.
1927: Peter Falk, actor nord-americà Columbo (m. 2011).
1930: Ken Coates, escriptor britànic (m. 2010).
1930: Anne Francis, actriu nord-americana (m. 2011).
1934: Ronnie Drew, cantant i compositor irlandès
1934: George Chakiris, actor nord-americà.
1934: Elgin Baylor, jugador de bàsquet nord-americà.
1935: Carl Andre, escultor nord-americà.
1939: Breyten Breytenbach, escriptor sud-africà.
1942: Bernie Calvert, músic britànic de la banda The Hollies.
1943: Andrés Vicente Gómez, productor de cinema espanyol.
1945: Jörg Grunert, geògraf i geomorfólogo alemany.
1945: Biagio Març, polític i periodista italià.
1945: Pat Stevens, actriu nord-americana.
1947: Enrique Krauze, editor, historiador i assagista mexicà.
1948: Rosemary Casals, tennista nord-americà.
1948: Kenney Jones, músic britànic de les bandes Small Façs i The Who.
1948: Susan Ruttan, actriu nord-americana.
1949: Chrisye, cantant indonesi (m. 2007).
1949: Ed Begley, Jr., actor nord-americà.1
1950: Loyola de Palacio, política espanyola.
1953: Nancy Huston, escriptora canadenca.
1953: Manuel Pellegrini, futbolista i entrenador xilè.
1954: Earl Klugh, guitarrista nord-americà.
1955: Yolandita Monge, cantant i actriu porto-riquenya.
1956: David Copperfield, il·lusionista nord-americà.
1956: Mickey Rourke, actor nord-americà.
1957: Falcão, cantant i músic brasiler.
1957: Pierre Moscovici, polític francès.
1957: Assumpta Serna, actriu espanyola.
1958: Jennifer Tilly, actriu nord-americana.
1958: Willy Wilhelm, yudoca neerlandès.
1959: Tim Raines, beisbolista nord-americà.
1959: Gijs Scholten van Aschat, actor neerlandès.
1960: Danny John-Jules, actor britànic.
1963: Richard Marx, compositor i cantant nord-americà.
1963: Rafael Reig, escriptor espanyol.
1964: Molly Shannon, actriu nord-americana.
1964: Rossy de Palma, actriu espanyola.
1965: Jasmin Roy, actor canadenc.
1965: Karl-Heinz Riedle, futbolista alemany.
1966: Jacob Morild, actor i cineasta danès.
1966: Stéphane Traineau, yudoca francès.
1966: Kevin Young, atleta nord-americà.
1966: Raúl Magaña, actor i conductor mexicà.
1967: Iaio Àguila, actriu filipina.
1967: Daniele Balli, futbolista italià.
1967: Hiroya Oku, pispa japonès.
1968: Rafael Alkorta, futbolista espanyol.
1968: Marc Anthony, cantant porto-riqueny.
1968: Apti Magomedov, yudoca moldavo.
1969: Justine Frischmann, cantant i guitarrista britànica.
1969: Janno Gibbs, actor i cantant filipí.
1969: Hernán Cristante, futbolista argentí.
1971: Amy Poehler, comediant i actriu nord-americana.
1972: Erik Raja, mag i mentalista filipí.
1972: Sprent Dabwido, polític i president de Nauru.
1973: Nguyen Ngoc Bich Ngan, actriu i escriptora vietnamita-canadenca.
1973: Alexander Vinokourov, ciclista kazakh.
1973: Luis Larrodera, periodista espanyol.
1975: Candra Wijaya, jugador indonesi de bàdminton.
1975: Gal Fridman, windsurfista israelià.
1975: Samanta Villar, periodista espanyola.
1976: Tina Barrett, cantant, actriu i ballarina britànica de la banda S Club 7.
1976: Greg Buckner, jugador de bàsquet nord-americà.
1976: Leire Pajín, política espanyola.
1978: Donen Dickau, jugador de bàsquet nord-americà.
1978: Carolina Dieckmann, actriu brasilera.
1979: Fanny Biascamano, cantant francesa.
1979: Aileen Celeste Gómez, actriu i model veneçolana.
1979: Fernanda Hansen, presentadora de TV i periodista xilena.
1980: Kitchie Nadal, cantautora filipina de la banda Mojofly.
1981: Alexis Bledel, actriu nord-americana.
1981: Daniel Martín Alexandre, futbolista espanyol.
1983: Katerine Avgoustakis, cantant belga d'ascendència grega.
1984: Sabrina Bryan, actriu i cantant nord-americà.
1984: Katie Melua, cantant georgiana.
1985: Madeline Zima, actriu nord-americana.
1986: Ian Harding, actor nord-americà.
1986: Farina Pao, actriu i cantant colombiana
1987: Daren Kagasoff, actor nord-americà.
1987: Louis Ngwat-Mahop, futbolista camerunès.
1988: Darlan Cunha, actor brasiler.
1991: Jesús Zavala, actor i cantant mexicà.
1992: Nick Jonas, cantautor nord-americà, de la banda Jonas Brothers.

Necrològiques

Món

307: Flavio Valerio Sever deposat emperador romà (assassinat).
655: Martín I papa italià.
1214: Diego López II d'Haro, noble biscaí
1380: Carlos V, rei francès.
1394: Clemente VII, primer antipapa del Gran Cisma d'Occident (1378-1394).
1498: Tomás de Torquemada, inquisidor espanyol.
1542: Diego d'Almagro el Mosso.
1583: Catalina Jagellón, duquessa de Finlàndia i reina de Suècia.
1574: Pedro Menéndez d'Avilés, conqueridor espanyol de la Florida.
1645: Juan Macías, religiós i sant dominico espanyol, radicat en el Perú.
1701: Jacobo II, rei anglès (n. 1633).
1702: Cipriano Barace, missioner jesuïta espanyol.
1736: Gabriel Fahrenheit, físic alemany.
1705: Farinelli, cantant italià.
1822: Auguste Jean Ameil, militar francès.
1824: Luis XVIII, rei francès.
1892: Gerónima Montealegre de Carranza, primera dama i filántropa costarricense (n. 1823).
1922: Gabriel Séailles, filòsof francès (n. 1852).
1925: Leo Fall, compositor austríac d'operetes (n. 1873).
1932: Ronald Ross, metge i entomólogo britànic, Premi Nobel de Medicina en 1902.
1936: Jean Baptiste Charcot, oceanógrafo i explorador francès.
1936: Cristóbal Colón i Aguilera, noble espanyol (n. 1878).
1943: Johan Ivar Liro, biòleg finlandès (n. 1872).
1944: Gustav Bauer, polític alemany.
1946: Mamie Smith, cantant nord-americà de jazz i blues.
1948: Manuel Arce i Ochotorena, cardenal espanyol (n. 1879).
1965: Fred Quimby, productor nord-americà de cinema.
1973: Víctor Jara, cantautor i director teatral xilè.
1974: Hipòlit Atilio López, polític argentí (n. 1929).
1977: Marc Bolan, cantant britànic capdavanter de la banda T. Rex.
1977: Maria Calles, soprano nord-americana, d'origen grec.
1980: Jean Piaget, psicòleg suís.
2002: James Gregory, actor nord-americà.
2004: Ramón Gabilondo, futbolista espanyol (n. 1913).
2006: Xavier Valls, pintor espanyol (n. 1923).
2007: Robert Jordan, escriptor nord-americà.
2010: Sitja (Mario Rodríguez), escriptor argentí (n. 1938).
2011: Jordi Dauder, actor espanyol (n. 1938).
2011: Mario Wschebor, matemàtic uruguaià (n. 1939).
2012: Ragnhild de Noruega, germana del rei Harald V

Festes i commemoracions

Món

Commemoració del dia de la Independència de Mèxic.
Dia Internacional de la Preservació de la Capa d'Ozó

Santoral catòlic

sants Corneli I, papa; Cebrià de Cartago, bisbe; Ludmila de Bohèmia, màrtir; Vidal de Savigny, fundador de l'Orde de Savigny; Juan Macías, dominic; beats Víctor III papa; Loís Aleman, bisbe d'Arle.

[STV]

17 de setembre

El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs. Queden 105 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1473 - Perpinyà: Signatura de la Pau de Perpinyà.
1801 - Alberic (la Ribera Alta): s'hi esdevé una revolta antisenyorial.

Món

1007: a 25 km al sud-oest de Bagdad (l'Iraq), un terratrèmol deixa 16 000 morts.
1111: Alfonso Raimúndez és coronat rei de Galícia, més tard serà el rei Alfonso VII.
1176: l'exèrcit bizantí i l'exèrcit turc selyúcida lliuren la batalla de Miriocéfalo.
1303: en Shanxi (Xina), a les 0:20 (hora local) succeeix un violent terratrèmol de 8,0 graus en l'escala sismológica de Richter, deixant un saldo d'entre 200 000 i 500 000 morts.
1497: Pedro d'Estopiñán pren Melilla en nom dels Ducs de Medina Sidonia per a la Corona de Castella.
1630: a Estats Units es funda la ciutat de Boston.
1787: a Estats Units, els congressistes ratifiquen la constitució.
1788: en Karánsebes (actual Romania) ocorre la Batalla de Karánsebes, on els austríacs atacant-ho a companys de les seves mateixes tropes per error.
1809: la Guerra de Finlàndia acaba oficialment.
1831: a Xile se li confereix a Rengo el títol de ciutat.
1843: a Santiago de Xile es funda la Universitat de Xile, successora de la Real Universitat de Sant Felipe.
1861: en el marc de la Guerra civil argentina, les forces de la província de Buenos Aires, al comandament de Mitre vencen a les forces nacionals d'Urquiza en la Batalla de Pavón.
1869: a Argentina, durant la presidència de Domingo Sarment, finalitza el primer cens nacional.
1894: Batalla naval del riu Ja-dl. (guerra xinès-japonesa) entre Xina i Japó; victòria japonesa.
1914: Andrew Fisher pren possessió com a primer ministre d'Austràlia per tercera i última vegada.
1923: fundació de Luis Ángel Firpo, club de futbol salvadorenc d'Usulután.
1939: els soviètics envaeixen Polònia oriental.
1943: la ciutat russa de Bryansk és alliberada dels nazis pels exèrcits soviètics.
1944: en el marc de la Segona Guerra Mundial, tropes aerotransportades dels Aliats envaeixen els Països Baixos com a part de l'Operació Market Garden.
1964: a Mèxic s'inaugura el Museu Nacional d'Antropologia.
1978: en Camp David (EE. UU.) el president egipci Anwar el-Sadat i el primer ministre israelià Menahem Begin signen l'acord de pau.
1980: a Asunción (Paraguai), un comando integrat per combatents argentins abat a l'ex dictador nicaragüenc Anastasio Somoza Debayle, que hi havia oposat asil sota la dictadura del paraguaià Stroessner.
1991: l'Assemblea General de les Nacions Unides admet a Corea del Nord, Corea del Sud, Micronèsia, les Illes Marshall, Estònia, Letònia i Lituània com a membres de l'ONU.
1991: A Estats Units, la banda d'Hard rock, Guns N' Roses publica dues dels millors àlbums de la història: Usi Your Illusion I i Usi Your Illusion II On van aparèixer cançons èpiques com a Don't Cry, November Rain i Estranged.
1991: es publica en Internet la primera versió (0.01) del kernel Linux.
Unió Europea gana la demanda de monopoli contra Microsoft.
2008: a Pequín (Xina) se celebra la cerimònia de clausura dels XIII Jocs Paralímpics.
2008: la Unió Astronòmica Internacional (IAU) s'inclina en favor de la proposta de l'equip investigador d'EE. UU. i en honor d'una deïtat hawaiana anuncia el nom d'Haumea per al cinquè planeta nan del Sistema Solar.
2008: Google llança la versió en espanyol de Knol.
2012: Esperanza Aguirre dimiteix a Madrid de l'Assemblea que presideix i del seu escó en la mateixa.
2012: El Teatre Imperi de Valparaíso, edifici patrimonial de principis del segle XX situat en el port xilè, s'incendia i perd completament la seva infraestructura a excepció de la seva façana.
2013: Surt el vídeo jugo Grand Theft Acte V.

Naixements

Països Catalans

1953: Joan Isaac, cantant i compositor

Món

879: Carlos el Simple, rei francès.
1550: Pablo V, papa italià entre 1605 i 1621.
1584: Francisco Corretja d'Arauxo, compositor espanyol (m. 1654).
1730: Friedrich Wilhelm von Steuben, militar nord-americà nascut en Prusia (m. 1794).
1803: Constantin Wilhelm Lambert Gloger, ornitólogo alemany.
1826: Bernhard Riemann, matemàtic alemany.
1838: Valeriano Weyler, militar i polític espanyol.
1850: Abilio Manuel Guerra Junqueiro, poeta portuguès.
1857: Konstantín Tsiolkovski, físic rus.
1869: Christian Lange, historiador i pacifista noruec, Premi Nobel de la Pau en 1921.
1884: Charles Tomlinson Griffes, compositor nord-americà.
1892: Hendrik Franciscus Willen, organista, pianista i compositor holandès.
1903: George Koltanowsky, ajedrecista belga.
1904: Frederick Ashton, ballarí i coreògraf equatorià.
1915: Adolfo Sánchez Vázquez, filòsof i escriptor mexicà (m. 2011).
1919: Vincenzo Torriani, directiu esportiu italià (m. 1996).
1918: Chaim Herzog, president israelià.
1922: Virgili Barco Vargas, president colombià (1986-1990).
1922: Agostinho Net, primer president angolès.
1923: Hank Williams, cantant de country nord-americà.
1926: Héctor Gros Espiell, polític uruguaià (m. 2009).
1927: Hélène Langevin-Joliot, física nuclear francesa.
1928: Roddy McDowall, actor anglès.
1928: Alberto González, humorista cubà (m. 2012).
1929: sir Stirling Moss, piloto d'automobilisme britànic.
1930: David Huddleston, actor nord-americà.
1930: Enrique Alejandro Mancini, periodista argentí (m. 2008).
1931: Anne Bancroft, actriu nord-americana (m. 2005).
1934: Maureen Connolly, tennista nord-americà.
1935: Ken Kesey, escriptor nord-americà.
1935: Melcochita, actor, còmic i cantant peruà.
1939: David Souter, jutge nord-americà.
1942: Lupe Ontiveros, actriu nord-americana. (m. 2012).
1944: Reinhold Messner, alpinista italià.
1945: Phil Jackson, entrenador de bàsquet nord-americà.
1945: Bruce Spence, actor neozelandès.
1948: Didith Reyes, cantant filipina.
1948: John Ritter, actor nord-americà (m. 2003).
1949: Cassandra Peterson, actriu nord-americana.
1949: Miguel Ángel Gómez Martínez, compositor i director d'orquestra espanyol.
1950: Soledad Alvear, política xilena.
1952: El Nen de la Capeja (Pedro Gutiérrez Moya), torero espanyol.
1955: Charles Martinet, actor nord-americà de veu.
1956: Francesc Capdevila "Max", dibuixant de còmics, il·lustrador i editor espanyol.
1956: Almazbek Atambayev, president de Kirguizistan.
1958: Nancho Novo, actor espanyol.
1960: Damon Hill, piloto de Fórmula 1 britànic.
1961: Ty Tabor, músic nord-americà de la banda King's X.
1962: Baz Luhrmann, cineasta australià.
1963: Rami Saari, poeta israelià.
1965: Bryan Singer, cineasta nord-americà.
1965: Iūji Naka, programador del joc original Sonic the Hedgehog.
1966: Doug I. Fresh, raper, productor i beatboxer nord-americà.
1966: Stéphane Rousseau, actor i comediant canadenc.
1968: Marie Chantal de Grècia, princesa danesa.
1968: Anastacia, cantant i compositora nord-americana.
1968: Paul Tracy, piloto d'automobilisme canadenc.
1969: Claudio Ubeda, futbolista argentí.
1969: Keith Flint, vocalista anglès de la banda The Prodigy.
1969: Tito Vilanova, futbolista i entrenador català.
1971: Adriana Karembeu, model eslovaca.
1971: Jens Voigt, ciclista alemany.
1972: Bobby Lee, actor i comediant nord-americà.
1973: Demis Nikolaidis, futbolista grec.
1974: Darío Rodríguez, futbolista uruguaià
1974: Rasheed Wallace, baloncestista nord-americà.
1975: Álvaro Fuentes, músic espanyol de la banda L'Orella de Van Gogh.
1975: Austin St. John, actor nord-americà.
1975: Jimmie Johnson, piloto d'automòbils estoc nord-americà.
1977 (data en què va ser anotada per les seves apropiadores): Victoria Donda, política argentina, nascuda en captivitat a principis d'agost.
1977: Mónica Ergueta, cantant boliviana.
1977: Juan Antonio Fletxa, ciclista espanyol.
1977: Denis Kang, lluitador d'arts marcials mixtes francès.
1977: Simone Perrotta, futbolista italià.
1978: Cristina Alcázar, actriu espanyola.
1979: Chuck Comeau, músic canadenc de la banda Simple Pla.
1979: Ingrid Martz, actriu i model mexicana.
1979: Robby Navarro, cantant filipí.
1981: Bakari Koné, futbolista marfileño.
1983: Knox Cameron, futbolista nord-americà.
1983: Jennifer Peña, cantant nord-americà.
1985: Jon Walker, baixista nord-americà de la banda Panic at the Disc.
1986: Rafael Castillo, «De la Ghetto», cantant porto-riqueny.
1994: Nora Cano, actriu mexicana.

Necrològiques


Món

1179: Hildegard de Bingen, abadessa, compositora i escriptora alemanya.
1485: Pedro Arbués, sacerdot espanyol (n. 1441).
1665: Felipe IV, rei espanyol.
1674: Pedro Menéndez d'Avilés, conqueridor espanyol de Florida.
1679: Juan José d'Àustria, polític i militar espanyol.
1791: Tomás d'Iriarte, poeta espanyol.
1823: Abraham Louis Breguet, físic, rellotger i empresari suís (n. 1747).
1836: Antoine Laurent de Jussieu, metge i botànic francès.
1853: Laureano Pineda, polític nicaragüenc, director suprem en dues oportunitats (n. 1802).
1863: Alfred de Vigny, poeta, dramaturg, i novel·lista francès.
1867: Luis d'Usoz, hebraísta i erudit espanyol (n. 1807).
1892: Rudolf von Ihering, jurista i filòsof alemany
1894: José Manuel Estrada, orador, periodista i historiador argentí.
1901: Juan Esteban Rodríguez Segura, polític xilè (n. 1818).
1915: Remy de Gourmont, novel·lista, crític d'art i periodista francès.
1948: Folke Bernadotte, diplomàtic suec.
1951: Jimmy Yancey, pianista i compositor de blues nord-americà.
1965: Alejandro Casona, dramaturg espanyol.
1966: Fritz Wunderlich, tenor alemany (n. 1930).
1968: Jaime Eyzaguirre, historiador xilè.
1972: Akim Tamiroff, actor soviètic.
1973: Eugenio Garsa Sada, empresari mexicà.
1979: Miloslav Kabeláč, compositor txec.
1980: Anastasio Somoza Debayle, militar i dictador nicaragüenc.
1993: Christian Nyby, cineasta nord-americà.
1994: Karl Popper, filòsof britànic.
1994: Richard Basehart, actor nord-americà.
1996: Spiro Agnew, vicepresident nord-americà (n. 1918).
1996: Teodoro "Lolo" Fernández, futbolista peruà (n. 1913).
1997: Xarxa Skelton, actor i còmic nord-americà (n. 1913).
2000: Nicole Reinhart, ciclista nord-americà.
2001: Rodrigo Uría González, advocat espanyol, Premio Príncep d'Astúries 1990 (n. 1906).
2003: Erich Hallhuber, actor alemany.
2005: Alfred Reed, compositor nord-americà (n. 1921).
2007: Miguel Ramón Esquerre, polític espanyol (n. 1919).
2010: Laura Daners, periodista, presentadora de televisió i nedadora uruguaiana (n. 1967).
2011: Ignacio Fernández de Castro, sociòleg i advocat espanyol (n. 1919).
2011: Rodolfo Gajardo, professor i ecólogo xilè (n. 1947).
2011: Kurt Sanderling, director d'orquestra i músic alemany (n. 1912).
2011: Moisés Villanueva de la Llum, polític mexicà (n. 1964).
2012: Sylvia Bermann, psiquiatre, catedràtica i montonera argentina (n. 1922).

Festes i commemoracions

Països catalans

Santa Agatòclia (màrtir), festa major de Mequinensa (el Baix Cinca).


Santoral catòlic

sants Míriam, profetessa; Agatòclia (màrtir); Sàtir de Milà; Coloma de Còrdova, màrtir; Hildegarda de Bingen abadessa; Martí de Finojosa, abat i bisbe de Sigüenza; Robert Bellarmino, cardenal; Lambert de Lieja, bisbe; Pere Arbués, màrtir; beat Stanislaus Papczyński, fundador de la Congregació dels Clergues Marians; beat Joan Duns Escot, religiós; serventes de Déu Agnès de Peranda i Clara de Porta, clarisses; servent de Déu Giuseppe De Piro.

[STV]

18 de setembre

A Peasant Woman By A Barn.

El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs. Queden 104 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1714, Catalunya: Una setmana més tard de la desfeta de Barcelona, cau Cardona en arribar la ordre de rendició, esdevenint Cardona el darrer baluard de la Catalunya continental.

Món

96: assassinat de l'emperador romà Domiciano, acaba amb ell la dinastia Flavia. És proclamat nou emperador Nerva i iniciant la dinastia Antonina.
323: les tropes imperials romanes, al comandament de Crispo, derroten a Licinio en la batalla naval de Crisópolis.
1810: a Santiago (Xile) es reuneix la Primera Junta de Govern, primer antecedent per a la independència i actualment és celebrada com a data de les Festes Pàtries a Xile.
1851: a Estats Units es funda el periòdic The New York Estafis.
1882: el comandant argentí Luis Jorge Fontana (1846-1920) torna del seu viatge d'exploració al llavors misteriós riu Pilcomayo (que neix a Bolívia i separa les fronteres entre Paraguai i Argentina).
1904: a Lima (Perú) es funda el Lawn Tennis Club.
1927: a Estats Units inicia transmissions el canal de televisió CBS.
1928: a Alemanya vola per primera vegada el Graf Zeppelin.
1930: a Mèxic inicia transmissions la Cadena W.
1931: a la ciutat de Mendoza (Argentina) inicia transmissions la ràdio LV10 Radi de Que el seu.
1931: Japó envaeix Manchuria.
1947: entra en actiu la Força Aèria dels Estats Units, en anglès USAF (United States Air Force)
1950: a Brasil es funda Rede Tupi, primera cadena de televisió d'aquest país.
1968: a Mèxic, 10000 soldats de l'exèrcit entren i ocupen Ciutat Universitària, detenint a diversos estudiants i líders del moviment estudiantil. Hi ha diversos morts i desapareguts.
1969: a París s'inicia l'última Conferència de París fins al moment.
1970: a Londres mor el reconegut guitarrista nord-americà Jimi Hendrix (27).
1980: el cubà Arnaldo Tamayo es converteix en el primer llatinoamericà i el primer afrodescendiente a volar a l'espai, a bord de la nau soviètica Soyuz-38.
1987: Jerzy Kukuczka es converteix en el segon home, després de Reinhold Messner, a coronar tots els «ochomiles» (els catorze becs amb altura superior a 8000 metres que existeixen a la Terra).
1989: a Puerto Rico, l'huracà Hugo causa greus danys.
1990: Liechtenstein s'uneix a l'ONU
1999: ETA declara una treva indefinida de manera unilateral (conclosa el tres de desembre de 1999).
2004: la cantant i ballarina Britney Spears contreu matrimoni amb el ballarí Kevin Federline.
2006: a Buenos Aires (Argentina) desapareix Jorge Julio López, un dels principals testimonis en el judici contra l'excomisario Miguel Etchecolatz, qui estava acusat per homicidis, tortures i desaparicions comeses durant la dictadura militar (1976-1983).
2008: llançament del Crysis Warhead a través de la plataforma Steam.
2008: debut del Real Racing Club de Santander en competició europea (Copa de la UEFA).
2009: cessament d'emissions de Jetix i inici d'emissions de Disney XD a Espanya.
2009: tiroteig en l'estació Balderas del metre de la Ciutat de Mèxic, on resulten 2 persones mortes i 5 ferides.
2009: a Polònia succeeix l'explosió minera en Wujek-Śląsk.
2011: en Sikkim (Índia) succeeix un terratrèmol.
2013: en Cupertino (EE.UU) Es llança al publico el sistema operatiu mòbil IOS 7

Naixements

Països Catalans

1863, Godella, l'Horta Nord: Lambert Alonso i Torres, tenor i pintor valencià (m. 1929).

Món

53: Trajano, emperador romà.
1434: Leonor de Portugal i Aragó, aristòcrata portuguesa, esposa de l'emperador Federico III d'Habsburgo.
1495: Luis X de Baviera, aristòcrata bavarès.
1505: María d'Àustria, reina hongaresa.
1525: Pedro Enríquez d'Acevedo, militar i polític espanyol.
1587: Francesca Caccini, compositora italiana del barroc.
1684: Johann Gottfried Walther, compositor alemany.
1709: Samuel Johnson, escriptor i lexicògraf britànic.
1750: Tomás d'Iriarte, escriptor, poeta i dramaturg espanyol.
1752: Adrien-Marie Legendre, matemàtic francès.
1765: Papa Gregorio XVI (1831-1846).
1782: José Tomás Boves, militar espanyol.
1786: Cristián VIII de Dinamarca, rei de Noruega i Dinamarca.
1795: Kondrati Ryléyev, revolucionari rus.
1819: León Foucault, físic francès.
1832: Tomás Martín Feuillet, poeta i escriptor panameny.
1838: Anton Mauve, pintor realista neerlandès, primer del pintor Vincent van Gogh.
1854: Florentino Ameghino, naturalista, paleontòleg, antropòleg i professor argentí.
1870: Clark Wissler, antropòleg nord-americà.
1875: Tomás Burgos Sotomayor, emprenedor xilè.
1886: Carmine Gallone, cineasta italià.
1891: Demetrio Románov, príncep rus.
1893: Frederic Marès, escultor espanyol (m. 1991).
1895: John George Diefenbaker, polític canadenc i Primer ministre de Canadà
1899: Ricardo Cortez actor i latin lover jueu vienés de cinema mut (m. 1977).
1899: Eleazar Guzmán Barron, metge, bioquímic i investigador peruà.
1905: Greta Gràcia, actriu sueca. (m. 1990)
1905: Enrique Caballero Aburto, polític mexicà.
1907: Edwin Mattison McMillan, químic nord-americà, Premi Nobel de Química en 1951.
1913: Antonio Tormo, cantant argentí (m. 2003).
1915: Jilma Fusta, artista plàstica cubana, escultora del Crist de l'Havana (m. 2000).
1915: Eduardo Boza Masvidal, religiós cubà.
1916: Mercedes Salisachs, escriptora espanyola.
1918: José Pérez Gil, pintor espanyol.
1920: Jack Warden, actor nord-americà.
1923: Xavier Valls, pintor espanyol (m. 2006).
1932: Luis Ayala, tennista xilè.
1939: Jorge Sampaio, president de Portugal (1996-2006).
1939: Frankie Avalon, actor i cantant nord-americà.
1940: Abbas el Fassi, primer ministre del Marroc (2007-).
1941: Michael Hartnett, poeta irlandès.
1942: Gabriella Ferri, cantant italiana (m. 2004).
1946: Gerardo Bernal, físic mexicà d'origen argentí.
1946: Rocío Jurado, cantant i actriu espanyola.
1947: Giancarlo Minardi, empresari italià, fundador i director general de l'equip de Fórmula 1 Minardi.
1949: Peter Shilton, futbolista britànic.
1949: Kerry Livgren, tecladista i baterista nord-americà, de la banda Kansas.
1949: Javier Barrero, polític espanyol.
1950: Shabana Azmi, actriu índia.
1952: Dee Dee Ramone, baixista nord-americà, de la banda Ramones.
1954: Dennis Johnson, baloncestista i entrenador nord-americà.
1954: Steven Pinker, psicòleg i lingüista canadenc.
1958: John Aldridge, futbolista irlandès.
1960: Nils Petter Molvær, músic noruec de jazz.
1960: Elena Valencià, política espanyola.
1963: John Powell, compositor britànic de música cinematogràfica.
1966: Gabino Diego, actor espanyol.
1967: José Guerrero Roldán, el Yuyu, presentador del programa de ràdio El Pelotazo.
1968: Toni Kukoc, baloncestista croat.
1969: Rafael Araneda, animador de televisió xilè.
1971: Llanci Armstrong, ciclista nord-americà.
1971: Leo Montero, conductor de televisió argentí.
1971: Anna Netrebko, soprano rusoaustriaca.
1973: Aitor Karanka de la Falç, futbolista espanyol.
1973: James Marsden, actor nord-americà.
1973: Ami Onuki, cantant de pop japonès (Puffy AmiYumi).
1973: Mark Shuttleworth, primer cosmonauta sud-africà.
1973: Dario Frigo, ciclista italià.
1973: Mário Jardel, futbolista brasiler.
1974: Xzibit, raper nord-americà, actor i conductor del programa Pimp my ride.
1974: Sol Campbell, futbolista britànic.
1977: Lil Tie, futbolista xinès.
1978: Pilar López d'Ayala, actriu espanyola.
1979: Daniel Aranzubia Aguado, futbolista espanyol.
1979: Alison Lohman, actriu nord-americana.
1979: Junichi Inamoto, futbolista japonès.
1981: Aitor Lluna, actor espanyol.
1982: José Devaca, futbolista paraguaià.
1983: Andrew Boyens, futbolista neozelandès.
1984: Travis Outlaw, baloncestista nord-americà.
1986: Keeley Hazel, model britànica.
1987: Ludovic Genest, futbolista francès.
1989: Serge Ibaka, baloncestista espanyol.

Necrològiques

Països Catalans

1834, Igualada: Josep Romagosa i Pros, militar carlí mor afusellat.
1970, Barcelona: Eduard Fontserè i Riba, meteoròleg i sismòleg català
1989, Barcelona: Antoni Vila i Arrufat, pintor i gravador català.

Món

96: Domiciano, emperador romà.
411: Constantino III, emperador romà.
999: El Primer Home llop Licaon, Licantropo grec-Hispà.
1180: Luis VII de França, rei francès.
1675: Carlos IV, duc de Lorena.
1783: Leonhard Euler, matemàtic suís.
1830: Juan Baptista Busts, polític i militar argentí.
1830: William Hazlitt, escriptor britànic.
1872: Ana María Martínez de Nisser, heroïna i escriptora colombiana.
1872: Carlos XV, rei suec i noruec entre 1859 i 1872.
1891: José Manuel Balmaceda Fernández, polític xilè.
1894: Rafael Núñez, president colombià.
1896: Hippolyte Fizeau, físic francès.
1904: Juan Andrés Gelly i Obes, militar argentí (n. 1815).
1908: Emilia Vaig calar, escriptora espanyola.
1931: Geli Raubal, personalitat austríaca.
1939: Stanisław Ignacy Witkiewicz, escriptor, fotògraf, filòsof i pintor polonès.
1943: Magdalena Cruells i Comes, religiosa espanyola (n. 1864).
1948: Yoni Abramski, de 12 d'edat, en Jerusalen, a les mans de franctirador jordà.
1954: Armando Reverón, pintor veneçolà.
1956: Adélard Godbout, polític canadenc.
1961: Dag Hammarksjöld, polític, diplomàtic suec i secretari general de l'ONU.
1964: Sean O'Casey, dramaturg irlandès.
1967: John Douglas Cockcroft, físic britànic, premi nobel de física en 1951.
1968: León Felipe, poeta espanyol.
1968: Franchot Tone, actor nord-americà.
1970: Jimi Hendrix, guitarrista nord-americà.
1979: José Pascual Vila, químic espanyol (n. 1895).
1998: Poch, músic espanyol (Enderrocaments Arias) (n. 1954).
2003: Eugenio Marcano, investigador i naturalista dominicà.
2004: Russ Meyer, director de cinema nord-americà.
2005: Michael Park, piloto de ral·li britànic.
2008: Humberto Solás, director de cinema i productor cubà (n. 1941).
2008: Maurici Kagel, compositor argentí (n. 1931).
2010: Egon Klepsch, polític alemany (n. 1935).
2010: Bobby Smith, futbolista britànic (n. 1933).
2012: Santiago Carrillo, polític comunista espanyol (n. 1915).
2012: Haim Hefer, cantautor i escriptor israelià (n. 1925).
2012: Betty Kaunda, esposa del president zambio Kenneth Kaunda (n. 1928).
2012: Jorge Manicera, futbolista uruguaià (n. 1938).
2012: Steve Sabol, cineasta nord-americà (n. 1942).


Santoral católic

sants Ferriol de Viena, màrtir; Ferriol de Llemotges, bisbe; Josep de Copertino, patró dels astronautes

[STV]

19 de setembre

Camerino. 1.995

El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs. Queden cent tres dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1809: La ciutat de Girona resisteix un ferotge atac de les tropes franceses que l'assetjaven. L'esdeveniment és conegut com "El Gran Dia de Girona".
2010: Neix el canal 3XL, un canal de Televisió de Catalunya que substitueix l'antic Canal 300 i suposa una continuació al programa contenidor juvenil 3xl.cat.

