aprofitant que dissabte teníem festa i no ens esperaven en cap acte multitudinari, la mestressa i jo vam anar a fer una volta per llocs prou coneguts, però sempre interessants de retrobar.
Ens van tocar les vuit al Coll de Lilla, amb un fred que pelava, i d'aquí cap a Tàrrega, Guissona i Solsona, on a les 9 i poc féiem un cafè escalfador...
Després per la Llosa del Cavall cap a trobar la carretera de Berga. Aquí feia anys que no hi passava, i em sembla que l'asfalt és el mateix, i que hi han fet algun tomb nou! No massa agradable per culpa del fred, el trànsit de boletaires i les rugositats ocasionals de la carretera.
Berga, la Pobla de Lillet i Castellar de n'Hug. Mai havia anat més amunt d'aquest poble, així que les vistes del Pedraforca eren noves i fantàstiques per a nosaltres gent del Sud

I amunt cap al Coll de la Creueta, inèdit per a mi

Collada de Toses, Puigcerdà, Coll de Pimorent..

I dinar a Ax-les-Thermes, on hi van fer cap una gent conduint uns "bultus" :)

I amunt cap al Coll de Pailhères!


Uns tombs que hi ha baixant cap a Axat (perdó per la mala unió de fotos)

Després vam enfilar cap a Quillan i Puivert, on vam visitar les ruïnes del castell. Hi ha una bona vista, des de dalt.


I així vam arribar a Coutens, a tocar de Mirepoix, on havíem de dormir. Primer, però, vam fer un soparet en l'únic restaurant del poble, el no-sé-què de Saint Martin, un lloc força recomanable si vols fer un àpat amb un punt de distinció (2 plats, 2 postres, 1 vi arregladet i dos cafès = 70 EUR)
No fa molt que havíem visitat les diguem-ne atraccions principals de la zona (Carcassona, Foix, Vals, St-Lizier, le Mas d'Azil, els colls cap a la Vall d'Aran...), així que vam decidir fer un volt per Mirepoix

i enfilar cap al SE, Limoux i les carreteretes que travessen les Corberes. És una zona sense polígons ni urbanitzacions, amb carreteres estretes, d'asfalts rugosos i algun pedaç de gravilla. Hi ha algun coll poc destacat, boscos, algun poble (com Montjoi) en unes gorges, i les inevitables ruïnes d'algun castell càtar (com el de Termes).



I així anant fent fins que, entre Tuchan i Vingrau et trobes

Per recuperar-nos de les sacsades, un dinaret a la Plaça Arago de Perpinyà (per cert, el lloc atapeït, amb un menjar que no era cap meravella i uns cambrers gens professionals, i ens van donar la carta directament en castellà).

I ja està. A pagar una mica d'autopista fins a Cassà, i enfilar l'eix transversal cap a casa.
Un dia d'aquests recordarem el viatget encetant una ampolla de blanquette de Limoux, un beuratge que ens van dir que era "com el cava", però no me'n fio gaire ;)

On serà la propera?
Salut,
Josep M.