Com dic al títol, el cas que que dintre d'encara no 100Km li hauré fet els 100,000 kilòmetres a la bemeta. Bé, ella aquesta xifra fa temps que els va superar. Em refereixo als 100,000 nosaltres dos junts. O per ser més exactes ja els em fet, tot i que el contaquilòmetres no ho reflecteixi del tot ja que va estar un temps espatllat i no avançava. (Sembla l'inici de “Wilt” de'n Tom Sharpe...)
Però bé, que des que la vaig agafar per primer cop un dia de Sant Jordi del 2008 fins avui em estat junts gairebé cada dia.
I volia agrair-li a ella, be i a la resta de motos que he tingut, no em vull oblidar ni de la hondita ni de la Guzzi, però ara la que hi és es la bemeta. Com dic, li vull agrair tots els moments que m'ha fet viure i els llocs que m'ha fet veure. Els nervis que m'ha fet passar, i les alegries que m'ha proporcionat i també els cabrejos quan s'ha aturat. Els amics que he conegut i que em compartit kilòmetres o taula, o només un café i alguns somriures. Coneguts amb qui he estat dies, i desconeguts que pel sol fet d'anar en moto hi ha hagut una mirada còmplice, una sal.lutació afable. Com la cervesa que em va convidar un pàio a Gales, o el te al Ace Cafe amb un altre, o el conductor de l'Audi a Bratislava que al assabentar-se que venia de Cap Nord va fer que tota la familia baixes del seu cotxe per coneixe`m (Tot i que això va passar quan anava amb la Guzzi)
Llocs que segurament si no haguès estat per una moto jo ni hauria pensat a anar-hi, a veure'ls, a viure'ls. Agafar aquella carretereta que algú t'ha recomanat, fer aquella ruta que tothom diu, perdre't una estona per algun racó o simplement anar a fer un vol... Coses que la moto m'ha donat, i que segurament, millor dit amb tota probabilitat, amb un cotxe no ho hauria fet mai. He vist el Pedraforca, que mai no l'havia vist, he anat a Santa Maria de Queralt, he visitat els fars on s'acaba el món, Sant Vicent, Fisterra, el Cap de Creus, Land's End, John o'Groats, Nordkap..., he patit sota la pluja, l'horrorós vent, carreteres glaçades, carreteres en mal estat, carreteres fantàstiques. He patit la calor i he ensumat tots els olors i he escoltat tots els sons com només una moto t'ho pot proporcionar. He estat a hotels maravellosos i a cutxitrils infectes gràcies a la moto. He dormit en el terra d'una benzinera, o en el sofà de casa d'algun amic que quasi ni ens conexiem. He menjat plats exquisits, de vegades en companyia, de vegades sol. I també m'he quedat sense menjar, o un entrepà o un tros de pa només...
I si, es veritat que en algunes ocasions he estat temptat de deixar-la de banda. Però llavors recordo que el darrer viatge de la meva mare quan portava les seves cendres a reposar al seu lloc preferit i passant per on ella havia estat feliç va ser amb la bemeta, o quan em vaig assabentar que va “neixer” el dia de Reis, que a més era l'aniversari del meu avi. Que m'ha durat més que la meva parella a qui un dia li vaig dir que no em fes escollir entre ella i la moto per què potser ho faria. I que com he dit, ens vam coneixer i vam recorrer junts els primer kilòmetres un dia de Sant Jordi... i llavors penso que no. Que aquesta ÉS LA MEVA MOTO.
No se quan de temps més estarem junts. Si arribaré un dia a escriuré un post que es digui “A 100 dels 200”... Quants llocs més em farà veure, a quanta gent em farà coneixer, quantes olors, quants sons... quants kilòmetres. Tots ells viscuts metre a metre.
Perdoneu si m'he passat amb el número de fotos...