Món

335: en Bizancio (Turquia) Dalmacio es fa amb el títol de César i destrona a Constantino I el Gran.
1356: en Poitiers (França), els anglesos derroten als francesos (batalla de Poitiers).
1508: en el nord-oest d'Escòcia succeeix un terratrèmol d'uns 7 graus en l'escala de Richter, que se sent a Anglaterra i Escòcia.
1526: en l'actual Guanajuato (Mèxic), l'espanyol Nicolás de Sant Luis Montáñez funda el llogaret de Sant Francisco d'Acámbaro (actual Acámbaro).
1580: a Alger, l'escriptor espanyol Miguel de Cervantes Saavedra és alliberat de la seva captivitat.
1676: a Estats Units, el llogaret de Jamestown (Virgínia) és incendiada per les forces de l'acabalat personatge britànic Nathaniel Bacon (1640-1676).
1771: a Espanya es crea l'Ordre de Carlos III, la més alta condecoració civil espanyola.
1777: en Saratoga es lliura la primera batalla de Saratoga.
1783: en Versalles (França), els germans Montgolfier realitzen el seu primer vol amb globus.
1821: a Perú, els espanyols perden el fort del Callao, prop de Lima, sota l'atac del general argentí José de Sant Martín.
1841: en Famaillá (província de Tucumán, a Argentina) es lliura la batalla de Famaillá.
1862: en el marc de la Guerra Civil d'Estats Units, les tropes unionistes sota les ordres del general William Rosecrans derroten a les forces confederades del general Sterling Price (batalla de Iuka).
1863: en el marc de la Guerra de Secessió es lliura la batalla de Chickamauga.
1868: en el sud d'Espanya es deslliga la revolta a Cadis contra la monarquia d'Isabel II d'Espanya que desembocarà en la revolució coneguda com La Gloriosa.
1870: en el marc de la Guerra franc-prusiana, els alemanys inicien el lloc de París. Durarà 135 dies.
1870: Després d'haver envaït els Estats papals, l'armada italiana deixa el lloc de Roma, entrant a la ciutat al següent dia.
1873: a Estats Units, després de la fallida del banc Jay Cooke & Co., succeeix el Segon Divendres Negre que provoca un gran pànic financer.
1880: a Logronyo (Espanya) s'inaugura el Teatre Bretón dels Ferrers.
1891: a Santiago de Xile, el president de la República, José Manuel Balmaceda, se suïcida quan es trobava refugiat en l'ambaixada argentina.
1893: Nova Zelanda promulga el sufragi femení.
1895: en Jimaguayú (Cuba), els patriotes promulguen la Constitució de Jimaguayú.
1895: en l'entrada del port de l'Havana (Cuba) s'enfonsa el creuer espanyol Sánchez Barcáiztegui; en el naufragi pereix el general Delgado Parell.
1899: a França, succeeix el perdó públic al capità jueu francès Alfred Dreyfus.
1900: a Estats Units, Butch Cassidy i Sundance Kid cometen el seu primer atracament junts.
1902: a Moçambic, les forces portugueses de la colònia derroten i fan presoner al cap natiu Kubi, amb el que finalitza la rebel·lió iniciada en 1895 contra el domini portuguès.
1919: a França se signa el Tractat de Saint-Germain-en-Laye.
1921: al Marroc, el líder rebel Abd el Krim proclama la independència de la República del Rif.
1923: a Espanya, el rei emet un reial decret que prohibeix que els territoris envaïts o colonitzats s'independitzin.
1926: a Milà Itàlia s'inaugura l'Estadi Giuseppe Meazza amb una trobada entre AC Milan i Inter de Milà.
1928: a Estats Units, Walt Disney estrena la primera pel·lícula sonora d'animació.
1929: a Mèxic, José Vasconcelos Calderón, candidat a la presidència de Mèxic, surt il·lès d'un atemptat en el qual va haver-hi dos morts.
1934: a Estats Units, Bruno Hauptmann és arrestat pel segrest i assassinat del fill de l'aviador Charles Lindbergh.
1935: a Espanya, l'escàndol de l'estraperlo produeix una crisi governamental.
1939: França i Gran Bretanya rebutgen la proposta de pau d'Hitler, qui exigeix el reconeixement de les conquestes territorials alemanyes.
1940: a Polònia, el militar Witold Pilecki es fa detenir i enviar al camp de concentració d'Auschwitz per treure informació i començar la resistència jueva en els camps de concentració.
1941: Neix Cass Elliot, integrant de la banda The Mames & the Papes, i també solista.
1942: en Brody (Ucraïna) succeeix un holocaust; prop de 2.500 jueus són deportats i aniquilats per la Gestapo en el camp de concentració de Belzec.
1944: Moscou i Finlàndia celebren un armistici.
1946: a la Universitat de Zuric (Suïssa), el discurs de Winston Churchill funda el Concili d'Europa.
1950: a Bèlgica, l'astrònom luxemburguès Sylvain Arend (1902-1992) descobreix l'asteroide Antíloco (1583).
1952: a Estats Units ―en ple macartismo―, el Govern prohibeix a l'actor britànic Charles Chaplin entrar al país després del seu viatge amb vaixell a Anglaterra.
1955: a Argentina, el president Juan Domingo Perón presenta la seva renúncia formal a la presidència després d'haver estat enderrocat.
1957: Estats Units fa esclatar per primera vegada una bomba nuclear sota terra.
1958: el Front d'Alliberament algerià constitueix en l'exili un Govern provisional de la República d'Algèria, presidit per Ferhatí Abbas.
1959: a Estats Units, el dirigent soviètic Nikita Khrushchev visita Disneyland.
1968: a Mèxic, el rector de la UNAM (Universitat Nacional Autònoma de Mèxic) protesta per l'ocupació militar de Ciutat Universitària i encapçala una manifestació, la primera en la qual la rectoría de la UNAM recolza explícitament al moviment estudiantil. La Cambra de diputats, en veu del seu líder Luis Farías, ataca al rector Fangs Sierra, qui presenta la seva renúncia, sense que li anés acceptada. La Junta de Govern li demana expressament que romangui al capdavant de la UNAM.
1972: a Londres s'utilitza per primera vegada una carta bomba. L'objectiu és l'ambaixada israeliana.
1973: a Suècia es corona a Carlos XVI Gustavo.
1976: als afores de Karatepe (Osmaniye, Turquia), un Boeing 727 de la companyia Turkish Airlines s'estavella contra les muntanyes Taurus, matant als 155 passatgers a bord.
1976: a Suècia, una coalició centrista, liberal i moderada derrota al Partit Socialdemòcrata per primera vegada des de 1932.
1980: en Baikonur (Kazakhstan), el primer cosmonauta cubà, Arnaldo Tamayo Méndez, és llançat a l'espai en la nau soviètica Soyuz 38.
1982: a Estats Units, Scott Fahlman crea les primeres emoticones.
1983: Sant Cristóbal i Nieves —una de les illes Antilles— s'independitza de l'Imperi britànic.
1985: en la Ciutat de Mèxic a les 7:19 am. ocorre un terratrèmol de 8,5° en l'escala de Richter. Deixant destrossada la Ciutat amb un total de més de 10,000 morts
1988: en els Jocs Olímpics de Seül, Greg Louganis sofreix una lesió en el cap.
1989: moren els 170 ocupants d'un DC-10 francès, destruït en l'aire per un atemptat terrorista amb explosiu de la resistència de Txad (Àfrica).
1991: Ötzi, l'Home de Gel és descobert per uns turistes alemanys.
1991: Argentina anuncia la seva retirada del Moviment de Països No Alineats.
1993: Bolívia aconsegueix la seva classificació al Mundial de Futbol de la FIFA a celebrar-se a Estats Units en 1994 en empatar 1-1 com a visitant enfront d'Equador.
1994: Haití: invasió per part de forces nord-americanes.
1995: el terrorista nord-americà Unabomber aconsegueix que el seu manifest, intitulat “La Societat Industrial i El seu Futur”, sigui publicat en el Washington Post i New York Estafis.
1998: Julio Anguita s'acomiada com a secretari general del Partit Comunista d'Espanya (PCE).
1999: l'exèrcit rus es prepara per envair Txetxènia, amb uns 30.000 soldats.
2005: estrena de la primera temporada de la sèrie de televisió "How I Met Your Mother (Com vaig conèixer a la vostra mare en castellà)".
2006: Cop militar a Tailàndia. Es revoca la Constitució i s'instaura la llei marcial.
2011 : el panameny Mariano Rivera aconsegueix 602 jocs salvats amb els New York Yankees, nou rècord de les Grans Lligues de Beisbol d'Estats Units.



Naixements

Països Catalans

1772 - València: Vicent López i Portaña, pintor del neoclassicisme valencià, pintor de cambra de la monarquia borbònica, des de Carles IV fins a Isabel II (m. 1850).

Món

86: Antonino Pío, emperador romà entre el 138 i el 161.
866: León VAIG VEURE el Sabio, emperador bizantí entre el 886 i el 912.
1377: Alberto IV, duc austríac (m. 1404).
1551: Enrique III, rei polonès entre 1573 i 1574 i francès entre 1574 i 1589.
1683: Lorenz Heister, botànic i cirurgià alemany (m. 1758).
1749: Jean Baptiste Joseph Delambre, matemàtic i astrònom francès.
1754: Louis Claude Marie Richard, metge i botànic francès.
1759: William Kirby, entomólogo britànic (m 1850).
1774: Giuseppe Gasparo Mezzofanti, cardenal i lingüista italià.
1775: José Félix Ribas, militar i capdavanter independentista veneçolà.
1796: Hartley Coleridge, poeta britànic (m. 1849).
1799: René Caillé, explorador francès (m. 1838).
1802: Lajos Kossuth, polític hongarès.
1803: María Ana de Savoia, emperadriu austríaca i reina hongaresa i bohèmia (m. 1884).
1804: Genaro Berón d'Astrada, militar i polític argentí.
1813: Christian Heinrich Friedrich Peters, astrònom alemany.
1826: Antonio Raimondi, geògraf, naturalista i explorador italià.
1828: Fridolin Anderwert, polític suís (m. 1880).
1844: Rufino José Corb, filòleg colombià.
1858: Lisandro Alvarado, metge, naturalista, historiador, etnólogo i lingüista veneçolà (m. 1931).
1867: Arthur Rackham, il·lustrador de llibres britànic.
1873: Rudolf Charousek, ajedrecista hongarès (m. 1900).
1882: Christopher Stone, disc jockey britànic (m. 1965).
1886: Jenaro Sánchez Delgadillo, sacerdot, màrtir i sant mexicà (m. 1927).
1887: Lynne Overman, actor nord-americà (m. 1943).
1889: Sadie Delany, físic nord-americà (m 1999).
1898: Giuseppe Saragat, president italià (m. 1988).
1901: Joe Pasternak, productor hongarès (m. 1991).
1901: Ludwig von Bertalanffy, biòleg austríac.
1908: Mika Waltari, escriptor finlandès.
1908: Tatsuo Shimabuku, karateka japonès (m. 1975).
1908: Robert Lecourt, polític francès (m. 2004).
1910: Margaret Lindsay, actriu nord-americana (m. 1981).
1911: William Golding, novel·lista britànic.
1912: Kurt Sanderling, director d'orquestra alemany. (m. 2011)
1913: Frances Farmer, actriu nord-americana (m. 1970).
1915: Germán Valdés, actor i humorista mexicà (m. 1973).
1918: Vicente Pozuelo Escudero, metge espanyol.
1919: Juan Barjola, pintor espanyol.
1919: Tom Ebbert, trombonista nord-americà de jazz (n. 1919).
1921: Paulo Freire, educador, pedagog i escriptor brasiler.
1921: Ángel Liberal Lucini, almirall espanyol.
1922: Damon Knight, editor i crític de ciència ficció nord-americana.
1922: Emil Zátopek, atleta txecoslovac.
1926: Masatoshi Koshiba, físic japonès, Premi Nobel de Física en 2002.
1928: Elvira Quintillá, actriu espanyola.
1928: Adam West, actor nord-americà.
1930: Antonio Margheriti, director italià (m. 2002).
1931: Rosemary Harris, actriu britànica.
1931: Jean-Claude Carrière, actor i guionista francès.
1932: Anabel Gutiérrez, actriu de cinema i televisió mexicana.
1933: David McCallum, actor britànic.
1934: Brian Epstein, mánager britànic (m. 1967).
1935: Benjamin Thurman Hacker, pilot naval nord-americà (m. 2003).
1935: Nick Massi, cantant nord-americà, de la banda The Four Seasons (m. 2000).
1935: Encarna Sánchez, periodista espanyola (m. 1996).
1936: A l'Oerter, atleta nord-americà.
1940: Eduardo Mateo, músic i compositor uruguaià.
1940: Anna Karen, actriu sud-africana.
1940: Bill Medley, cantant nord-americà, de la banda The Righteous Brothers.
1940: Paul Williams, cantautor i actor nord-americà.
1941: Umberto Bossi, polític italià.
1941: Mama Cass Elliot, cantant nord-americà, de la banda The Mames & the Papes.
1942: Freda Payne, actriu i cantant nord-americà.
1944: Anders Björck, polític suec.
1944: Jean Succar Kuri, magnat mexicà.
1945: Randolph Mantooth, actor nord-americà.
1946: Brian Henton, pilot britànic de carreres.
1947: Lol Creme, músic britànic, de les bandes 10cc, i Godley & Creme.
1948: Jeremy Irons, actor britànic.
1948: Mihai Timofti, director, actor i músic moldavo.
1949: Sally Potter, director i guionista britànic.
1949: Twiggy, model britànica.
1951: Carlos Carnisser, periodista espanyol.
1952: Gunnar Hökmark, polític suec.
1952: Nile Rodgers, compositor nord-americà.
1953: Diana Maffía, política i filòsofa argentina.
1955: Richard Burmer, compositor nord-americà (m. 2006).
1955: Dominique Arnaud, ciclista francès.
1956: José Ramón Alexanko, futbolista espanyol.
1956: Helis Gómez, pintor, cartellista i poeta espanyol.
1956: José Luis Doreste, regatista espanyol.
1958: Kevin Hooks, actor i director nord-americà.
1958: Lita Ford, cantant nord-americà.
1959: Karmelo C. Iribarren, poeta espanyol.
1960: Loïc Bigois, enginyer francès.
1962: Cheri Oteri, actriu nord-americana.
1963: Jarvis Cocker, músic britànic, de la banda Pulp.
1963: David Seaman, futbolista britànic.
1964: Patrick Marber, dramaturg britànic.
1964: Trisha Yearwood, cantant nord-americà.
1965: Alexandra Vandernoot, actriu belga.
1965: Sabine Paturel, cantant francès.
1966: Yoshihiro Takayama, lluitador japonès.
1967: Gonzalo Rivera, periodista bolivià.
1967: Stéphane Crête, actor canadenc.
1967: Alexander Karelin, lluitador rus.
1967: Mark Weir, lluitador britànic.
1968: Lila Downs, cantant mexicana.
1968: Jordi Núñez, jugador d'handbol espanyol.
1969: Tapio Wilska, cantant finlandès.
1970: Takanori Nishikawa, cantant japonès.
1970: Victor Williams, actor nord-americà.
1971: Alfonso Reyes Cabanas, baloncestista espanyol.
1971: Sanaa Lathan, actriu nord-americana.
1973: Nick Colgan, futbolista irlandès.
1973: Cristià dóna Matta, pilot brasiler de Fórmula 1.
1973: Jeremy Lindsay Taylor, actor australià.
1974: Jimmy Fallon, actor nord-americà.
1974: Victoria Silvstedt, model sueca.
1976: Tall Bell, baloncestista nord-americà.
1976: Alison Sweeney, actriu nord-americana.
1976: Jim Ward, músic nord-americà, de les bandes At the Drive-In i Sparta.
1978: Mariano Porta, tennista argentí.
1978: Michelle Alves, model brasilera.
1978: Jorge López Muntanya, futbolista espanyol.
1980: Carlos Gurpegi Nausia, futbolista espanyol.
1980: Sara i Tegan Quin, cantants canadencs, del duo Tegan and Sara.
1981: Damiano Cunego, ciclista italià.
1982: Eleni Daniilidou, tennista grec.
1982: Cristina López, atleta salvadorenca.
1984: Kevin Zegers, actor canadenc.
1985: Woodrow West, futbolista beliceño.
1986: Gerald Ciolek, ciclista alemany.
1986: Mandy Musgrave, actriu nord-americana.
1987: Danielle Panabaker, actriu nord-americana.
1989: Tyreke Evans, baloncestista nord-americà.
1990: Saki Fukuda, cantant i actriu japonesa.
1992: Deyver Vega, futbolista costarricense.

Necrològiques

Països Catalans

1951, Barcelona: Josep Ribelles Comín, bibliògraf, periodista i animador cultural valencià (n. 1872).

Món

90: Teodoro de Tars, arquebisbe anglès (n. 602).
1309: Alonso Pérez de Guzmán, militar i noble espanyol.
1356: Pedro I, Duc de Borbó (n. 1311).
1356: Walter VI de Brienne, constable francès (n. 1304).
1591: Alonso d'Orozco, religiós i escriptor espanyol (n. 1500).
1710: Ole Rømer, astrònom danès (n. 1644).
1761: Pieter van Musschenbroek, físic neerlandès.
1818: Peter Olof Swartz, botànic suec.
1843: Gaspard Gustave de Coriolis, enginyer i científic francès.
1866: Christian Hermann Weisse, teòleg protestant alemany.
1881: James A. Garfield, 20.º president nord-americà.
1891: José Manuel Balmaceda, president xilè.
1893: Alexander Tilloch Galt, polític francès (n. 1817).
1905: Thomas John Barnardo, filántropo irlandès (n. 1845).
1906: Maria Georgina Grey, escriptor britànic (n. 1816).
1927: Michael Peter Ancher, pintor danès (n. 1849).
1935: Konstantin Eduardovich Tsiolkovsky, científic de coets rus (n. 1857).
1936: Vishnu Narayan Bhatkhande, músic hindú (n. 1860).
1938: Pauline Frederick, actriu nord-americana (n. 1883).
1942: Condé Nast, publicista nord-americà (n. 1873)
1944: Guy Gibson, aviador britànic (n. 1918)
1949: Will Cuppy, humorista nord-americà (n. 1884)
1949: George Shiels, dramaturg irlandès (n. 1886)
1949: Nikolaos Skalkottas, compositor grec (n. 1901)
1958: Rudolf Rocker, anarquista alemany.
1961: Juan Cristóbal González Quesada, escultor espanyol.
1964: Caracciolo Parra Pérez, polític veneçolà (n. 1888).
1967: Zinaida Serebriakova, pintor rus (n. 1884)
1968: Chester Carlson, físic, inventor i empresari nord-americà.
1968: Xarxa Foley, cantant nord-americà (n. 1910)
1972: Robert Casadesus, pianista i compositor francès.
1973: Gram Parsons, músic nord-americà (n. 1946).
1978: Étienne Gilson, filòsof i historiador francès (n. 1884).
1980: Ventura Gassol, poeta i polític espanyol.
1985: Italo Calvino, escriptor italià.
1985: Rockdrigo (Rodrigo González), compositor mexicà.
1987: Einar Gerhardsen, polític noruec (n. 1897).
1987: Américo Tomás, polític i militar portuguès (n. 1894).
1988: Carlos León, escriptor xilè (n. 1916).
1990: Hermes Pa, coreògraf nord-americà.
1994: Alberto Closas, actor espanyol.
1995: Orville Redenbacher, botànic nord-americà (n. 1907).
1997: Rich Mullins, cantant nord-americà (n. 1955).
1998: Mariano Martín, futbolista espanyol (n. 1919).
2000: Ricardo J. Bermúdez, escriptor panameny.
2000: Anthony Robert Klitz, artista britànic (n. 1917).
2002: Robert Guéï, legislador marfileño (n. 1941).
2002: Duncan Trobes, activista trotskista britànic.
2003: Slim Dusty, cantautor australià.
2004: Skeeter Davis, cantant nord-americà.
2004: Eddie Adams, fotògraf nord-americà (n. 1933).
2004: Ellis Marsalis, Sr., magnat i músic nord-americà.
2006: Roy Schuiten, ciclista neerlandès.
2006: Mario Villanueva, futbolista xilè.
2006: Elizabeth Allen, actriu nord-americana (n. 1929).
2006: Roy Schuiten, ciclista neerlandès (n. 1950).
2006: Chuck Rio, cantant i saxofonista nord-americà, de la banda The Champs (n. 1929).
2006: Martha Holmes, fotògrafa nord-americana (n. 1923).
2007: Antoine Ghanem, polític libanès.
2010: Domingo Biojó (Sixto Antonio Cabana Guillén), guerriller colombià (n. 1965).
2010: Buddy Collette, saxofonista, clarinetista, flautista i compositor nord-americà de jazz (n. 1921).
2010: José de Jesús Gudiño Pelayo, advocat i jurista mexicà (n. 1943).
2010: Joseph Kruskal, matemàtic i estadístic nord-americà (n. 1928).
2010: José Antonio Labordeta, cantautor, professor, escriptor, presentador i polític espanyol (n. 1935).
2010: László Polgár, cantant líric hongarès (n. 1947).
2011: Dolores Hope, i cantant i filántropa nord-americà. (n. 1909)
2012: Rino Ferrario, futbolista italià (n. 1926).
2012: Cecil Gordon, pilot nord-americà de carreres (n. 1941).
2012: Itamar Singer escriptor i historiador romanès-israelià (n. 1946).


Santoral catòlic

sants Genar de Benevent, bisbe i màrtir; Maria de Cervelló, mercedària; Alonso de Orozco, prevere; Maria Guillema Emília de Rodat, fundadora; venerable Giovanni Agostino Adorno, cofundador dels caracciolins.

[STV]

20 de setembre

Portrait of Aline d.Schwester. 1.836

El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 102 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1936 - Eivissa i Formentera: les tropes franquistes ocupen aquestes illes.
2011 - La Federació Catalana de Dards és reconeguda de forma internacional.

Món

451: batalla dels Campos Cataláunicos, en la qual Flavio Aecio dirigeix a les tropes romanes i visigodes en la seva victòria contra els exèrcits hunos i aliats d'Àtila.
1058: Agnes de Poitou i Andrés I d'Hongria es reuneixen per negociar sobre la frontera de la zona en l'actual Burgenland.
1187: Saladino comença el Lloc de Jerusalem (1187).
1260: el Gran Aixecament Prusiano entre els antics prusianos contra els Cavallers Teutónicos.
1378: el cardenal Roberto de Ginebra, conegut com "el Carnisser de Cesena", és triat com el papa Clement VII (antipapa) d'Avinyó.
1498: un tsunami arrossega el temple Kōtoku-in que en el seu interior albergava una estàtua de bronze denominada el Gran Buda, i que des de llavors ha quedat a l'aire lliure.
1519: Magallanes salpa des de Sanlúcar de Barrameda i comença la primera circumnavegació reeixida del món.
1580: el pirata britànic Francis Drake torna del Llunyà Orient.
1596: a Mèxic, Diego de Montemayor funda la ciutat de Monterrey.
1604: conclou el lloc d'Ostende amb la victòria dels terços espanyols sobre les forces de les Províncies Unides.
1697: se signa el Tractat de Rijswijk sent partícips Anglaterra, Espanya, el Sacre Imperi Romano Germànic, Províncies Unides i França, que posa fi a la Guerra de la Gran Aliança o Guerra dels Nou Anys.
1792: victòria de França enfront dels exèrcits prusianos en la Batalla de Valmy.
1836: Batalla de Villarrobledo, durant la Primera Guerra Carlista.
1845: Giuseppe Garibaldi, al capdavant de la Flotilla Oriental (trucada “Subtil”) del Govern de la Defensa (Montevideo) desembarca i ocupa en forma incruenta la ciutat de Gualeguaychú, centre logístic enemic. Va ser una operació comando i nocturna (cop de mà), en el marc de l'anomenada Guerra Gran (1838-1852) que va embolicar a diversos Estats i Províncies del Riu de la Plata, a les seves diferents faccions polítiques, i a la flota anglofrancesa estacionada a la regió.
1848: es crea l'Associació Nord-americana per a l'Avanç de la Ciència.
1854: Batalla d'Ànima, britànics i francesos derroten als russos en Crimea.
1857 la rebel·lió índia d'acaba amb la reconquesta de Nova Delhi per les tropes lleials a l'East Índia Company.
1870: caiguda del Regne papal en mans de les forces d'unificació italianes dirigides per Víctor Manuel II, Cavour i Giuseppe Garibaldi.
1880: a Argentina, la ciutat de Buenos Aires és declarada capital de la República, separant-la-hi de la jurisdicció provincial.
1896: entre París i Nantes (França) es corre la primera carrera de motos.
1920: en l'Índia, el congrés permet la primera campanya de no col·laboració de Gandhi.
1920: el tinent coronel d'infanteria José Millán Astray i Terrers funda La Legió Espanyola o Terç d'Estrangers.
1936: es va inaugurar l'actual estadi del Club Atlètic Tigre, el seu nom és el Monumental de Victoria
1942: en Letichiv (Ucraïna) comença l'Holocaust.
1994: tanca la mina a cel obert més gran d'Europa, Curta Talaia.
1946: s'inaugura el primer Festival Internacional de Cinema de Cannes.
1947: a Perú es funda el Club Unió Huaral.
1954: es corre el primer programa en llenguatge Fortran.
1961: el general grec Konstantinos Dovas es converteix en primer ministre de Grècia.
1969: a la província de Buenos Aires (Argentina) s'inaugura l'estació terrena de Balcarce (Buenos Aires) i arriben al país les comunicacions via satèl·lit.
1972: la policia troba una plantació de marihuana en la granja de Paul & Bufona McCartney.
1976: Sid Berstein ofereix un concert de caritat de 230 milions de dòlars per la reunió dels Beatles.
1976: adopció del sufragi universal per al Parlament Europeu.
1977: el Voyager 2 és llançat per passar per Júpiter, Saturn, Urà, i Neptú.
1979: és enderrocat Jean Bidell Bokassa, l'Emperador Bokassa I, en l'Imperi Centrafricà.
1984: a Argentina, la CONADEP lliura el seu informe Mai més ―amb dades dels crims de lesa humanitat de la dictadura de Videla― al president Raúl Alfonsín.
1985: Mèxic, es registra una rèplica forta del terratrèmol de Mèxic de 1985, ocorregut el dia anterior.
1986: a Seül (Corea del Sud) comencen els X Jocs Asiàtics.
1987: el francès Alain Prost guanya la seva carrera de F1 número 28.
1990: Saddam Hussein exigeix a les emissores d'Estats Units la difusió dels seus missatges.
1997: Soda Stereo realitza el seu recital acomiadada: L'Últim Concert.
2007: inicia a la ciutat de Monterrey el Fórum Monterrey 2007.
2008: en Jimki (Rússia) s'inaugura el Sorra Jimki.
2009: a l'Havana (Cuba) se celebra la segona edició del concert Paz sense fronteres amb l'actuació de Juanes, Miguel Bosé, Olga Tañón, Silvio Rodríguez i altres cantants i grups, davant més d'un milió de persones.
2011: Javier Zanetti es converteix en el jugador amb més partits disputats per al club italià Inter de Milà.

Naixements

Món

1486: Arturo Tudor, noble anglès fill del rei Enrique VII d'Anglaterra (m. 1502).
1593: Gottfried Scheidt, organista i compositor alemany (m. 1661).
1599: Christian de Brunswick, líder militar protestant alemany.
1608: Jean-Jacques Olier, sacerdot catòlic francès, fundador dels Sulpicianos en honor a Sulpicio Pío (m. 1657).
1727: Mateo de Toro Zambrano, polític crioll xilè.
1746: Móric Benyovszky, noble i explorador polonès-eslovac.
1758: Jean-Jacques Dessalines emperador d'Haití (m. 1806).
1761: René-Pierre Choudieu, polític revolucionari francès.
1778: Fabian Gottlieb von Bellingshausen, marí i explorador rus.
1795: Miguel del Carpio i Melgar, polític i escriptor peruà (m. 1869).
1819: Théodore Chassériau, pintor franc-dominicà.
1833: Ernesto Teodoro Moneta, periodista i pacifista italià, Premi Nobel de la Pau en 1907.
1842: James Dewar, físic i químic britànic.
1843: Nicolás Aleksándrovich de Rússia, zarévich rus (m. 1865).
1853: Chulalongkorn, rei tailandès.
1872: Maurice Gamelin, general francès
1873: Sidney Olcott, cineasta canadenc.
1878: Upton Sinclair, escriptor nord-americà.
1880: Ildebrando Pizzetti, compositor i musicólogo italià.
1886: Charles Williams, novel·lista britànic.
1893: Heraclio Alfaro Fournier, enginyer i aviador espanyol (m. 1962).
1897: Arturo Barea, escriptor espanyol.
1899: Leo Strauss, filòsof polític jueu-nord-americà d'origen alemany.
1914: Kenneth Habiti, actor britànic.
1916: Pierre Boutang, filòsof i escriptor francès (m. 1998).
1917: Xarxa Auerbach, entrenador de bàsquet nord-americà (m. 2006).
1917: Fernando Rei, actor espanyol.
1917: Obdulio Varela, futbolista uruguaià.
1918: Juan García Iranzo, dibuixant d'historietes i guionista espanyol.
1918: Horace Gould, piloto de Fórmula 1 britànic.
1920: Jay Ward, animador nord-americà.
1925: Ananda Mahidol, rei tailandès.
1927: Rachel Roberts, actriu britànica.
1927: John Dankworth, compositor, clarinetista i saxofonista de jazz anglès.
1928: Olga Ferri, ballarina argentina (m. 2012).
1928: Manuel Seco, filòleg espanyol.
1929: Anne Pixés, actriu i comediant nord-americà.
1933: Enrique de la Mata de Morella, polític espanyol (m. 1987).
1933: Dennis Viollet, futbolista britànic.
1934: Sophia Loren, actriu italiana.
1942: Gérald Tremblay, polític canadenc.
1944: José Eulogio Gárate, futbolista hispà-argentí.
1947: Mia Martini, cantant italiana.
1948: George R. R. Martin, escriptor nord-americà.
1948: Chuck i John Panozzo, músics nord-americans de Styx.
1951: Javier Marías, escriptor, articulista, traductor i editor espanyol.
1952: Manuel Zelaya, polític hondureny, president entre 2006 i 2009.
1953: Francisco Vidal, polític xilè.
1956: Gary Col·le, actor nord-americà.
1957: Alannah Currie, músic neozelandès de Thompson Twins.
1958: Arn Anderson, lluitador professional nord-americà.
1964: Maggie Cheung, actriu hongkonesa.
1966: Nuno Bettencourt, guitarrista portuguès d'Extremi.
1967: Kristen Johnston, actriu nord-americana.
1971: Masashi Hamauzu, compositor japonès.
1971: Henrik Larsson, futbolista suec.
1971: Sergio Luyk, baloncestista espanyol (m. 2008).
1973: Andrei Kivilev, ciclista kazakh.
1975: Àsia Argento, actriu italiana.
1975: Juan Pablo Montoya, piloto d'automobilisme colombià.
1976: Yui Horie, actriu de veu japonesa.
1977: Namie Amuro, cantant japonesa.
1978: Sarit Hadad, cantant israelià.
1980: Patrick Friesacher, pilot austríac de Fórmula 1.
1980: Vladímir Karpets, ciclista rus.
1981: Feliciano López, tennista espanyol.
1983: Yuna Itō, actriu japonesa d'origen nord-americà.
1988: Leeland Mooring, vocalista nord-americà de la banda Leeland.
1990: Waylon Francis Box, futbolista costarricense.
1992: Safura, cantant azerí que va representar al seu país en el Festival de la Cançó d'Eurovisió 2010 quedant en 5.º lloc.
1998: Roger Príncep, actor espanyol.

Necrològiques

Món

1460: Gilles Binchois, compositor franc-flamengo.
1592: Francisco Vallés, metge espanyol (n. 1524).
1796: Juan José Delhuyar, químic espanyol (n. 1754).
1840: José Gaspar Rodríguez de França, militar i polític paraguaià.
1854: Frederick Catherwood, explorador, dibuixant, arquitecte i fotògraf britànic.
1863: Jacob Grimm (78 anys), contista, investigador de l'idioma i mitólogo alemany (n. 1785).
1898: Theodor Fontane, escriptor alemany.
1908: Nicolás Salmerón, president de la I República Espanyola (1873).
1908: Pablo Sarasate, violinista i compositor espanyol.
1917: Émile Boirac, filòsof i psíquic francès.
1919: Ramón Fangs Luco, polític xilè, president entre 1910 i 1915.
1930: Luis Gilabert Ponce, escultor espanyol.
1932: Francisco Carvajal, polític mexicà, president interí en 1914.
1957: Jean Sibelius, compositor finlandès.
1970: Arturo Rosenblueth Stearns, científic mexicà.
1971: William Foxwell Albright, arqueòleg nord-americà.
1971: Giorgos Seferis, poeta i diplomàtic grec.
1973: Ben Webster, saxofonista de jazz nord-americà.
1975: Saint-John Perse, poeta i diplomàtic francès, Premi Nobel de Literatura en 1960.
1980: Josias Braun-Blanquet, botànic suís.
1983: Ángel Labruna, futbolista argentí.
1988: Roy Kinnear, actor anglès.
1989: Richie Ginther, pilot nord-americà de Fórmula 1.
1988: Doris Wells, actriu, escriptora i directora de cinema veneçolana.
1992: David Stivel, escriptor i cineasta argentí (n. 1930).
1993: Erich Hartmann, pilot alemany.
1996: Paul Erdős, matemàtic hongarès.
1999: Raísa Titarenko, esposa de Mijaíl Gorbachov.
2001: Marcos Pérez Jiménez, polític veneçolà, president entre 1952 i 1958.
2002: Serguei Bodrov, actor rus.
2004: Brian Clough, entrenador de futbol anglès.
2005: Simon Wiesenthal, jueu austríac perseguidor de nazis.
2006: Sven Nykvist, director de fotografia suec.
2009: Hernán Còrdova, futbolista colombià (n. 1989).
2010: Fud Leclerc, cantant belga (n. 1924).
2012: Robert G. Barrett (76), escriptor australià (n. 1946).
2012: Dinesh Thakur (75) director i actor indi (n. 1947).

Santoral católic

sants Eustaqui de Roma, màrtir; a l'Església ortodoxa: Càssia de Constantinoble

[STV]

21 de setembre

Equipaje japonés. 1.999

El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 101 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1354 - Sardenya: Pere III el Cerimoniós inicia una altra expedició contra l'illa.
1938 - El President de la República, Doctor Negrín anuncia la retirada de les Brigades Internacionals a les Nacions Unides, que condemna el cop militar, però no atén les peticions d'ajuda.
5 de novembre - Tarragona (el Tarragonès): l'aviació franquista bombardeja la ciutat.
2003 - Barcelona: Els Castellers de Barcelona descarreguen per primer cop en la seva història el 5 de 8.
2004 - el Ripollès: s'hi produeix un terratrèmol de 4'2 graus en l'escala de Richter amb l'epicentre a 8 km al sud-est de Ripoll.

Món

331 a. C.: a 27 km al noreste de Mossul (l'Iraq), Alejandro Magne derrota a Darío III de Pèrsia en la batalla de Gaugamela. En la nit anterior va haver-hi un eclipsi lunar que va permetre datar aquest esdeveniment.
672: en la localitat val·lisoletana de Gérticos, Wamba és triat rei dels visigots. El llogaret és cridada Wamba en el seu honor.
1177: a Espanya, Alfonso VIII conquesta Conca després del setge de la localitat.
1248: a la província de Sevilla, les hosts cristianes de Fernando III conquisten als musulmans la vila d'Alcalá de Guadaira.
1526: al nord-oest de l'actual República de l'Equador, un grup d'espanyols al comandament de Bartolomé Ruiz funden el llogaret de Sant Mateu (actual ciutat de Maragdes, capital de la província de Maragdes).
1561: la ciutat de Valladolid és arrasada per un incendi.
1721: a l'Havana (Cuba) es funda la Universitat de l'Havana.
1784: a Pennsilvània (Estats Units) comença a publicar-se el primer diari d'aquest país.
1792: a França, l'Assemblea Legislativa proclama la primera república.
1810: a Mèrida (Veneçuela) els patriotes funden la primera universitat republicana de Llatinoamèrica, la Real Universitat de Sant Buenaventura de Mèrida (l'actual Universitat dels Andes).
1821: a El Salvador se signa l'Acta d'Independència de la Intendència de San Salvador.
1843: Xile pren possessió de l'estret de Magallanes.
1863: a Madrid, el rei d'Espanya reconeix la independència de la República Argentina (que aquesta va proclamar 47 anys abans, el 9 de juliol de 1816).
1866: a Estats Units comença la seva activitat el 7.º Regiment de Cavalleria de l'Exèrcit dels Estats Units.
1884: en la cantonada dels carrers Medrano i Rivadavia (en el porteño barri d'Almagro) s'inaugura la tradicional confiteria Les Violetes.
1895: a Estats Units s'obre la primera fàbrica d'automòbils, Duryea Motor Wagon Company.
1910: a Mèxic es funda la UNAM (Universitat Nacional Autònoma de Mèxic).
1922: a la ciutat turca de Kayseri (l'antiga Cesària) es funda el Patriarcat Turc Ortodox Independent.
1930: Johann Ostermeyer patenta el seu invent, el flash.
1937: a Londres, J. R. R. Tolkien publica la seva famosa novel·la L'hobbit.
1949: a la ciutat de Salta (Argentina) surt el primer exemplar del periòdic El Tribuno.
1953: a Uruguai es funda l'Hospital de Clíniques "Dr. Manuel Quintela".
1956: a la ciutat de León, el dictador nicaragüenc Anastasio Somoza García és baleado pel poeta Rigoberto López Pérez.
1960: a Santiago de l'Estero (Argentina) es crea la Universitat Catòlica de Santiago de l'Estero.
1961: a Estats Units realitza el seu primer vol l'helicòpter Boeing CH-47 Chinook.
1964: Malta s'independitza de l'Imperi britànic.
1967: realitza el seu primer vol l'helicòpter militar AH-56 Cheyenne.
1976: a Washington DC, l'excanciller xilè Orlando Letelier (a qui Pinochet li havia llevat la ciutadania xilena onze dies abans) és assassinat juntament amb la seva secretària Ronni Moffitt per espies de la dictadura xilena i mercenaris cubans anticastristas dirigits per l'agent de la CIA Michael Townley.
1979: a Xile es funda la comuna Hualaihué.
1981: Belize s'independitza de l'Imperi britànic.
1984: a Estats Units, la NASA llança la nau Galaxy-C.
1985: a Perú es funda el districte de la Primavera.
1998: a Puerto Rico, l'huracà Georges causa greus danys.
1999: en Taichung (regió central de Taiwan) succeeix el Terratrèmol de Chichi de 1999, de magnitud 7,3, que deixa un saldo d'11.441 ferits i 2.417 morts.
2001: a França succeeix l'Explosió d'AZF a Tolosa de Llenguadoc, amb 30 morts i més de 10 000 ferits.
2003: després de vuit anys d'exploració del sistema de Júpiter finalitza la missió Galileu.
2005: en l'Aeroport de Los Angeles, el pilot d'un avió A320 de JetBlue Airways aconsegueix un aterratge d'emergència: els passatgers i la tripulació surten il·lesos.
2012: en Acámbaro (Mèxic) s'inaugura la Tercera Fira Internacional de la Panificación, tenint com convidats d'honor a Belize i Jalisco.

Naixements

Països Catalans

1937, Barcelona: Empar Baró i San Martín, actriu catalana de teatre, cinema i televisió.
1962, Barcelona: Carles Sabater, cantant de Sau i actor.

Món

1415: Federico III, emperador germà romànic (m. 1493).
1452: Girolamo Savonarola, monjo dominico italià.
1706: Richard Dick Turpin, bandoler britànic (m. 1739).
1713: Miguel d'Olivares, jesuïta xilè.
1740: Mateo Pumacahua, militar peruà (m. 1815).
1756: John Loudon McAdam, enginyer britànic (m. 1836).
1804: Manuel Cantero de Sant Vicente, economista i polític espanyol (m. 1876).
1840: Murad V, sultà otomà en l'any 1876 (m. 1904).
1853: Heike Kamerlingh Onnes, físic neerlandès, Premi Nobel de Física en 1913 (m. 1926).
1864: Elena Văcărescu, escriptora romanès-francesa.
1866: H. G. Wells, escriptor britànic.
1866: Charles Nicolle, metge francès, Premi Nobel de Medicina en 1928 (m. 1936).
1867: Henry L. Stimson, polític nord-americà.
1869: Carlo Airoldi, atleta italià.
1870: Julián Besteiro, polític espanyol.
1870: Sascha Schneider, pintor i il·lustrador alemany.
1874: Gustav Holst, compositor britànic.
1875: Eduardo Callejo de la Costa, polític i advocat espanyol (m. 1950).
1879: Pedro Manini Ríos, polític uruguaià (m. 1958).
1891: George Kay, futbolista anglès (m. 1954).
1895: Juan de la Cierva i Codorníu, enginyer espanyol.
1895: Serguéi Yesenin, poeta rus.
1897: Félix Fernández, actor espanyol.
1899: José Pedroni, poeta argentí.
1901: Vicente Solano Lima, polític conservador argentí.
1902: Luis Cernuda, poeta espanyol.
1907: Juan Alcaide, poeta espanyol.
1912: Chuck Jones, animador, director i productor nord-americà.
1916: Françoise Giroud, periodista i política francesa.
1917: Mateo Zapata, activista mexicà.
1919: Mario Bunge, físic i filòsof argentí.
1924: Hermann Buhl, muntanyenc austríac.
1928: Édouard Glissant, escriptor francès (m. 2011).
1929: Sándor Kocsis, futbolista hongarès.
1929: Héctor Alterio, actor argentí.
1931: Larry Hagman, actor nord-americà.
1934: Cipe Lincovsky, actriu argentina.
1934: Leonard Cohen, poeta, novel·lista i cantant canadenc.
1934: Sigrid Valdis, actriu estadounidiense.
1938: Eduardo Úrculo, pintor i escultor espanyol (m. 2003).
1938: Nicolás Cotugno, arquebisbe uruguaià.
1938: Jaime Torres, músic argentí.
1941: Nuria Feliú, cantant i actriu espanyola.
1942: Luis Mateo Díez, escriptor espanyol.
1942: Juan Cruz Alli, polític espanyol.
1943: Oscar Safuán, compositor i arreglador paraguaià.
1944: Fannie Flagg, escriptora nord-americana.
1945: Jerry Bruckheimer, productor nord-americà de cinema i televisió.
1947: Edward Ishita, cantant japonès d'òpera.
1947: Stephen King, escriptor nord-americà.
1947: Don Felder, guitarrista nord-americà, de la banda The Eagles.
1948: Artis Gilmore, baloncestista nord-americà.
1950: Bill Murray, actor nord-americà.
1953: Lars Saabye Christensen, escriptor noruec.
1953: Arie Luyendyk, pilot neerlandès d'automobilisme.
1954: Shinzō Abe, polític japonès, primer ministre entre 2006 i 2007.
1955: Teresa Notario, política humanista paraguaiana.
1956: Celeste Carballo, cantautora argentina de rock i blues.
1956: Marta Kauffman, productora nord-americana (creadora de Friends).
1957: Ethan Coen, cineasta nord-americà.
1957: Sidney Moncrief, baloncestista i entrenador nord-americà.
1958: Rick Mahorn, baloncestista nord-americà.
1959: Corinne Drewery, cantant nord-americà, de la banda Swing Out Sister.
1959: Eulalia Ramón, actriu espanyola.
1960: Gabriela David, cineasta argentí (m. 2010).
1961: Diego Capusotto, actor i humorista argentí.
1961: Asserena Scott Thomas, actriu britànica.
1963: Angus McFadyen, actor britànic.
1963: Víctor Daniel Amorós, polític i sindicalista argentí.
1963: Carmen Machi, actriu espanyola.
1964: Jorge Drexler, músic uruguaià.
1965: David Wenham, actor australià.
1965: Markus Grosskopf, músic alemany d'Helloween.
1966: Tab Ramos, futbolista uruguaià naturalitzat nord-americà.
1967: Faith Hill, cantant country nord-americà.
1968: Alex Amaral, actor espanyol brasiler.
1969: Pablo Echarri, actor argentí.
1971: Alfonso Ribeiro, actor i cantant nord-americà.
1972: Liam Gallagher, músic britànic, de la banda Oasi.
1972: David Silveria, baterista nord-americà, de la banda Korn.
1973: Daniel Guzmán, actor i boxador espanyol.
1973: Virginia Ruano, tennista espanyola.
1973: Oswaldo Sánchez, futbolista mexicà.
1974: Diego Martín, actor espanyol.
1974: Taral Hicks, actriu i cantant nord-americà.
1978: Nerviozzo (Eduardo Sánchez), mestre de cerimònies i productor musical espanyol.
1978: Ós Rossello, dibuixant argentí (m. 2009).
1980: Kareena Kapoor, actriu índia.
1980: Aleksa Palladino, actriu nord-americana.
1981: Nicole Richie, actriu nord-americana.
1981: Luciano Pereyra, cantant i compositor argentí.
1982: Marat Izmáilov, futbolista rus.
1982: Marco Navas, futbolista espanyol.
1983: Fernando Cavenaghi, futbolista argentí.
1983: Maggie Grace, actriu nord-americana.
1984: Rinaldo Creuat, futbolista peruà.
1985: Carolina Bang, actriu espanyola.
1986: Faris Badwan, músic britànic.
1986: Lindsey Stirling, violinista i artista de performance nord-americà.
1986: Jason Derülo, cantautor, actor i ballarí haitiano.
1990: Allison Scagliotti-Smith, actriu nord-americana.
1990: Christian Serratos, actriu nord-americana.
1998: Óscar Casas, actor espanyol.

Necrològiques

Món

687: Conón, religiós italià, papa entre 686 i 687.
1327: Eduardo II, rei anglès.
1542: Juan Boscán, poeta espanyol (n. 1492).
1558: Carlos I, rei espanyol entre 1516 i 1556.
1591: Ambrosio de Morales, escriptor espanyol.
1626: François de Bonne, aristòcrata francès.
1827: Francisco Abad Moreno, guerriller espanyol (n. 1788).
1832: Walter Scott, escriptor escocès.
1849: Manuel de Sarratea, diplomàtic, polític i militar argentí.
1860: Arthur Schopenhauer, filòsof alemany.
1870: José Loreto Arismendi, polític i militar veneçolà (n. 1825).
1875: Alexandra de Baviera, princesa alemanya.
1878: Thomas Belt, geólogo i naturalista anglès (n. 1832).
1880: Manuel Montt, president xilè.
1901: Tuli Home, un dels líders liberals de la Guerra dels Mil Dies a Colòmbia.
1905: Francisco García Calderón, polític peruà, president.
1905: Francisco Navarro Ledesma, periodista i cervantista espanyol.
1921: Amala, nena bengalí autista, suposadament criada per llops (n. març-abril de 1919).
1926: Léon Charles Thévenin, enginyer en telegrafia francès.
1949: Jorge Càceres, poeta i ballarí xilè (n. 1923).
1956: Rigoberto López Pérez, poeta i revolucionari nicaragüenc.
1957: Haakon VII, rei noruec.
1963: Paulino Masip, guionista cinematogràfic i escriptor espanyol.
1965: Eusterio Bou Alario, escriptor espanyol (n. 1889).
1971: Bernardo Houssay, metge, biòleg i fisiólogo argentí, Premi Nobel de Medicina en 1947.
1973: Pedrucho, torero espanyol (n. 1893).
1974: Walter Brennan, actor nord-americà.
1976: Orlando Letelier, polític xilè (n. 1932).
1976: Ronni Moffitt, activista nord-americà (n. 1951).
1982: Iván Bagramián, comandant soviètic.
1983: Xavier Zubiri, filòsof espanyol (n. 1898).
1987: Jaco Pastorius, baixista nord-americà.
1991: Baltazar R. Leyva Mancilla, militar i polític mexicà (n. 1896).
1997: Jennifer Holt, actriu nord-americana.
1997: Miguel Schweitzer, jurista xilè (n. 1908).
1998: Florence Griffith Joyner, atleta nord-americà (n. 1959).
2000: Leonid Rógozov, mèdic rus que es va practicar una autocirugía (n. 1934).

Festes i commemoracions

Dia Internacional de la Pau
Dia Internacional de l'Alzheimer
Festes en honor a Sant Mateu en Montsó (Osca)

Santoral catòlic

Onomàstica: sant Jonàs, profeta; Dèbora, jutgessa; Mateu apòstol; Càstor d'Apt, bisbe.

[STV]

22 de setembre

Susanna and The Elders. 1.561

El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 100 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Món

66: Neró crea la Legió I Itàlica.
1236: en la Batalla de Saule, els Germans Livonios de l'Espasa són derrotats pels lituans, els semigalianos i els samogicios.
1458: a Espanya, el rei Enrique IV emet una provisió real que ordena la demolició de la vila d'Estepona (Màlaga), no arribant-se a executar en aquesta ocasió.
1499: a Suïssa, el Tractat de Basilea (1499) la declara estat independent del Sacre Imperi Romano Germànic.
1586: a la província de Güeldres (Països Baixos) —en el marc de la Guerra dels Vuitanta Anys— comença la batalla de Zutphen que els espanyols venceran a anglesos i neerlandesos.
1609: a València s'ordena l'expulsió dels moriscs.
1629: la ciutat de Mèxic clareja anegada després de 36 hores de pluja. Aquesta inundació va portar al govern virreinal a prendre la decisió de construir un canal per drenar la conca lacustre de Mèxic.
1692: a Estats Units, les últimes víctimes del Judici de Salem són penjades per bruixeria.
1761: a Anglaterra coronen a Jorge III i la reina Charlotte.
1776: en la Revolució Nord-americana, Nathan Hali és penjat per càrrecs d'espionatge.
1784: a la illa Kodiak (Alaska), Rússia estableix una colònia.
1792: primer dia del nou calendari francès proposat per la Convenció Nacional.
1812: a Espanya, les Corts de Cadis confereixen al duc de Wellington el comandament suprem dels exèrcits espanyols.
1829: en Guayaquil (Equador) se signa el tractat de pau que fixa els límits entre Colòmbia i Perú.
1862: a Estats Units, el president Abraham Lincoln pronuncia el seu discurs d'emancipació.
1862: a Alemanya, Otto Von Bismarck és nomenat president del Govern i es reserva el Ministeri d'Afers exteriors.
1866: a Paraguai —en el marc de la invasió d'aquest país per part de la Triple Aliança (Argentina, Brasil i Uruguai)— es lliura la batalla de Curupaití.
1867: a Bogotà (Colòmbia) es funda la Universitat Nacional de Colòmbia.
1868: a Puerto Rico esclata un moviment insurreccional, que és reprimit per l'exèrcit espanyol.
1869: a Munic s'estrena l'òpera L'or del Rin de Richard Wagner.
1875: a Argentina s'inaugura la comunicació telegràfica.
1885: a Ulster, Lord Randolph Churchill realitza un discurs contrari a la llei Home Rule: «Ulster ha de lluitar i Ulster té la raó».
1888: es publica el primer exemplar del National Geographic Magazine.
1893: a Estats Units els Germans Duryea venen el primer automòbil.
1896: a Anglaterra, la reina Victoria supera al seu avi Jorge III com el monarca més longeu de la història del país.
1908: Bulgària proclama la seva independència de l'Imperi otomà (del que depenia des del segle XIV).
1910: Mèxic Amb motiu de la celebració de 100 anys d'Independència s'inaugura la Universitat Nacional de Mèxic, avui Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.
1914: prop d'Ostende (Bèlgica) —en el marc de la Primera Guerra Mundial— el submarí alemany O-9 tira en orris en unes hores a tres creuers cuirassats britànics, amb el que el submarí es converteix en un arma mortífera de guerra.
1926: a la ciutat paraguaiana d'Encarnación, un huracà provoca 150 morts i 500 ferits.
1928: el bacteriólogo escocès Alexander Fleming, descobreix la penicil·lina.
1928: Karl Wilhelm Reinmuth descobreix l'asteroide Arnica (asteroide 1100).
1930: a Xile fracassa un moviment revolucionari acabdillat pel general Enrique Bravo Ortiz.
1932: a Aràbia Saudita, el Consell de Notables proclama rei al príncep Abdelaziz Al Saud.
1934: en la colònia Gresford (a Gal·les) una explosió mata a 266 miners i rescatadores.
1935: en la Moscou (Rússia), el Consell de Ministres de la URSS crea el rang militar de Mariscal de la Unió Soviètica.
1941: en Vinnytsia (Ucraïna) —en el marc de la Segona Guerra Mundial—, en l'any nou jueu, les SS maten 6000 jueus. Ells havien sobreviscut a la matança de 24.000 ostatges dies abans.
1944: en la Segona Guerra Mundial, l'Exèrcit Rojo entra a Tallin (Estònia).
1951: a Estats Units es televisat per primera vegada un esdeveniment esportiu a nivell nacional: la NBC retransmet el partit de futbol universitari entre la Universitat de Duke i la Universitat de Pittsburgh.
1955: en el Regne Unit es realitza la primera emissió de la ITV.
1960: Mali s'independitza de França. La República de Sudan es renombra com Mali després de la retirada de Senegal de la Federació de Mali.
1964: a Broadway (Nova York) s'estrena El violinista en la teulada.
1965: acaba la Segona Guerra de Caixmir entre l'Índia i Pakistan sobre la possessió de Caixmir, després que l'Organització de les Nacions Unides ordenés l'alto-el-foc.
1970: a Malàisia, dimiteix el primer ministre Tunku Abdul Rahman.
1972: a Xile, el president socialista Salvador Allèn nacionalitza l'empresa multinacional ITT.
1972: a Argentina, el destituït president Juan Domingo Perón és exclòs per tercera vegada des de 1955 de les eleccions presidencials.
1975: a Estats Units, una tal Sara Jane Moore intenta assassinar al president Gerald Ford, però és detinguda per un mariner anomenat Oliver Sipple.
1980: l'Iraq envaeix Iran, donant inici a una guerra entre ambdós països.
1985: a Nova York (Estats Units) se signa l'Acord del Plaza.
1989: en Carolina del Sud (Estats Units), l'huracà Hugo arriba a la costa.
1990: Turgot (asteroide 10089): asteroide descobert per Eric Elst.
1990: a Pequín (República Popular Xina) comencen els XI Jocs Asiàtics.
1991: en la Llibreria Huntington s'exhibeixen per primera vegada en públic els manuscrits del mar Mort.
1991: a Santiago de Xile els presidents Aylwin (de Xile) i Salines de Gortari (de Mèxic), signen un Tractat de Lliure Comerç, que dóna pas a un procés econòmic sense precedents a Iberoamèrica.
1993: en Sujumi (Geòrgia) un El teu-154 de la companyia Transair Georgian Airlines és aconseguit per un míssil.
1995: als afores d'Elmendorf AFB (Alaska), un I-3B AWACS s'estavella després que un esbart d'ocells xoquessin amb dos dels seus quatre motors abans d'aterrar. Moren les 24 persones que viatjaven en l'avió.
1997: en el llogaret Bentalha, a 15 km al sud d'Alger (Algèria) es produeix la Massacre de Bentalha: més de 200 persones són violades i assassinades. El Grup Islàmic Armat es responsabilitza pel fet.
1998: República Dominicana s'arrasada per l'huracà Georges, que causa grans danys materials i pèrdues de vides.
2003: a la ciutat turística de Port Plata i santiago dels trenta cavallers (a República Dominicana) succeeix un terratrèmol, 6.5 a escala sismológica de Richter amb grans danys materials i pèrdues de vides.
2003: David Hempleman-Adams es converteix en la primera persona que creua l'oceà Atlàntic amb globus.
2006: a Estats Units, el F-14 Tomcat és retirat de la United States Navy.
2007: a Perú, l'ex president Alberto Fujimori és traslladat des de Xile per comparèixer davant la justícia peruana.
2011: en diferents ciutats de Xile ―com Santiago i Concepció― milers de persones marxen una altra vegada en protesta contra la negativa del Govern de proveir educació gratuïta.

Naixements

Països Catalans

1871, Barcelona: Josefina Huguet i Salat, soprano.
1933, Barcelona: Lleonard Balada i Ibañez, compositor.

Món

1515: Ana de Cleves, reina anglesa (m. 1557).
1535: Alessandro Allori, pintor manierista italià (m. 1607).
1601: Ana d'Habsburgo, infanta espanyola i regna consort de França.
1606: Li Zicheng, emperador xinès (m. 1645).
1652: Sante Prunati, pintor italià (m. 1728).
1722: John Home, escriptor escocès (m. 1808).
1741: Peter Simon Pallas, zoòleg alemany (m. 1811).
1765: Paolo Ruffini, matemàtic italià.
1767: José Maurício Nunes García, sacerdot i compositor brasiler (m. 1830).
1791: Michael Faraday, científic britànic.
1819: Wilhelm Wattenbach, historiador alemany (m. 1897).
1847: Alice Meynell, escriptora i editora britànica (m. 1922).
1855: Mariano de Cavia, periodista espanyol.
1863: Alexandre Yersin, bacteriólogo franc-suís.
1868: Dr. Luis Esgoti, metge i legislador argentí.
1876: André Tardieu, polític francès (m. 1945).
1882: Wilhelm Keitel, mariscal alemany (m. 1946).
1885: Erich von Stroheim, cineasta nord-americà (m. 1957).
1895: Paul Muni, actor polonès (m. 1967).
1901: Charles Brenton Huggins, metge canadenc, premi nobel de medicina en 1966.
1902: John Houseman, actor romanès (m. 1988).
1903: Joseph Valachi, delinqüent nord-americà (m. 1971).
1904: Ellen Church, hostessa nord-americana.
1912: Martha Scott, actriu nord-americana.
1915: Bernardino Piñera, metge i sacerdot xilè.
1915: Amílcar Vasconcellos, polític uruguaià.
1918: Hans Scholl, activista alemany.
1918: Henryk Szeryng, violinista mexicà d'origen polonès.
1920: Eric Baker, activista britànic.
1922: José Humberto Quintero, primer Cardenal veneçolà.
1923: Dannie Abse, poeta i cantant britànic.
1924: Rosamunde Pilcher, novel·lista britànica.
1930: Antonio Saura, pintor espanyol.
1931: Fay Weldon, feminista britànica.
1932: Algirdas Brazauskas, polític lituà.
1936: Ricardo Fernández, actor peruà.
1938: Lola Salvador Maldonado, escriptora espanyola.
1939: Luisa María Payán, actriu i empresària espanyola.
1940: Anna Karina, actriu i cantant danesa.
1940: Mercedes Carreras, actriu argentina.
1941: José Luis García Sánchez, cineasta espanyol.
1942: David Stern, advocat nord-americà i comissionat de la NBA.
1942: Marina Mayoral, escriptora i professora espanyola.
1943: Toni Basil, cantant, coreògrafa i actriu nord-americana.
1946: King Sunny Ade, cantant nigerià.
1948: Jorge Verstrynge, polític i politòleg espanyol.
1951: David Coverdale, músic britànic de les bandes Deep Purple i Whitesnake.
1953: Zezé Polessa, actriu brasilera.
1953: Ségolène Royal, política francesa.
1956: Debby Boone, cantant nord-americà.
1957: Nick Cavi, músic, escriptor i actor australià.
1957: Giuseppe Saronni, ciclista italià.
1958: Andrea Bocelli, tenor italià.
1958: Eddy Planckaert, ciclista belga.
1958: Joan Jett, cantant i guitarrista nord-americà.
1961: Liam Fox, polític britànic.
1961: Bonnie Hunt, actriu nord-americana.
1961: Catherine Oxenberg, actriu britànica.
1966: Albert Pla, cantautor català.
1967: Félix Savón, boxador cubà.
1968: Eve Gil, escriptora mexicana.
1969: Matt Sharp, músic nord-americà.
1970: Mystikal, raper nord-americà.
1970: Rupert Penry-Jones, actor britànic.
1970: Emmanuel Petit, futbolista francès.
1971: Marta Luisa de Noruega, aristòcrata noruega.
1972: Dana Vespoli, actriu porno nord-americana.
1974: Bob Sapp, boxador nord-americà.
1976: Ronaldo, futbolista brasiler.
1976: Martin Solveig, DJ francès.
1978: Harry Kewell, futbolista australià.
1979: Emilie Autumn, cantautora i violinista nord-americà.
1981: Adam Lazzara, cantant nord-americà de la banda Taking Back Sunday.
1982: Kōsuke Kitajima, nedador japonès.
1982: Billie Piper, cantant i actriu britànica
1984: Laura Vandervoort, actriu canadenca.
1984: Eduardo Rubio, futbolista xilè.
1987: Tom Felton, actor britànic.
1989: Kim Hyo-yeon ballarina principal en el grup sud-coreà SNSD
1993: Chase Ellison, actor nord-americà.

Necrològiques

Món

532: Félix IV, papa catòlic.
852: Abderramán II, emir omeya cordovès.
1072: Ouyang Xiu, cronista xinès (n. 1007).
1253: Dōgen, mestre budista japonès.
1520: Selim I, Sultà otomà (n. 1465).
1532: Luisa de Savoia, regenti francès.
1539: Guru Nanak Dev, religiós pakistanès, fundador del sijismo (n. 1469).
1554: Francisco Vázquez de Coronat, conqueridor espanyol.
1607: Alessandro Allori, pintor italià.
1662: John Biddle, teòleg britànic (n. 1615).
1774: Clemente XIV, papa italià.
1776: Nathan Hali, militar nord-americà (n. 1755).
1777: John Bartram, botànic nord-americà.
1816: Christen Smith, metge noruec (n. 1785).
1828: Shaka Zulu, militar i polític sud-africà.
1851: Mary Martha Sherwood, escriptora britànica de llibres per a nens (n. 1775).
1866: Dominguito Sarment, militar xilè-argentí (n. 1845).
1872: Vladímir Dal, lexicògraf rus (n. 1801).
1914: Alain-Fournier, escriptor francès.
1921: Ivan Vazov, poeta búlgar (n. 1850).
1949: Kim Jong-suk, personalitat nord-coreana (n. 1917).
1949: Sam Wood, cineasta nord-americà.
1952: Kaarlo Juho Ståhlberg, polític finlandès.
1956: Frederick Soddy, químic britànic, premi nobel de química en 1921.
1961: Marion Davies, actriu nord-americana.
1969: Adolfo López Mateos, polític i president mexicà entre 1958 i 1964.
1986: Patrici Fangs, advocat i polític xilè.
1987: Victoria Kent, advocada i política durant la II República espanyola.
1989: Irving Berlin, compositor nord-americà d'origen bielorús (n. 1888).
1991: Encert Casal, pintor i músic espanyol.
1999: George C. Scott, actor nord-americà.
2000: Yehuda Amijai, poeta israelià.
2000: Saburo Sakai, aviador japonès (n. 1916).
2001: Isaac Stern, violinista ucraïnès.
2003: Germán Lopezarias, periodista espanyol (n. 1927).
2004: Ray Traylor, lluitador nord-americà (n. 1962).
2005: Javier Yubero, futbolista espanyol.
2007: Marcel Marceau, manyaga francesa.
2010: Eddie Fisher, cantant i actor nord-americà (n. 1928).
2010: Mico Jojoy (Víctor Julio Suárez Rojas), guerriller colombià (n. 1953).



Santoral catòlic

sants Maurici d'Agaune, Càndid d'Agaune, Víctor i màrtirs de la Legió Tebana; Fèlix IV, papa; Emmerà de Ratisbona, bisbe i màrtir.

[STV]

23 de setembre

Le Collier. 1.970

El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs. Queden 99 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1938 - Les Brigades Internacionals, després d'haver participat en diverses batalles de la Guerra civil espanyola, es retiren a conseqüència de les pressions del Comitè de no intervenció.
2001 - Barcelona: Els Castellers de Barcelona descarreguen per primer cop en la seva història el 3 de 9 amb folre.
2011 - Tarragona: La Colla Jove Xiquets de Tarragona carrega per primer cop en la seva història el 5 de 9 amb folre, el seu primer gamma extra.

Món

1122: en Worms (Alemanya) el Concordato posa fi a la Querella de les Investiduras (des de 1073) entre reis cristians i papes.
1338: la Batalla d'Arnemuiden va ser la primera batalla naval de la Guerra dels Cent anys i va ser la primera batalla naval en la qual es va usar arillería, com la del vaixell anglès Christofer que tenia tres canons.
1409: la batalla de Kherlen, la segona victòria significativa de la Xina Ming sobre els mongoles des de 1368.
1519: a Mèxic, el conqueridor espanyol Hernán Cortés entra en Tlaxcala.
1551 (possiblement 1556): en el port de Malta, el tornado més letal de la història europea destrueix una flota de vaixells.
1568: la marina espanyola força el canvi de ruta de la flota anglesa sota el comandament de John Hawkins, en la Batalla de Sant Joan d'Ulúa prop de Veracruz.
1572: la ciutat belga de Mons es rendeix davant les forces del militar espanyol Fernando Álvarez de Toledo, Duc d'Alba.
1803: Segona Guerra Anglo-Maratha: la Batalla d'Assaye entre la Companyia anglesa East Índia i l'imperi Maratha en l'Índia.
1821 (divendres): a Trípoli (Grècia) ―en el marc de la Guerra d'Independència de Grècia― des d'avui fins al diumenge 25 l'exèrcit grec tortura i assassina a 30.000 homes, dones i nens civils (la majoria turcs, i una minoria de jueus).
1846: a Europa els astrònoms Urbain Li Verrier (francès) i John Couch Adams (britànic) descobreixen el planeta Neptú. Johann Gottfried Galle (alemany) va verificar el descobriment.
1868: a Puerto Rico es produeix el Crit de Lares.
1889: a Japó es funda la fàbrica de naips Nintendo (que en el futur desenvoluparà videojocs).
1899: un esquadró nord-americà destrueix un bateria filipina en la Batalla d'Olongapo.
1905: Noruega i Suècia signen el "tractat Karlstad", un amistós tractat pel qual es dissol la uni`´on entre els dos països.
1909: es publica per primera vegada la novel·la per fascicles de Gaston Leroux, El fantasma de l'òpera (original: Li Fantôme de l'Opéra).
1910: entre Suïssa i Itàlia, el pilot peruà-francès Jorge Chávez aconsegueix creuar els Alps per primera vegada en un monoplano Blériot XI.
1911: a Puerto Rico es funda la Universitat de Puerto Rico - Recinte Universitari de Mayagüez.
1913: a Argentina, per iniciativa del legislador socialista Alfredo Palacios, s'aprova una llei contra el delicte de proxenetismo (explotació de prostitutes).
1922: a Washington D. C. (EE. UU.) se signa el Pla Hughes-Peynado, que posa fi a l'ocupació nord-americana a República Dominicana.
1923: a la província de Corrents (Argentina) la Llei N.º 541 dóna estatus de ciutat a la vila Governador Virasoro.
1932: els regnes d'Hejaz i Nejd són renombrados vajo el regne d'Aràbia Saudita.
1938: Mobilización de l'exèrcit txecoslovac a la resposta de la crisi de Munich.
1941: Segona Guerra Mundial: el primer experiment de cambra de gas es produeix en Auschwitz.
1943: en Va salar (província de Brescia, en Lombardía), Benito Mussolini forma el primer Govern de la República Social Italiana.
1947: a Buenos Aires el Congrés promulga la llei que institueix el vot femení, que va ser impulsada per la líder Eva Perón (esposa del president constitucional Juan Perón).
1950: en l'extrem sud de la província de Santa Fe (Argentina), la vila Constitució és declarada ciutat, amb el nom de Vila Constitució.
1956: a Mèxic l'exèrcit pren de manera violenta l'internat de l'Institut Politècnic Nacional.[cita requerida]
1965: en Ciutat Fusta (Mèxic), un grup de guerrillers liderats pel mestre Arturo Gamiz ataquen sense èxit una caserna militar.
1968: a Mèxic l'exèrcit envaeix les instal·lacions de l'Institut Politècnic Nacional en el Casc de Sant Tomás, capturant i matant a una gran quantitat d'estudiants.
1971: a Mont-real (Canadà) se signa el Conveni per a la repressió d'actes il·lícits contra la seguretat de l'aviació civil, pel qual és obligatòria l'extradició dels terroristes.
1973: a Argentina, Juan Domingo Perón —qui va anar president constitucional entre 1946 i 1955, i va quedar proscrit des del cop d'estat que ho va enderrocar en 1955— és electe president amb el 62% dels vots.
1982: a Barcelona (Espanya), s'inaugura el Mini Estadi, estadi del Futbol Club Barcelona "B", el propietari de la qual és el Futbol Club Barcelona.
1983: en Sant Martín (Gran Buenos Aires), dins de les instal·lacions del Centre Atòmic Constituents es produeix l'Accident nuclear del reactor RA-2, el més greu en la història del desenvolupament nuclear d'Argentina.
1983: Saint Kitts and Nevis s'uneix a les Nacions Unides.
1985: el Govern de França admet l'actuació dels Serveis Secrets Francesos en l'enfonsament del Rainbow Warrior, vaixell insígnia de Greenpeace.
1991: Armènia s'independitza de la Unió Soviètica.
1993: a Mònaco, el Comitè Olímpic Internacional tria a Sídney seu dels Jocs Olímpics de 2000.
1993: en Ecatepec, Mèxic esclata una vaga en l'empresa Insulsa Texcoco.
1997: a Mèxic es llança al mercat l'àlbum M'estic enamorant, del cantant Alejandro Fernández.
1999: la NASA anuncia que ha perdut el contacte amb la Mars Climate Orbiter.
2002: es llança la primera versió del cercador Mozilla Firefox ("Phoenix 0.1").
2008: llançament inicial del sistema operatiu Android per a telèfons intel·ligents.

Naixements

Països Catalans

1893: Carles Riba i Bracons, escriptor i poeta català.
1949, Alacant: Juan Manuel Asensi Ripoll, conegut com Asensi, futbolista valencià.

Món

63 a. C.: César Augusto, emperador romà (m. 14).
1158: Godofredo II, duc bretón (m. 1186).
1161: Takakura, emperador japonès (m. 1181).
1215: Kublai Khan, governant mongol (m. 1294).
1434: Yolanda de Valois, aristòcrata francesa (m. 1478).
1466: Sebastiano Mainardi, pintor italià (m. 1513).
1519: Francisco de Borbó, aristòcrata francès (m. 1546).
1555: Luisa de Coligny, aristòcrata francesa (m. 1620).
1596: Joan Blaeu, cartógrafo neerlandès (m. 1673).
1598: Leonor Gonzaga, dona italiana, esposa de Fernando II d'Habsburgo (m. 1655).
1642: Giovanni Maria Bononcini, violinista i compositor italià (m. 1678).
1650: Jeremy Collier, bisbe britànic (m. 1726).
1668: Pompeo Aldrovandi, bisbe italià (m. 1752).
1713: Fernando VI, rei espanyol (m. 1759).
1728: Carlo Allioni, metge i botànic italià (m. 1804).
1740: Go-Sakuramachi, emperadriu japonesa (m. 1813).
1759: Clotilde de França, aristòcrata francesa (m. 1802).
1771: Kokaku, emperador japonès (m. 1840).
1772: Henri Louis Villaume Ducoudray Holstein, militar alemany (m. 1839).
1778: Mariano Moreno, polític argentí (m. 1811).
1781: Juliana de Sajonia-Coburgo-Saalfeld, aristòcrata alemanya (m. 1860).
1783: Peter von Cornelius, pintor alemany (m. 1867).
1785: Per Georg Scheutz, inventor suec (m. 1873).
1788: Bento Gonçalves da Silva, polític i militar brasiler (m. 1847).
1791: Johann Franz Encke, astrònom alemany (m. 1865).
1819: Hippolyte Fizeau, físic francès (m. 1896).
1820: Charles-François Stallaert, escriptor belga (m. 1893).
1829: Heinrich Ludwig Hermann Müller, botànic i zoòleg alemany (m. 1883).
1835: Lli Alarco Brediñana, metge i polític peruà (m. 1903).
1835: Rafael Gómez, escriptor i polític mexicà (m. 1908).
1850: Alfred Boucher, escultor francès (m. 1934).
1850: Richard Hertwig, botànic i zoòleg alemany (m. 1937).
1852: William Halsted, metge nord-americà (m. 1922).
1853: Konstantin Stoilov, polític búlgar (m. 1901).
1854: Jules Visseaux, escultor francès (m. 1934).
1855: Abel Botelho, polític portuguès (m. 1917).
1860: Francisco Vázquez Gómez, méidoc i polític mexicà (m. 1933).
1861: Robert Bosch, enginyer i empresari alemany (m. 1942).
1864: Draga Dt.šin, dona sèrbia, esposa d'Alejandro I (m. 1903).
1865: Carlos Fernández Shaw, escriptor i periodista espanyol (m. 1911).
1865: Baronessa Orczy, escriptora britànica d'origen hongarès (m. 1947).
1866: Rafael Gasset Chinchilla, periodista i polític espanyol (m. 1927).
1867: Suzanne Valadon, pintora francesa (m. 1938).
1871: František Kupka, pintor txec (m. 1957).
1873: Gustavo Bacarisas, pintor gibraltereño (m. 1971).
1877: Teodoro Rojas, botànic i científic paraguaià (m. 1954).
1877: Leon See, esgrimista francès (m. 1960).
1879: Carlos Greene Ramirez, militar mexicà (m. 1924).
1880: John Boyd Orr, biòleg i polític escocès (m. 1971).
1883: Grigori Zinóviev, polític comunista soviètic (m. 1936).
1885: Luis Acevedo Acevedo, aviador i ciclista xilè (m. 1913).
1889: Walter Lippmann, periodista nord-americà m. 1974).
1890: Friedrich Paulus, general alemany (m. 1957).
1891: Jules Humbert-Droz, sacerdot i periodista suís (m. 1971).
1892: Adolfo H. Simmonds, empresari colombià (m. 1969).
1894: Cesáreo Galíndez, empresari i direigente esportiu espanyol (m. 1990).
1895: Joaquín Loriga, militar i aviador espanyol (m. 1927).
1897: Enrico Carzino, futbolista italià (m. 1965).
1897: Paul Delvaux, pintor belga (m. 1994).
1897: Walter Pidgeon, actor canadenc (m. 1984).
1897: Alejandro Velasco Astete, aviador peruà (m. 1925).
1899: Louise Nevelson, escultor nord-americà (m. 1988).
1901: Jaroslav Seifert, escriptor txecoslovac, premi nobel de Literatura en 1984 (m. 1986).
1902: Montagu Slater, escriptor britànic (m. 1956).
1903: Jorge Cuesta, químic i escriptor mexicà (m. 1942).
1904: Gilda Abreu, actriu, cantant i cineasta brasilera (m. 1979).
1905: Francisco Fiorentino, cantor de tangos argentí (m. 1955).
1907: Albert Ammons, pianista nord-americà (m. 1949).
1907: Dominique Aury, escriptora francesa (m. 1998).
1907: Duarte I Nuño de Bragança, aristòcrata portuguès (m. 1976).
1907: Jarmila Novotna, soprano i actriu txeca (m. 1994).
1907: Rodrigo de Santiago, músic espanyol (m. 1985).
1908: Eusebio Cimorra, periodista i escriptor espanyol (m. 2007).
1908: Raymonde Vincent, escriptora francesa (m. 1985).
1909: Alberto Coll, futbolista argentí.
1912: Tony Smith, artista visual i escultor nord-americà (m. 1980).
1913: Carl-Henning Pedersen, pintor danès (m. 2007).
1914: Omar Ali Saifuddien III, sultà de Brunei mf. 1986).
1915: Sergio Bertoni, futbolista italià (m. 1995).
1915: Clifford Shull, físic nord-americà (m. 2001).
1916: Aureliano Lima, escultor portuguès (m. 1984).
1916: José María Méndez Calderón, escriptor salvadorenc (m. 2006).
1916: Aldo Moro, polític italià (m. 1978).
1916: Anna Yegorova, militar soviètica (m. 2009).
1917: El Sant (Rodolfo Guzmán Horta), lluitador i actor mexicà (m. 1984).
1918: Asim Ahmed Amin, escultor egipci (m. 1989).
1919: Hyman Minsky, economista nord-americà (m. 1996).
1920: Rafael Revelles, pintor espanyol.
1920: Mickey Rooney, actor nord-americà.
1921: Arlindo Rocha, escultor portuguès.
1922: Joannis Avramidis, escultor grecoaustríaco.
1922: Aldo Braibanti, escriptor italià.
1923: John Coltrane, músic nord-americà (m. 1967).
1923: José Ricardo De León, futbolista i entrenador uruguaià (m. 2010).
1923: Alfredo Martínez Moreno, escriptor salvadorenc.
1924: Pedro Joaquín Chamorro Cardenal, empresari i periodista nicaragüenc (m. 1978).
1924: Enrique González Bethencourt, músic i murguero espanyol (m. 2010).
1924: Olga Kirsch, escriptora sud-africana (m. 1997).
1925: Eleonora Rossi Drago, actriu italiana (m. 2007).
1926: John Coltrane, saxofonista nord-americà (m. 1967).
1926: Jimmy Woode, baixista nord-americà (m. 2005).
1927: Jorge Camet Dickmann, empresari peruà.
1928: Frank Foster, saxofonista i compositor nord-americà (m. 2011).
1928: María Larraín de Vicuña, activista i escriptora xilè.
1929: Viktor Sarianidi, arqueòleg rus.
1930: Ray Charles, cantant i pianista nord-americà (m. 2004).
1930: René Jolivet, actor, animador i locutor argentí (m. 1997).
1930: Albert Manent, escriptor espanyol.
1930: Irene Reid, cantant nord-americà de blues (m. 2008).
1932: Jorge Glusberg, arquitecte argentí (m. 2012).
1932: Maruxa Vilalta, directora de teatre i dramaturga mexicana.
1933: Alberto Asor Rosa, escriptor, historiador i polític italià.
1934: Per Olov Enquist, periodista i escriptor suec.
1934: Gino Paoli, músic italià.
1934: Franc Vaig rodar, cardenal eslovè.
1935: Els McCann, cantant i pianista nord-americà.
1935: Juan Adolfo Singer, polític uruguaià.
1936: Valentín Paniagua, polític peruà.
1938: Wilbert Chi Góngora, polític mexicà.
1938: Manuel Calvo Pumpido, empresari i dirigent esportiu espanyol (m. 2007).
1938: Jean-Claude Mézières, historietista francès.
1938: Romy Schneider, actriu alemanya (m. 1982).
1939: Roy Buchanan, guitarrista nord-americà (m. 1988).
1939: Luis Manuel Cosculluela Montaner, polític espanyol.
1939: Raúl Portal, conductor argentí de radi i televisió.
1940: Eduardo Bähr, escriptor hondureny.
1940: María Victoria Llamas, comunciadora mexicana (m. 2008).
1940: Alberto Miralles, dramaturg espanyol (m. 2004).
1940: William Miranda Marín, polític portorriqueño (m. 2010).
1940: Cristián Precht, sacerdot xilè.
1940: Mohammad Resa Shayarián, cantant iranià.
1940: Michel Témer, polític brasiler.
1941: Renato Curcio, revolucionari italià.
1941: Luis Durnwalder, polític italià.
1941: George Jackson, activista nord-americà (m. 1971).
1941: Navanethem Pillay, jurista sud-africana.
1941: César Saucedo, polític militar peruà.
1941: Sofia Vicoveanca, cantant romanesa.
1942: Sila Calderón, política porto-riquenya.
1943: Julio Iglesias, cantant espanyol.
1943: Lli Oviedo, general i polític paraguaià (m. 2013).
1944: Norbert Walter, economista alemany (m. 2012).
1945: Ron Bushy, bateria nord-americana, de la banda Iron Butterfly.
1945: Ígor Ivánov, polític rus.
1946: Franz Fischler, polític austríac.
1946: John Woo, cineasta xinès.
1947: Mary Kay Plau, actriu i cantant nord-americà.
1947: Neal Smith, baterista nord-americà, de la banda Alice Cooper.
1948: Javier Bedoya de Vivanco, polític peruà.
1948: Don Grolnick, pianista i compositor nord-americà (m. 1996).
1949: Quini, futbolista espanyol.
1949: Bruce Springsteen, músic nord-americà.
1950: Miguel Caillaux Zazzalli, empresari i polític peruà.
1950: Edgardo Vaig donar Meola, futbolista argentí (m. 2005).
1951: Steven Springer, guitarrista nord-americà (m. 2012).
1954: Charlie Barnett, actor i comediant nord-americà (m. 1996).
1955: David Hammerstein, polític i ecologista nord-americà.
1955: Paolo Rossi, futbolista italià.
1956: Lilli Carati, actriu italiana.
1956: Peter David, escriptor nord-americà.
1956: Andoni Goikoetxea, futbolista espanyol.
1957: Mikel Cabieces, polític espanyol.
1957: Rosalind Chao, actriu nord-americana.
1957: Emilia Contessa, cantant indonèsia.
1957: Ignacio Gil Lázaro, polític espanyol.
1957: Elías Moreno Brizuela, polític mexicà.
1957: Kumar Sanu, cantant indi.
1957: Mercedes Vigil, escriptora uruguaiana.
1957: Adam Zeman, neuròleg anglès.
1958: Tito Alcedo, guiterrista espanyol.
1959: Jason Alexander, actor nord-americà.
1959: Rosalind Chao, actirz nord-americà.
1959: Adelaide Ferreira, cantant portuguesa.
1959: Pablo Iturralde, polític uruguaià.
1959: Carlos Ramos Rivas, polític veneçolà.
1959: Fernando Romay, baloncestista espanyol.
1959: Lina Ron, política veneçolana (m. 2011).
1960: Ariel Basteiro, polític argentí.
1960: Santiago Cueto Caballero, psicòleg peruà.
1960: Luis Moya, copilot de carreres espanyol.
1960: Luis Ernesto Videla, empresari xilè (m. 2010).
1961: Chi McBride, actor nord-americà.
1961: William McCool, astronauta nord-americà (m. 2003).
1961: Elizabeth Peña, actriu nord-americana.
1962: Paulo Ricardo, cantant brasiler.
1963: Anne-Marie Cadieux, actriu canadenca.
1963: Sonia Martínez, actriu i presentadora espanyola (m. 1994).
1963: Alex Proyas, cineasta australià.
1964: Clayton Blackmore, futbolista galés.
1964: Kōshi Inaba, cantant japonès, de la banda B'z.
1964: Larry Krystkowiak, baloncestista nord-americà.
1965: Aleqa Hammond, polític groenlandesa.
1965: Mark Woodforde, tennista australià.
1966: Jonathan Coleman, polític neozelandès.
1966: Tony Gómez, futbolista uruguaià.
1966: Yoshinori Kitase, creador de viedeojuegos japonès.
1966: Berta Rojas, guitarrista paraguaiana.
1968: Kazushige Abe, escriptor japonès.
1968: José Ignacio González Moreno, documentalista, guionista i periodista espanyol.
1968: Sydnee Steele, actriu pornogràfica nord-americana.
1968: Wendelin Werner, matemàtic alemany.
1969: Patrick Fiori, cantant francès.
1969: Gerhard Poschner, futbolista alemany.
1970: Ani DiFranco, cantant nord-americà.
1970: Götz Heinrich Loos, geògraf i botànic alemany.
1971: Lara Dibildos, actriu i presentadora de televisió espanyola.
1971: Eric Montross, baloncestista nord-americà.
1972: Sarah Bettens, cantant i guitarrista belga, de la banda K's Choice.
1972: Jermaine Dupri, raper i productor musical nord-americà.
1972: Mateo Gil, director i guionista espanyol.
1972: Galit Gutman, model israelià.
1972: Francisco González, músic xilè.
1973: Layzie Bone, raper nord-americà, de la banda Bone Thugs-N-Harmony.
1973: Ingrid Fliter, pianista argentina.
1973: Cristián Ariel Morales, futbolista argentí.
1974: "Fierita" Catalano, presentador i humorista argentí.
1974: Claudio Elías, futbolista uruguaià.
1974: Matt Hardy, lluitador professional nord-americà.
1974: Harumi Inoue, actriu i model japonesa.
1974: Félix Mantilla, tennista espanyol.
1974: Cecilia Pérez Jara, escriptora xilena.
1975: Carlos Artiga, periodista i advocat salvadorenc.
1975: Laurent Batlles, futbolista francès.
1975: Jaime Bergman, model i actriu nord-americana.
1975: Layzie Bone, raper nord-americà, de la banda Bone Thugs-N-Harmony.
1975: Demetrio Lozano, jugador d'handbol espanyol.
1975: César Mateos, polític mexicà.
1975: Kim Dong-moon, jugador de badminton sud-coreà.
1975: Walid Regragui, futbolista marroquí.
1976: Ricardo Ciciliano, futbolista colombià.
1976: Rob James-Collier, actor i model britànic.
1976: Anya Marina, cantant nord-americà.
1977: Rachael Yamagata, músic nord-americà.
1978: Keri Lynn Pratt, actriu nord-americana.
1978: Anthony Mackie, actor nord-americà.
1979: Ricky Davis, baloncestista nord-americà.
1979: Fábio Simplício, futbolista brasiler.
1979: Cynthia Urías, actriu i presentadora mexicana.
1980: Marcinho Guerreiro, futbolista brasiler.
1981: Robert Doornbos, pilot neerlandès de Fórmula 1.
1981: Chano Moreno Charpentier, cantant argentí, de la banda Tan Biònica.
1981: Natalie Horler, cantant angloalemana, de la banda Trencada.
1982: Eduardo Costa, futbolista brasiler.
1982: Shyla Stylez, actriu porno canadenca.
1983: Leinier Domínguez, ajedrecista cubà.
1983: Ryan Seaman, bateria nord-americana, de la banda Falling in Reverse.
1984: Ana María Aguilera, actriu colombiana.
1984: Jan-Ingwer Callsen-Bracker, futbolista alemany.
1984: Matt Kemp, beisbolista nord-americà.
1984: Michael Sotillo, futbolista peruà.
1984: Anneliese van der Pol, actriu neerlando-nord-americana.
1985: Allisa Ganíyeva, escriptora russa.
1985: Maki Goto, cantant japonesa.
1986: Martin Cranie, futbolista britànic.
1986: Gina-Lisa Lohfink, model alemanya.
1987: Skylar Astin, actor nord-americà.
1987: María Gonllegos, actriu mexicana.
1988: Nicolás Gaitán, futbolista argentí.
1988: Juan Martín del Poltre, tennista argentí.
1988: Juan Sebastián Quintero, presentador colombià.
1988: Manfred Russell, futbolista costarricense.
1989: Brandon Jennings, baloncestista nord-americà.
1989: Mara Scherzinger, actriu alemanya.
1991: Melanie Oudin, tennista nord-americà.
1991: Zia Quizon, cantant filipina.
1995: Patrick Criat, guitarrista i actor espanyol.

Necrològiques

Països Catalans

1461, Barcelona - Carles de Viana per problemes de salut, amb la sospita del possible enverinament promogut per Joana Enríquez.

Món

965: Al-Mutanabbi, poeta del califato abasí (n. 915).
1193: Robert de Sablé, cavaller francès.
1241: Snorri Sturluson, lagman, escriptor, poeta i historiador islandès (n. 1178).
1350: Ibn Qayyim Al-Jawziyya, jurista musulmà sunnita (n. 1292).
1386: Donen I de Valaquia, governant de Valaquia (n. 1354).
1390: Juan I de Lorena, duc de Lorena (n. 1346)
1463: Juan de Cosme de Médici, banquer i mecenes italià (n. 1421).
1508: Beatriz de Nàpols, Regna consort d'Hongria (n. 1457).
1527: Carlos de Lannoy, aristòcrata borgoñón (n. 1487).
1535: Catalina de Sajonia-Lauemburgo, reina sueca (n. 1513).
1582: Luis III de Montpensier, príncep francès (n. 1513).
1598: Jacob Mahu, navegant neerlandès.
1604: Gabriel Vásquez, jesuíta i teòleg espanyol (n. 1549 o 1551).
1605: Pontus de Tyard, bisbe i poeta francès (n. 1521).
1633: Gregorio Arce de Sevilla, magistrat espanyol i funcionari colonial espanyol.
1633: Juan de Torres Osorio, religiós espanyol (n. 1562).
1657: Joachim Jung, filòsof i matemàtic alemany (n. 1587).
1675: Valentin Conrart, escriptor francès (n. 1603).
1706: Ana Francisca de Borja i Doria, aristòcrata espanyola (n. 1640).
1728: Christian Thomasius, filòsof i escriptor alemany (n. 1655).
1738: Herman Boerhaave, humanista i físic neerlandès (n. 1668).
1773: Johan Ernst Gunnerus, bisbe i botànic noruec (n. 1718).
1820: François Christophe Kellermann, militar francès (n. 1735).
1828: Richard Parkes Bonington, pintor britànic (n. 1802).
1830: Elizabeth Monroe, dona nord-americana, esposa del president James Monroe (n. 1768).
1835: Georg Adlersparre, polític, escriptor i militar suec (n. 1760).
1835: Vincenzo Bellini, compositor italià (n. 1801).
1836: María Malibrán, cantant d'òpera francesa d'origen espanyol (n. 1808).
1836: Andréi Razumovski, comte i diplomàtic rus (n. 1752).
1845: Duquessa de Voulser (n. 1767).
1849: Juan Casacuberta, actor argentí (n. 1798).
1850: José Gervasio Artigas, militar i estadista uruguaià (n. 1764).
1851: Jorge Torino, militar argentí (n. 1786).
1852: John Vanderlyn, pintor nord-americà (n. 1776).
1863: Juan Francisco de Vidal La Falç, militar i polític peruà (n. 1800).
1869: Johann Georg von Hahn, diplomàtic i filòleg austríac (n. 1811).
1870: Prosper Mérimée, escriptor i historiador francès (n. 1803).
1870: Valeriano Domínguez Bécquer, pintor espanyol (n. 1833).
1871: Anselmo Llorente i La Font, bisbe costarricense (n. 1800).
1871: Louis-Joseph Papineau, polític canadenc (n. 1786).
1873: Jean Chacornac, astrònom francès (n. 1823).
1874: Santiago Arcs, assagista i polític xilè (n. 1822).
1877: Urbain Li Verrier, matemàtic francès (n. 1811).
1882: Friedrich Wöhler, químic i pedagog alemany (n. 1800).
1885: Carl Spitzweg, pintor alemany (n. 1808).
1888: François Achille Bazaine, mariscal francès (n. 1811).
1889: William Wilkie Collins, novel·lista britànic (n. 1824).
1891: Andrés Llepis, escriptor uruguaià (n. 1817).
1896: Ivar Aasen, filòleg noruec (n. 1813).
1896: Ricardo Gutiérrez, cirurgià i poeta argentí (n. 1836).
1900: Arsenio Martínez Campos, militar i polític espanyol (n. 1831).
1902: John Wesley Powell, explorador nord-americà (n. 1834).
1904: Émile Gallé, artista francès (n. 1846).
1905: Giuseppe Sacconi, arquitecte italià (n. 1854).
1912: María Teresa de Borbó, infanta d'Espanya (n. 1882).
1913: Donato Álvarez, general argentí (n. 1825).
1915: Frederick Hamilton Davey, botànic anglès (n. 1868).
1917: Werner Voss, aviador alemany (n. 1897).
1919: Seth Bullock, comerciant, ranchero i agutzil nord-americà (n. 1849).
1920: Juan Manuel Cafferata, polític argentí (n. 1852).
1929: Richard Zsigmondy, químic austríac, premi nobel en 1925 (n. 1865).
1930: Manuel Sebastián Campos Sánchez, polític xilè (n. 1853).
1932: Jules Chéret, pintor francès (n. 1836).
1936: Rafael Salazar Alonso, polític espanyol (n. 1895).
1937: Cleto González Víquez, polític costarricense (n. 1858).
1939: Sigmund Freud, mèdic neuròleg austríac (n. 1856).
1939: Floyd Gibbons, periodista nord-americà (n. 1887).
1939: Francisco León de la Barra, polític mexicà (n. 1863).
1939: Jimmy Windridge, futbolista anglès (n. 1882).
1941: Dofí Lévano, revolucionari peruà (n. 1885).
1942: Alfredo Carricaberry, fubolista argentí (n. 1900).
1943: Excepte D'Acquisto, militar italià (n. 1920).
1943: Ernst Trygger, polític suec (n. 1857).
1945: Honorio Pueyrredon, catedràtic i polític argentí (n. 1876).
1950: Sam Barry, baloncestista i entrenador nord-americà (n. 1892).
1953: Carlos Haverbeck Richter, polític xilè (n. 1894).
1962: Patrick Hamilton, escriptor anglès (n. 1904).
1967: Giovanni Barrella, escriptor i pintor italià (n. 1884).
1968: Pío de Pietrelcina, capuchino i sant italià (n. 1887).
1970: Esteban de Bilbao Eguía, polític espanyol (n. 1879).
1970: Bourvil, actor i cantant francès (n. 1917).
1970: Mariano Castillo, ajedrecista xilè (n. 1905).
1970: John Gawsworth, escriptor anglès (n. 1912).
1971: Billy Gilbert, actor i humorista nord-americà (n. 1894).
1972: Emilio Azcárraga Vidaurreta, empresari mexicà (n. 1895).
1972: Nikolái Turovérov, escriptor rus (n. 1899).
1973: Pablo Neruda, escriptor xilè, premi nobel de Literatura en 1971 (n. 1904).
1973: Alexander Sutherland Neill, pedagog britànic (n. 1883).
1974: Cliff Arquette, actor nord-americà (n. 1905).
1976: Raúl Soulés Va baldar, metge i polític veneçolà (n. 1907).
1981: Chief Donen George, actor i escriptor canadenc (n. 1899).
1981: Francisco Labbé Labbé, polític xilè (n. 1897).
1984: Octavio Suárez, piloto de carreres argentí (n. 1932).
1984: Tilsa Tsuchiya, pintora peruana (n. 1929).
1987: Homer Expósito, poeta i lletrista argentí de tangos (n. 1918).
1987: Bob Fosse, actor, coreògraf i cineasta nord-americà (n. 1927).
1988: Luis Losada, periodista espanyol (n. 1929).
1988: Tibor Sekelj, escriptor i explorador iugoslau (n. 1912).
1989: Julio Cabirol, polític argentí (n. 1927).
1992: Aristides Bastidas, periodista veneçolà (n. 1924).
1992: Roberto Rodríguez Lluna, guitarrista i cantant nord-americà (n. 1927).
1992: Mary Santpere, actriu espanyola (n. 1913).
1994: Robert Bloch, escriptor nord-americà (n. 1917).
1994: Madeleine Renaud, actriu francesa (n. 1900).
1995: Booker T. Laury, cantant i pianista nord-americà (n. 1914).
1996: Fujiko F. Fujio, mangaka japonès (n. 1933).
1998: Thelma del Riu, actriu argentina (n. 1926).
2000: Aída Poblete, pintora xilena (n. 1914).
2000: Aurelio Rodríguez, beisbolista mexicà (n. 1947).
2001: Elton Hayes, guitarriasta i actor británco (n. 1915).
2001: Eugenio Hirsch, artista austríac (n. 1923).
2001: Emilio Saraco, artista argentí (n. 1912).
2002: Eduard Gufeld, ajedrecista ucraïnès (n. 1936).
2003: Paul Almásy, fotògraf hongarès (n. 1906).
2004: André Hazes, cantant neerlandès (n. 1951).
2005: Filiberto Ojeda Ríos, revolucionari porto-riqueny (n. 1933).
2006: Malcolm Arnold, compositor britànic (n. 1921).
2006: Tommy Olivencia, músic protorriqueño (n. 1938).
2006: Tim Rooney, actor nord-americà (n. 1947).
2007: Renzo Barbieri, escriptor i dibuixant italià (n. 1940).
2007: Pepe Marchena (ballador), ballador flamenc espanyol (n. 1941).
2008: Pedro Masó, director i productor de cinema espanyol (n. 1927).
2010: Stephen Pastura, pintor nord-americà (n. 1918).
2010: Fernando Riera, futbolista i entrenador xilè (n. 1920).
2011: Josep Maria Sarriegui, periodista espanyol (n. 1961).
2011: José Miguel Encalles, locutor, periodista i escriptor xilè (n. 1928).
2012: Alberto González, humorista cubà (n. 1928).
2012: Pável Grachov, militar i polític soviètic (f. 1948).

Festes i commemoracions

Països catalans

Festes de Santa Tecla de Tarragona; Festes de Santa Tecla de Sitges

Món

Festa de l'equinocci de tardor en molts llocs del Japó com Tòquio.

Santoral catòlic

Sants Rebeca, mare; Zacaries i Elisabet, pares de Joan el Baptista; Sant Llí, (bisbe de Roma); Tecla d'Icònium, màrtir; Leudoví de Trèveris, bisbe; Pius de Pietrelcina, caputxí; beata Maria Josefa del Río Messa, màrtir (1936).

Efemèrides astronòmiques

Equinocci de tardor, acaba l'estiu i comença la tardor o primavera d'hivern.

[STV]

24 de setembre

El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 98 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1706 - Mallorca: hi desembarquen les tropes austriacistes i hi vencen els borbònics (guerra de Successió).
1870: Jacint Verdaguer és ordenat prevere
1957 - Barcelona: s'hi inaugura el Camp Nou, el nou estadi del FC Barcelona.
1995 - Plaça Sant Jaume (Barcelona): Els Minyons de Terrassa carreguen el primer cinc de nou amb folre del segle XX, 112 anys després que es fes per darrera vegada.
1995 - Plaça Sant Jaume (Barcelona): Els Castellers de Barcelona descarreguen per primer cop en la seva història el 2 de 8 amb folre.
1999 - Plaça Sant Jaume (Barcelona): Els Castellers de Barcelona descarreguen per primer cop en la seva història el 4 de 9 amb folre.

Món

1493: Cristóbal Colón comença la seva segona expedició a Amèrica.
1664: a Estats Units, Peter Stuyvesant, governador de la colònia neerlandesa de Nous Països Baixos, lliura el territori a una flota naval britànica liderada pel coronel Richard Nicolls.
1789: a Estats Units el Congrés crea l'Oficina de Correus.
1810: a l'Església Major de Sant Pere i Sant Pablo (en Sant Fernando, Cadis) es juren les Corts de Cadis.
1810: a la ciutat de Santa Creu de la Serra (Bolívia) es realitza el Crit Llibertari en contra de l'Imperi espanyol.
1812: en el Camp de les Carreres (Tucumán) les forces argentines, al comandament de l'advocat i general Manuel Belgrano, vencen a les espanyoles en la Batalla de Tucumán.
1821 (dissabte): a Trípoli (Grècia) ―en el marc de la Guerra d'Independència de Grècia― succeeix el segon dia de la Massacre de Trípoli: des d'ahir divendres fins demà diumenge 25 l'exèrcit grec tortura i assassina a 30.000 homes, dones i nens civils (la majoria turcs, i una minoria de jueus).
1852: a Estats Units es fa la primera demostració del dirigible.
1869: a Estats Units succeeix el Divendres Negre: especulacions sobre el preu de l'or causen el pànic en Wall Street.
1928: a Buenos Aires (Argentina) es creen els primers col·lectius (ómnibus) del país.1 La primera línia funciona des de Plaça de Maig fins al barri de Boscatge per 20 centaus de pes.
1935: l'astrònom Eugène Joseph Delporte descobreix l'asteroide Afrodita (1388).
1938: el president bolivià, Germán Busch, crea el novè departament de Bolívia, denominat departament de Pando.
1944: en el marc de la Segona Guerra Mundial, l'exèrcit soviètic envaeix Txecoslovàquia i Hongria.
1946: a Índia es nomena cap del Govern provisional a Jawaharlal Nehru.
1951: en el lloc de proves atòmiques en Semipalatinsk (Kazakhstan) la Unió Soviètica fa detonar la seva tercera bomba atòmica (la tretzena de la Història humana).
1960: a Estats Units, els astrònoms neerlandesos Cornelis Johannes van Houten (1920-2002) i la seva esposa Ingrid van Houten-Groeneveld (1921-) descobreixen l'asteroide Anubis (1912).
1968: en el Lloc de proves de Nevada, Estats Units detona la seva bomba atòmica Hudson Seal, de 20 kt. (En comparació, la bomba d'Hiroshima va ser de 13 kt). És la bomba n.º 577 de les 1054 que Estats Units va fer explotar entre 1945 i 1992.
1973: Guinea-Bisáu s'independitza de Portugal.
1984: a Barcelona, Espanya, s'inaugura el Museu del Futbol Club Barcelona.
1988: en els Jocs Olímpics de Seül, el canadenc Ben Johnson guanya la carrera de 100 metres, establint un rècord mundial (9,79 s).
1990: a Rússia, el Soviet Suprem aprova el canvi de l'economia al lliure mercat.
1990: es publica el disc Rust in Peace de la banda Megadeth.
1991: es publica el disc Nevermind, de la banda Nirvana.
1991: es publica el disc Blood Sugar Sex Magik de Xarxa Hot Chili Peppers.
1995: Es publica el disc Herzeleid de Rammstein (el seu primer àlbum).

Naixements

Països Catalans

1868, Alacant: Tomàs López Torregrosa, compositor valencià de sarsuela (m. 1913).
1948: Jaume Sisa

Món

15: Vitelio (Aulo Vitelio Germànic), emperador romà.
1473 Jorge de Frundsberg, militar i aristòcrata alemany.
1501: Gerolamo Cardano, matemàtic italià.
1513: Catalina de Sajonia-Lauemburgo, reina sueca.
1550: Tang Xianzu, escriptor xinès.
1562: Hèrcules I de Mònaco, aristòcrata monegasco.
1564: William Adams, marí i navegant anglès.
1583: Albrecht von Wallenstein, militar i polític bohemi.
1598: Giovanni Francesco Busenello, libretista i poeta italià.
1625: Johan de Witt, polític alemany.
1667: Jean-Louis Lully, músic francès.
1672: Giuseppe Accoramboni, cardenal italià.
1705: Leopold Joseph von Daun, militar austríac.
1709: John Cleland, novel·lista britànic.
1717: Horace Walpole, polític i novel·lista britànic.
1725: Arthur Guinness, cervecero irlandès, fundador de l'empresa Guiness.
1739: Grigori Potiomkin, estadista rus.
1755: John Marshall, estadista i jurista nord-americà.
1796: Antoine-Louis Barye, escultor francès.
1801: Mijaíl Ostrogradsky, físic i matemàtic rus.
1802: Adolphe d'Archiac, paleontòleg i geólogo francès.
1813: Gerardo Barris, militar i polític salvadorenc.
1817: Ramón de Campoamor, poeta espanyol.
1821: Cyprian Kamil Norwid, poeta, dramaturg, pintor i escultor polonès.
1852: Mercedes de Velilla, poeta espanyola.
1855: Federico Boyd, polític i president panameny en 1910 (m. 1924).
1862: Julia Lópes d'Almeida, escriptora i feminista brasilera (m. 1934).
1870: Georges Claude, químic i físic francès, inventor de la llum de neó.
1878: Charles Ferdinand Ramuz, escriptor suís.
1884: Gustave Garrigou, ciclista francès.
1884: İsmet İnönü, militar i polític turc.
1884: Ashlag, rabino i cabalista polonès.
1886: Edward Bach, metge britànic, creador de la medicina mitjançant flors de Bach.
1886: Roberto Marcelino Ortiz, president argentí.
1891: William F. Friedman, criptoanalista rus-nord-americà.
1892: Adélard Godbout, polític canadenc, primer ministre de Quebec.
1893:Juan Pedro Garrahan, medico pediatre argentí.
1894: Billy Bletcher, actor, comediant i actor de veu nord-americana.
1895: André Frédéric Cournand, metge i fisiólogo francès, premi Nobel de Fisiologia o Medicina en 1956.
1896: F. Scott Fitzgerald, escriptor nord-americà.
1898: Howard Walter Florey, farmacólogo australià, premi Nobel de Fisiologia o Medicina en 1945.
1902: Ruhollah Jomeini, dirigent polític iranià.
1905: Sever Ochoa, bioquímic espanyol, premi Nobel de Química en 1959.
1907: Martín Marculeta, futbolista espanyol (m. 1984).
1911: Konstantín Chernenko, polític siberiano, president soviètic.
1912: Don Porter, actor nord-americà.
1916: Greer Skousen, basquetbolista mexicà.
1918: Mario Báncora, físic argentí
1918: Audra Lindley, actriu nord-americana.
1922: Cornell MacNeil, baríton nord-americà (m. 2011).
1924: Sergio Magaña, dramaturg i escriptor mexicà (m. 1990).
1926: Ricardo María Carles Gordó, arquebisbe i cardenal espanyol.
1929: Tilsa Tsuchiya, pintora peruana (m. 1984).
1930: John W. Young, astronauta nord-americà.
1931: Alberto Anchart, actor i comediant argentí (m. 2011).
1934: John Brunner, escriptor de ciència ficció britànic.
1936: Jim Henson, productor i cineasta nord-americà, creador dels Muppets (m. 1990).
1939: Wayne Henderson, músic nord-americà de The Crusaders.
1941: Bufona McCartney, cantautora i tecladista nord-americana, esposa del beatle Paul McCartney (m. 1998).
1942: Gerry Marsden, cantant britànic, de la banda Gerry & The Pacemakers.
1943: Antonio Tabucchi, escriptor italià (m. 2012).
1948: Phil Hartman, actor i comediant canadenc (m. 1998).
1950: Kristina Wayborn, actriu sueca.
1954: Marco Tardelli, futbolista italià.
1955: Riccardo Illy, polític italià.
1956: Juan Villoro, escriptor, traductor, cronista i periodista mexicà.
1957: Tongo, músic i polític peruà.
1958: Kevin Xarrupo, actor nord-americà.
1958: Elena Ochoa, psicòloga i presentadora de televisió espanyola.
1959: Ana Mato, política espanyola.
1960: Celso Escac, governador argentí.
1961: John Logan, guionista nord-americà.
1961: Elizabeth Vernaci, locutora de ràdio argentina.
1962: Nia Vardalos, actriu canadenca.
1962: Greer Skousen, futbolista escocès.
1964: Alberto Albístegui, futbolista espanyol.
1964: Ainhoa Arteta, soprano espanyola.
1965: Sean McNabb, baterista nord-americà de la banda Quiet Riot.
1966: Christophe Bouchut, piloto d'automobilisme francès.
1967: Marcelo Sales Marchetti, presentador de televisió i practicant d'arts marcials bolivià.
1969: Shawn Crahan, músic nord-americà de la banda Slipknot.
1969: Goya Toledo, model i actriu espanyola.
1969: Katja Kassin, actriu pornogràfica alemanya.
1971: Peter Salisbury, baterista britànic, de la banda The Verve.
1971: Carlos Maussa, boxador colombià.
1972: Pierre Amine Gemayel, polític libanès.
1975: Sergio Múñiz, actor espanyol.
1976: Pedro Andreu, escriptor espanyol.
1976: Stephanie McMahon, lluitadora professional nord-americana.
1977: Frank Fahrenhorst, futbolista alemany.
1979: Fabio Aurelio, futbolista brasiler.
1980: Daniele Bennati, ciclista italià.
1980: Petri Pasanen, futbolista finlandès.
1980: John Arne Riise, futbolista noruec.
1981: Simon Patterson, DJ i productor de música tràngol d'origen irlandès
1982: Cristian Daniel Ledesma, futbolista argentí.
1984: Ismael González Núñez, atleta espanyol (m. 2010).
1986: Leah Dizon, model i cantant nord-americà.
1987: Matthew Connolly, futbolista britànic.
1987: Spencer Treat Clark, actor nord-americà.
1991: Oriol Romeu, futbolista espanyol.
1991: Frank Nouble, futbolista britànic.
1992: Jack Sock, tennista nord-americà.
1994: Guillermo Hassan, actor i cantant argentí.

Necrològiques

Països Catalans

2003 - Barcelona: Jordi Petit i Fontserè, economista català.

Món

366: Liberio, papa italiano.
768: Pipino el Breve, rey franco.
1054: Hermann von Reichenau, compositor suabio alemán.
1180: Manuel I Comneno, emperador bizantino.
1230: Alfonso IX, rey leonés desde 1188 hasta su muerte.
1494: Angelo Poliziano, poeta y humanista italiano.
1541: Paracelso, médico y químico suizo.
1572: Túpac Amaru I, emperador inca asesinado, ancestro de Túpac Amaru II (n. 1545).
1605: Manuel Mendes, compositor portugués.
1707: Vincenzo da Filicaja, poeta italiano.
1820: Pedro Aranaz, compositor español.
1834: Pedro IV, rey portugués, emperador de Brasil.
1852: Francisco Javier Castaños, general español.
1877: Saigō Takamori, último samurai (n. 1828).
1890: Ezequiel Hurtado, militar y presidente colombiano.
1904: Niels Ryberg Finsen, médico danés, premio Nobel de Fisiología o Medicina en 1903.
1920: Carl Fabergé, orfebre y joyero ruso.
1939: Carl Laemmle, cineasta alemán.
1953: Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó, aristócrata español.
1953: Berthold Viertel, cineasta austriaco.
1954: Constancio Vigil, escritor uruguayo.
1973: Josué de Castro, geógrafo, médico, escritor y activista brasileño (n. 1908).
1976: Miguel Ángel García-Lomas, político y arquitecto español (n. 1913).
1977: Piet Zwart, arquitecto neerlandés (n. 1885).
1981: Patsy Kelly, actriz estadounidense (n. 1910).
1991: Dr. Seuss, escritor británico de cuentos infantiles (n. 1904).
1993: Bruno Pontecorvo, físico italiano.
1993: Ian Stuart, músico neonazi británico (n. 1957).
1994: Cheb Hasni, cantante argelino (n. 1968).
1999: Juan Gallardo, cantante y actor mexicano (n. 1940).
2004: Françoise Sagan, escritora francesa (n. 1935).
2007: Odón Betanzos, periodista, poeta, novelista y crítico español (n. 1925).
2010: Guennadi Yanáyev, político soviético (n. 1937).
2010: Jorge "Giant" González, luchador profesional argentino (n. 1966).
2010: Ana Kiro, cantante español (n. 1942).

Festes i commemoracions

Països catalans

Mare de Déu de la Mercè, festa major de Barcelona: la Mercè.

Santoral catòlic

sants Isarn de Marsella, abat; Gerard de Csanad o Gerard Sagredo, bisbe; beat Dalmau Moner, dominic.

[STV]

25 de setembre

El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs. Queden 97 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1411 - Vinaròs (el Baix Maestrat): els adversaris dels Trastàmara hi celebren corts.
1904 - Castellar del Riu (el Berguedà): s'hi celebra per primera vegada l'aplec del Pi de les Tres Branques.
1962 - Un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat.
1973 - Barcelona: Detenció de Salvador Puig i Antich.
2004 - Sueca (Ribera Baixa): Toni de l'Hostal (nét) és elegit president al 4rt Congrés de Figures Mundials.
2011 - Barcelona: Té lloc a la La Monumental la darrera cursa de braus de Catalunya.

Món

275: a Roma, el Senat nomena emperador a Claudio Tàcit.
1066: la batalla del pont Stamford —on mor el rei víking Harald III— marca la fi de l'era víking.
1373: Manuel II és coronat coemperador dels romans.
1396: en Nicópolis, el rei Bayaceto I derrota a un exèrcit creuat.
1493: a Cadis (Espanya), Cristóbal Colón parteix al seu segon viatge.
1513: a Panamà, Basc Núñez de Balboa és el primer europeu conegut que veu l'oceà Pacífic, al que crida Mar del Sud.
1625: a Puerto Rico, Balduino Enrico va atacar Sant Joan assetjant el Castell Sant Felipe del Morro i La Fortalesa.
1690: en EE. UU., Benjamin Harris publica la primera revista nord-americana, cridada Publick Ocurrences Both Foreign and Domestick, la publicació de la qual va ser la primera i l'última, per considerar-se ofensiu el seu contingut.
1728: a Caracas (Veneçuela) es crea la Real Companyia Guipuscoana per encarregar-se del comerç veneçolà amb Espanya.
1789: en EE. UU. el Congrés aprova l'Acta de Drets (Bill of Rights).
1808: a Espanya es constitueix la Junta Suprema Central Governativa.
1821 (diumenge): a Trípoli (Grècia) ―en el marc de la Guerra d'Independència de Grècia― succeeix el tercer i últim dia de la Massacre de Trípoli: des d'abans-d'ahir divendres l'exèrcit grec tortura i assassina a 30.000 homes, dones i nens civils (la majoria turcs, i una minoria de jueus).
1828: la Conspiració Septembrina atenta contra la vida de Simón Bolívar, la qual cosa influeix en la seva renúncia com a primer mandatari de la República de Colòmbia (o Gran Colòmbia). Resulten sospitosos Francisco de Paula Santander i Mariano Ospina Rodríguez.
1846: a Mèxic, forces nord-americanes capturen la ciutat mexicana de Monterrey.
1868: en Ginebra (Suïssa) es crea l'Aliança Internacional de la Democràcia Socialista, d'inspiració anarquista.
1890: en EE. UU. inicia els seus serveis el Parc Nacional de Yosemite, a Califòrnia; el primer parc nacional modern.
1906: en presència del Rei i davant una multitud, Leonardo Torres Quevedo va demostrar amb èxit l'invent del telekino en el port de Bilbao, controlant un pot des de la riba, en el que és considerat el naixement del control remot i el comandament a distància.
1926: en EE. UU., Henry Ford anuncia la setmana laboral de cinc dies per setmana, vuit hores per dia.
1956: entra en operacions un cable telefònic transoceànic.
1962: a la província de Barcelona hi ha més de 700 morts per les inundacions provocades per les pluges torrencials que també van afectar a Castelló i Balears. El riu Besós els va aconseguir 3000 m3/s i la Rambla de la Vídua 1500 m3/s.
1963: a República Dominicana, una junta cívic-militar (amb el respatller d'EE. UU.) enderroca al president Juan Bosch i Gaviño.
1973: la segona tripulació de l'estació Skylab torna a la Terra.
1991: a Nova York es realitza un acord per arribar a la pau a El Salvador.
1992: llançament de la sonda a Mart Mars Observer, amb la qual es va perdre contacte tres dies abans d'entrar en òrbita marciana.
1995: a Mèxic —sense cerimònies formals ni festejos de finalització de programa— s'emet l'últim capítol de la sèrie Chespirito (de Gómez Bolaños).
1998: al nord de la ciutat de Melilla, s'accidenta l'aeronau Bae-146-100.
2003: a Japó, la costa d'Hokkaidō és sacsejada per un terratrèmol de 8,0 graus.
2003: en una polèmica conferència de premsa, Jorge González -llavors vocalista del grup xilè Els Presoners- llança al sòl els micròfons, gravadores i gots amb aigua, després d'ofuscarse per una pregunta relacionada amb la sortida del seu ex-company Claudio Narea de la banda.
2004: a Xile es duu a terme la Jornada Llibertària de Quilpué.
2005: a Brasil, el pilot espanyol Fernando Alonso es converteix en el campió del món de Fórmula 1 més jove de la història —fins a 2008—, i l'únic espanyol a aconseguir-ho.
2005: a Perú, un terratrèmol de 7 graus a l'escala de Richter sacseja a l'Amazonía, destruint a la ciutat de Llepis.
2006: a Espanya, la Casa Real anuncia el segon embaràs del seu Alteza Real Donya Letizia Ortiz, Princesa d'Astúries.
2007: a Pisco (Perú) succeeix un terratrèmol de 7 graus en l'escala de Richter.
2012: a Madrid (Espanya), milers de manifestants envolten el Congrés; la policia reprimeix, deixant 64 ferits.

Naixements

Món

1358: Ashikaga Yoshimitsu, shogún japonès (m. 1408).
1599: Francesco Borromini, arquitecte i escultor italià d'origen suís (m. 1667).
1644: Ole Rømer, astrònom danès (m. 1710).
1683: Jean-Philippe Rameau, compositor francès (m. 1764).
1711: Qianlong, emperador xinès (m. 1799).
1764: Fletcher Christian, marí britànic (m. 1793).
1765: Etienne Jacques Joseph MacDonald, militar frances (m. 1840).
1766: Richelieu, polític, duc i primer ministre francès (1815-1818) i (1820-1821) (m. 1822).
1782: Charles Robert Maturin, novel·lista i dramaturg irlandès (m. 1824).
1796: Antoine-Louis Barye, escultor francès (m. 1875).
1801: Eduard Knoblauch, arquitecte alemany (m. 1865).
1821: Juan Isern Battló i Carrera, botànic espanyol (f. 1866).
1839: Karl Alfred von Zittel, paleontòleg alemany (m. 1904).
1862: Billy Hughes, primer ministre australià (1915-1923) (m. 1952).
1866: Thomas Hunt Morgan, fisiólogo nord-americà, Premi Nobel de Medicina en 1933.
1875: Fernando Álvarez de Sotomayor, pintor espanyol (f. 1960).
1877: Plutarc Elías Calles, president mexicà (1924-1928) (m. 1945).
1881: Dl. Xun, escriptor xinès (m. 1936).
1886: Jesús Guridi, músic espanyol (m. 1961).
1897: William Faulkner, escriptor nord-americà, Premi Nobel de Literatura en 1949 (m. 1962).
1901: Robert Bresson, cineasta francès (m. 1999).
1903: Mark Rothko, pintor nord-americà d'origen lituà (m. 1970).
1906: José Pepe Figueres Ferrer, president costarricense (m. 1990).
1906: Dmitri Shostakóvich, compositor rus (m. 1975).
1907: Pedro Jesús Rodríguez, advocat xilè (m. 1982).
1911: Eric Eustace Williams, historiador i primer ministre trinitense (1962-1981) (m. 1981).
1914: Elena Lucena, actriu argentina.
1918: Oscar Blottita Blotta, dibuixant, historietista i publicista argentí (m. 2007).
1921: Jacques Martin, historietista francès.
1921: Robert Muldoon, primer ministre neozelandès (m. 1992).
1922: Hammer DeRoburt, president nauruano (1968-1976) (m. 1992).
1925: Silvana Pampanini, actriu italiana.
1925: Ana Sacerdot, artista abstracta ítalo-argentina.
1927: Colin Davis, director d'orquestra britànic.
1927: Tomás Polanco Alcántara, escriptor i polític veneçolà (m. 2002).
1929: Barbara Walters, presentadora de televisió nord-americana.
1929: Justo Oscar Laguna, bisbe argentí (m. 2011).
1929: Pepe Soriano, actor argentí.
1930: Shel Silverstein, poeta nord-americà.
1930: Isaac Chocrón, escriptor veneçolà (m. 2011).
1932: Glenn Gould, pianista canadenc (m. 1982).
1932: Adolfo Suárez González, president espanyol (1976-1981).
1933: Hubie Brown, entrenador de bàsquet nord-americà.
1936: Jaume Gil Aluja, catedràtic espanyol.
1936: Juliet Prowse, ballarina i actriu anglo-nord-americana.
1938: Santiago Chalar, traumatòleg, poeta, compositor, músic i cantant uruguaià.
1941: Raymundo Gleyzer, cineasta i periodista argentí.
1942; Henri Pescarolo, pilot i amo d'equip d'automobilisme francès.
1943: Robert Gates, polític nord-americà.
1944: Michael Douglas, actor nord-americà.
1946: Bryan MacLean, guitarrista nord-americà, de la banda Love (m. 1998).
1947: Cheryl Tiegs, model nord-americà.
1950: Mark Hamill, actor nord-americà.
1951: Bernard Li Coq, actor francès.
1952: Christopher Reeve, actor nord-americà (m. 2004).
1953: Marigen Hornkohl, política xilena.
1954: Juande Ramos, entrenador de futbol espanyol.
1955: Ludo Coeck, futbolista belga (m. 1985).
1955: Karl-Heinz Rummenigge, futbolista alemany.
1955: Steven Severin, músic britànic de la banda Siouxsie & the Banshees.
1956: Jamie Hyneman, presentador nord-americà de televisió.
1958: Michael Madsen, actor nord-americà.
1960: Igor Belánov, futbolista ucraïnès.
1960: Eduardo Yáñez, actor mexicà
1961: Heather Locklear, actriu nord-americana.
1962: Aida Turturro, actriu nord-americana.
1963: Tate Donovan, actor nord-americà.
1964: Kikuko Inoue, seiyū japonesa.
1964: Carlos Ruiz Zafón, escriptor espanyol.
1965: Rafael Martín Vázquez, futbolista espanyol.
1965: Scottie Pippen, baloncestista nord-americà.
1966: Bong Revilla, actor i polític filipí.
1968: Will Smith, actor i músic nord-americà.
1969: Paz Padilla, humorista, actriu i presentadora espanyola.
1969: Hal Sparks, actor nord-americà.
1969: Catherine Zeta-Jones, actriu britànica.
1970: Dean Ween, músic nord-americà de la banda The Desert Sessions.
1973: Tijani Babangida, futbolista nigerià.
1973: Bridget Marquardt, model nord-americà.
1973: Bridgette Wilson, actriu nord-americana.
1974: Mara Torres, periodista i novel·lista espanyola.
1976: Chauncey Billups, baloncestista nord-americà.
1976: Armando Petit, futbolista portuguès.
1977: Clea DuVall, actriu nord-americana.
1978: Roudolphe Douala, futbolista camerunès.
1978: Ricardo Gardner, futbolista jamaicà.
1979: Tempo (David Sánchez Badillo), cantant porto-riqueny.
1979: Michele Scarponi, ciclista italià.
1980: Ainhoa, cantant espanyola.
1980: Olivia Molina, actriu espanyola.
1980: Matías Pavoni, futbolista argentí.
1980: T.I., raper nord-americà.
1980: Nikola Žigić, futbolista serbi.
1985: Calvin Johnson, jugador nord-americà de futbol americà.
1986: Albert Subirats, nedador veneçolà.

Necrològiques

Països Catalans

1954 - Vilanova i la Geltrú (el Garraf): Eugeni d'Ors, escriptor i polític català.

Món

303: Fermín d'Amiens, bisbe i sant navarrès
1066: Harald III, rei víking.
1506: Felipe I, rei espanyol.
1534: Clemente VII, papa italià entre 1523 i 1534.
1536: Johannes Secundus, poeta holandès.
1617: Go-Iōzei, emperador japonès.
1617: Francisco Suárez, teòleg espanyol.
1626: Théophile de Viau, escriptor francès.
1777: Johann Heinrich Lambert, matemàtic, físic i astrònom alemany d'origen francès.
1840: Etienne Jacques Joseph MacDonald, militar francès.
1849: Johann Strauss (pare), compositor austríac.
1865: Andrés de Santa Creu, polític i president bolivià entre 1829 i 1839 i president peruà en 1827 (n. 1792).
1878: August Petermann, cartógrafo i geólogo alemany (n. 1822).
1885: Pierre Edmond Boissier, botànic suís.
1898: Cándido Gómez Carreño, sacerdot franciscà espanyol i un dels últims de Filipines..
1933: Ring Lardner, periodista i escriptor nord-americà.
1940: Marguerite Clark, actriu nord-americana.
1954: Vitaliano Brancati, escriptor italià.
1958: John Broadus Watson, psicòleg nord-americà.
1965: Felipe Acedo Colunga, polític espanyol (n. 1896).
1968: Cornell Woolrich, escriptor nord-americà.
1970: Erich Maria Remarqui, novel·lista alemany.
1972: Alejandra Pizarnik, poetisa argentina.
1973: José Ignacio Rucci, dirigent sindical argentí.
1976: Gonzalo Arango, escriptor i poeta colombià.
1977: Ernesto Pinto Lagarrigue, enginyer i polític xilè.
1979: Tapio Rautavaara, atleta, cantant i actor finlandès.
1980: John Bonham, baterista britànic de la banda Led Zeppelin.
1980: Lewis Milestone, cineasta nord-americà d'origen rus.
1983: Leopoldo III, rei belga.
1985: Enrique Lafuente Ferrari, historiador d'art espanyol (n. 1898).
1986: Nikolay Nikolaevich Semenov, químic rus, premi nobel de química en 1956.
1987: Mary Astor, actriu nord-americana.
1987: Victoria Kent, advocada i política espanyola.
1987: Emlyn Williams, actor i dramaturg britànic (n. 1905).
1990: Francisco Ruiz-Jarabo, jurista i polític espanyol (n. 1901).
1991: Klaus Barbie, militar genocida nazi alemany.
1992: César Manrique, artista espanyol.
1999: Marion Zimmer Bradley, escriptora nord-americana.
2003: Franco Modigliani, economista italià (n. 1918).
2003: Edward Said, activista palestí (n. 1935).
2005: Don Adams, actor nord-americà (n. 1923).
2009: Alicia de Larrocha, pianista espanyola (n. 1923).
2010: Vincent Floissac, jurista i polític santaluciano (n. 1928).
2010: Bernardino Landete, rejoneador i genet espanyol (n. 1925).
2011: Wangari Maathai, activista kenyana, Premi Nobel de la Pau en 2004 (n. 1940).
2011: Julio Cozzi, futbolista argentí (n. 1922).
2012: Alonso Lujambio politòleg mexicà (n. 1962).

Festes i commemoracions

Països catalans

Mare de Déu de Misericòrdia, festa major petita de Reus (el Baix Camp).

Santoral catòlic

santa Susanna, verge de l'Antic Testament; Clopas, deixeble del Senyor; Fermí d'Amiens, bisbe; Formeri de Cesarea, màrtir; Austind d'Aush, bisbe; Hilari de Javols, bisbe; Hilari del Gavaldà, bisbe llegendari; Sergi de Ràdonezh, monjo; Albert de Jerusalem, màrtir, cofundador de l'Orde dels Carmelites; Cristòfor de La Guardia, màrtir llegendari; beat Marcos Criado, màrtir.

[STV]

26 de setembre

The Wounded Officer of the Imperial Guard Leaving the Battlefield. 1.814

El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs. Queden 96 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1997 - Barcelona: el ple de l'Ajuntament elegeix Joan Clos batlle de la ciutat.
2002 - Barcelona: es constitueix oficialment la Plataforma Aturem la Guerra que mesos després liderarà l'oposició ciutadana a la Guerra de l'Iraq.

Món

46 a. C.: a Itàlia, Julio César inaugura el temple del seu ancestra mítica Venus Generatriu en el Fòrum de César, complint una promesa realitzada abans de la Batalla de Farsalia.
1580: el britànic Francis Drake circunnavega el globus.
1591: fuig d'Espanya Antonio Pérez, secretari del rei Felipe II.
1687: a Atenes (Grècia) el Partenón (que era utilitzat com a dipòsit d'explosius) queda parcialment destruït pel bombardeig de les forces venecianes conduïdes per Francesco Morosini, que estaven assetjant als turcs otomans.
1706: el duc de Savoia pren Milà durant la Guerra de Successió Espanyola. D'aquesta manera el milanesado passa a ser governat per l'arxiduc Carlos.
1777: a Estats Units, tropes britàniques ocupen Filadèlfia durant la Guerra d'Independència.
1789: a Estats Units, Thomas Jefferson és nomenat primer secretari d'Estat; John Jay és el primer president de la Cort Suprema; Samuel Osgood és el primer director general del servei postal; i Edmund Randolph és el primer procurador general.
1810: a Suècia, el Parlament adopta una nova acta de successió i Jean Baptiste Bernadotte es torna hereu del tron.
1830: Bèlgica s'independitza dels Països Baixos.
1878: a la província de Buenos Aires (Argentina), Francisco Bernabé Madero funda la localitat de Maipú.
1881: en Miyazaki (Japó), el primer i més letal tornado registrat en la Història d'aquest país deixa un saldo de 16 víctimes.
1892: a Colòmbia, el govern imposa una multa de 200.000 pesos a l'Espectador, per aquest llavors el major mitjà d'oposició, perquè va considerar subversiu un dels seus articles.
1907: les colònies de Nova Zelanda i l'illa Terranova es tornen dominis de l'Imperi britànic.
1918: a França —en el marc de la Primera Guerra Mundial— es lliura la batalla del Mosel·la, contra les tropes alemanyes.
1933: a Mèxic, un huracà devasta Tampico i deixa més de mil morts.
1934: a Regne Unit es bota el transatlàntic Queen Mary.
1934: Afganistan és admès en la Societat de Nacions.
1936: a Espanya —en el marc de la Guerra Civil Espanyola—, la 112o Divisió de Queipo de Pla conquista Granja de Torrehermosa.
1936: durant la Guerra Civil Espanyola, el destructor Almirall Ferrándiz (AF) és enfonsat per tir gairebé impossible en la Batalla del Cap Espartel, en la lluita pel control de l'estret de Gibraltar.
1944: en la Segona Guerra Mundial falla l'operació Market Garden.
1950: l'OTAN acorda admetre a la República Federal Alemanya com a membre.
1950: a Corea del Sud, tropes de l'Organització de les Nacions Unides recapturan Seül, que estava en mans dels nord-coreans.
1957: a Estats Units s'estrena West Side Story, de Leonard Bernstein.
1958: a l'Àrea 3R del Lloc de proves de Nevada, Estats Units detona la seva bomba atòmica València, de 0,002 kt. (En comparació, la bomba d'Hiroshima va ser de 13 kt). És la bomba n.º 165 de les 1054 que Estats Units va fer explotar entre 1945 i 1992.
1959: a Japó es registra el tifó Vera, el més fort de la història d'aquest país. Moren 4580 persones i 1,6 milions queden sense llar.
1959: a Sri Lanka és assassinat el primer ministre Solomon Bandaranaike.
1960: a Chicago (Estats Units) es duu a terme el primer debat televisat de la història, entre els candidats presidencials Richard M. Nixon i John F. Kennedy.
1961: a Estats Units, Bob Dylan fa el seu debut en públic.
1962: Iemen proclama la república.
1968: a Itàlia, l'empresa Edilnord Sas, propietat de Silvio Berlusconi (de 32 anys d'edat) és comprada pel comte Bonzi, per 3000 milions de lires (25 milions d'euros de 2005), l'àrea on sorgirà Milano2.
1969: a Anglaterra es publica l'àlbum de The Beatles Abbey Road.
1969: a Estats Units s'estrena la comèdia La tribu de Brady al canal de televisió ABC (durarà cinc anys).
1970: al comtat de Sant Diego (Califòrnia) comença l'incendi forestal Laguna, que cremarà 710 km2.
1970: a Copenhaguen (capital de Dinamarca) es funda la Ciutat de Christiania, una comunitat independent d'unes 800 persones.
1973: a França, l'avió Concorde fa el seu primer encreuament de l'Atlàntic sense escales, en temps rècord.
1983: en la URSS, l'Incident de l'Equinoccio de Tardor gairebé provoca una guerra termonuclear, evitada per l'oficial soviètic Stanislav Petrov.
1984: Hong Kong, Xina i Gran Bretanya acorden la cessió de la sobirania britànica sobre Hong Kong en 1997.
1985: Tunísia trenca les seves relacions diplomàtiques amb Líbia.
1988: a Corea del Sud, l'atleta Ben Johnson ha de retornar la seva medalla d'or dels 100 metres llisos aconseguida en les Olimpíades de Seül per donar positiu en el control antidopatge.
1997: prop de l'aeroport de Medan (Indonèsia) s'estavella un avió Airbus A-300 (de la companyia Garuda Indonèsia). Moren 234 persones.
1997: a les regions d'Ombria i Marques (Itàlia) un terratrèmol fa col·lapsar part de la basílica de sant Francisco d'Assís (en el dia del natalici del sant).
1997: Borís Yeltsin signa la llei de llibertat de culte, encara que l'Església Ortodoxa manté la seva situació de privilegi.
2000: a Praga (República Txeca), més de 20.000 persones protesten contra la globalització durant els cims del FMI i el Banc Mundial.
2002: a Senegal, el sobrecarregat ferri Joola s'enfonsa davant la costa de Gàmbia. Moren més de 950 persones, entre elles cinc espanyols.
2002: en el temple de Gandhinagar (Índia), moren assassinades trenta persones en un atac armat.
2005: a Itàlia, Silvio Berlusconi i tres dirigents de la Fininvest són absolts dels seus càrrecs. Gràcies a la llei sobre absolucions (aprovada el dia anterior) està prohibida l'apel·lació.
2007: a Espanya surt a la venda el primer nombre del periòdic Públic, al preu de 50 cèntims.
2007: Bungie Studios, al costat de Microsoft, saca a la venda Halo 3 per XBOX 360.
2009: el tifó Ketsana recorre Filipines, Xina, Vietnam, Cambodja, Laos i Tailàndia, causant 700 fatalitats.
2009: a Sud-amèrica es constitueix el Banc del Sud, integrat per set països llatinoamericans.

Naixements

Països Catalans

1863, València: Agustín Trigo Mezquita, farmacèutic, industrial i polític valencià, alcalde de València el 1931 (m. 1952).
1963, Badalona: Tomàs Molina i Bosch, meteoròleg de TV3.

Món

1181: Francisco d'Assís, religiós italià. Altres fonts donen per data de naixement el 5 de juliol de 1182.
1329: Ana de Baviera, reina txeca, segona esposa de Carlos IV de Luxemburg (m. 1353).
1406: Thomas de Ros, baró, soldat i polític anglès (m. 1430).
1711: Richard Grenville-Temperi, comte i polític britànic (m. 1779).
1750: Cuthbert Collingwood, baró i almirall britànic (m. 1810).
1754: Louis Proust, químic francès (m. 1826).
1758: Cosme Argerich, metge argentí (m. 1820).
1774: Johnny Appleseed, botànic nord-americà (m. 1845).
1791: Théodore Géricault, pintor francès (m. 1824).
1792: William Hobson, polític neozelandès, primer governador (m. 1842).
1849 (14 de setembre en el calendari antic): Iván Pavlov, fisiólogo rus (m. 1936).
1856: Leo Graetz, físic alemany (m. 1941).
1865: Mary Russell, aviadora britànica (m. 1937).
1869: Komitas, compositor nord-americà d'origen armeni (m. 1935).
1870: Cristián X, rei danès (m. 1947).
1871: Winsor McCay, dibuixant nord-americà d'historietes (m. 1934).
1873: Wacław Berent, novel·lista i traductor polonès (f. 1940).
1873: Aleksey Shchusev, arquitecte rus (m. 1949).
1874: Lewis Hine, activista social i fotògraf nord-americà (m. 1940).
1875: Edmund Gwenn, actor britànic (m. 1959).
1876: Edith Abbott, treballadora social, educadora i escriptora nord-americana (m. 1957).
1877: Julio Casessis, filòleg, diplomàtic i violinista espanyol (m. 1964).
1877: Alfred Cortot, pianista suís (m. 1962).
1886: Archibald Vivian Hill, fisiólogo britànic, premi Nobel de Medicina en 1922 (m. 1877).
1887: Antonio Moreno, actor i cineasta hispà-nord-americà (m. 1967).
1887: Barnes Neville Wallis, científic, enginyer i inventor britànic (m. 1979).
1888: J. Frank Dobie, folclorista i columnista nord-americà (m. 1964).
1888: T. S. Eliot, escriptor i editor britànic-nord-americà, premi Nobel de Literatura en 1948 (m. 1965).
1889: Gerhard Bersu, arqueòleg alemany (m. 1964).
1889: Martin Heidegger, filòsof alemany (m. 1976).
1891: Charles Munch, director d'orquestra i violinista francès (m. 1968).
1893: Maurici Cravotto, arquitecte uruguaià (m. 1962).
1895: George Raft, actor nord-americà (m. 1980).
1895: Jürgen Stroop, oficial nazi de les SS (m. 1952).
1897: Giovanni Montini, religiós catòlic, papa Pablo VI entre 1963 i 1978 (m. 1978).
1897: Arthur Rhys Davids, pilot britànic (m. 1917).
1898: George Gershwin, compositor nord-americà (m. 1937).
1900: Vito Dumas, navegant argentí (m. 1965).
1907: Anthony Blunt, historiador d'art britànic i espia soviètic (m. 1983).
1907: Bep van Klaveren, boxador neerlandès (m. 1992).
1914: Jack LaLanne, naturista nord-americà (m. 2011).
1914: Achille Compagnoni, montañista italià (m. 2009).
1918: Diego Sales Pombo, advocat i polític espanyol (m. 1977).
1919: Matilde Camus, poeta espanyola (m. 2012).
1923: Dev Anand, productor de pel·lícules i actor indi (m. 2011).
1924: Llàgrima Ríos, cantant uruguaiana de tango i candombe (m. 2006).
1925: Marty Robbins, cantant de música country nord-americana (m. 1982).
1926: Julie London, actriu i cantant nord-americà (m. 2000).
1927: Enzo Bearzot, jugador i entrenador italià de futbol (m. 2010).
1927: Romano Mussolini, pianista italià de jazz (m. 2006).
1930: Fritz Wunderlich, tenor alemany (m. 1966).
1930: Michele Giordano, cardenal italià (m. 2010).
1930: Tito Fernández, cineasta espanyol.
1932: Alicia Hermida, actriu espanyola.
1932: Richard Herd, actor nord-americà.
1932: Manmohan Singh, primer ministre indi.
1932: Vladímir Voinóvich, escriptor i dissident rus.
1932: Clifton Williams, astronauta nord-americà.
1933: Donna Douglas, actriu nord-americana.
1936: Winnie Madikizela, política sud-africana.
1936: Luis Fernando Veríssimo, escriptor brasiler.
1936: Pedro Antonio Urbina, poeta, escriptor, crític de cinema i traductor espanyol.
1937: Valentín Pávlov, polític soviètic (m. 2003).
1939: Adelardo Rodríguez, futbolista espanyol.
1941: Salvatore Accardo, violinista italià.
1941: Martine Beswick, actriu i model britànica.
1942: Emilio Gutiérrez Caba, cineasta espanyol.
1942: Kent McCord, actor nord-americà.
1943: Tim Schenken, pilot australià.
1944: Anne Robinson, presentadora britànica de televisió.
1945: Gal Costa, cantant brasilera.
1945: Bryan Ferri, cantant britànic de rock.
1947: Lynn Anderson, cantant i música nord-americana.
1948: Olivia Newton-John, cantant i actriu australiana d'origen britànic.
1949: Clodoaldo, futbolista brasiler.
1949: Jane Smiley, escriptora i novel·lista nord-americà.
1949: Eduardo Gatti, cantautor i músic xilè.
1951: Stuart Tosh, músic escocès.
1953: Xabier Azkargorta, entrenador de futbol espanyol.
1953: Guillermo Yunge, exdirigente estudiantil i diputat xilè, ambaixador de Costa Rica durant l'atemptat a l'ambaixada.
1954: Alice, cantant italiana.
1954: Craig Chaquico, guitarrista nord-americà.
1956: Limita Hamilton, actriu nord-americana.
1958: Robert Kagan, historiador nord-americà.
1962: Melissa Sue Anderson, actriu nord-americana.
1962: Jordi González, periodista espanyol.
1962: Mark Haddon, escriptor britànic.
1962: Al Pitrelli, guitarrista nord-americà, de la banda Megadeth.
1963: Lysette Anthony, actriu britànica.
1964: Els Claypool, músic nord-americà.
1965: Alexandra Lencastre, actriu portuguesa.
1967: Shannon Hoon, cantant nord-americà (m. 1995).
1968: James Caviezel, actor nord-americà.
1970: Marco El Diable Etcheverry, futbolista bolivià.
1970: Vicente Luis Mora, escriptor espanyol.
1972: Ras Kass, raper nord-americà.
1972: Alfonso Pérez Muñoz, futbolista espanyol.
1972: Shawn Stockman, cantant nord-americà (Boyz II Men).
1974: Gary Hall Jr., nedador nord-americà.
1974: Martin Müürsepp, basquetbolista estonio.
1975: Emma Härdelin, cantant sueca.
1975: Jake Paltrow, director de cinema nord-americà.
1976: Michael Ballack, futbolista alemany.
1976: Dean Butterworth, baterista britànic, de les bandes The Used i Good Charlotte.
1976: Sami Vanska, baixista finlandès, de la banda Nightwish.
1977: Kaylynn, actriu pornogràfica nord-americana.
1979: Jon Harley, rugbista britànic.
1979: Naomichi Marufuji, lluitador japonès.
1979: Jacob Tierney, actor canadenc.
1980: Jane Darling, actriu pornogràfica i model txeca.
1981: Christina Milian, cantant i actriu nord-americana.
1981: Serena Williams, tennista nord-americà.
1982: Miguel Alfredo Portillo, futbolista argentí.
1983: Ricardo Quaresma, futbolista portuguès.
1985: Lenna Kuurmaa, cantant i música estona, de la banda Vanilla Ninja.
1986: Ashley Leggat, actriu canadenca.
1989: Emma Rigby, actriu britànica.

Necrològiques

Països Catalans

1923 - València (l'Horta): Ángel García Cardona, metge (n. 1856).
1965 - València (l'Horta): Ernest Martínez Ferrando, escriptor i historiador valencià (n. 1891).

Món

1468: Juan de Torquemada, cardenal espanyol, oncle de l'inquisidor Tomás de Torquemada (n. 1388).
1620: Taichang, emperador xinès (n. 1582).
1626: Wakisaka Yasuharu, guerrer japonès (n. 1554).
1736: Luisa Diana d'Orleans, aristòcrata i regenti francès (n. 1716).
1763: John Byron, almirall britànic (n. 1692).
1764: Benito Jerónimo Feijóo i Montenegro, erudit espanyol (n. 1767).
1800: William Billings, compositor nord-americà de música coral (n. 1746).
1802: Jurij Bartolomej Vega, oficial d'artilleria, matemàtic i físic eslovè (n. 1754).
1820: Daniel Boone, pioner i colonitzador nord-americà (n. 1734).
1826: Alexander Gordon Laing, explorador escocès.
1863: Frederick Faber, predicador i escriptor britànic.
1867: James Ferguson, astrònom escocès.
1868: August Möbius, matemàtic i astrònom alemany (n. 1790).
1873: William Wheelwright, empresari nord-americà.
1877: Hermann Grassmann, lingüista i matemàtic alemany.
1902: Levi Strauss, industrial tèxtil nord-americà.
1904: Lafcadio Hearn, escriptor japonès d'origen grecoirlandés (n. 1850).
1923: Luis Tezza, beat italià (n. 1841)
1929: Agustín Riancho, pintor espanyol (n. 1841).
1937: Bessie Smith, cantant nord-americà de blues (n. 1894).
1941: Ugo Agostoni, ciclista italià (n. 1893).
1945: Béla Bartók, compositor hongarès (n. 1881).
1947: Hugh Lofting, escriptor britànic (n. 1886).
1952: George Santayana, filòsof espanyol (n. 1863).
1959: Carlos Noriega Carreras, periodista i escriptor porto-riqueny.
1965: James Fitzmaurice, aviador irlandès, pioner de l'aviació (n. 1898).
1967: Luis Ceballos i Fernández de Còrdova, enginyer i naturista espanyol (n. 1896).
1970: Josep Maria Millàs Vallicrosa, historiador espanyol (n. 1897).
1972: Alejandra Pizarnik, poetisa argentina (n. 1936).
1973: Ralph Earnhardt, piloto de carreres (n. 1923).
1973: Anna Magnani, actriu italiana.
1976: Leopold Ruzicka (Lavoslav Ružičca), químic croat–suís, premi Nobel de Química en 1939 (n. 1887).
1978: Manne Siegbahn, físic suec, premi Nobel de Física en 1924 (n. 1886).
1979: Arthur Hunnicutt, actor nord-americà (n. 1910).
1982: Luis Custodio Muñoz Muñoz, metge i escriptor xilè (n. 1897).
1983: Encert Rossi, actor i cantant francès (n. 1907).
1984: Francisco Rivera Paquirri, torero espanyol.
1985: Yona Wallach, poetisa israelià (n. 1944).
1987: Sergio Santander Benavente, pilot xilè de Fórmula 3.
1987: Herbert Tichy, montañista austríac (n. 1912).
1990: Alberto Moravia, escriptor italià.
1993: Nina Berbérova, escriptora russa.
1996: Geoffrey Wilkinson, químic britànic, premi Nobel de Química en 1973.
1998: Betty Carter, cantant nord-americà de jazz (n. 1930).
1998: Aurelio Miró Quesada Insulsa, periodista i historiador peruà (n. 1907).
2000: Baden Powell, guitarrista i cantautor brasiler (n. 1937).
2003: Shawn Lane, guitarrista nord-americà (n. 1963).
2003: Robert Palmer, cantant britànic de rock (n. 1949).
2004: Manuel Agud, filòleg argentí (f. 1914).
2008: Marc Moulin, músic i periodista belga (n. 1942).
2008: Paul Newman, actor cinematogràfic nord-americà (n. 1925).
2010: Constantino Kochifas, armador i empresari xilè (n. 1931).
2010: Gloria Stuart, actriu de cinema, teatre i televisió i centenària nord-americana (n. 1910).
2010: Jimi Heselden, empresari britànic (n. 1948).
2011: Jerry Haynes, actor nord-americà (n. 1927).
2012: Maya Naser, periodista sirià (n. 1979).

Festes i commemoracions

Món

Dia europeu de les llengües

Santoral catòlic

sants Cosme i Damià, màrtirs; Cebrià i Justina d'Antioquia, màrtirs; Eusebi de Bolonya, bisbe; Joan de Meda, monjo de l'orde dels Humiliats; Nil de Rossano, abat; segons el calendari julià i només per als ortodoxos, Gedeó, jutge (correspon al 9 d'octubre gregorià).

[STV]

27 de setembre

El 27 de setembre és el dos-cents setantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-unè en els anys de traspàs. Queden 95 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

2009 - Barcelona (Barcelonès): Els Castellers de Barcelona descarreguen a la plaça Sant Jaume, per primera vegada en la seva història, el 4 de 8 amb agulla.

Món

1066: Guillermo I d'Anglaterra i el seu exèrcit ancoren en la desembocadura del riu Somme, començant la Conquesta normanda d'Anglaterra.
1290: en Hebei (Xina), un terratrèmol de 6,7 graus en l'escala sismológica de Richter deixa un saldo de 100 000 morts. Veure Principals terratrèmols entre 901 i 1900.
1333: a Castella, el rei Alfonso XI lliurament a la ciutat de Burgos la vila de Muñó i el seu extens camp conegut amb el nom de Ca de Muñó.
1529: el Lloc de Viena comença quan Suleiman I ataca la ciutat.
1540: la Companyia de Jesús (els jesuïtes) reben l'autorització del papa Pablo III.
1590: a Roma, el papa Urbà VII mor 13 dies després d'haver estat triat papa. És el papat més curt de la història.
1650: en el mar Egeo, a 8 km al noreste de la illa Santorini, el volcà submarí Kolumbo entra en erupció, llançant flux piroclástico sobre la costa de la illa, matant a unes 70 persones i a molts animals. El volcà va col·lapsar dins de la seva caldera, generant un tsunami a 150 km a la rodona.
1669: en Heraclión (Creta) els invasors venecians lliuren la fortalesa de Candía als invasors otomans; acaben així els 21 anys del lloc de Candía.
1821: a Mèxic, l'Exèrcit Trigarante (al comandament d'Agustín d'Iturbide) entra triomfalment a la Ciutat de Mèxic. Es consuma la independència de Mèxic.
1822: a França, Jean-François Champollion anuncia que ha desxifrat la pedra Rosetta.
1841: a Pamplona (Espanya), el general Leopoldo O’Donnell encapçala un moviment contra Baldomero Espartero, que el seu objectiu és col·locar de nou en el tron a María Cristina de Borbó.
1902: a la ciutat de San Miguel de Tucumán (Argentina) es funda el Club Atlètic Tucumán.
1905: el diari científic Annalen der Physik reben el tractat d'Albert Einstein «La inèrcia d'un cos depèn del seu contingut energètic?», on introdueix l'equació I=mc².
1908: la primera producció del Modelo T de Ford són construïts en la Planta Piquette a Detroit.
1916: Iyasu és enderrocat com a governant d'Etiòpia en un cop d'estat en favor del seu oncle Zauditu.
1922: el rei Constantino I de Grècia abdica en favor del seu fill major, Jorge II.
1928: a Buenos Aires (Argentina) es crea la línia 59 de col·lectius, la primera línia de Llatinoamèrica.
1928: la República de Xina és reconegut pels Estats Units.
1936: en l'Alcàsser de Toledo (Espanya), les tropes de la 5.ª bandera de la Legió Espanyola, al comandament del general José Varela, aixequen el setge a l'Alcázar.
1937: el tigre de Bali és declarat extingit.
1939: Varsòvia, assetjada, es rendeix a les tropes alemanyes, que capturen uns 160.000 soldats.
1940: Japó, Alemanya i Itàlia signen el Pacte de l'Eix.
1942: últim dia d'assalt Matanikau en Guadalcanal com els marines nord-americans escapen d'un atauqe de les forces japoneses prop del riu Matanikau.
1949: la primera sessió plenària de l'Assemblea Popular Nacional de Xina aprova el diesñeo de la bandera de la [República Popular de Xina]].
1953: a Brasil es funda la xarxa TV Record.
1955: Espanya ―sota la dictadura de Franco― sol·licita l'ingrés en l'ONU.
1956: el capità nord-americà Milburn G. Apt es converteix en el primer home de la història en supuerar el Mach 3 mentre voaba amb el Bell X-2. Poc després, el capità va perdre el control de la nau i va morir estavellat.
1960: a Mèxic, el president Adolfo López Mateos nacionalitza la indústria elèctrica.
1961: Sierra Leone s'uneix a l'ONU.
1962: s'estableix Iemen del Nord.
1964: la Comissió Warren fa públic l'informe sobre l'assassinat de John F. Kennedy, segons el qual Llegeix Harvey Oswald és l'únic responsable de l'atemptat de Dallas.
1975: a Espanya, el Govern afusella a tres militants del FRAP i del PCE (m-l), i a dos militants d'ETA. Són els últims afusellaments de la dictadura franquista.
1983: Richard Stallman anuncia el desenvolupament del sistema operatiu GNU.
1984: a Madrid, el Congrés espanyol aprova una Llei orgànica contra terroristes i bandes armades.
1986: en Kronoberg (Suècia) mor en un accident d'autobús Cliff Burton (24), a la baixa de la banda de metall Metallica.
1988: a la província de Màlaga (Espanya), Torremolinos se segrega de Màlaga i es constitueix com a municipi.
1996: a Afganistan, els talibans prenen Kabul.
1998: a Estats Units comença a funcionar en Internet el motor de recerca de Google.
2000: al Congrés dels Diputats, a Madrid (Espanya), familiars de 254 víctimes del terrorisme reben un reconeixement civil.
2003: en el port espacial de Kourou (Guayana francesa) l'Agència Espacial Europea llança la sonda piga SMART-1.
2007: des d'Estats Units, la NASA llança la sonda Dawn per explorar l'asteroide Vesta i el planeta nan Ceres.
2008: Zhai Zhigang es converteix en el primer xinès que realitza un passeig espacial mentre pilota el Shenzhou 7.
2011: la Terra i el Sol s'alineen amb el minúscul cometa Elenín, sense provocar els esdeveniments predits per astrólogos.

Naixements

Països Catalans

1777, Titaigües (Serrans, País Valencià): Simón de Rojas Clemente y Rubio, botànic valencià (m. 1827).
1948, Mataró (Maresme): Joan Pera, actor català de cinema i teatre.

Món

823: Ermentrudis d'Orleans (m. 869).
1271: Wenceslao II de Bohèmia (m. 1305).
1275: Juan II de Brabante (m. 1312).
1389: Cosme de Médicis, polític i banquer italià (m. 1464).
1601: Luis XIII, rei francès entre 1610 i 1643 (m. 1643).
1627: Jacques Bénigne Bossuet, clergue, predicador i intel·lectual francès (m. 1704).
1657: Sofia Alekséyevna Románova (m. 1704).
1696: Alfonso de Ligorio, religiós italià i sant catòlic (m. 1787).
1719: Abraham Gotthelf Kastner, matemàtic alemany (m. 1800).
1722: Samuel Adams, polític i revolucionari nord-americà (m. 1803).
1724: Luisa de Gran Bretanya, regna consort de Dinamarca i Noruega (m. 1751).
1783: Agustín d'Iturbide, primer emperador mexicà (m. 1824).
1805: George Müller, predicador i missioner britànic (m. 1898).
1818: Adolph Wilhelm Hermann Kolbe, químic alemany (m. 1884).
1821: Henri Fréderic Amiel, escriptor suís (m. 1881).
1824: Benjamin Apthorp Gould, astrònom nord-americà (m. 1896).
1840: Alfred Thayer Mahan, historiador i militar nord-americà (m. 1914).
1840: Thomas Nast, caricaturista germà-nord-americà (m. 1902).
1862: Louis Botha, militar i polític sud-africà (m. 1919).
1864: Andrej Hlinka, sacerdot i polític eslovac (m. 1938).
1871: Grazia Deledda, escriptora italiana, Premi Nobel de Literatura en 1926 (m. 1936).
1871: Víctor Pérez Petit, escriptor uruguaià (m. 1947).
1875: Adolfo Bonilla, filòsof espanyol (m. 1926).
1875: Cléo de Mérode, ballarina belga (m. 1966).
1879: Hans Hahn, matemàtic austríac (m. 1934).
1879: Frederick Schule, atleta nord-americà (m. 1962).
1879: Cyril Meir Scott, compositor britànic (m. 1970).
1894: Lothar von Richthofen, pilot alemany (m. 1922).
1904: Edvard Kocbek, poeta i polític eslovè (m. 1981).
1906: William Empson, poeta britànic (m. 1984).
1906: Jim Thompson, escriptor nord-americà (m. 1977).
1907: Maurice Blanchot, escriptor i intel·lectual francès (m. 2003).
1907: Raúl Silva Henríquez, cardenal xilè (m. 1999).
1913: Albert Ellis, psicòleg nord-americà (m. 2007).
1916: Sámej Izhar, escriptor israelià (m. 2006).
1917: Louis Auchincloss, novel·lista nord-americà (m. 2010).
1917: William T. Orr, actor nord-americà (m. 2002).
1918: Martin Ryle, astrònom britànic, Premi Nobel de Física en 1974 (m. 1984).
1919: James Wilkinson, matemàtic britànic (m. 1986).
1920: William Conrad, actor nord-americà (m. 1994).
1921: Rudolf Kügler, escultor alemany.
1922: Arthur Penn, cineasta nord-americà (m. 2010).
1923: Eugenio Marcano, investigador i naturalista dominicà.
1924: Bud Powell, músic nord-americà de jazz (m. 1966).
1924: Josef Škvorecký, publicista i escriptor canadenc (m. 2012).
1927: Romano Scarpa, dibuixant italià (m. 2005).
1929: Txillardegi, polític abertzale basc (m. 2012).
1931: Freddy Quinn, cantant i actor austríac.
1932: Roger C. Carmel, actor nord-americà (m. 1986).
1932: Yash Chopra, cineasta indi.
1932: Oliver I. Williamson, economista nord-americà.
1933: Greg Morris, actor nord-americà (m. 1996).
1933: Will Sampson, actor nord-americà (m. 1987).
1934: Wilford Brimley, actor nord-americà.
1934: Dick Schaap, locutor nord-americà (m. 2001).
1935: Sergio Ramos Gutiérrez, actor mexicà (m. 2004).
1936: Don Cornelius, productor de televisió nord-americana (m. 2012).
1936: Sancho Gracia, actor espanyol (m. 2012).
1937: Vasyl Durdynets, polític i primer ministre ucraïnès.
1937: José Sagristà, actor espanyol.
1941: Peter Bonetti, futbolista britànic.
1942: Dith Pran, fotògraf i periodista camboyano (m. 2008).
1943: Amadeo III de Savoia-Aosta, polític italià.
1945: Kay Ryan, poeta nord-americà.
1946: Nicos Anastasiades, polític i president xipriota.
1946: Jaime Estévez, economista xilè.
1947: Dick Advocaat, entrenador neerlandès de futbol.
1947: Meat Loaf, cantant i actor nord-americà.
1947: Liz Torres, actriu i cantant nord-americà.
1949: Mike Schmidt, beisbolista nord-americà.
1949: Jahn Teigen, compositor i guitarrista noruec.
1950: Cary-Hiroyuki Tagawa, actor japonès.
1951: Jaime Lissavetzky, polític espanyol.
1951: Jim Shooter, historietista nord-americà.
1953: Mata Amritanandamayi, mística i capdavantera hinduista índia.
1953: Claudio Gentile, futbolista italià.
1953: Greg Ham, músic australià, de la banda Men at Work.
1953: Robbie Shakespeare, baixista jamacano, de la banda Sly and Robbie.
1958: Neiel Adams, yudoca britànic.
1958: Carmen Cerdeira, política espanyola (m. 2007).
1958: Irvine Welsh, escriptor escocès.
1960: María Celeste Arrarás, periodista porto-riquenya.
1961: Andy Lau, cantant i actor hongkonés.
1965: Steve Kerr, baloncestista nord-americà.
1965: Peter MacKay, polític canadenc.
1966: Jovanotti, cantautor italià.
1966: Stephanie Wilson, enginyer i astronauta nord-americà.
1967: Martha Debayle, locutora, presentadora i empresària mexicana d'origen nicaragüenc.
1968: Mari Kiviniemi, polític finlandès.
1968: Víctor Manuelle, cantant i salsero porto-riqueny.
1969: Sofia Milos, actriu nord-americana.
1970: Yoshiharu Habu, ajedrecista japonès.
1970: Tamara Taylor, actriu canadenca.
1972: Ángel Casolà, ciclista espanyol.
1972: Gwyneth Paltrow, actriu nord-americana.
1972: Lhasa de Sela, cantant i música mexicà-nord-americana (f. 2010).
1974: Pedro Horrillo, ciclista espanyol.
1976: Matt Harding, programador de videojocs nord-americà.
1976: Francesco Totti, futbolista italià.
1978: Ani Lorak, actriu i cantant ucraïnesa.
1978: Mihaela Ursuleasa, pianista romanesa (m. 2012).
1980: Asashōryū Akinori, lluitador mongol de summe.
1981: Cytherea, actriu porno nord-americana.
1982: Anna Camp, actriu nord-americana.
1982: Fabián Estoyanoff, futbolista uruguaià.
1982: Markus Rosenberg, futbolista suec.
1982: Lil Wayne, MC i raper nord-americà.
1982: Darrent Williams, jugador nord-americà de futbol americà.
1984: John Lannan, beisbolista nord-americà.
1984: Avril Lavigne, cantant i actriu canadenca.
1984: Wouter Weylandt, ciclista belga (m. 2011).
1985: Daniel Pudil, futbolista txec.
1986: Benjamin Hockin, nedador paraguaià.
1987: Ádám Bogdán, futbolista hongarès.
1987: Austin Carlile, cantant nord-americà, de la banda Of Mice & Men.
1987: Olga Puchkova, tennista russa.
1988: Nico Terol, motociclista espanyol.
1989: Álex Perea, actor mexicà.
1992: Jake Burbage, actor nord-americà.
1992: Luc Castaignos, futbolista holandès.
1992: Gabriel Vasconcelos Ferreira, futbolista brasiler.
1992: Sabine Winter, jugadora alemanya de tennis de taula.
1992: Granit Xhaka, futbolista suís.
1993: Mónica Puig, tennista porto-riquenya.
1995: Lina Leandersson, actriu sueca.

Necrològiques

Països Catalans

1862, Barcelona: Bonaventura Carles Aribau, escriptor en català.
1934, Barcelona: Jaume Carner i Romeu, advocat i polític català.
1961: Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, prolífic poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català.

Món

1249: Raimundo VII de Tolosa, comte francès (n. 1197).
1557: Go-Nara, emperador japonès (n. 1320).
1590: Urbà VII, papa italià (n. 1521).
1615: Arbella Stuart, dona anglesa, esposa del duc William Seymour (n. 1575).
1651: Maximiliano I, duc alemany (n. 1573).
1660: Vicente de Paul, religiós i sant italià (n. 1581).
1700: Inocencio XII, papa italià (n. 1615).
1760: María Amalia de Sajonia, regna consort espanyola (n. 1724).
1783: Étienne Bézout, matemàtic francès (n. 1730).
1803: Salvador Fidalgo, marí espanyol del segle XVIII (n. 1756).
1832: Karl Christian Friedrich Krause, filòsof alemany (n. 1781).
1833: Ram Mohan Roy, filòsof ateu indi (n. 1772).
1838: Bernard Courtois, químic francès (n. 1777).
1876: Braxton Bragg, general confederat nord-americà (n. 1817).
1891: Ivan Goncharov, escriptor rus (n. 1812).
1907: Fermín Salvochea, anarquista espanyol (n. 1842).
1910: Jorge Chávez, aviador peruà, primer a sobreviure el vol sobre els Alps (n. 1887).
1915: Remy de Gourmont, poeta francès (n. 1858).
1917: Edgar Degas, pintor i escultor francès (n. 1834).
1921: Engelbert Humperdinck, compositor alemany (n. 1854).
1940: Walter Benjamin, crític literari marxista i filòsof alemany (n. 1892).
1940: Julián Besteiro, polític espanyol (n. 1870).
1940: Julius Wagner-Jauregg, metge austríac, Premi Nobel de Medicina en 1927 (n. 1857).
1944: Aristides Maillol, escultor francès (n. 1861).
1944: Aimee Semple McPherson, evangelista nord-americà (n. 1890).
1947: José Fernández Nonídez, genetista espanyol (n. 1891).
1952: Rafael Benjumea i Burín, polític, noble i enginyer espanyol (n. 1876).
1956: Gerald Finzi, compositor britànic (n. 1901).
1956: Babe Didrikson Zaharias, golfista nord-americà (n. 1911).
1960: Raúl Porras Barrenechea, historiador i diplomàtic peruà (n. 1897).
1965: Clara Bow, actriu nord-americana (n. 1905).
1967: Félix Yusupov, aristòcrata rus (n. 1887).
1972: Ranganathan, matemàtic indi (n. 1892).
1974: Silvio Frondizi, advocat argentí (n. 1907).
1976: Ovidio Hernández, músic mexicà, de la banda Els Panchos (n. 1933).
1979: Gracie Fields, actriu i cantant britànica (n. 1898).
1979: Jimmy McCulloch, compositor i guitarrista escocès, de la banda Wings (n. 1953).
1981: Durval Marcondes, psiquiatre brasiler (n. 1899).
1981: Robert Montgomery, actor nord-americà (n. 1904).
1985: Lloyd Nolan, actor nord-americà (n. 1902).
1986: Cliff Burton, baixista nord-americà, de la banda Metallica (n. 1962).
1991: Oona O'Neill, esposa britànica de Charlie Chaplin (n. 1926).
1993: James H. Doolittle, general nord-americà, famós per dirigir la Incursió Doolittle (n. 1896).
1994: Carlos Lleras Restrepo, polític i governant colombià (n. 1908).
1996: Mohammad Najibulá, expresident afganès (n. 1947).
2003: Donald O'Connor, actor, cantant i ballarí nord-americà (n. 1925).
2005: Ronald Golias, actor i còmic brasiler (n. 1929).
2007: Kenji Nagai, poeta japonès (n. 1957).
2008: Mahendra Kapoor, cantant indi (n. 1934).
2008: Mario Maya, ballador i coreògraf espanyol (n. 1937).
2010: Sally Menke, editora de cinema nord-americà (n. 1953).
2010: Buddy Morrow, director d'orquestra i trombonista nord-americana de jazz (n. 1919).
2010: Carmelo Cremen Quin, pintor i escultor uruguaià (n. 1913).
2011: Jesús Pereda, exfutbolista i entrenador espanyol (n. 1938).
2011: Wilson Greatbatch, enginyer i inventor nord-americà (n. 1919).
2011: Hugo Giménez Agüero, cantautor argentí (n. 1944).
2012: Aleksandr Gorelik, patinador rus (n. 1945).
2012: Herbert Lom, actor britànic (n. 1917).
2012: Ted Boy Marí, lluitador i actor italo-brasiler (n. 1939).
2012: John Silber, acadèmic nord-americà (n. 1926).
2012: Frank Wilson, músic nord-americà (n. 1940).

Festes i commemoracions

Món

Dia Mundial del Turisme.
Argentina: Dia de la Consciència Ambiental.
Bèlgica: Dia de la Comunitat francesa de Bèlgica.

Santoral catòlic

sants Vicenç de Paül, prevere i fundador de la Congregació de la Missió i cofundador de les Filles de la Caritat; Gai de Milà, bisbe; beates Carme, Rosa i Magdalena Fradera i Ferragutcasas, màrtirs (1936).

[STV]

28 de setembre

Bacchus. 1.597

El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs. Queden 94 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1974 - Figueres (l'Alt Empordà): hi inauguren el Museu Dalí.
2003 - Salses (el Rosselló): sense la presència de cap reprentant de l'estat francès, el conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas i les autoritats municipals de la vila hi inauguren la Porta dels Països Catalans.
2004 - el Prat de Llobregat (el Baix Llobregat): s'hi inaugura la tercera pista de l'aeroport.

Món

480 a. C.: a la illa de Salamina (Grècia) en la matinada, es registra un terratrèmol. Els grecs ho prenen com un bon auguri per a la Batalla naval de Salamina, que va succeir l'endemà.
48 a. C.: el rei Tolomeo XIII Theos Filópator mana assassinar a Pompeyo el Gran, nouvingut a Egipte.
351: Per primera vegada legionaris romans són derrotats per cavalleria pesada en una de les més sagnants batalles de la història de Roma: a la vall del riu Sava (Croàcia) l'emperador romà Constancio II derrota a l'usurpador romà Magnencio en la batalla de Mursa Major.
365: a Constantinoble, l'usurpador romà Procopio suborna a dues legions i es proclama emperador romà.
935: el rei Boleslao I de Bohèmia assassina al seu germà sant Venceslao.
995: el fill de Boleslao I, Boleslao II el Piadós assassina als membres de la dinastia Slavník: Spytimír, Pobraslav, Pořej i Čáslav.
1014: als Països Baixos es trenca per primera vegada la línia de la costa. La crònica de l'abadia de Quedlinburg (en el centre d'Alemanya) informa que van morir milers de persones. Els majors danys es registren a la illa de Walcheren. Passaran diversos anys fins que els habitants aconsegueixin recuperar les seves vides.
1066: Guillermo el Conqueridor envaeix Anglaterra, donant començament a la conquesta normanda.
1106: en la batalla de Tinchebrai (departament d'Orne, França), Enrique I d'Anglaterra derrota al seu germà Robert Curthose.
1322: en la batalla de Mühldorf Luis IV, Sacre Emperador Romano derrota a Federico I d'Àustria.
1448: a Dinamarca, Cristian I és coronat rei.
1542: a les costes del que ara és Sant Diego (Califòrnia) a dalt el navegant portuguès João Rodrigues Cabrilho.
1708: en Lesnaya (frontera entre Polònia i Rússia, ara el llogaret de Lisna, a Bielorússia), Pedro el Gran derrota als suecs en la batalla de Lesnaya.
1779: en el marc de la Revolució nord-americana, Samuel Huntington és triat president del Congrés Continental, succeint a John Jay.
1781: a Virgínia —en el marc de la Revolució nord-americana—, les forces nord-americanes recolzades per la flota francesa comencen la batalla de Yorktown.
1787: en EE. UU., la recentment completada Constitució d'Estats Units és votada pel Congrés i enviada a la Legislatura per a la seva aprovació.
1821: a Mèxic se signa l'Acta d'Independència de l'Imperi Mexicà.
1844: Oscar I de Suècia-Noruega és coronat rei de Suècia.
1867: a Canadà, Torontó es converteix a la capital d'Ontario.
1867: EE. UU. envaeix les illes Midway.
1868: la batalla d'Alcolea provoca que la reina Isabel II d'Espanya hagi de fugir a França.
1871: a Brasil es vota una llei que prohibeix l'esclavitud infantil.
1887: a Xina, el riu Groc trenca diversos dics. Comença la inundació de 1887, que —sumada a la pandèmia posterior i a la falta de queviures i aigua potable—, totalitzarà uns 2 milions de víctimes.
1889: a París (França) la primera Conferència General de Pesos i Mesures defineix la longitud d'un metre com la distància entre dues línies en una barra feta amb un aliatge de platí amb 10 % d'iridi, mesura al punt de fusió del gel.
1891: a Uruguai es funda el club esportiu CURCC (Central Uruguai Railway Cricket Club), que després passaria a ser el Club Atlètic Peñarol.
1893: a Porto, Portugal, es funda el Futebol Clube do Porto.
1907: a Cantàbria es funda la Reial Societat Gimnàstica de Torrelavega, degà del futbol càntabre.
1928: a Regne Unit, el govern vota la Llei de Drogues Perilloses, prohibint la marihuana.
1937: en el marc de la Guerra Civil Espanyola, Francisco Franco crea la Festa Nacional del Cabdill, que s'hauria de commemorar l'1 d'octubre de cada any, data en què va assumir el poder.
1939: en el marc de la Segona Guerra Mundial, l'Alemanya Nazi i la Unió Soviètica acorden dividir-se Polònia després d'envair-la.
1939: Varsòvia (Polònia) es rendeix als nazis alemanys.
1941: en EE. UU., el beisbolista Ted Williams (dels Boston Xarxa Sox) obté una mitjana de bato de 0,406. Va ser l'últim jugador a tenir una mitjana de bato superior a 0,4.
1944: en Arnhem (Països Baixos) en el marc de la Segona Guerra Mundial, els alemanys derroten a l'aviació britànica en la batalla d'Arnhem.
1944: al comtat d'Harju (Estònia), l'exèrcit soviètic allibera el camp de concentració de Klooga.
1958: França ratifica una nova constitució, el 4 d'octubre es formarà llavors la Cinquena República Francesa.
1958: a l'Àrea 12F del Lloc de proves de Nevada, Estats Units detona la seva bomba atòmica Mars, de 0,013 kt. (En comparació, la bomba d'Hiroshima va ser de 13 kt). És la bomba n.º 166 de les 1054 que Estats Units va fer explotar entre 1945 i 1992.
1961: a Damasc, un cop militar acaba amb la República Àrab Unida (la unió entre Egipte i Síria).
1962: en Brisbane (Austràlia), un incendi destrueix 65 trolebusess en un dipòsit.
1967: El Pare Aldo Pérez sdb funda el Moviment Mallinista en el Col·legi Don Bosco de Mendoza, Argentina.
1971: a Regne Unit, el govern vota la Llei del Mal Ús de Drogues, prohibint l'ús medicinal de la marihuana.
1973: a Nova York l'edifici de la ITT és bombardejat com a protesta per la intromissió d'aquesta empresa en el cop d'estat de Pinochet l'11 de setembre de 1973.
1975: en la Spaghetti House (Londres) nou persones són preses com a ostatges.
1975: en Ciutat del Vaticà, el papa Pablo VI canoniza al religiós espanyol Juan Macías (1585-1645).
1991: es funda el club costarricense Municipal Pérez Zeledón.
1993: en l'autopista Regional del Centre (Veneçuela), ocorre una explosió accidental que deixa 53 morts i 70 ferits.
1994: en el Mar Bàltic s'enfonsa camí a Estocolm el ferri M/S Estònia, carregat d'automòbils. Moren 852 persones.
1995: a les illes Comores, un tal Bob Denard amb un grup de mercenaris prenen les illes en un cop d'estat.
2000: a Jerusalem, la visita d'Ariel Sharón a l'esplanada de la mesquita d'Al-Aqsa dóna inici a la Segona Intifada (aixecament).
2004: en la localitat bonaerense de Carmen de Patagones ocorre la massacre escolar més greu de Llatinoamèrica, que deixa tres morts.
2004: en Parkfield (comtat de Monterey, a Califòrnia) succeeix un terratrèmol de magnitud 6.

Naixements

Països Catalans

1435, Gandia o València: Joan Roís de Corella, poeta valencià.
1819, Figueres (l'Alt Empordà): Narcís Monturiol i Estarriol, inventor, intel·lectual i polític català, inventor del primer submarí tripulat i amb motor de combustió (m. 1885).
1837, València (l'Horta): Vicent Wenceslau Querol i Campos, poeta valencià (m. 1889).
1943, Barcelona (el Barcelonès): Miquel Valls i Maseda, economista i empresari català.

Món

551 a. C.: Confucio, filòsof xinès (m. 479 a. C.).
58 a. C.: Livia Drusilla, esposa de l'emperador romà César Augusto (m. 29).
1330: Nicolas Flamel, alquimista i escrigui francès (m. 1417?).
1493: Agnolo Firenzuola, poeta italià (m. 1545).
1573: Michelangelo Merisi dóna Caravaggio, pintor italià.
1614: Juan Hidalgo, compositor espanyol (m. 1685).
1667: Asano Naganori, guerrer japonès (m. 1701).
1681: Johann Mattheson, compositor alemany (m. 1764).
1705: Henry Fox, primer baró d'Holland, estadista britànic m. 1774).
1746: sir William Jones, filòleg britànic (m. 1794).
1803: Prosper Mérimée, escriptor francès m. 1870).
1821: Jonathan Clarkson Gibbs, polític nord-americà (m. 1874).
1823: Alexandre Cabanel, pintor francès (m. 1889).
1824: Francis Turner Palgrave, crític i poeta britànic (m. 1897).
1836: Thomas Crapper, inventor britànic (m. 1910).
1841: Georges Clemenceau, primer ministre francès (m. 1929).
1852: Henri Moissan, químic francès, Premi Nobel de Química en 1906 (m. 1907).
1861: Amelia d'Orleáns, reina de Portugal (m. 1951).
1863: Carlos I, rei de Portugal.
1867: Hiranuma Kiichirō, primer ministre de Japó (m. 1952).
1870: Florent Schmitt, compositor francès (m. 1958).
1881: Pedro de Còrdova, actor nord-americà (m. 1950).
1882: Eugenio d'Ors, escriptor, periodista i filòsof espanyol (m. 1954).
1887: Avery Brundage, atleta nord-americà i president del COI entre 1952 i 1972 (m. 1975).
1891: Myrtle González, actriu nord-americana (m. 1918).
1893: Giannis Skaribas, escriptor i dramaturg grec (m. 1984).
1898: Carl Clauberg, mèdic nazi de camps de concentració (m. 1957).
1901: Francisco Ruiz-Jarabo, jurista i polític espanyol (m. 1990).
1901: Ed Sullivan, presentador de televisió nord-americana (m. 1974).
1905: Juan Bautista Fuenmayor, polític veneçolà.
1905: Max Schmeling, boxador alemany (m. 2005).
1906: Mari Carmen Prens, actriu espanyola.
1907: Bhagat Singh, activista indi (m. 1931).
1907: Heikki Savolainen, gimnasta finlandesa (m. 1997).
1909: Al Capp, historietista nord-americà (m. 1979).
1910: Diosdado Macapagal, 9.º president de Filipines (1961-1965) (m. 1997).
1912: María Luisa Robledo, actriu argentina (m. 2005).
1913: Ellis Peters, escriptora britànica.
1913: Warja Honegger-Lavater, artista i il·lustradora suïssa.
1915: Ethel Rosenberg, espia comunista nord-americà (m. 1953).
1916: Peter Finch, actor britànic (m. 1977).
1918: Ángel Labruna, futbolista i entrenador argentí (m. 1983).
1923: John Scott (9.º duc de Buccleuch, polític britànic (m. 2007).
1923: William Windom, actor nord-americà.
1924: Marcello Mastroianni, actor italià (m. 1996).
1925: Arnold Stang, actor nord-americà.
1925: Cromwell Everson, compositor sud-africà (m. 1991).
1925: Seymour Cray, científic nord-americà, empresari de computadores (m. 1996).
1926: Jerry Clower, comediant i actor nord-americà (m. 1998).
1929: Llauna Mangeshkar, cantant de playbacks índia.
1930: Immanuel Wallerstein, sociòleg i científic social històric nord-americà.
1932: Víctor Jara, cantautor, activista i director teatral xilè (m. 1973).
1932: John Meléndez Rivera, artista porto-riqueny.
1933: Miguel Ortiz Berrocal, escultor espanyol (m. 2006).
1934: Brigitte Bardot, actriu francesa.
1934: Janet Munro, actriu britànica (m. 1972).
1935: Heather Sears, actriu britànica (m. 1994).
1937: Alice Mahon, sindicalista i política britànica.
1937: Hughes Dufourt, compositor francès.
1937: Paz Fernández Felgueroso, política asturiana.
1937: Rod Roddy, anunciador televisiu nord-americà (m. 2003).
1938: Ben I. King, cantautor nord-americà de rhythm and blues.
1939: Rudolph Walker, actor trinitense.
1939: Stuart Kauffman, biòleg teòric nord-americà.
1941: David Kellogg Lewis, filòsof nord-americà.
1941: Edmund Stoiber, polític alemany.
1941: Manu Leguineche, periodista i escriptor espanyol.
1941: Peridis, periodista espanyol.
1942: Pierre Clémenti, actor francès (m. 1999).
1943: J.T. Walsh, actor nord-americà (m. 1998).
1943: Nick St. Nicholas, músic canadenc (Steppenwolf).
1943: Warren Lieberfarb, executiu dels mitjans de comunicació nord-americà.
1946: Helen Shapiro, cantant britànic.
1946: Jeffrey Jones, actor nord-americà.
1947: Bob Carr, polític australià.
1947: Sheikh Hasina, polític bangladesí.
1950: John Sayles, cineasta i guionista nord-americà.
1950: Laurie Lewis, música nord-americana.
1951: Wei Chen, periodista canadenc.
1952: Sylvia Kristel, actriu holandesa (m. 2012).
1954: George Lynch, músic nord-americà (Dokken).
1955: Stéphane Dion, política canadenca.
1955: Xavier Estivill, científic espanyol.
1959: Ron Fellows, pilot canadenc.
1960: Jennifer Rush, cantant pop nord-americà.
1961: Quentin Kawananakoa, buscavidas nord-americà, pretendent al tron del regne d'Hawái.
1961: Yordanka Donkova, atleta búlgara
1962: Luis Enrique, cantant nicaragüenc.
1962: Grant Fuhr, jugador d'hoquei canadenc.
1963: Steve Blackman, lluitador nord-americà.
1963: Érik Comes, piloto d'automobilisme francès.
1964: Claudio Borghi, futbolista i entrenador argentí.
1964: Sergio Dalma, cantant espanyol.
1964: Janeane Garofalo, actriu i comediant nord-americà.
1964: Laura Cerón, actriu nord-americana.
1964: Paul Jewell, entrenador britànic de futbol americà.
1966: Puri Jagannadh, cineasta indi.
1967: Mira Sorvino, actriu nord-americana.
1967: Moon Unit Zappa, actriu i cantant nord-americà.
1968: Mika Häkkinen, piloto d'automobilisme finlandès.
1968: Naomi Watts, actriu australiana nascuda a Regne Unit.
1969: Pedro Fernández, cantant i actor mexicà.
1969: Éric Lapointe, cantant canadenc.
1969: Mark Everett, actor nord-americà (f. 2008).
1969: Nico Vaesen, futbolista belga.
1969: Sascha Maassen, piloto d'automobilisme alemany.
1970: Gualter Surt-los, pilot brasilero.
1970: Mike DeJean, beisbolista nord-americà.
1971: Alan Wright, futbolista britànic.
1972: Dita Von Teese, model nord-americà, artista de burlesque.
1972: Katya D' Artigues, periodista i entrevistadora mexicana.
1973: Brian Rafalski, jugador d'hoquei sobre gel nord-americà.
1973: Jori Hulkkonen, músic electrònic finlandès.
1973: Víctor Clavijo, actor espanyol.
1974: John Light, actor britànic.
1974: Joonas Kolkka, futbolista finlandès.
1974: María Kiseliova, nedadora russa.
1974: Shane Webcke, jugador de rugbi australià.
1976: Fedor Emelianenko, lluitador professional i artista marcial rus.
1977: Young Jeezy, raper nord-americà.
1978: Bushidō, raper alemany.
1978: Pastora Soler, cantant espanyola.
1978: Julia Michelón, locutora, actriu i professora argentina.
1979: Bam Margera, patinador nord-americà.
1981: Iracema Trevisan, cantant brasilera, de la banda Cansei de Ser Sexy.
1981: Jorge Guagua, futbolista equatorià.
1981: José Manuel Calderón, baloncestista espanyol.
1981: Mauro Óbolo, futbolista argentí.
1982: Anderson Varejao, baloncestista brasiler.
1982: Emeka Okafor, baloncestista nord-americà.
1982: Nolwenn Leroy, cantant francès.
1982: Ranbir Kapoor, actor indi.
1982: Anderson Varejão, baloncestista brasiler.
1984: Melody Thornton, cantant i ballarina nord-americana, de la banda The Pussycat Dolls.
1985: Shindong, actor, presentador i cantant sud-coreà, de la banda Super Junior.
1986: Andrés Guardat, futbolista mexicà.
1987: Hilary Duff, actriu i cantant nord-americà.
1988: Esmée Denters, cantant neerlandesa.
1988: Marin Čilić, tennista croat.
1989: Mark Randall, futbolista britànic.
2000: Frankie Jonas, actor nord-americà.

Necrològiques

Països Catalans

1614, València: Tomàs Cerdan de Tallada, magistrat, jurista, humanista, poeta i doctor en Dret valencià (n. ?).
2005, Barcelona (el Barcelonès): Enric Gensana i Merola, futbolista català.
2009, València (l'Horta): Paco Bascuñán, dissenyador i pintor valencià (n. 1954).
2010, Barcelona (el Barcelonès): Jaume Vallcorba i Rocosa, enginyer i lingüista català.

Món

48 a. C.: Cneo Pompeyo Magne, polític i general romà.
235: Pontianus, Papa i sant catòlic.
876: Luis el Germànic, rei de França Oriental (n. 804).
935: Wenceslao I, duc de Bohèmia i sant catòlic (n. 907).
1104: Pedro I, rei d'Aragó i Navarra (n. 1068).
1197: Enrique VI, emperador del Sacre Imperi (n. 1165).
1330: Isabel I, reina de Bohèmia.
1429: Cimburgia de Masovia, esposa del duc Ernesto d'Àustria (Habsburgo).
1582: George Buchanan, historiador escocès (n. 1506).
1618: Joshua Sylvester, poeta britànic (n. 1563).
1702: Robert Spencer, estadista britànic (n. 1640).
1742: Jean Baptiste Massillon, clergue francès (n. 1663).
1844: Pyotr Aleksandrovich Tolstoy, general rus (n. 1769).
1873: Émile Gaboriau, periodista i escriptor francès (n. 1832).
1875: Atanasio Cruz Aguirre, polític uruguaià (n. 1801).
1891: Herman Melville, novel·lista nord-americà (n. 1819).
1895: Louis Pasteur, químic francès, iniciador de la microbiologia (n. 1822).
1903: Jesús de Monestir, violinista i compositor espanyol (n. 1836).
1914: Richard Sears, empresari nord-americà (n. 1863).
1915: Saitō Hajime, capità de la 3ª tropa del Shinsengumi, va morir sota el nom de Goro Fujita (n. 1844).
1918: Georg Simmel, sociòleg i filòsof alemany (n. 1858).
1924: Elías David Curiel, escriptor veneçolà (n. 1871).
1925: Alejandro Velasco Astete, aviador peruà (n. 1897).
1927: Willem Einthoven, metge holandès, Premi Nobel de Medicina en 1924.
1935: William Kennedy Dickson, inventor escocès (n. 1860).
1953: Edwin Hubble, astrònom nord-americà (n. 1889).
1956: William I. Boeing, enginyer nord-americà, pioner de l'aviació (n. 1881).
1957: Luis Cluzeau Mortet, compositor de música clàssica uruguaià.
1959: Rudolf Caracciola, piloto d'automobilisme alemany (n. 1901).
1962: Roger Nimier, escriptor i periodista francès (n. 1925).
1964: Harpo Marx, comediant i actor nord-americà (n. 1888).
1966: André Breton, poeta francès (n. 1896).
1967: Cherry Navarro, cantant veneçolà (n. 1944).
1970: John Dos Passos, novel·lista nord-americà (n. 1896).
1970: Gamal Abdel Nasser, president egipci (n. 1918).
1978: Juan Pablo I, últim papa italià fins a la data. (n. 1912).
1979: John Herbert Chapman, físic canadenc (n. 1921).
1981: Ròmul Betancourt, polític, periodista i president veneçolà (n. 1908).
1982: Mabel Albertson, actriu nord-americana (n. 1901).
1985: André Kertész, fotògraf hongarès (n. 1894).
1988: Charles Addams, historietista nord-americà (n. 1912).
1989: Ferdinand Marcos, dictador filipí (n. 1917).
1991: Milers Davis, músic i trompetista nord-americà de jazz (n. 1926).
1993: Peter De Vries, novel·lista nord-americà (n. 1910).
1993: Fraser MacPherson, saxofonista canadenc de jazz (n. 1928).
1994: José Francisco Ruiz Massieu, polític mexicà (n. 1946).
1994: Harry Saltzman, productor de cinema nord-americà (n. 1915).
1996: Luis Mario Guzmán Pérez, a la baixa i compositor mexicà (n. 1918).
2000: Pierre Elliott Trudeau, 15.º primer ministre canadenc (n. 1919).
2002: Patsy Mink, política i senadora nord-americana (n. 1927).
2002: Hartland Molson, empresari i senador canadenc (n. 1907).
2003: Althea Gibson, tennista nord-americà (n. 1927).
2003: Elia Kazan, cineasta grec (n. 1909).
2003: George Odlum, actor i polític santaluciano (n. 1934).
2004: Geoffrey Beene, dissenyador de modes nord-americana (n. 1924).
2004: Scott Muni, DJ nord-americà (n. 1930).
2009: Guillermo Endara Galimany, president panameny (n. 1936).
2010: Héctor Croxatto Rezzio, científic xilè (n. 1908).
2010: Arthur Penn, cineasta nord-americà (n. 1922).
2010: Romina Yan, actriu argentina (n. 1974).
2012: Pierre Dubois, sacerdota xilè (n. 1931).
2012: Herbert Lom, actor britànic d'origen txec (n. 1917).

Festes i commemoracions

Món

Argentina: Dia del Microbiólogo.
Calendari republicà francès: Dia de la Pastanaga, setè dia del mes de Vendimiario.
República Txeca: Dia de l'Estat
Dia Mundial de la Ràbia


Santoral catòlic

sants Baruc, profeta; Exuperi de Tolosa, bisbe; Faust de Riés, bisbe; sant Venceslau de Bohèmia, patró de República Txeca; Simón de Rojas, frare; beat Bernadí de Feltre; beat Josep Tarrats i Comaposada, màrtir (1936); venerable Anna Maria Antigó, monja; servent de Déu Joan Pau I, papa.

[STV]

29 de setembre

Painter in his Studio.

El 29 de setembre és el dos-cents setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 93 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1868 - els Països Catalans: arran de l'arribada de la notícia de la victòria dels revoltats a la batalla del Pont d'Alcolea i de l'èxit de la revolució a Madrid, es constitueixen juntes revolucionàries a Barcelona i les principals ciutats (I República Espanyola).
1935 - Barcelona: el Bloc Obrer i Camperol i l'Esquerra Comunista s'unifiquen i esdevenen el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).
1959 - el Baix Camp: s'hi esdevé l'aiguat de Sant Miquel.
1977 - Catalunya: el govern espanyol hi restaura la Generalitat (Generalitat provisional).

Món

480 a. C.: a la illa grega de Salamina es lliura la Batalla de Salamina.
1531: en l'Estat de Sinaloa (Mèxic) es funda la vila de San Miguel de Culiacán (avui Culiacán Rosers).
1540: damunt de l'antic llogaret tolla de Chuquisaca (en l'actual Bolívia), el conqueridor Peranzúrez de Camporredondo funda la Vila de la Plata de la Nova Toledo, que més tard es dirà Sucre (actual capital administrativa de Bolívia).
1551: en el departemento de Cundinamarca (Colòmbia) es funda la Villeta de San Miguel, municipi colombià conegut avui com Villeta.
1597: en l'actual estat de Sant Luis Potosí (Mèxic) es funda la vila de Sant Miguelito.
1820: en l'actual Argentina, el cabdill Francisco Ramírez funda la República d'Entre Ríos.
1858: en el Mèxic es lliura la Batalla d'Ahualulco.
1864: Espanya i Portugal signen el Tractat de Lisboa pel qual s'estableixen les actuals bogues entre Espanya i Portugal.
1864: a Valladolid (Espanya) s'inaugura el Teatre Calderón.
1919: a la província de Missions (Argentina) es funda la ciutat d'Eldorado.
1924: l'astrònom Karl Wilhelm Reinmuth descobreix l'asteroide Amata (1035).
1932: Paraguai i Bolívia —en el marc de la Guerra del Chaco (1932-1935)— conclou la batalla d'Aladroc, malgrat la destacada resistència d'uns 819 soldats bolivians (que van sofrir 150 baixes), van resultar derrotats per 12.500 paraguaians (que van sofrir més de 5000 baixes).
1936: a Espanya —en el marc de la Guerra Civil—, la Junta de Defensa Nacional nomena a Francisco Franc cap d'Estat i «generalísimo» dels exèrcits nacionals a la zona controlada pels militars revoltats contra la democràcia.
1954: a Suïssa, dotze països europeus funden el CERN (Centre Europeu per a la Investigació Nuclear).
1957: en la planta nuclear de Mayak, a 150 km al nord-oest de la ciutat de Cheliábinsk (Rússia) succeeix una explosió que deixarà un saldo de 470.000 persones exposades a la radiació i 200 civils morts per càncer. És el tercer accident nuclear més greu de la Història, després de Txernòbil (1986) i Fukushima (2011).
1958: a l'Àrea 7B del Lloc de proves de Nevada, Estats Units detona des d'un globus aerostático la seva bomba atòmica Mora, de 2 kt. (En comparació, la bomba d'Hiroshima va ser de 13 kt). És la bomba n.º 167 de les 1054 que Estats Units va fer explotar entre 1945 i 1992.
1962: Canadà llança el seu satèl·lit Alouette 1.
1964: a Argentina, la revista Primera Plana comença a publicar una nova tira còmica de l'humorista i dibuixant Quino: Mafalda.
1965: a Paraguai s'inaugura la primera estació de televisió del país: Canal 9 (TV Cerro Korá).
1975: a Barcelona (Espanya), el GRAPO (Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre) mata a un membre de la Policia Armada.
1980: a Paraguai, Canal 9 - TV Cerro Korá deixa de transmetre en blanc i negre, després de diversos mesos de proves en color.
1986: es fa públic el rebuig i la no execució del Projecte d'embassament Lorenzo Pardo, el qual inundava Camp i pobles de voltants.
1995: Sony llança la PlayStation a Europa.
1999: Rosario Robles és designada Cap de Govern del Districte Federal.
2002: en Busan (Corea del Sud) comencen els XIV Jocs Asiàtics.
2003. David Hempleman-Adams es converteix en la primera persona que creua l'oceà Atlàntic amb globus.
2006: a Brasil, el Vol 1907 col·lisiona amb una aeronau.
2010: a Espanya té lloc una jornada de vaga general convocada per les dues principals centrals sindicals, Comissions Obreres i Unió General de Treballadors.
2011: en el Cosmódromo de Baikonur és llançat el satèl·lit mexicà QuetzSat 1 per la International Launch Services.

Naixements

Països Catalans

1538 - Verdú (l'Urgell): Joan Terès i Borrull, virrei de Catalunya.
1912 - Barcelona (el Barcelonès): Pere Calders i Rossinyol, escriptor català.
1985 - Sabadell (el Vallès Occidental): Dani Pedrosa, motociclista català.

Món

106 a. C.: Cneo Pompeyo Magne, polític i general romà.
1328: Juana de Kent, filla d'Edmundo de Woodstock.
1511: Miguel Servet, teòleg i científic espanyol (m. 1553).
1535: Luis de Molina, sacerdot, teòleg i jurista espanyol (m. 1600).
1547: Miguel de Cervantes Saavedra, escriptor espanyol, autor del Quixot de la Manxa.
1703: François Boucher, pintor francès.
1758: Horatio Nelson, marí militar britànic.
1786: Guadalupe Victoria, militar mexicà, primer president entre 1824 i 1829.
1836: Miguel Colunga, metge peruà.
1844: Miguel Juárez Celman, polític argentí, president entre 1886 i 1890.
1861: Julio Montt Salamanca, militar xilè.
1864: Miguel d'Unamuno, filòsof i escriptor espanyol.
1866: José Gálvez Ginachero, ginecòleg espanyol (m. 1952).
1873: Irene Alba, actriu espanyola.
1881: Ludwig von Mises, economista austríac.
1895: Héctor Basaldúa, pintor i escenògraf argentí (m. 1976).
1899: Ladislao Biró, inventor i periodista argentí d'origen hongarès.
1900: Miguel Alemany Valdés, president mexicà (1946-1952).
1901: Enrico Fermi, físic italià, Premi Nobel de Física en 1938.
1901: Giuseppe Llança del Vast, poeta, artista i pacifista italià.
1904: Greer Garson, actriu nord-americana.
1907: Gene Autry, cantant i actor nord-americà.
1908: Eddie Tolan, atleta nord-americà.
1912: Michelangelo Antonioni, cineasta italià (m. 2007).
1913: Miguel Fisac, arquitecte espanyol.
1913: Ramón de Garciasol, poeta espanyol (m. 1994).
1913: Trevor Howard, actor britànic.
1913: Stanley Kramer, cineasta nord-americà.
1916: Antonio Buero Vallejo, dramaturg espanyol.
1920: Peter Dennis Mitchell, bioquímic anglès.
1920: Václav Neumann, director d'orquestra i músic txec.
1922: Alexandr Zinoviev, filòsof, sociòleg i novel·lista rus (m. 2006).
1924: Steve Forrest, actor nord-americà (m. 2013).
1924: Bernard Pottier, lingüista francès.
1931: Anita Ekberg, actriu sueca.
1931: James Cronin, físic nuclear nord-americà, Premi Nobel de Física en 1980.
1932: Robert Benton, cineasta i guionista nord-americà.
1933: Samora Machel, polític mozambicano, president entre 1975 i 1986 (m. 1986).
1935: Jerry Lee Lewis, cantant nord-americà.
1936: Silvio Berlusconi, polític italià.
1938: Wim Kok, polític holandès.
1940: Nicola vaig donar Bari, cantant italià.
1942: Felice Gimondi, ciclista italià.
1942: Madeline Kahn, actriu nord-americana.
1942: Ian McShane, actor britànic.
1942: Jean-Luc Ponty, violinista francès.
1943: Luis Carlos Galán, polític colombià.
1943: Mohammad Khatami, polític iranià.
1943: Ángel Uribe, futbolista peruà.
1943: Lech Wałęsa, president polonès.
1943: Iván Zulueta, dissenyador i cineasta espanyol (m. 2009).
1944: Mike Post, compositor nord-americà.
1945: Saúl Parra Escalona, Mèdic Cirurgià Pediatre veneçolà (Sant Felipe - Yaracuy).
1945: Alicia Bruzzo, actriu argentina (m. 2007).
1947: Martin Ferrero, actor nord-americà.
1948: Mark Farner, ex-guitarrista de Grand Funk Railroad.
1948: Theo Jörgensmann, clarinetista i compositor de jazz alemany.
1949: Miguel Gallardo, cantautor i productor musical espanyol (m. 2005).
1949: Giórgos Ntaláras, cantant grec.
1951: Michelle Bachelet, política i presidenta xilena (2006-2010).
1951: Andrés Caicedo, escriptor colombià.
1951: Manuel Pizarro, economista i polític espanyol.
1953: Jean-Claude Lauzon, cineasta canadenc.
1955: Alicia Bruzzo, actriu argentina.
1956: Sebastian Coe, atleta britànic.
1957: Miguel Ángel Sola, futbolista i entrenador espanyol.
1958: Mick Harvey, músic australià.
1961: Julia Gillard, primera ministra australiana.
1962: Al Pitrelli, músic nord-americà (Megadeth, Savatage, Blue Öyster Cult).
1963: Els Claypool, baixista nord-americà (Primus).
1964: Miguel Moly, compositor, productor i cantant veneçolà.
1965: Boris Izaguirre, escriptor, guionista i presentador de radi i TV veneçolà.
1967: Brett Anderson, cantautor anglès (Suede).
1967: Miki Nadal, actor espanyol.
1968: Julio B. Fernández Carrera, informatico.
1969: Erika Eleniak, actriu i playmate nord-americana.
1969: Marcos Llunas, cantant espanyol.
1969: Aleks Syntek, músic i cantant mexicà.
1971: Lisandro Arbizu, jugador de rugbi argentí.
1972: Oliver Gavin, piloto d'automobilisme britànic.
1974: Alexis Cruz, actor nord-americà.
1975: Albert Celades, futbolista hispanoandorrano.
1975: María Isasi, actriu espanyola.
1976: Maurici Kugel, Campió de Pool Argentí
1976: Darren Byfield, futbolista jamaicà.
1976: Óscar Sevilla, ciclista espanyol.
1976: Ninel Conde, cantant i actríz mexicana.
1976: Andriy Shevchenko, futbolista ucraïnès.
1977: Debelah Morgan, cantant nord-americà.
1977: Claudia Soberón, actriu i cantant mexicana.
1977: Sasha Rionda. presentadora mexicana.
1979: Jaime Lozano, futbolista mexicà.
1980: Dallas Green, músic canadenc (Alexisonfire).
1980: Zachary Levi, actor nord-americà.
1981: Siarhei Rutenka, balonmanista bielorús.
1981: Shane Smeltz, futbolista neozelandès.
1982: Virginia Maestro, cantant espanyola.
1984: Per Mertesacker, futbolista alemany.
1987: Josh Farro, músic nord-americà (Paramore).
1988: Kevin Durant, baloncestista nord-americà.
1990: Joel Bosqued, actor espanyol.

Necrològiques

Països Catalans

2010 - Barcelona (Barcelonès): Eduard Manchón i Molina, futbolista català.

Món

1360: Juana I alvernesos, reina francesa.
1560: Gustavo I de Suècia, rei suec.
1637: Lorenzo Ruiz, màrtir i beat filipí.
1703: Charles de Saint-Évremond, polític francès.
1816: Manuel Botxí i Albiturría, «Bisbe Botxí», religiós espanyol.
1833: Fernando VII d'Espanya, rei espanyol.
1839: Friedrich Mohs, geólogo i mineralogista alemany.
1863: Pascual Maria Estruch, advocat espanyol.
1892: Felipe Picatoste, matemàtic, pedagog, periodista, polític i polígrafo espanyol.
1902: Émile Zola, escriptor francès.
1908: Joaquim Maria Machado d'Assis, escriptor brasiler.
1910: Winslow Homer, pintor nord-americà.
1913: Rudolf Dièsel, enginyer alemany.
1925: Léon Bourgeois, polític francès, premi Nobel de la Pau en 1920.
1931: William Orpen, pintor irlandès (n. 1878).
1956: Anastasio Somoza García, president nicaragüenc.
1962: Carlos de Rokha, poeta xilè.
1967: Carson McCullers, escriptora nord-americana.
1971: Miguel Ángel Builes, Bisbe colombià
1973: W. H. Auden, poeta britànic.
1979: Francisco Macías Nguema, polític ecuatoguineano.
1987: Henry Ford II, fabricant nord-americà d'actuacions.
1981: Bill Shankly, futbolista escoses i tecnico del Liverpool FC.
1988: Charles Addams, dibuixant nord-americà d'historietes.
1996: Shūsaku Endō, escriptor japonès.
1997: Roy Lichtenstein, pintor, artista gràfic i escultor nord-americà (n. 1923).
1999: Gustavo Leigh Guzmán, militar xilè
2002: Rafael Santos Torroella, crític d'art, traductor, poeta i dibuixant espanyol (n. 1914).
2004: Richard Sainct, piloto de rallis francès.
2005: Enric Gensana, futbolista espanyol (n. 1936).
2006: Michael A. Monsoor, SEAL de l'Armada dels Estats Units
2007: Lois Maxwell, actriu canadenca.
2010: Georges Charpak, enginyer, físic i professor francès d'origen polonès, Premi Nobel de Física en 1992. (n. 1924)
2010: Tony Curtis, actor de cinema nord-americà. (n. 1925)
2010: Eduardo Manchón, futbolista espanyol. (n. 1930)
2011: Hella Haasse, escriptora holandesa. (n. 1918)

Festes i commemoracions

arcàngels: Miquel, Rafael i Gabriel; sants Fratern d'Auxerre, bisbe; Leudoví de Trèveris, bisbe; beat Carles de Blois, duc; beats Francesc Castelló i Aleu i Pau Bori i Puig, màrtirs.
Per Sant Miquel es fa festa major a Lleida (el Segrià), a l'Alguer (Sardenya), a Llucena (l'Alcalatén), a Benifallim (l'Alcoià), a Sant Miquel de Fluvià i Boadella d'Empordà (l'Alt Empordà), a la Pobla del Bellestar (l'Alt Maestrat), a Aranyuel (l'Alt Millars), a Soneixa i Viver (l'Alt Palància), a Ansalonga (Ordino) i Fontaneda (Sant Julià de Lòria) (Andorra), a Mont-roig del Camp i Alforja (el Baix Camp), a Molins de Rei (el Baix Llobregat), a Canet lo Roig (el Baix Maestrat), a Sant Miquel de les Salines (el Baix Segura), a la Barceloneta (Barcelona), a Llíria (el Camp de Túria), a Énguera i Tous (la Canal de Navarrés), a Sant Miquel de Balansat (Sant Joan de Labritja, Eivissa), a Cervià de les Garrigues i els Omellons (les Garrigues), a Palol de Revardit, Serinyà i Sant Miquel de Campmajor (el Gironès), a Catarroja (l'Horta), a Campanet i Calonge (Santanyí) (Mallorca), a Gata (la Marina Alta), a la Vila Joiosa (la Marina Baixa), a Valljunquera (Matarranya), a la Sentiu de Sió, Os de Balaguer i Vallfogona de Balaguer (la Noguera), a la Pobla Tornesa i Vilafamés (la Plana Alta), a l'Alcúdia de Veo (la Plana Baixa), a Margalef (el Priorat), a la Pobla de Sant Miquel (el Racó d'Ademús), a Cotes i Massalavés (la Ribera Alta), a Ascó i Tivissa (la Ribera d'Ebre), a Sant Miquel de Llotes (el Rosselló), a Barx, Bellreguard i Palma de Gandia (la Safor), a Bell-lloc d'Urgell, Ciutadilla i Soses (el Segrià), a Sant Miquel de Cladells (la Selva), a Pinell de Solsonès (el Solsonès), a Vila-sana (l'Urgell), a Carrícola i Salem -on s'hi celebra del 13 de setembre, commemorant un miracle- (la Vall d'Albaida), a Xalans (la Vall de Cofrents), a Vallromanes (el Vallès Oriental).
Per Sant Miquel es fa fira a Santpedor i a Lleida (Fira Agrària de Sant Miquel).
Per Sant Rafael es fa festa major al Figaró (Montmany de Puiggraciós, el Vallès Oriental), a Sant Rafel de Forca (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) i a Sant Rafel del Maestrat (el Baix Maestrat).
Avui és la Diada de les Telecomunicacions al territori català, impulsada pel Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Telecomunicacions de Catalunya.

[STV]

30 de setembre

El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 92 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1706 - València: Carles III hi arriba per jurar els Furs del Regne.
1831 - Barcelona: Josep Bonaplata i Corriol i Joan Vilaregut i Albafull constitueixen la Societat comanditària Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cía, que introduiran la màquina de vapor a Catalunya.
1928 - l'Havana: Primera reunió de l'Assemblea Constituent del Separatisme Català.
2004 - Catalunya: la sanitat pública hi comença a administrar gratuïtament la píndola de l'endemà.
2005 - Barcelona: el Parlament de Catalunya hi aprova el projecte de nou Estatut d'Autonomia amb el vot faborable de 8 novenes parts de la cambra (88'88 %, tots els partits excepte el PPC).
2012: El grup Sopa de Cabra celebra un concert al pavelló de Fontajau a Girona

Món

1342 - Es lliura la batalla de Morlaix, a la Bretanya, entre francesos i anglesos en el marc de la Guerra dels Cent Anys.
1399 - Anglaterra: després de fer abdicar Ricard II amb el suport de la Cambra dels Comuns, Enric IV se'n proclama rei.
1452 - Magúncia (Renània-Palatinat, Alemanya): segons testimonis orals, Gutenberg hi publica la Bíblia (de 42 ratlles i a dues columnes), el primer llibre extens imprès amb tipus mòbils.
1868 - Sant Sebastià (Guipúscoa, el País Basc): Isabel II s'exilia de l'estat espanyol, fet que donarà pas a la constitució d'un govern provisional dirigit pels generals Prim i Serrano.
1888 - Londres (Anglaterra): Jack l'Esbudellador hi assassina la tercera i la quarta víctimes, Elizabeth Stride i Catherine Eddowes.
1966 - Botswana: el país declara la independència de l'imperi Britànic.
1982 - Biarritz (Lapurdi, el País Basc): ETA Político-Militar, després de celebrar la VII Assemblea, hi anuncia que abandona la lluita armada.
2004 - l'Iraq: mentre continuen els bombardejos estatunidencs sobre Fal·luja i Ramadi, tres explosions, en diferents llocs, hi causen una cinquantena de morts i un centenar de ferits. | Moscou (Rússia): el govern ratifica el Protocol de Kioto i així ja es podrà aplicar a tot el món.

Naixements

Món

1962 - Amsterdam (Països Baixos): Frank Rijkaard, jugador i entrenador de futbol neerlandès.
1968 - Città di Castello (Itàlia): Monica Bellucci, actriu i model italiana.
1975 - París (França): Marion Cotillard, actriu francesa.

Necrològiques

Països Catalans

992, la Seu d'Urgell, Comtat d'Urgell: Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Osona i Urgell.
1920, València: Josep Aguirre Matiol, poeta valencià (n. 1842).
1992, Albuixech, Horta Nord: Miguel Ambrosio Zaragoza, conegut com Ambrós, dibuixant de còmics valencià i autor d'El Capitán Trueno entre altres (n. 1913).
2010, Barcelona: Joan Triadú i Font, escriptor, pedagog i activista cultural català.

Món

420, Betlem, Palestina: Sant Jeroni, autor de la Vulgata, traducció de la Bíblia al llatí.
1914: Yu Gil-jun, polític i filòsof coreà.
1626, Manxúria: Nurhaci, emperador xinès.
1955, San Francisco, Estats Units: James Dean, actor de cinema estatunidenc.
1974, Buenos Aires, Argentina: Carlos Prats, militar xilè.

Festes i commemoracions

Món

Dia internacional de la traducció, proposat el 1991 per la Federació Internacional de Traductors.


Santoral catòlic

Raquel, mare; Sant Jeroni, doctor de l'Església, patró dels llibreters; Antoní de Piacenza, màrtir; Gregori l'Il·luminat, bisbe; Francesc de Borja, jesuïta; beat Francesc Crusats.

[STV]

1 d'octubre

Vista de la Iglesia de Asis.

L'1 d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 91 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1792 - Apareix el primer exemplar del Diari de Barcelona, un dels primers rotatius d'Europa. La seva publicació es mantindrà fins a la dècada de 1990.

Món

331 aC - Batalla de Gaugamela: Alexandre el Gran venç Darios III de Pèrsia.
965 - Joan XIII esdevé Papa.
1500 - Cristòfor Colom és empresonat a Santo Domingo per un emissari dels Reis Catòlics i obligat a retornar a la Península a causa de les acusacions llençades contra ell que li imputaven haver-se apropiat de propietats de la corona.
1795 - França conquereix Bèlgica.
1800 - Tractat de Sant Ildefons: Espanya cedeix la Louisiana a França.
1823 - Ferran VII d'Espanya reestableix la Inquisició.
1889 - Fundació de la ciutat japonesa de Nagoya.
1901 - Madrid: s'hi constitueix la Societat General d'Autors.
1918 - Primera Guerra Mundial: les forces àrabs sota Thomas Edward Lawrence, Lawrence d'Aràbia, capturen la ciutat de Damasc.
1931 - La Segona República Espanyola reconeix el dret de vot a les dones.
1936 - Francisco Franco és nomenat Cap d'Estat espanyol i Generalísimo a la zona controlada per les forces militars rebels autoanomenadesnacionals.
1938 - Alemanya aconsegueix l'annexió d'Àustria i els Sudets (esdeveniment anomenat Anschluss).
1939 - Després de 9 mesos de setge les tropes nazis entren a Varsòvia.
1949 - Mao Zedong constitueix la República Popular de la Xina.
1958 - Estats Units: Entra en funcionament la NASA, creada el 29 de juliol del mateix any per Eisenhower, amb quatre laboratoris i uns 8.000 empleats.
1960 - Nigèria assoleix la independència del Regne Unit.
1965 - El General Suharto realitza un cop d'estat a Indonèsia.
1969 - El Concorde trenca per primera vegada la barrera del so.
1975 - Primera acció dels GRAPO.
1977 - El futbolista brasiler Pelé anuncia la seva retirada.
1977 - La Societat Nord-americana de Vegetarians estableix l'1 d'octubre com a Dia Mundial del Vegetarianisme.[1]
1978 - Tuvalu assoleix la independència.
1979 - Els Estats Units retornen la sobirania del Canal de Panamà a Panamà.
1982 - El democristià Helmut Kohl succeix al socialdemòcrata Helmut Schmidt a la República Federal d'Alemanya.
1988 - Mikhaïl Gorbatxov és escollit Cap de l'Estat soviètic per unanimitat.
1994 - Palau assoleix la independència.

Naixements

Països Catalans

1855: José Benlliure, pintor valenciá.
1909 - Barcelona (Barcelonès): Miquel Batllori i Munné, historiador i jesuïta català.

Món

208 - Arca Caesarea (Judea): Alexandre Sever, emperador romà.
1207 - Winchester (Anglaterra): Enric III d'Anglaterra, rei d'Anglaterra.
1685 - Viena (Sacre Imperi Romanogermànic): Arxiduc Carles d'Àustria, emperador i rei d'Aragó amb el nom de Carles III.
1847 - Clapham, Londres: Annie Besant, periodista i investigadora anglesa.
1865 - París (França): Paul Dukas, compositor francès.
1920 - Nova York (EUA): Walter Matthau, actor estatunidenc.
1924 - Plains (Geòrgia, EUA): Jimmy Carter, 39è President dels Estats Units.
1930 - Limerick (Irlanda): Richard Harris, actor irlandès.
1935 - Walton-on-Thames (Anglaterra): Julie Andrews, actriu de cinema i teatre.
1937 - Londres (Regne Unit): Matthew Carter, tipògraf anglès.

Necrològiques

Països Catalans

1572, Roma: Francesc de Borja, duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543).
1847, Madrid: Rafael Esteve i Vilella, gravador valencià.

Món

1404, Roma, Estats Pontificis: Bonifaci IX, Papa.
1578, Namur, Flandes: Joan d'Àustria, militar castellà i comandant de la Batalla de Lepant (1571).
1602, Valladolid, Hernando de Cabezón, organista i compositor del Renaixement.
1944, Tunis: Abd al-Aziz al-Thaalibi, polític tunisià
1994, París, França: André Lwoff, metge francès i Premi Nobel de Medicina el 1965.

Festes i commemoracions

Dia internacional de la gent gran

Santoral catòlic

sants Virila, abat; Romà el Melode, monjo; Remigi de Reims, bisbe; Bavó de Gant, monjo; Teresa de Lisieux, verge; beat Juan de Palafox, bisbe; venerable Lluís d'Amigó i Ferrer, caputxí, bisbe de Solsona i Sogorb i fundador de les Germanes Terciàries Caputxines de la Sagrada Família i els Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors.

[STV]

2 d'octubre

El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 90 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1282 - El rei Pere II aconsegueix el domini de l'illa de Sicília.
1928 - L'Assemblea Constituent del Separatisme Català aprova la Constitució Provisional de la República Catalana.

Món

1187 - Saladí, sultà d'Egipte i Síria, reconquereix Jerusalem.
1928 - Fundació de l'Opus Dei pel sacerdot Josepmaria Escrivà de Balaguer.
1932 - Es celebra, amb motiu de les festes de La Mercè, el primer campionat de patí de vela català.
1941 - Segona Guerra Mundial: Alemanya inicia, amb l'Operació Tifó, una ofensiva total contra Moscou.
1944 - Segona Guerra Mundial: Les tropes nazis aixafen la Sublevació de Varsòvia.
1944 - Putten (Gelderland): les tropes nazis assalten la ciutat en represàlia per la mort d'un oficial i deporten 661 homes i nens a camps de concentració.
1950 - Charles M. Schulz publica per primer cop la tira dels Peanuts, amb els famosos Charlie Brown i el seu gos Snoopy.
1958 - Guinea es declara independent de França.
1968 - A la Ciutat de Mèxic, un míting d'estudiants, a la Plaza de las tres Culturas, a Tlatelolco, és atacat per la policia, l'exèrcit i provocadors no identificats. El nombre de morts no s'ha pogut establir. Hi ha qui parla de centenars, però.

Naixements

Països Catalans

1963, Sueca, Ribera Baixa: Manuel Baixauli Mateu, escriptor i pintor valencià.

Món

1452, Castell de Fotheringhay, Northamptonshire, Regne d'Anglaterra: Ricard III d'Anglaterra, noble anglès, rei d'Anglaterra entre 1483 i 1485, últim monarca de la Casa de York.
1470, Dueñas, Regne de Castella: Isabel d'Aragó i de Castella o Isabel de Trastàmara i Trastàmara, filla d'Isabel I de Castella i de Ferran el Catòlic, reina de Portugal (m. 1498).
1869: Mohandas Gandhi, polític i pacifista indi.
1890: Groucho Marx, actor i humorista estatunidenc.

Necrològiques

Països Catalans

1991, Barcelona (el Barcelonès): Maria Aurèlia Capmany i Farnés, escriptora i activista cultural.

Món

1709 - París (França): Claude Poullart des Places, fundador de la Congregació del Sant Esperit.

Festes i commemoracions

Dia Internacional de la No Violència

Santoral catòlic

sant Àngel Custodi; sants Saturi de Sòria, eremita; Leodegari d'Autun; Teòfil de Bulgària; beat Berenguer de Peralta, bisbe; beata Jeanne Émilie de Villeneuve, fundadora de les Germanes de la Immaculada Concepció de Castres; servent de Déu Claude Poullart des Places, sacerdot i fundador de la Congregació de l'Esperit Sant.
A l'Església Ortodoxa: mort del príncep Ígor II de Kíev, monjo (1147).

[STV]

3 d'octubre

El 3 d'octubre és el dos-cents setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-setè en els anys de traspàs. Queden 89 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments

Països Catalans

1867 - S'inaugura el Teatre Romea de Barcelona (el Barcelonès), amb el drama "La rosa blanca", obra de Serafí Pitarra.
1987 - Rècord de precipitació màxima a Gandia (la Safor) en 24 hores de 720 mm.

Món

52 a. C.: Vercingétorix, el líder gal, presenta les seves armes a Julio César, posant fi al lloc d'Alesia i a la conquesta romana de la Gàl·lia.
42 a. C.: a Macedònia es lliura la Primera Batalla de Filipos; decisiva victòria dels triunviros Marco Antonio i Octavio contra les forces dels assassins de Julio César, Marco Juny Brut i Cayo Casio Longino.
382: l'emperador Teodosio I finalitza el tractat de pau amb els godos per al seu assentament en els Balcans a canvi d'un servei militar.
1574: a Holanda, finalitza el setge de Leiden amb la retirada de les tropes espanyoles.
1683: l'almirall de la Dinastia Qing Shi Lang arriba a Taiwan (sota el Regne de Tungning) per rebre la rendició formal de Zheng Keshuang i Liu Guoxuan després de la Batalla de Penghu.
1700: a Espanya, finalitza la dinastia dels Austrias a Espanya amb el testament de Carlos II.
1714: a Espanya, el rei Felipe V aprova la constitució de la Real Acadèmia Espanyola.
1778: el capità britànic James Cook arriba a Alaska.
1792: a Washington (Estats Units) comencen les obres de la Casa Blanca, residència dels presidents.
1795: el general Napoleó Bonaparte s'alça per defensar la Convenció Nacional Francesa contra l'exèrcit contrarrevolucionario.
1835: en Nuremberg es funda l'empresa Staedtler.
1849: l'escriptor Edgar Allan Poe és oposat delirant en una taverna de Baltimore. Seria l'última vegada que se li veuria amb vida abans de la seva mort.
1863: a Àustria li és oferta la corona de Mèxic a Maximiliano d'Habsburgo per part de monarquistas mexicans.
1864: prop de Ciutat Mendoza (uns 250 km a l'est de Ciutat de Mèxic) a la 1:53 hora local es registra un terratrèmol que destrueix la capella que els espanyols havien construït en 1594 sobre la piràmide asteca de Cholula (la més gran del món).
1898: a Espanya, el primer tramvia elèctric circula per Madrid.
1904: Espanya i França signen un tractat sobre el Marroc antecedent de l'acord del 27 de novembre de 1912 que va portar a la creació dels protectorats francès i espanyol.
1912: forces nord-americanes derroten als rebels nicaragüencs sota el comandament de Benjamí Zeledón en la Batalla de Coyotepe Hill.
1918: el rei Boris III de Bulgària accedeix al tron.
1929: serbis, croats i eslovens s'uneixen per formar el Regne de Iugoslàvia, "Terra dels eslaus del sud".
1932: l'Iraq aconsegueix la independència del Regne Unit.
1935: Segona guerra ítalo-etíop: Itàlia envaeix Etiopia sota el comandament del general Emilio De Bono.
1942: Vol espacial: Es llança el coet V-2 /A4- del Stand VII en Peenemünde, Alemanya. És el primer objecte fet per l'home que arriba a l'espai.
1952: El Regne Unit realitza proves nuclears amb èxit i es converteix en la tercera potència nuclear del món.
1959: en Godoy Cruz és inaugurat l'Estadi Feliciano Gambarte del Club Esportiu Godoy Cruz Antonio Tomba.
1962: Projecte Mercury: el Sigma 7 és llançat de Cap Canyar, amb l'astronauta Wally Schirra a broda en un vol que va donar sis voltes a l'òrbita terrestre i que va durar nou hores.
1965: a Cuba, Fidel Castro llegeix oficialment la carta de comiat del Che Guevara.
1968: a Perú, el general Velasco enderroca al president Fernando Belaúnde Terry.
1973: en Sant Nicolás dels Rierols (Argentina) dos terroristes de l'organització de dretes Triple A ingressen a la seu del diari El Nord i crivellen al cap de redacció, José Domingo Colombo.
1974: a Estats Units, comença el judici al president Richard Nixon pel cas “Watergate”.
1988: a Estats Units es produeix l'aterratge perfecte del transbordador espacial Discovery d'Estats Units a la base aèria Edwards (en el desert de Mojave), culminant amb èxit la primera missió de la NASA des del fatal accident del Challenger en 1986.
1989: es produeix el fallit cop militar del 3 d'octubre al règim del general Manuel Antonio Noriega, per un grup d'oficials de les Forces de Defensa de Panamà.
1990: la RDA es dissol i pansa a formar part de la RFA, per la qual cosa Alemanya va tornar a ser una nació unida per sempre.
1992: la cantant Sinéad O'Connor trenca una foto del papa Juan Pablo II com a repudi a les seves polítiques conservadores.
1993: té lloc la batalla de Mogadiscio en aquesta ciutat de Somàlia entre les tropes d'Estats Units i els guerrillers d'aquest país.
1996: a París, la República Federal de Iugoslàvia (Sèrbia i Montenegro) i Bòsnia i Hercegovina estableixen relacions diplomàtiques mitjançant la signatura d'un acord.
2009: l'atunero basc Alakrana és segrestat per pirates somalis. La captivitat va durar 47 dies.
2010: Alemanya liquida totalment les reparacions de guerra (juntament amb els interessos generats) des de l'aprovació del tractat de la Primera i la Segona Guerra Mundial.

Naixements

Països Catalans

1910, Sabadell, Vallès Occidental: Miquel Crusafont i Pairó, paleontòleg.

Món

1610: Gabriel Lalemant, missioner francès (m. 1649).
1713: Antoine Dauvergne, compositor i violinista francès (m. 1797).
1716: Giovanni Battista Beccaria, físic italià (m. 1781).
1790: John Ross, cacic cheroqui nord-americà (m. 1866).
1792: Francisco Morazán, militar i polític hondureny (m. 1842).
1797: Leopoldo II de Toscana (m. 1870).
1800: George Bancroft, polític i historiador nord-americà (m. 1891).
1804: Allan Kardec, espiritista francès (m. 1869).
1837: Nicolás Avellaneda, periodista argentí, 8º President d'Argentina (m. 1885).
1848: Henry Lerolle, pintor francès (m. 1929).
1858: Eleonora Duse, actriu italià (m. 1924).
1863: Piotr Kozlov, explorador rus (m. 1935).
1868: Francisco Vidal i Barraquer, cardenal espanyol (m. 1943).
1869: Alfred Flatow, gimnasta alemany (m. 1942).
1879: Warner Oland, actor nord-americà (m. 1938).
1880: Karl Ruberl, cantant austríac (m. 1966).
1882: A. I. Jackson, pintor canadenc (m. 1974).
1886: Alain-Fournier, escriptor francès (m. 1914).
1889: Carl von Ossietzky, escriptor alemany, Premi Nobel de la Pau en 1935 (m. 1938).
1894: Walter Warlimont, general alemany (m. 1976).
1895: Sergei Yesenin, poeta rus (m. 1925).
1896: Gerardo Diego, poeta espanyol (m. 1987).
1897: Louis Aragon, escriptor francès (m. 1982).
1898: Leo McCarey, cineasta nord-americà (m. 1969).
1900: Thomas Wolfe, escriptor nord-americà (m. 1938).
1904: Xerris J. Pedersen, químic nord-americà, Premi Nobel de Química en 1987 (m. 1989).
1904: Ernst-Günther Schenck, físic alemany (m. 1998).
1904: Pacho Galán, músic i compositor colombià (m. 1988).
1910: Antoine Dignef, ciclista belga (m. 1991).
1911: Michael Hordern, actor britànic (m. 1995).
1911: Edgar Sanabria, polític veneçolà (m. 1989).
1913: Ramón Antonio Cereijo, economista argentí (m. 2003).
1914: Jan Nowak-Jeziorański, periodista, escriptor i polític polonès (m. 2005).
1915: Ben Molar, compositor i productor musical argentí.
1916: James Herriot, veterinari i escriptor britànic (m. 1995).
1918: Pedro Lazaga, director i guionista espanyol de cinema (m. 1979).
1919: James M. Buchanan, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia en 1986 (m. 2013).
1921: Alberto Closas, actor espanyol (m. 1994).
1923: Edward Oliver LeBlanc, polític dominicà (m. 2004).
1924: Harvey Kurtzman, historietista nord-americà (m. 1993).
1925: Gore Vidal, escriptor nord-americà (m. 2012).
1928: Erik Bruhn, ballarí i coreògraf danès (m. 1986).
1928: Alvin Toffler, escriptor i futurólogo nord-americà.
1933: Neale Fraser, tennista australià.
1934: Rodolfo Martín Vila, polític espanyol.
1935: Charles Duke, astronauta nord-americà.
1936: Arthur Decabooter, ciclista belga (m. 2012).
1936: Steve Reich, compositor nord-americà.
1938: Eddie Cochran, músic nord-americà (m. 1960).
1939: Bob Armstrong, lluitador nord-americà.
1940: Nacha Guevara, actriu argentina.
1941: Chubby Checker, músic nord-americà.
1941: Andrea d'Adamich, piloto de carreres italià.
1942: Alan Rachins, actor nord-americà.
1942: Margarita Zimmermann, mezzosoprano argentina.
1943: Jeff Bingaman, polític nord-americà.
1943: Jesús Mariñas, periodista espanyol.
1944: Pierre Deligne, matemàtic belga.
1945: Viktor Saneyev, atleta soviètic.
1947: John Perry Barlow, poeta i assagista nord-americà.
1949: Lindsey Buckingham, compositor i guitarrista nord-americà (Fleetwood Mac).
1954: Al Sharpton, predicador nord-americà.
1954: Stevie Ray Vaughan, guitarrista nord-americà de blues i jazz (m. 1990).
1958: Louise Lecavalier, danzarín canadenc.
1958: Chicho Sibilio, baloncestista dominicà nacionalitzat espanyol.
1959: Greg Proops, actor nord-americà.
1959: Ricardo València, alpinista espanyol (m. 2007).
1962: Juan Antonio Ruiz Román, "Espartaco", torero espanyol.
1962: Tommy Lee, músic nord-americà de la banda Mötley Crüe.
1964: Clive Owen, actor britànic.
1965: Jan-Ove Waldner, jugador suec de tennis de taula.
1967: Rob Liefeld, il·lustrador nord-americà.
1968: María Luisa Calle, ciclista colombiana.
1968: Greg Foster, jugador de bàsquet nord-americà.
1969: Gwen Stefani, cantant nord-americà (No Doubt).
1969: Tetsu, a la baixa i capdavanter de la banda L'ArcenCiel.
1971: Kevin Richardson, cantant nord-americà (Backstreet Boys).
1972: Black Thought, raper nord-americà de la banda The Roots.
1973: Keiko Agena, actriu nord-americana.
1973: Neve Campbell, actriu canadenca.
1973: Angélica Gavaldón, tennista mexicana.
1973: Lena Headey, actriu britànica.
1975: Índia Arie, cantant nord-americà.
1975: Talib Kweli, raper nord-americà.
1976: Herman Li, guitarrista nord-americà (DragonForce).
1976: Seann William Scott, actor nord-americà.
1977: Daniel Hollie, lluitador nord-americà.
1978: Gerald Asamoah, futbolista alemany d'origen ganés.
1978: Christian Coulson, actor britànic.
1978: Claudio Pizarro, futbolista peruà.
1978: Jake Shears, vocalista nord-americà (Scissor Sisters).
1978: Shannyn Sossamon, actriu nord-americana.
1979: John Hennigan "John Morrison", lluitador professional nord-americà.
1979: Josh Klinghoffer, guitarrista nord-americà (Xarxa Hot Chili Peppers).
1980: Danny O'Donoghue, compositor i cantant irlandès (The Script i Mytown).
1980: Rubén Ochandiano, actor espanyol.
1980: Héctor Reynoso, futbolista mexicà.
1981: Zlatan Ibrahimović, futbolista suec.
1981: Andreas Isaksson, futbolista suec.
1981: Jorge Iván Pailós, futbolista uruguaià.
1982: El Juli, torero espanyol.
1982: Erik von Detten, actor nord-americà.
1983: Frederico Chaves Guedes, futbolista brasiler.
1984: Yoon Eun Hye, cantant i actriu sud-coreana (Baby V.O.X.).
1984: Anthony Li Tallec, futbolista francès.
1984: Chris Marquette, actor nord-americà.
1984: Ashlee Simpson, cantant nord-americà.
1985: Courtney Lee, jugador de bàsquet nord-americà.
1986: Jackson Martínez, futbolista colombiana.
1987: Zuleyka Rivera, model i actriu portorriqueña.
1988: ASAP Rocky, raper nord-americà.


Necrològiques

Països Catalans

2008 - Barcelona (Barcelonès): Joan Carrera i Planas, clergue catòlic català, bisbe auxiliar de Barcelona.

Món

1078: Iziaslav I de Kiev (n. 1024).
1226: San Francisco de Asís, religioso italiano (n. 1181).
1568: Isabel de Valois, reina de España, esposa de Felipe II (n. 1545).
1611: Carlos de Lorena, duque de Mayena (n. 1554).
1611: Margarita de Austria-Estiria, reina consorte de España (1598-1611) (n. 1584).
1629: Giorgi Saakadze, militar georgiano (n. 1570).
1667: Alonso Cano, pintor español (n. 1601).
1685: Juan Carreño de Miranda, pintor español (n. 1614).
1820: Vicente Emparan, militar español (n. 1747).
1838: Halcón Negro, jefe tribal sauk (n. 1767).
1867: Elias Howe, inventor estadounidense (n. 1819).
1880: Adolphe-Félix Cals, pintor francés (n. 1810).
1881: Orson Pratt, líder religioso estadounidense (n. 1811).
1891: François Éduard Anatole Lucas, matemático francés (n. 1842).
1896: William Morris, pintor, dibujante y escritor británico (n. 1834).
1929: Jeanne Eagels, actriz estadounidense (n. 1894).
1929: Gustav Stresemann, político alemán, premio Nobel de la Paz en 1926 (n. 1878).
1931: Carl Nielsen, compositor danés (n. 1865).
1937: Richard Hertwig, botánico y zoólogo alemán (n. 1850).
1943: Emilio Cebrián Ruiz, compositor español (n. 1900).
1952: Alfred Neumann, guionista y escritor alemán (n. 1895).
1953: Arnold Bax, compositor británico (n. 1883).
1965: Zachary Scott, actor estadounidense (n. 1914).
1967: Woody Guthrie, músico estadounidense (n. 1912).
1967: Malcolm Sargent, director de orquesta y músico británico (n. 1895).
1969: Skip James, compositor y guitarrista estadounidense (n. 1902).
1977: Luis Guillermo Hernández, poeta peruano (n. 1941).
1977: Tay Garnett, director estadounidense (n. 1894).
1979: Nicos Poulantzas, revolucionario griego (n. 1936).
1987: Jean Anouilh, dramaturgo francés (n. 1910).
1988: Franz Josef Strauss, político alemán (n. 1915).
1990: Stéfano Casiraghi, aristócrata italiano (n. 1960).
1993: Gary Gordon, militar estadounidense (n. 1960).
1993: Elías Nandino, poeta mexicano (n. 1900).
1993: Randy Shughart, militar estadounidense (n. 1958).
1994: John Champion, productor de cine y guionista estadounidense (n. 1923).
1994: Heinz Rühmann, actor alemán (n. 1902).
1995: Juan Antonio Toledo, pintor español (n. 1940).
1998: Hugo Batalla, político uruguayo (n. 1926).
1998: Roddy McDowall, actor británico (n. 1928).
1999: Akio Morita, físico y empresario japonés (n. 1921).
2000: Wojciech Jerzy Has, cineasta polaco (n. 1925).
2000: Benjamin Orr, bajista estadounidense (The Cars) (n. 1947).
2003: William Steig, historietista y escritor estadounidense (n. 1907).
2004: Janet Leigh, actriz estadounidense (n. 1927).
2005: Ronnie Barker, actor británico (n. 1929).
2005: Eric Maluenda, músico chileno (n. 1952).
2006: Antonio José Betancor, cineasta español (n. 1942).
2006: Antonio González Calderón, periodista y guionista español (n. 1915).
2006: Peter Norman, atleta australiano (n. 1942).
2007: Pablo Palazuelo, pintor y escultor español (n. 1915).
2007: Tony Ryan, empresario irlandés (n. 1936).
2007: Rogelio Salmona, arquitecto colombiano (n. 1927).
2008: Johnny "J", rapero mexicano (n. 1969).
2010: Aníbal Arias, guitarrista argentino de tango (n. 1922).
2010: Mansur Escudero, médico psiquiatra e islamista español (n. 1947).
2010: Claude Lefort, filósofo francés (n. 1924).
2012: Abdul Haq Ansari, docente indio (n. 1931).


Santoral catòlic

sants Francesc de Borja (a Espanya; en altres llocs, el 30 de setembre); Dionís Areopagita, bisbe; Gerard de Brogne, abat; beat Bartomeu Conill, abat de Poblet (a l'orde cistercenc).